De Siem Reap a Kratie i d’allà a Laos. By Nebes

Deixem Siem Reap per dirigir-nos a Kratie però com que en aquest país les infraestructures no són gaire modernes ens quedem tirats a mig camí, a Kampog Cham. Un poble bastant lleig, brut i amb tanta activitat que a les 9 del vespre ja és tot tancat :S. Al dia següent quan arribem finalment a Kratie veiem que tampoc és cap meravella :S, així que sort de la sortida que es pot fer pel riu Mekong per veure els pocs dofins d’aigua dolça que encara queden a la zona (oks, ho confessem, el més a prop que els vam veure va ser uns 30 metres!). Tot i això, al final vam gaudir d’algunes acrobàcies dignes de qualsevol dofí del zoo de Barcelona 😉 i de fet, el camí fins al Centre d’Investigació -i des d’on s’agafa la barca- era increïble: ens trobàvem a l’autentica Cambodja rural i pesquera.

IMG3_4884.jpg

I després de deixar aquestes dues poblacions ens vam plantar a Laos i vam dir adéu a Cambodja. Ens hem quedat amb les ganes d’explorar la província de Ratanakiri, autèntica i poc turística diuen. Un altre viatge serà 😉

IMG3_4246.jpg
La matrícula!

Conclusions de Cambodja: Aquest és un país encara molt marcat per la dictadura dels Khmer Rouge que tot just va acabar fa 10 anys. Es veu bastanta pobresa, els carrers acostumen a ser més aviat bruts i els edificis, tot i que no són lletjos, estan bastant deixats. Si a això li afegim que és difícil passar inadvertit com a turista (els tuk-tukeros i els ganxos dels hotels t’estan sempre a sobre i no et deixen mai tranquil) a vegades costa una mica trobar-li encants així a primera vista. Però per altra banda, hem gaudit moltíssim dels grans paisatges que ens ha ofert aquest país: rius, muntanyes, l’arquitectura camuflada que s’hi troba, uns cels de somni i uns canvis de temps que t’empapaven de suor o de pluja, però sempre et deixaven un bon gust de boca.

Esta entrada fue publicada en Cambodja, La mare q et va matricular. Guarda el enlace permanente.