Ruta cap l’EBC I. Poblet tibetà autèntic = Hospitalitat

Després de 6 dies de ruta pel Tíbet ja tornem a ser a Lhasa. En els propers posts intentarem explicar el que hem vist i el que hem sentit durant aquest viatge únic i totalment recomanable. A destacar a part dels paisatges, la gent. Comencem…
El primer dia vam tenir la sort increïble d’enganxar una espècie de processó en un poblet perdut de camí cap a Gyantse. Vam veure un grup de dones i homes vestits amb robes tradicionals tocant tambors i gongs, i dirigint-se tots cap a una mena de stupa. La veritat es que no va costar gens barrejar-nos amb ells, la gent era adorable, tenien ganes de compartir la seva festa amb nosaltres, els nens ens demanaven fotos, ens perseguien, reien. Els grans, més continguts però sempre amb el somriure, ens miraven encuriosits i estranyats per la nostra presència. Evidentment no érem ni serem els primers guiris que passàvem per allà, però tant de bo segueixin sempre tant hospitalaris com van estar amb nosaltres…
Teníem moltes ganes de trobar-nos aquest Tibet autèntic. El Tíbet que et trobes a Lhasa està totalment contaminat per Xina en tots els sentits, cosa que malauradament, també passa a quasi tota l’àrea tibetana, ara anomenada Regió Autònoma(???) del Tíbet.

IMG2_9943.jpg

IMG2_9971.jpg

IMG2_9902.jpg
Esta entrada fue publicada en Ti­bet, Xina. Guarda el enlace permanente.