Curry, curry que tinc gana… Cuina Índia

Tot un món apart, el meravellós món de les espècies! Combinades tant en plats salats com en dolços i a les begudes, fent que el paladar vagi de bòlid intentant identificar els gustos -quan el picant dels bitxos et deixa respirar és clar…- I un món principalment de vegetarians degut a l’hinduisme i el jainisme. Encara que es pot trobar carn (sobretot xai i pollastre), és molt més cara, i a les zones de costa es troba molt peix i marisc.
La cúrcuma, les llavors del coriandre, el comí, el cardamom i la pebre estan a gairebé tots els curries o garam masala. A partir d’aquesta base a cada casa i segons per quin plat és, es fa un curry diferent. Curry és un anglicisme de la paraula kaari -del llenguatge tamil (de l’estat Tamil Nadú, al sud de l’Índia i que té com a capital Madràs)- i que vol dir salsa.
L’arròs és un habitual, ja sigui simplement fregit amb comí –zeera rice-, o en forma de pulao o biryani -típic musulmà amb verduretes-. Tot i que el trobes a tot arreu és més típic del sud, on degut a les pluges és el producte per excel•lència de la zona. Parlant del sud, de farina d’arròs son els idlis, uns bunyols cuits al vapor. I la dosa és una espècie de truita molt fina –tipo crep- amb massa feta de farina de llenties i arròs. Es pot farcir de moltes coses, però principalment de verdures (val la pena provar-la!). Els idlis i les doses s’acompanyen d’una salsa de coco.

IMG3_9738.jpg
Thali, plat combinat indi amb una mica de tot

Al nord són més de blat i per tant de rotis, que és el terme genèric per anomenar el pa a l’Índia. Gairebé tot menjar va acompanyat del chapati (o també roti): farina integral sense llevat i aigua; te’l fan en un moment sobre una planxa. Versions més currades del chapati són el paratha, amb varies capes -com una pasta de full- que passen per la planxa amb mantega i que es pot farcir. Els puris és la mateixa massa que al fregir-se s’infla i queden unes boles cruixents. Si es fa amb farina blanca i llevat s’anomenen naan i també es poden farcir.
El mateix que passa amb les verdures, que té les trobes guisades de mil maneres diferents, a tota l’Índia es poden trobar les dhal, que són llenties o llegums. Hi ha moltíssimes varietats de llegums, i com no de diferents colors, passant per llenties roses, vermelles, pèsols grocs, uns cigrons perfectament rodons i moltes mongetes. Els llegums es guisen i es troben a la majoria dels thalis (plats combinats). Una varietat del sud és el sàmbar, dhal amb trossos de verdura (picant!).

IMG4_0398.jpg
Parada de llegums a Jodhpur

El chai és la beguda nacional i la trobes per tot arreu, te’l poden arribar a servir en uns gotets de fang que després es llencen a terra (i es reciclen sols 😛 ). És un te amb cardamom, llet i sucre però també se li pot afegir clau, gingebre, canyella, anís, safrà…
Iogurt… mai n’havíem menjat tant com aquí! Està boníssim, és una base importantíssima en la dieta índia i veure’l fer al mig del carrer, tu i 2000 mosques més, és tot un espectacle. En forma de beguda (lassi), o el raita (amb trossos de cogombre, tomàquet, ceba i com no amb espècies), o senzillament per sobre els plats… després d’una sessió de picant va de conya per refrescar la boca. Parlant de làctics, el paneer també és tota una institució aquí a l’Índia. És un recuit molt suau que es serveix a molts plats. Palak paneer per exemple són trossos de formatge cuits amb una salsa d’espinacs.
A l’Índia són uns grans aficionats als dolços. A la que et despistes sempre estàs davant d’un garito per comprar-ne (sobretot a Kolkatta). Fets de llet, farines d’arròs, xarops, mel i espècies, la majoria són boles o croquetes molt dolces i sabors especiats que enganxen bastant (rasgulles, gulabs). Un que el trobes per tot arreu rodejat d’abelles i de color taronja és el jalebi. Molts dolços es decoren amb fruits secs triturats però també amb pa de plata, que es tan fi que te’l pots menjar.

IMG3_8535.jpg
Els dolços !!!

Com mengen la majoria d’hindis? És algo al que no ens hem acostumat. Només fan servir la mà dreta (l’esquerra està reservada a les necessitats higièniques). Es barregen tots els ingredients, sobretot quan hi ha arròs, i quan tot té la consistència d’una pasta t’has de portar el menjar a la boca amb tres dits i empènyer amb el dit gros.
Trucs per no posar-te malalt (a nosaltres ens han funcionat): no passar-se amb el picant, no menjar carn, pel carrer menjar als llocs que tenen més sortida. Ah, i no veure a galet del Ganges 😉
PD: més menjar a provar: kofta (pilotetes de patata amb verdures), samoses i pakores (empanadilles i bunyols de verdures que es troben per tots els carrers), chiku (fruita molt dolça semblant a la patata per fora), kheer (el millor arròs amb llet que hem provat mai, amb cardamom i safrà).

Esta entrada fue publicada en India, Menjar. Guarda el enlace permanente.