Uns 50 quilòmetres separen Kalaw de la zona del Llac Inle, un dels llocs més interessants de Myanmar sobretot ara que s’hi celebra el Festival de Phaung Daw Oo. Encara no sabem perquè però decidim fer aquest recorregut caminant. Trigarem 3 dies i serem 5, una dona alemanya de 48 tacos que porta 7 mesos viatjant sola per Àsia, el guia, un amic seu que ens farà de cuiner i nosaltres.
El nostre guia, el Samjuel, s’enrotlla com una persiana i al principi ens fa parar al costat de cada planta i arbre per dir-nos què és :S El primer dia a més, és bastant dur. Ha plogut molt i tots els camins estan plens de fang. Passem entre poblets de les ètnies Palaung i Pa-o, ens creuem amb un munt de bufals i arribem a una estació de trens fantasma enmig del no res que ens fa tirar enrere en el temps. D’aquí a la casa on dormirem (uns amics del guia) només hi ha 30 minuts però se’ns ha fet fosc i rellisquem cada dos per tres.
Un cop a la casa ens rep una dona (guapíssima, no sembla que tingui els 51 anys que té) i 5 de les seves 11 filles. Són molt agradables però ens miren amb timidesa i nosaltres, que no sabem ni on som només fem que somriure. Una de les noies li diu al guia que vol un nas com el del Pep! Ens han preparat un sopar increïble… a destacar la sopa de llenties, l’amanida de cogombre amb suc de llimona i cacahuets, i el curri de peix. Dormim al terra 😉
El segon dia caminem sobretot entre camps (d’arròs, de gingebre, de cols…) i els paisatges són brutals. El verd i el vermell intens de la sorra ens acompanyen durant les 9 hores de caminata (i no ens traiem el fang de sobre!). De nou dinem en una casa particular on xerrem amb el patriarca, un home de 80 anys amb una cara de savi que espanta. Quan arribem al monestir on passarem la nit ens sentim els guiris més cansats i bruts de la terra… Sort que en aquest lloc ple de monjos de 10 anys que corren per tot arreu es respira una pau brutal (excepte quan a les 5 del matí els nois es posen a cantar desafinant que dóna gust 😛 ).
Quan marxem el monjo “en cap” ens diu que algun fet de les nostres vides passades ha fet que ens trobem en aquesta reencarnació. Ens desitja pau i felicitat i agraeix que haguem visitat el monestir. I nosaltres marxem amb els peus plens de llagues, els mitjons bruts però la mar de feliços. 6 hores i un dinar “familiar” més tard arribem a Indein, des d’on agafem la barca amb la que creuarem el llac. Mentre esperem el dinar aprofitem per donar a la gent d’aquest poble medicaments, sabó i carmels. Tots els veïns s’han reunit a la casa i definitivament, som l’atracció del dia. El millor de tot és que ells per nosaltres són un exemple d’hospitalitat com no havíem trobat enlloc i això que en birmà només sabem dir hola i gràcies 🙂
És la sort de la Loli o és fàcil trobar guies per fer la ruta aquesta de 3 dies a peu??
Fantàstiques les fotos… sobretot la del paisatge vermellós, és increïbe.
Seguiu així, molta sort.
es facilissim trobar-los!! N’hi ha uns quants repartits per Kalaw i tots ofereixen trekks diferents (1 dia, 2…).
eooo que wapo aquest post… una abraçada ‘viajerus’
eooo que wapo aquest post… una abraçada ‘viajerus’