Tanquem la paradeta

I l’últim post l’escrivim des de casa, amb la panxa plena de fuet, torrons i rostit, i amb les comoditats d’una dutxa d’aigua calenta com cal, un llit còmode i la calor de la família i els amics. Teníem ganes de tornar, no perquè ens haguéssim cansat de viatjar (això mai!), sinó perquè començàvem a trobar a faltar certes coses, les coses que durant tota la teva vida t’han acompanyat i que ara s’havien quedat a casa. Potser si haguéssim pogut posar tot això a la maleta, otro gallo cantaria i encara estaríem voltant.

last_collage.jpg

Com dèiem en el nostre mail de “Feliç 2007”, el 2005 i el 2006 van ser possiblement els millors anys de les nostres vides. 19 països, un munt d’experiències, un munt de coneixements, un munt d’hores i dies per organitzar com et doni la gana, un agenda en blanc per omplir-la amb tot allò que t’agrada. Tothom algun cop a la vida hauria de sentir què vol dir ser lliure, què vol dir escollir sota la premisa no del que has de fer, sinó del què vols fer, què se sent al dir “faig el que m’agrada i com m’agrada” (amb 4 duros, però com m’agrada). Un carpe diem absolut, amb totes les seves lletres. Visca els viatges llargs, visca les improvisacions i les decisions d’última hora!!!
Aquest viatge ha estat ple de coses bones i per sort, buit de coses dolentes. No podem parlar d’intoxicacions alimentàries (tenim una salut de ferro o una sort que “te cagas”?); tampoc de robatoris (l’única cosa que ens han pispat en 549 dies de viatge ha estat la tovallola del Pep!! -per cert, a Argentina :O-). A Canadà la grua se’n va endur el cotxe que havíem llogat i toca’t els nassos, aquell dia a dins del cotxe ho teníem tot -passaports, portàtil, càmera, targes de crèdit…- perquè estàvem just al davant, en una laundry, fent la bugada. L’anècdota dels problemes a la frontera amb Vietnam… la majoria ja la coneixeu, però el que no vam explicar és que amb les presses per tornar enrere i que l’autobús on anàvem no creues la frontera amb les nostres motxilles, el Pep va pujar al sostre de l’autobús a agafar-les i com que havia plogut va relliscar i va caure. Es va fotre una nata de pel·lícula i a mi se’m van posar els ous per corbata. Però ell va aixecar-se tan ample i sense trencar-se res. Encara no sé com perquè l’autobús feia com a mínim tres metres d’alçada.
I milers de coses més… Plagues de mosquits al Río San Juan de Nicaragua, febres inesperades -de 40 graus- a Costa Rica (el Pep), timos descarats a Vietnam per donar i vendre, empentes, trepitjades i discussions vàries a les cues de Xina, cuinar plats catalans a un restaurant de Brasil, robar formatge i iogurts als súpers de Canadà (era caríssim!), escapar d’uns manguis a Conney Island que ens van seguir durant una bona estona, bunyols d’algues marines a Uruguay, menjar rata o esquirol -encara no sabem què era- a Xina i bla bla bla (potser algun dia en un llibre??)
La gent que ens hem anat trobant també mereix un apartat, sobretot la que ens hem trobat vàries vegades. A Bolívia vam viatjar durant 3 dies amb el Tom i la Kaat (belgues) als que vam trobar per casualitat a Argentina 2 mesos més tard. La història del Khal també té tela. Amb ell vam viatjar pel Tíbet fins al camp base de l’Everest, ens vam acomiadar a Zhongdiang -Xina- però vam tornar a trobar-nos a Kunming -Xina-, Ho Chi Minh -Vietnam- i a Bangkok -Thailàndia-. Evidentment sense planejar-ho i amb una cara de flipats tots plegats cada vegada que ens vèiem… que ens hauríem d’haver fet una foto en aquell moment! O tots fem la mateixa ruta o la vida té més casualitats de les que pensem.
Per cert … hem dormit a llocs increïblement barats i al lloc on hem pagat menys, una llitera ens costava 1€. El llocs més cars pel que fa a allojaments, tret de Canadà, han estat Brasil, Argentina i Costa Rica. El lloc on hem menjat millor… Argentina i Xina, el països on ens hem sentit més comòdes -en tots els sentits- han estat possiblement Argentina i Brasil. Bon rotllo al 100%.
Nicaragua, Laos, Perú i el Tíbet ens fascinen. Uruguay va ser tot un descobriment. A Nova York, Buenos Aires o Vancouver podríem viure-hi. La Índia ens ha semblat única, Vietnam molt turístic, Xina una autèntica aventura on fins i tot vam aprendre 4 coses bàsiques en xinès per sobreviure dignament als llocs no explotats turísticament. A Myanmar vam fer el millor trekking de les nostres vides, tres dies intensos, autèntics per camins on no ens vam trobar a cap estranger. Xile i Canadà tenen uns paisatges meravellosos.
Al principi del viatge no sabíem si aguantaríem molt de temps, o tot el temps que volíem viatjar. Tampoc sabíem si ens arribarien els calers :S Hem anat canviant els plans sobre la marxa i hem deixat per una altra ocasió Japó, Austràlia i Nova Zelanda. Al final hem gastat una mitja diària de 20 € per persona al dia, tot inclòs: allotjament, menjar, internet, entrades vàries, super, transport… Misèria comparat amb el que gastes aquí ;). El país més car ha estat, evidenment, Canadà (coses de viatjar pel primer món), seguit de Brasil, Xile, Xina i Myanmar. El més econòmic és Índia i amb diferència (8€ per persona i per dia són suficients). En general Àsia és molt més barat que Amèrica i a nosaltres ens ha permès equilibrar la mitja diària gastada en aquest any i mig de viatge.
Tot plegat ha estat intens, increïble però també moltes vegades incòmode i cansat. No hem passat gana, però hem passat fred, calor, avorriment, estrès (heu intentat mai discutir amb un indi?). Hem agafat pocs avions (tenint en compte els quilòmetres que hem recorregut). La resta dels desplaçaments els hem fet amb…
Autobús : el trajecte més llarg va ser de 31 hores, els millors els de Xile, els més incòmodes els de Myanmar, Bolívia i Índia
Jeep 4×4: pel Salar de Uyuni (Bolívia) i al Tíbet, tots dos llocs de lo millor del viatge
Camió 4×4: Volcà a Nicaragua, Barrerinhas a Brasil
Motos: Sobretot a Vietnam i Costa Rica
Bicicleta per fer passejos d’un o dos dies. Memorable el de Puerto Viejo a Manzanillo (Costa Rica)
Barca fluvial: pel Río San Juan a Nicaragua, increïble, o el trajecte que va de Battambang a Siam Reap (a Cambodja), que també és brutal
Vaixell: creuar el Río de la Plata des de Buenos Aires a Uruguay és bastant mític
Avioneta per anar a Fernando de Noronha (Brasil), un dels llocs més increïbles que hem vist
Buggy pel desert de Huacachina a Perú i al Nord de Brasil
Tren: olé els de Xina, caos als d’Índia
Rickshaws o tuk-tuks i autobusos urbans per desplaçaments curts (evitant els taxis tant com sigui possible perquè són molt cars comparant-ho amb el transport públic)
Metro: impecables els de Santiago de Xile i Kolkata, tot i que les motxilles grans i les hores punta al metro són incompatibles.
Ah, i ens oblidàvem del cotxe que vam llogar a Canadà, cavall a Brasil, burro a Bolívia, taules de surf, peus d’ànec i bombones d’O2 per bussejar.
I acabem… el màxim de dies que hem passat sense dutxar-nos? 4!!! Ecs… 😉
PD: Definitivament… ens agraden els llocs autèntics que es poden explorar per lliure. Odiem els llocs turístics, els llocs preparats pels estrangers. Ens agrada viatjar amb autobusos plens de locals, menjar al carrer de peu o asseguts en un tamboret. No ens importa dormir compartint habitació o banys si així és més econòmic i ens apassionen els paisatges de mil colors, els colors intensos, les pedres i la història, parlar amb la gent que ens anem trobant i que té ganes de parlar amb nosaltres… ens agrada viatjar! Loliplanet forever 😛

Esta entrada fue publicada en Imprescindible. Guarda el enlace permanente.

76 respuestas a Tanquem la paradeta

  1. Ernesto dijo:

    ¿Qué decir que no se haya dicho ya -o si se haya dicho- de vuestra experiencia? ¡Un 10! Gracias por contarlo todo con tanto detalle.
    El viajar os habrá hecho crecer de una manera fenomenal y seguro que los Cris y Pep de 2007 son muy diferentes de los Per y Cris de 2005.
    Como veis, dais la vuelta al mundo para regresar y encontraros con mucho bueno, pero también mucho estancamiento, como el de la gente que si esto fuese en francés, italiano o inglés ni se les ocurriria pedirlo en castellano, lamentando que “no pueden entenderlo”
    Y es que,claro, frases como…
    “el 2005 i el 2006 van ser possiblement els millors anys de les nostres vides”
    o
    “Definitivament… ens agraden els llocs autèntics que es poden explorar per lliure”
    …son de una dificultad total.
    En fin, que mientras unos viajan, otros ni quieren leer en una lengua que se habla en su pais.
    Felicidades por la aventura y ánimo en esta nueva etapa de vuestras vidas.
    ¡¡¡Un abrazo, guapos!!!
    Ernesto

  2. shanaz dijo:

    ¿Que necesidad hay de politizar ésto? A nadie de los que han/hemos escrito aquí que yo sepa, nos molesta nada del idioma catalán (¿qué sentido tendría éso?). Simplemente esta historia nos parece tan maravillosa que nos gustaría poder leerla más en detalle. Que cada uno hable como quiera, y si se busca la comunicación aunque sea por gestos nos entenderemos. ¡Viva la diversidad! (a mi me encanta). No veamos malas intenciones donde no las hay. Seguro que viajar también enseña que lo importante es poder comunicarse, y no cómo hacerlo.

  3. marina dijo:

    Hola nois com va?
    Espeo que aquest misatje el llegiu des d’algun racó d’aquest món que fins ara ens heu anat mostrant durant ven bé un any.
    Vaig veure el reportatge del km33 i em vaig quedar fascinada del que havieu fet i, si ud he de ser sincera acabo de trobar aquesta pàgina un any després i per casualitat (estava buscant imatges dels llocs més emblemàtics de Grecia ¡¡viatjo el mes que vé!!!).
    Espero que continueu viatjant o, si més no, rebusqueu entre viatjes anteriors a aquest i feu-ne un altre diari, jejeje 😀
    Molts petons per als dos i…AGUANTE ARGENTINA (és el lloc que em queda pendent de descobrir…entre d’altres).

  4. Virkon dijo:

    Hola.
    Me encanta vuestra página y os sigo desde el reportaje del k33 del año pasado.
    Hace pocos dias os escuché en una entrevista en la cadena ser “Hora 25″a eso de la 13:20 horas del dia 25 o 26 mas o menos(no recuerdo exactamente)cuando iba de camino para el trabajo y no pude escuchar la entrevista completa,me gustaría saber como puedo conseguirla.Como sujerencia, la podríais colgar en la web? si la teneis, claro, o poner un enlace.
    Bueno, no me enrollo mas y por último megustaría saber que modelo de cámara es la que habeis usado?
    Supongo que es la pregunta del millón y que todo el mundo se hace.No se si es un secreto que manteneis el caso es que me quiero comprar una.
    Bueno pos nada un abrazo y deciros que soy de Montcada i Reixac.
    Adeu

  5. raquel dijo:

    GRÀCIES x compartir aquesta experiència…!!!
    una abraçada..;)

  6. Pere Mola dijo:

    Fascinant!, només puc dir-hos que hi han poques coses que admiri produndament en la vida i la vostra aventura i experiència ho son. Felicitats i enhorabona.

  7. Yolanda y Jaume dijo:

    Muchas fecilidades, han dejado el listón muy alto, estamos dando con los dientes en el suelo. Un saludo desde la Comarca de la Selva, adeu.

  8. Xavi Q dijo:

    L’any passat hem connectave cada dia ha aquesta pàgina i sempre tenie les ultimes novetats del vostre viatge….
    En volem més, jo estic planificant el meu viatge d’aquest any pel sud de la india ja treure la informació que pugui de la vostra web.
    Salut i abraçades.

  9. Laura dijo:

    M’han recomenat visitar la vostra pàgina i he quedat fascinada, per el moment ho tinc una mica impossible, però m’encantaria algun dia (proper) començar la meva aventurilla… sigui on sigui, encara que no pugui ser tant lluny, vull viure la meva pròpia experiència…
    felicitats per les vostres expeiències, per ser tant arriscats i per narrar-ho tant be…
    salulaticions

  10. anna dijo:

    HOLA!s´Sóc una amiga de la Sílvia Campàs, i m’ha comentat que també heu estat a Tailàndia. He buscat comentaris vostres i no en trobo…..M’agradaria saber si em podrieu aconcellar llocs on dormir, on visitar…..Hi anem 17 dies i ens han dit que és un bon lloc per buscar-se la vida des de allà. Us agraïria molt que em poguessiu orientar una miqueta!!!Per cert quin viatge, e vostre!!Us felicito, també, per les fotos!

  11. Elsa dijo:

    Hola, no se si llegireu aquestes linies, però espero que sigueu conscients que heu sigut molt afortunats en poder realitzar aquest somni… No tothom te els collons per fer-ho! Això si, he vist que no heu trepitjat Africa, i crec que això be es mereix un LoliPlanet2 expedició Africa 😉

  12. EVITA EIVISSA dijo:

    Moltes felicitacions!!! just avui hem trobat la vostra pagina i no tinc paraules per agrair-vos tot el que hem vist ,es com a fer un viatge… jo soc molt viatgera tambe i aquest any fare NYC en novembre, ja estem mirant tot .. i no sabem que es el millor per dormir…hi ha uns preus!! m`agradaria tenir una petita orientacio!! i ja per demanar digueu-me un MUST que penseu que no ens podem perdre apart dels citats!! jeje soc una pesadilla.Heyyyy moltes gracies i salutacions des d`eivissa.

  13. mònica dijo:

    Hola!
    Me’n vaig a Mèxic un mes aquesta setmana amb el meu company i estàvem pensant de fer un blog. Una amiga m’ha passat aquesta adreça del vostre i he flipat: primer, perquè és xulíssim i les fotos i experiències són impressionants, i segon, perquè conec la Cristina! Jo també sóc de Caldes! Quant temps! M’alegro de saber que has viscut totes aquestes experiències viatgeres.
    El vostre blog ha estat un gran descobriment. M’ha agradat moltíssim! No pareu de viatjar!

  14. jose dijo:

    FANTASTICO

  15. Jacob dijo:

    Sois una inspiración! Llevaba tiempo para organizarme un viaje pero no de esa magnitud. Ahora me habéis echo cambiar de opinión y me da que mi viaje no va a durar 20 días. Aunque tardaré un poco más en realizarlo. Espero poder deciros a qué destinos tengo pensado dirigirme. Espero que me seáis de ayuda, gracias

  16. shadow dijo:

    felicitaros por la web, no la conocia hasta que lei en la lonely planet un articulo donde hablaban de vosotros, la unica pega que veo “para mi” es que no entiendo el catalan, es una pena, pero bueno felicitaros de todas formas.
    podriais poner un apartado que lo tradujera al castellano?? muchos los agradeceriamos.

  17. shadow dijo:

    felicitaros por la web, no la conocia hasta que lei en la lonely planet un articulo donde hablaban de vosotros, la unica pega que veo “para mi” es que no entiendo el catalan, es una pena, pero bueno felicitaros de todas formas.
    podriais poner un apartado que lo tradujera al castellano?? muchos los agradeceriamos.

  18. jotaeme dijo:

    me ha encantado este blog, llegué por casualidad y me he pasado horas viendo las fotos y leyendo los posts… grande! os felicito por los viajes y las fotos, que son magníficas. En la sección “about us” me ha encantado lo que decías… eso de colgarlo todo antes de que la vida, poco más o menos, nos acabe sometiendo a las rutinas de siempre.
    Gracias por compartir vuestra experiencia y un saludo, pareja!

  19. QUITOS dijo:

    Sou inspiracio i un impuls per mi! Gracies per aquesta feina tan fantastica i sobretot per recorrer camins de forma tan intensa i lliure com ho heu fet. Quan un sap on vol arribar…hi arriba! Una abracada des de la Xina

  20. Isaac dijo:

    Tienen razón los autores de escribir solo en catalán, pues debe ser la lengua con la que piensan y se expresan mejor. Y si no quieren traducirlo al castellano no hay por qué reprochárselo. A lo mejor solo quieren llegar al público catalano-parlante.
    Si no entendéis el catalán, pues simplemente mirad páginas de viajes en castellano, que las hay, y muchas, y de otros viajeros sin ningún tipo de ayuda que han dado la vuelta al mundo. De todos modos, el catalán se entiende casi todo para un castellano-parlante. Si fuera vasco no se entendería prácticamente nada.
    (Precisamente yo he entrado en esta web por vuestros comentarios en castellano!).
    Estoy de acuerdo con Pep y Cris. Yo, por ejemplo, que vivo en Barcelona pero no hablo el catalán, solo el castellano (bueno, hablo diferentes lenguas extranjeras, pero de las habladas en España solo el español o castellano), solo veo la televisión en castellano (así como los diarios), y jamás en catalán, y no exijo que hablen en catalán en TV3, allá ellos, simplemente conecto un canal en castellano, y en paz. Creo que hay que ser fiel y consecuente con la lengua materna de cada uno y jamás renegar de ella, vivas donde vivas.
    Isaac

  21. anemdeviatge dijo:

    Hola nois, som en David i la Gisela autors del blog anemdeviatge.
    Ja fa bastants dies la Gemma i en Javi autors d’un altre blog (http://lagrantravessa.blogspot.com) ens van fer arribar el “Premi Blog Solidari”, i ens va fer molta il·lusió.
    Aquest iniciativa sorgeix del blog Bohemia Mar i es tracte de mencionar altres blogs que relaten o expliquen de manera altruista les seves histories. Quan el reps has de mencionar 7 blogs més que creus que també se’l mereixen.
    Bé, doncs com ja sabeu nosaltres hem disfrutat molt llegint les vostres histories i ara us volem obsequiar amb aquest premi.
    Aquí teniu el post on sortiu mencionats:
    http://anemdeviatge.blogspot.com/2008/03/premi-blog-solidari.html
    fins aviat,

    david i gisela
    http://anemdeviatge.blogspot.com

  22. Miquel dijo:

    Com tothom d´aquí: felicitats. Jo tb he pogut viatjar una miqueta ( no tant!), i des de fa un temps estic “estancat” i la sensació no és massa agradable. Sort amb la tornada a BCN (jo tb ara estic fora i hauré de tornar l´any vinent… ja veurem com serà). Pregunta curiosa: de qué treballeu ara?. A nivell empresarial: als USA hi ha gent que es dedica a fer aquests viatges … i es guanya la vida!! A Catalunya/Espanya costaria una mica, però si tinguèssiu ganes… crec que ho haurieu d´estudiar. Buscar un realitzador, una bona càmara, planejar una mica més el viatge (tornant a certs llocs…) i sí q té sortida comercial – si sabeu anglés llavors plantejeu-vos-ho deveritat.

  23. borja dijo:

    ahir us vaig veure en un programa del 33 sobre brasil, que per cert ja feia un temps que havia vist. us felicito per la web, però especialment per la vostre aventura. felicitats!!

  24. Jorge dijo:

    Hola chicos
    He leido vuestra entrevista en la revista Lonely Planet. Vuestro viaje es fascinante, la verdad.
    Como he visto que vuestro próximo viaje será a Nueva Zelanda y nosotros hemos ido el año pasado, aquí os dejo la dirección de nuestro blog: http://viajenz.wordpress.com
    En realidad, fueron tres semanas en Nueva Zelanda y una en Fiji. Sabemos que le ha sido de gran utilidad a mucha gente, espero que también lo sea para vosotros.
    Saludos

  25. Gemma Puyane dijo:

    Felicitats pel vostre viatge, unes fotos precioses… aquest estiu hem estat a Nova Zelanda, un país molt macó, he llegit que hi voleu anar, hem penjat fotos a la web de http://www.viatgers.cat, si necessiteu més informació podeu enviar un correu a gemmmapuyane@yahoo.es

  26. iñaki dijo:

    Que pena que no este en castellano,no me entero de naaaa.

Los comentarios están cerrados.