Adéu Myanmar i propers (i últims) destins

S’ha acabat Birmània. Ens ha deixat un regust estrany… Ens hem cansat molt: viatjar per lliure i sempre en autobús, ja ho hem dit mil vegades, ha resultat més dur del que ens pensàvem. Quines carreteres! Ens ha sorprès trobar el país ple de grups organitzats de turistes que han demostrat ser bastant desastres. L’última i trista anècdota és la de dues dones canviant bolígrafs -utilitzats- que treien del bolso per souvenirs que venien unes nenes (per estalviar-se la miserable quantitat d’1$ per polsera). Patètic. Aquest tipus de turisme li fa molt de mal a un país on s’hauria de vigilar moltíssim la quantitat dels teus diners que van a parar a mans d’un govern corrupte i cruel (i els hotels on van els grups organitzats i el transport privat que fan servir és sovint, propietat del govern).
D’altra banda, la gent és encantadora, sobretot als pobles petits, i ens ha agradat moltíssim trobar que aquest país manté les seves costums intactes (és a dir, no s’ha occidentalitzat gaire). Aquestes costums a més, són úniques i no es troben a cap altre país del sud-est asiàtic: el tanakha (maquillatge que porten tootes les dones i nens), el betel (pasta -bastant desagradable- que masteguen toots els homes), els cheerots (el tabac que es fuma aquí), els longis (tan homes com dones vesteixen amb una faldilla llarga fins als peus), els trishaws i moltíssimes cases de te (evidentment herència dels britànics). Hem passat estones memorables en petites camionetes atapeïdes de gent, o en pobles petits on tothom ens saludava i ens tocava. Però als llocs turístics els grups organitzats han acostumat malament als locals i només feien que demanar-nos xampú, diners i caramels i aquí ens tocava regatejar la hòstia.
Una altra cosa que ens ha sabut greu és no poder anar a moltes zones del país (i que semblen molt interessants). La majoria d’aquestes zones o estan prohibides o per accedir-hi necessites demanar un permís al govern i pagar una pasta desmesurada i il·lògica. Així que res, hem acabat fent la mateixa ruta que tothom :S

IMG3_7301.jpg
La grafia birmana és brutal. Nosaltres ens vam apendre els números 😉

 

IMG3_7288.jpg

I ara estem a Bangkok una altra vegada. Entre pitos i flautes no podrem marxar a l’Índia, el nostre últim destí, fins el 2 de novembre (tornem a Barcelona el 17 de desembre. El viatge s’acaba :S). Esperarem visats a l’illa de Koh Tao (Tailàndia la vam visitar fa uns anys així que ens podem saltar les visites turístiques) i allà prepararem el viatge a l’Índia i acabarem d’actualitzar la loli amb més galeries d’imatges, tot i que la de Cambodja ja està llesta 😉

Esta entrada fue publicada en Myanmar, Thailand y etiquetada , . Guarda el enlace permanente.

9 respuestas a Adéu Myanmar i propers (i últims) destins

  1. David dijo:

    Hola parella. Segueixo la vostra web des de que vàreu sortir a TV3, i us haig de dir que és excepcional. La vostra valoració de Myanmar és molt semblant a la que em vaig endur jo fa 3 anys, i només afagiria un comentari. El país està patint una brutal deforestació. Recordem que és el més gran productor de fusta de teka del món, i en cap cas hi ha una planificació de recuperació de boscos. Segur que us heu creuat amb centenars de camions carregats amb fusta. Res més. I que disfruteu a l’ India, que allò si que és un altre planeta.

  2. Laura dijo:

    Quina pena que això ja s’acabi… però tot i que s’acabi el viatge, que no s’acabin els somnis!

  3. NúRiA dijo:

    Hola lolis !! Encara que fa dies que no dic res, aqui estem seguint la loli dia a dia. Tal i com vau dir, per nadal a casa…aixi que… Quedem per der un bermut per gracia ??????

  4. Sandra dijo:

    Vaig posant el cus-cus a bullir???
    Ja tinc ganes que torneu. Quan arribeu soparet a casa, valens?? ara ens hem aficionat als noodles: noodles o cus-cus??

  5. sandra dijo:

    Per cert, heu estat al Cabagge and Condoms?? Val la pena anar a dinar. El menjar és molt bo i pertany a una fundació que treballa pel desenvolupament dels pobles de Tailandia. Especial força els projectes contra la Sida. Tenen un jardí molt xulo i amb el compte et regalen un preservatiu.
    Un petonet.

  6. jordihorta dijo:

    hola nois!!! ostres ja torneu al desembre?? imagino que ja en teniu ganes i els vostres amics i família tb???
    però que farem la resta sense vosaltres i sense la loli???? ostres ja em poso sentimental… bé almenys encara queda la índia…

  7. sandra dijo:

    i jo que em pensava que això no s’acabava mai… fins i tot em fa penona!!!! bé, de moment encara queda per disfrutar. no us desanimeu!!!!!!
    us recomano no perdre-us a l’índia visitar: pushkar i varanasi (estareu ben allotjats i ben menjats al ganpati guesthouse, al costat del gat(escales q donen al riu) on hi ha el mercat.
    una abraçada lolitos…..

  8. NuriaVi dijo:

    Hola wapus. Si aneu a Ko Tao aprofiteu per fer un bateig. Val la pena! I passeu també per Ko Pagnan, l’illa és més tranquila que Ko Tao. Petons!!!

  9. roheru dijo:

    Jo també segueixo les vostres peripecies desde que vàreu apareixer per la tele. Si demanem algun bis (com en els concerts ), allargareu el viatge?

Los comentarios están cerrados.