Ruta cap a l’EBC II. Gyantse

Una parada essencial si algú vol conèixer un poble que encara conserva una part estrictament tibetana hauria de ser Gyantse, situat en un entorn impressionant i amb l’arribada dominada per un castell (el dzong) dalt d’una muntanya. El poble en sí es bastant lletjot i sembla aturat als anys 50. Precisament això, veure com encara es manté aquest esperit rural per tot arreu, l’hospitalitat de la gent, i un monestir fascinant -Pelkhor Chode-, fan que valgui la pena arribar fins aquí. És difícil d’explicar però et sents còmode amb els tibetans. No són tan agressius com els xinesos… definitivament són un poble diferent.
La visita al monestir de Pelkor és més que recomanable… un centre de peregrinatge i pregària totalment viu. Per cert, que una cosa molt curiosa que hem pogut veure en tots els monestirs budistes és que els monjos es dediquen bàsicament a pregar i a contar calers : En realitat viuen de la caritat de la gent i cada dia milers de peregrins fan ofrenes d’encens, bitllets, mantega de yak i menjar. I encara sobta més veure que la gent que fa les ofrenes té encara menys calers que els monjos.
PD: Ens han dit que Sakya encara té una essència tibetana més autèntica, però no entrava dins la nostra ruta

IMG3_0157.jpg

IMG3_0069.jpg

IMG3_0136.jpg

IMG3_0040.jpg
Aquí és on els monjos preguen i dormen

 

IMG3_0016.jpg
Esta entrada fue publicada en Ti­bet, Xina. Guarda el enlace permanente.