Tanquem la paradeta

I l’últim post l’escrivim des de casa, amb la panxa plena de fuet, torrons i rostit, i amb les comoditats d’una dutxa d’aigua calenta com cal, un llit còmode i la calor de la família i els amics. Teníem ganes de tornar, no perquè ens haguéssim cansat de viatjar (això mai!), sinó perquè començàvem a trobar a faltar certes coses, les coses que durant tota la teva vida t’han acompanyat i que ara s’havien quedat a casa. Potser si haguéssim pogut posar tot això a la maleta, otro gallo cantaria i encara estaríem voltant.

last_collage.jpg

Com dèiem en el nostre mail de “Feliç 2007”, el 2005 i el 2006 van ser possiblement els millors anys de les nostres vides. 19 països, un munt d’experiències, un munt de coneixements, un munt d’hores i dies per organitzar com et doni la gana, un agenda en blanc per omplir-la amb tot allò que t’agrada. Tothom algun cop a la vida hauria de sentir què vol dir ser lliure, què vol dir escollir sota la premisa no del que has de fer, sinó del què vols fer, què se sent al dir “faig el que m’agrada i com m’agrada” (amb 4 duros, però com m’agrada). Un carpe diem absolut, amb totes les seves lletres. Visca els viatges llargs, visca les improvisacions i les decisions d’última hora!!!
Aquest viatge ha estat ple de coses bones i per sort, buit de coses dolentes. No podem parlar d’intoxicacions alimentàries (tenim una salut de ferro o una sort que “te cagas”?); tampoc de robatoris (l’única cosa que ens han pispat en 549 dies de viatge ha estat la tovallola del Pep!! -per cert, a Argentina :O-). A Canadà la grua se’n va endur el cotxe que havíem llogat i toca’t els nassos, aquell dia a dins del cotxe ho teníem tot -passaports, portàtil, càmera, targes de crèdit…- perquè estàvem just al davant, en una laundry, fent la bugada. L’anècdota dels problemes a la frontera amb Vietnam… la majoria ja la coneixeu, però el que no vam explicar és que amb les presses per tornar enrere i que l’autobús on anàvem no creues la frontera amb les nostres motxilles, el Pep va pujar al sostre de l’autobús a agafar-les i com que havia plogut va relliscar i va caure. Es va fotre una nata de pel·lícula i a mi se’m van posar els ous per corbata. Però ell va aixecar-se tan ample i sense trencar-se res. Encara no sé com perquè l’autobús feia com a mínim tres metres d’alçada.
I milers de coses més… Plagues de mosquits al Río San Juan de Nicaragua, febres inesperades -de 40 graus- a Costa Rica (el Pep), timos descarats a Vietnam per donar i vendre, empentes, trepitjades i discussions vàries a les cues de Xina, cuinar plats catalans a un restaurant de Brasil, robar formatge i iogurts als súpers de Canadà (era caríssim!), escapar d’uns manguis a Conney Island que ens van seguir durant una bona estona, bunyols d’algues marines a Uruguay, menjar rata o esquirol -encara no sabem què era- a Xina i bla bla bla (potser algun dia en un llibre??)
La gent que ens hem anat trobant també mereix un apartat, sobretot la que ens hem trobat vàries vegades. A Bolívia vam viatjar durant 3 dies amb el Tom i la Kaat (belgues) als que vam trobar per casualitat a Argentina 2 mesos més tard. La història del Khal també té tela. Amb ell vam viatjar pel Tíbet fins al camp base de l’Everest, ens vam acomiadar a Zhongdiang -Xina- però vam tornar a trobar-nos a Kunming -Xina-, Ho Chi Minh -Vietnam- i a Bangkok -Thailàndia-. Evidentment sense planejar-ho i amb una cara de flipats tots plegats cada vegada que ens vèiem… que ens hauríem d’haver fet una foto en aquell moment! O tots fem la mateixa ruta o la vida té més casualitats de les que pensem.
Per cert … hem dormit a llocs increïblement barats i al lloc on hem pagat menys, una llitera ens costava 1€. El llocs més cars pel que fa a allojaments, tret de Canadà, han estat Brasil, Argentina i Costa Rica. El lloc on hem menjat millor… Argentina i Xina, el països on ens hem sentit més comòdes -en tots els sentits- han estat possiblement Argentina i Brasil. Bon rotllo al 100%.
Nicaragua, Laos, Perú i el Tíbet ens fascinen. Uruguay va ser tot un descobriment. A Nova York, Buenos Aires o Vancouver podríem viure-hi. La Índia ens ha semblat única, Vietnam molt turístic, Xina una autèntica aventura on fins i tot vam aprendre 4 coses bàsiques en xinès per sobreviure dignament als llocs no explotats turísticament. A Myanmar vam fer el millor trekking de les nostres vides, tres dies intensos, autèntics per camins on no ens vam trobar a cap estranger. Xile i Canadà tenen uns paisatges meravellosos.
Al principi del viatge no sabíem si aguantaríem molt de temps, o tot el temps que volíem viatjar. Tampoc sabíem si ens arribarien els calers :S Hem anat canviant els plans sobre la marxa i hem deixat per una altra ocasió Japó, Austràlia i Nova Zelanda. Al final hem gastat una mitja diària de 20 € per persona al dia, tot inclòs: allotjament, menjar, internet, entrades vàries, super, transport… Misèria comparat amb el que gastes aquí ;). El país més car ha estat, evidenment, Canadà (coses de viatjar pel primer món), seguit de Brasil, Xile, Xina i Myanmar. El més econòmic és Índia i amb diferència (8€ per persona i per dia són suficients). En general Àsia és molt més barat que Amèrica i a nosaltres ens ha permès equilibrar la mitja diària gastada en aquest any i mig de viatge.
Tot plegat ha estat intens, increïble però també moltes vegades incòmode i cansat. No hem passat gana, però hem passat fred, calor, avorriment, estrès (heu intentat mai discutir amb un indi?). Hem agafat pocs avions (tenint en compte els quilòmetres que hem recorregut). La resta dels desplaçaments els hem fet amb…
Autobús : el trajecte més llarg va ser de 31 hores, els millors els de Xile, els més incòmodes els de Myanmar, Bolívia i Índia
Jeep 4×4: pel Salar de Uyuni (Bolívia) i al Tíbet, tots dos llocs de lo millor del viatge
Camió 4×4: Volcà a Nicaragua, Barrerinhas a Brasil
Motos: Sobretot a Vietnam i Costa Rica
Bicicleta per fer passejos d’un o dos dies. Memorable el de Puerto Viejo a Manzanillo (Costa Rica)
Barca fluvial: pel Río San Juan a Nicaragua, increïble, o el trajecte que va de Battambang a Siam Reap (a Cambodja), que també és brutal
Vaixell: creuar el Río de la Plata des de Buenos Aires a Uruguay és bastant mític
Avioneta per anar a Fernando de Noronha (Brasil), un dels llocs més increïbles que hem vist
Buggy pel desert de Huacachina a Perú i al Nord de Brasil
Tren: olé els de Xina, caos als d’Índia
Rickshaws o tuk-tuks i autobusos urbans per desplaçaments curts (evitant els taxis tant com sigui possible perquè són molt cars comparant-ho amb el transport públic)
Metro: impecables els de Santiago de Xile i Kolkata, tot i que les motxilles grans i les hores punta al metro són incompatibles.
Ah, i ens oblidàvem del cotxe que vam llogar a Canadà, cavall a Brasil, burro a Bolívia, taules de surf, peus d’ànec i bombones d’O2 per bussejar.
I acabem… el màxim de dies que hem passat sense dutxar-nos? 4!!! Ecs… 😉
PD: Definitivament… ens agraden els llocs autèntics que es poden explorar per lliure. Odiem els llocs turístics, els llocs preparats pels estrangers. Ens agrada viatjar amb autobusos plens de locals, menjar al carrer de peu o asseguts en un tamboret. No ens importa dormir compartint habitació o banys si així és més econòmic i ens apassionen els paisatges de mil colors, els colors intensos, les pedres i la història, parlar amb la gent que ens anem trobant i que té ganes de parlar amb nosaltres… ens agrada viatjar! Loliplanet forever 😛

Esta entrada fue publicada en General y etiquetada . Guarda el enlace permanente.

76 respuestas a Tanquem la paradeta

  1. Roger dijo:

    Felicitats per recuperar el domini després d’uns dies d’absencia online i per un ultim post tan xulu. Envejo l’aventura tot i que jo no em veuria segurament capaç de fer aquest tipus de viatge. Ens veiem aviat 😛

  2. Nathalie dijo:

    Un tancament de paradeta excepcional! Que sigueu molt feliços aquí en el primer món, malgrat segur que trobareu a faltar tot el que heu vist. Estic d’acord amb vosaltres: Visca els llocs autèntics sense turistes ! Visca viatjar! Adéu macos!

  3. aina dijo:

    Felicitats pel viatge!M’ha encantat seguir-vos!Estic d’acord amb vosaltres, viatjar i conèixer la gent local i els llocs sense turistes és la millor manera de fer-ho! Tot i que no ens coneixem tenim amics en comú, així que espero trobar-vos algún dia. Fins aviat!

  4. Quim i Anna dijo:

    Extraordinària web, gran font d’informació, gràcies a tots dos.
    Nosaltres també hem viatjat per aquest mon igual que vosaltres, per lliure, improvitsan, convivint amb els locals, fugin de les riuades de turistes,… però viatjant,mes per any, quan es poden fer vacances, sempre fora dels mesos de l’estiu (europeu. Acabem d’arribar del Peru i hem utilitzat informació vostre.Felicitats pel viatge i poder gaudir de les cultures, persones, costums,sensacions,olors, paisatges,… És el millor que un s’emporta dels viatjes, el millor record,sense cap mena de dubte. Hi ha coses, fets, anecdotes, inexplicables, que ni les lletres, ni les fotos recullen. Espero que deixeu penjada aquesta meravellosa web i fins aviat. Benvinguts i esperem algun dia trobar-nos per aquest mon que els humans malauradament ens estem carregant.
    PD: no se si coneixeu la película-documental Baraka, extraordinària. Us la recomano

  5. Xavier dijo:

    Gràcies per tot aquest temps. A partir d’ara treballar serà més fàcil sense mirar a diari aquesta web. Un cop tornat d’Oceania tan sols dir-vos que l’enyor d’aquest temps que heu viscut al màxim us acompanyarà sempre. Gaudiu d’aquesta sensació que ve a dir que el que heu passat ha estat brillant. Una abraçada de viatger.

  6. cristina dijo:

    Gracias por toda la info colgada de la güeb y por hacernos partícipes de vuestras andanzas. Al final todos hemos viajado un poquito. ¿Dejaréis la página activa para que se pueda consultar? La verdad es que constituye una buena fuente de información para los que algún día pensamos emprender un camino similar. Petons!!

  7. Laura dijo:

    Gràcies per totes les aportacions fetes a la loliplanet, el que heu viscut no us ho treu ningú.
    Estic seguríssima que heu après molt del món i de vosaltres mateixos en tot aquest temps.
    Ara… a seguir somniant.

  8. ivette dijo:

    Ei! Gràcies per tota aquesta info, en breu marxo a NYC i aprofitaré la vostra experiència. Gràcies!

  9. jordihorta dijo:

    eoo nois!!! quin post més maco… increïble tot… si de cas podeu buscar feina per les guies de National Geographic o Lonely Planet amb aquesta web com CV segur que us fitxen!!!!!!!
    Per cert Pep l’altre dia vaig flipar anava per Torrent de l’olla i et vaig veure!!!!! anaves carregat crec que amb pots de pintura… vas passar pel meu costat i vaig pensar: ‘aquest noi el conec, de què?’ quan vaig caure vaig flipar de la casualitat jejeje… la propera vegada et paro i et saludo… un petó a tots 2.

  10. Sergi dijo:

    Happy End 2007!!
    Espero que seguiu amb la Loli al dia i ens tingueu informats de les vostres aventures!!!
    Ens veiem! aviat espero!!

  11. marcos dijo:

    Això de tanquem la paradeta em fa un nus al cor nois…em tenieu tan ben acostumat amb la vostra web que ara tinc un buit cada dia… En fin, gràcies per compartir aquest tros de la vostra vida i molta sort!

  12. david dijo:

    Enhorabona per tot lo aconseguit durant aquest temps i gràcies per compartir-ho amb tothom.
    Tots nosaltres hem viscut una miqueta dels vostres viatges i les vostres ilusions.
    Fareu alguna festa de benvinguda ara? 😉

  13. Pou dijo:

    Hola Nens,
    moltes felicitats, podeu estar molt orgullosos del que heu fet ja que no solsament heu gaudit vosaltres del viatge sinó que la resta, els que estàvem a casa hem gaudit de la mateixa manera, al igual que llegir un bon llibre, ja que llegir i beure les vostres fotos, juntament amb el fet de treballar molt i moltes hores fa que la imaginació voli molt enllà. Per la qual cosa GRACIES per compartir amb nosaltres tot això i espero que no sigui l’últim.
    I com diu un company de feina que també ha gaudit de la vostra aventura, en “Caguem” una mica en vosaltres, jejejeje. (De bon Rollo) Un petonas
    Oliver

  14. nebes dijo:

    snif snif…no more posts, no more pictures…però la gratitud és tan gran! per permetre que un munt de gent compartís la vostra excursioneta, per permetre que us acompanyin per països asiàtics (ejem, ejem ;)) i per fer tots tinguem ilusions!! aix…que em poso tonta…petons i fins aviat!!!

  15. Roheru dijo:

    Gracies per compartir les vostres aventures amb tots nosaltres. Alguns vam apareixer per aquí després de la aparició per la teletres i ja vau entrar a formar part del nostre dia a dia. Espero que aixó no sigui un “the end” sino un “to be continued…”.
    Tant si apareix un llibre de la vostra aventura com si us oferixen fer xerrades-projeccions de la vostra aventura, espero que als parroquians que hem anat visitant ( i que continuarem per si hi ha alguna novetat ) el vostre web ens tingueu informats.
    Apa, salut!!!

  16. Sara dijo:

    Hi Lolis!! Encara no em faig a la idea de k això s’ha acabat, deixar de somiar des de la feina que estic viatjant mentre llegeixo la vostre narració dels llocs on estaveu… No se, se’m fa raríssim pensar k he de deixar d’entrar a la web dels Lolis…Això és la vida começar coses per haber d’acabar-les!! Un petonàs enorme per a tots dos, i moltíssimes gràcies, ens heu fet passar la rutina dels dies amb la magia que envolten els viatges…

  17. xavelo dijo:

    felicitats pel viatje, la web i les fotos… i gràcies per compartir-ho amb tots nosaltres!

  18. Foncu dijo:

    1er d tot… l’ultima frase del post sembla treta d’un anunci de compreses amb ales 😛
    2on… Felicitats pel viatge!!!
    3er… Què cony miraré a internet dps d dinar a la feina???? Ja podeu estar buscant algo per publicar diariament/setmanalament a una web!!!!!!!!!!!!!!!!!!

  19. noe dijo:

    Gràcies per la vostra aventura, però tots els que us hem seguit (que no hem estat pocs) ja estem esperant una altra entrega… potser l’Àfrica?…
    Una abraçada i fins aviat.

  20. sandra dijo:

    Ei nois…quina pena no poder llegiur.us més…ja se us troba a faltar!!!
    Tanmateix, moltes gràcies per compartir amb nosaltres el vostre viatge.
    Per cert, una pregunteta per curiositat…ja us heu acostumat al ritme de Barcelona, com es veu la vida occidental després d’haver passat tant de temps fora de casa i haver vist altres cultures i altres realitats?
    Una abraçada molt forta aventurers!!

  21. Luisa y Manuel dijo:

    Gracias por compartir vuestra aventura, y hacerla un poco nuestra,hasta la proxima y que los vientos os sean favorables.
    Salud y suerte

  22. Loliplanet Forever!!!
    Sugiero que continueis con el blog para que conozcamos si ha sido muy traumático el retorno.
    A nosotros nos quedan más de 3 meses de viaje, pero ya estamos empezando a ponernos nerviositos. No quiero volver a casa!!!
    Ánimo, felicidades por haber acabado el viaje enteros, y espero que podais repetirlo muy pronto.
    Abrazos de dos Segovianos que os siguen los pasos.
    Pilar y Sergio

  23. cris domont dijo:

    ola noiss..!!!cm k tanqueu la paradeta…..sabeu k us dic k ja podeu montar un altre!!jiji
    aaaa….una coxa Pep&CriS…em sembla k us vaig veure x caldes de montbui..!!O potset eran els vostres dobles..!!!
    jeje…weno cariñussssss areuuuu petons!!!

  24. carlitos dijo:

    Ei xicos!! Q wenos estos meses de loliplanet… habeis sido un ejemplo de carpe diem para muchos, geniales las historias y las fotos!! Animo para la vuelta a la vida en casa!! Un abrazo desde India. carlos (tia maica)

  25. SíL dijo:

    Hola, rei!
    Llàstima que s’acabi loli, però mola + tenir-vos per aquí 😉
    Quan el Pericu acabi els exàmens de la uni fem un soparet o el que sigui.
    Bisitus fins llavors!

  26. BARBARA dijo:

    us he llegit desde el tercer pots i mai he gossat dir-vos res fins ara que l’aventura s’acaba. es impressionant tot el que heu fet i heu viscut, la decisió de viure la vida d’una manera no com t’imposen es una alternativa per a molta gent i envejable per a molta altra. tot i així només em resta dir-vos que moltes felicitats pel web, pels blogs i nois salut!!

  27. nia dijo:

    Eiiiii!!!
    Des de la Barcelona gris ha estat un plaer seguir el viatge amb vosaltres. La web ha estat una autèntica addicció, dia i nit llegint les actualitzacions compulsivament! I he fet addictes els col·legues i els compis de feina! Moltes felicitats, les fotos són brillants. Heu aconseguit transformar la meva enveja irracional del principi en fascinació des del tercer post, jajaja! Cris, espero que fem un dia una trobadeta i ens posem al dia! Petons.

  28. Irene UPF dijo:

    Impressionant!!!!
    I sembla que va ser ahir quan et vaig trobar a Imagina i em vas comentar que marxàveu… Ara que has tornat aviam si organitzem per fi un sopar d’ex-UPF!! jaja Jo i uns quants més us hem seguit. Ara estalvieu un altre cop i feu ràpid una segona part! 😛

  29. ignasi dijo:

    Hola.
    Sóc l’Ignasi ahir la teva mare em va fer molta propaganda del vostre viatge i de la vostre webpage. Ara iniciaré jo el meu viatge virtual resseguint les petjades que heu fet.
    Agraït per compartir el viatge amb la xarxa.

  30. gio dijo:

    mireu http://www.unany.com. pot ser una idea er a vosaltres

  31. Mònica dijo:

    Hola, què tal?. Acabo de veure el final del reportatge pel Canal 33, i no he pogut evitar anar depressa a veure la vostra web. Impresionant viatge, no tinc paraules, el què si tinc és una envaja tremenda !!!. M’encanta això de decidir no hipotecar-vos i dur a terme aquell Carpe Diem, del qual molts en parlem massa vegades sense posar-lo en pràctica. No me’n he pogut estar d’escriure-us… tot i que no em conegueu de res. Us afegeixo als meus marcadors particulars, per veure si algun dia seguiu escribint o planificant altres viatges. Potser estaria bé, (per la meva curiositat jeje), com us plantejeu la vida ara que heu tornat. No ha de ser fàcil buscar una feina, i tornar a aquella rutina que molts detestem.
    Enjoy i sobretot, Carpe Diem.

  32. manu dijo:

    Hola!!! Pep i Cris, yo también os acabo de ver en el reportaje km33. Vuestra experiencia me ha parecido increíble y muy valiente. Os felicito de corazón. Y enhorabuena por vuestra web. Un abrazo.

  33. david miras dijo:

    el otro dia viendo un programa del canal 33 vi un reportaje y saliais vosotros acompañandolo un trozo del camino y me quede con la pagina y hoy la he visto y si os digo la verdad la intencion de hacer el viaje me ha gustado y yo siempre he querido hacer un vieje de este tipo por todo el mundo y veo que se puede hacer.Os doy la enorabuena por el viaje y la pagina

  34. mike dijo:

    si, mireu http://www.unany.com. i el llibre ‘de gonçal a gopal’, pot ser una idea per a plasmar tots aquests dies fora

  35. mike dijo:

    i salut, sort i a tornar-hi

  36. sandra dijo:

    Us he seguit molt però des de que vau anunciar la tornada que no havia obert la web.
    Simplement donar-vos la benvinguda i les gràcies per deixar-nos compartir els vostres moments i tota la quantitat d’informació útil per a molts de nosaltres que quan podem ens escapem…
    Continueu disfrutant, ara aquí.
    Un abraçada.
    Sandra

  37. cristina dijo:

    Hola!!! ja us havia vist l´any passat a Km 33 i per casualitat he trobat la vostra web buscant la web de KM 33 i he flipa!!!!En sabeu molt, les fotos són boníssimes i la resta d´informació està molt bé.
    Enhorabona pel viatge, per la web i per ser tant valents!!
    Que tingueu molta sort en aquesta nova etapa de tornada a casa!!!
    A partir d´ara faré servir aquest web de complement amb les guies de lonely planet.
    Una abraçada

  38. roser dijo:

    Em sembla fantàstic el que heu fet
    Felicitats!

  39. laura de cadiz dijo:

    ola!Os felicito por vuestra magnifica experiencia,e visto un pekeño articulo en la revista magazine,y rapidamente me e conectado para ver vuestro diario de viaje….sin embargo esta escrito en catalan(creo..)y no entiendo nada… :S si lo habeis traducido al castellano avisadme a mi email plis!!me encantaria leerlo.

  40. ariadna* dijo:

    (:
    acabu de veure el vostre repotatje de el magazine a la vanguardia,i HE vist qe estava la web,dirus que me encanta el que heu fet,pEro no acabu d’entendre com us ho veu fer suposu que deu ser mol dificil,molt esforç, i moltes ganes d’apendre coses noves,experiencies,
    dirus que jo tmbe he estat al brasil,encara que tingi 15 anys i us samblare petita,i es veu molta cosa,
    numes dir aixo
    aahh i si feu un altre viatje no dubteu en obrirr un altre blog i avisarr^^
    petons
    ARIADNA*

  41. EDUARDO dijo:

    Muchas felicidades por la grata experiencia que habéis realizado y por compartir todos estos rincones con todos nosotros. He disfrutado mucho consultando y admirando los maravillosos parajes en los que habéis estado. Como soy gallego, me cuesta muchísimo entender la narración en catalán. Me podríais informar por email si la página está traducida al castellano. Muchísimas gracias

  42. silvia dijo:

    Es una pena que tengas el blog escrito en catalán y raro a la vez para una persona que ha recorrido mundo, te leí en el magazine del periódico de este domingo y sinceramente, me pareció fascinante vuestra experiencia, pero….recalco lo dicho.Un saludo

  43. nenuca dijo:

    Un blog genial!
    Agafaré moltes idees per quan tingui temps i diners 🙂 …
    Us saluda una viatjant empedernida.
    Ah! us espero al meu blog!

  44. Xurxo dijo:

    Moi fermoso, impresionante e moi boa idea a da vosa viaxe. Vin o enlace no Magazine de xunio. A min danme gañas de facelo mesmo. Non sabedes cantas!!
    Pero vos escribo para pedirvos, por favor unha sección en castelán para poder aprender canto máis mellor da vosa experiencia.
    Un sinceiro abrazo e un besiño os dous.
    Un galego nado en girona

  45. Anna dijo:

    Enhorabona nois! Imatges impresionants, a la vegada que son una guia fantàstica pels futurs viatges!! Felicitats! Immagino que la tornada a Barcelona no ha estat fàcil.. 😉
    Una abraçada,
    XX

  46. Helena dijo:

    Només dir-vos que vaig veure l’article sobre la vostra aventura al magazine i de seguida vaig anar a mirar la pàgina web que heu fet. M’encanta la idea i m’heu fet venir molta enveja (enveja sana eh!). Tan sols tinc disset anys però sé que d’aquí un temps m’animaré a viatjar tal com heu fet vosaltres.
    Felicitats per crear un espai tan bonic!

  47. monica dijo:

    No tengo ni idea de catalan, y me están dando ganas de aprender solo por poder leer vuestra historia… He llegado aqui por una revista del periodico del fin de semana, y nada mas leyendo el primer post ya se me ponen los pelos de punta…Enhorabuena por tener el valor de llevar a cabo vuestra aventura! Saludos desde Murcia. Monica

  48. belen dijo:

    Hola!Os felicito por esta aventura, es impresionante y me da mucha envidia ver todas esas fotos,es algo que me gustaría hacer alguna vez en mi vida, es más, es algo que todo el mundo debería hacer alguna vez en su vida, es una pena que la página esté en catalán, porque no entiendo nada y estoy segura que hay muchas cosas que nos serían útiles a otros viajeros. De todos modos, la página es genial y os doy las gracias por compartirlo.Saludos

  49. BELEN dijo:

    Hola!Os felicito por esta aventura, es impresionante y me da mucha envidia ver todas esas fotos,es algo que me gustaría hacer alguna vez en mi vida, es más, es algo que todo el mundo debería hacer alguna vez en su vida, es una pena que la página esté en catalán, porque no entiendo nada y estoy segura que hay muchas cosas que nos serían útiles a otros viajeros. De todos modos, la página es genial y os doy las gracias por compartirlo.Saludos

  50. elena dijo:

    me da pena que la pagina este ecrita en catalan xq soy d madrid y no entiendo muxo, lei vuestro articulo este domingo en el magazine y me encanto asi que me conformare con ver las fotos

Los comentarios están cerrados.