Lijiang, ciutat de conte

La ciutat antiga de Lijiang deu ser en aquests moments la més popular del sud-oest xinès. Bonica, amb una arquitectura tradicional molt ben conservada, infinitat de restaurants, cafès i botigues i per variar, incontables grups de xinesos que estan de vacances. Mentre que a primera hora del matí Lijiang és un lloc tranquil i encantador, a les nits es converteix en un lloc massificat on la música, les dances tradicionals i la gent es barregen sense cap mena de lògica. En resum, és un lloc recomanable que l’únic problema que té, és que és massa turístic. Una llàstima…
De totes maneres és una visita obligada, entre d’altres coses perquè és la capital de la cultura naxi (una de les ètnies d’aquesta província) que té més 10 segles d’història i un munt de coses que la diferencien de l’ètnia Han (els xinos tal qual els coneixem nosaltres), com per exemple una escriptura basada en jeroglífics. Gràcies als naxi, Lijiang és un laberint infinit de carrers, amb canals d’aigua, arbres i ponts de pedra encantadors.
Molt a prop de la ciutat antiga (s’hi pot anar caminant) hi ha el “parc de l’estanc del drac negre” on encara es poden trobar xinesos fent tai-chi. El lloc està ple de caminets empedrats per perdre’s i és una visita totalment recomanable, a més del lloc on fer una de les fotos més típiques d’aquest país (veure l’última).

IMG3_10231.jpg
El primer dia no va parar de ploure però tot i això els carrers anaven plens

 

IMG3_1152.jpg

IMG3_1130.jpg

PD: Zhongdiang (veure post anterior) deu aspirar a convertir-se en una mena de Lijiang… afanyeu-vos a venir abans de que sigui massa tard!
PD2: El camí entre Zhongdiang i Lijiang és preciós. Els paissatges són genials i es van creuant poblets d’ètnies vàries molt guapos.

Esta entrada fue publicada en Xina. Guarda el enlace permanente.

4 respuestas a Lijiang, ciutat de conte

  1. Roger dijo:

    Ara he sentit l’entrevista de la SER. Molt bé!! Triomfant a sacu.
    Aprofito per comentar que continueu fent molta enveja i que les fotos són brutals i una pregunta
    Heu menjat Gyoza? Aquella especie d’empanadilles fetes al vapor i farcides de carn, verdura o gambes…

  2. pep dijo:

    sí!! fins a rebentar, al vapor, fregits, en sopa… fins i tot hem après a fer-ne 😉
    quan tornem fem un sopar, tot i que lo xungo és la massa… però ja ens espavilarem 😛

  3. Emili dijo:

    Ei, que m’he anat connectant però em vaig quedar al Perú. Tius, només hi havia una foto d’una brasilera estesa a la platja amb les roques de fonsssssssss. Diria que no era la Cris, oi? feia pinta de garota, espero no haver ficat la pota. Res, molta sort a tots dos i ja sabeu que feu enveja.

  4. Roger dijo:

    Si, jo també n’he fet al curs de cuina japo. Sorprenent lo bons que ens van quedar. Vam fer un de mixte verdura-carn. Tema massa: jo n’he pillat al super xino de Balmes tocant a Pelai i la tinc al congelador… Ara, si la voleu fer artesanal ja és una altra cosa 😛

Los comentarios están cerrados.