Les coves de Pindaya

La forma més còmode d’arribar a Pindaya des de Kalaw és en taxi, que costa uns 30$ anar i tornar. Però com que anar-hi en transport públic és 10 vegades més econòmic ens vam esperar al dia que hi ha mercat a Pindaya (divendres) ja que aleshores hi ha més camionetes fent aquest trajecte (sobretot per tornar, que és quan hi ha més problema). En aquest cas t’has d’aixecar molt d’hora i agafar primer una pick-up (de 200 a 300 MMK) fins a Aung Ban i d’allà una altra fins a Pindaya (de 700 a 1000 MMK) i per tant acabar prop de 3 hores ficat en camions i camionetes plenes no només de gent sinó també de sacs de cebes, patates i mil vegetals més. La paraula viatjar apretats no és suficient per descriure com anàvem, però compartir cols i sotracs amb la gent dels pobles del voltant és molt més divertit que anar-hi en taxi. Algú o altre sempre treu alguna cosa de menjar i reparteix entre tothom… aquests birmans són la mar d’hospitalaris.
Quan arribes a Pindaya per cert, has de caminar un bon tros fins arribar a una cova enorme plena d’estàtues de budes (més de 8000). El lloc és un conjunt de passadissos laberíntics i parets plenes de budes donats per gent de tot arreu que vas mirant mentre mires de no relliscar (vas descalç i la humitat fa que patinis cada dos per tres). El lloc en sí és una mica kitsch però confessem que és curiós. A més, quan tornes de les coves pots fer una parada a una de les moltes cases de té que hi ha al carrer principal i agafar forces per visitar el mercat setmanal.
Apunt: aquí el te se serveix amb llet condensada. Està deliciós (cris). I amb el te quasi sempre et serveixen samoses, pa fregit i una mena de xurros… menges el que vols i després pagues.

IMG3_6074.jpg

IMG3_5878.jpg

IMG3_5852.jpg
Esta entrada fue publicada en Myanmar. Guarda el enlace permanente.