Shanghai, un invent occidental

Shangai és més el que va ser, que el que és ara. Captiven més les seves històries de principis de segle XX, de trafic d’opi, de putes, fum, joc i carrerons misteriosos que la legió de centres comercials que ara ocupa la ciutat. Les coses canvien molt ràpid aquí i evidentment del Shanghai de timadors, gangsters i occidentals enriquits gràcies a la seda i l’opi queda ben poc, bàsicament un munt d’edificis descomunals, amb terres de marbre, sortres altíssims i rellotges amb l’hora de ciutats de mig món, que ara són centres bancaris i embaixades. Estan repartits pel Bund, la zona que voreja el riu i des de la qual es pot veure la part més renaixent de la ciutat, el Pudong, l’skyline de Shangai.
Més enllà d’això, Shanghai té aparença de ciutat occidental amb alguns detalls que recorden que això no ha deixat mai de ser Xina. Roba estesa de cara al carrer, paradetes de menjar, parcs amb flors de lotus i bambú i un munt de gent per tot arreu. O almenys això és el que hem vist… Només portem dos dies aquí així que la nostra opinió sobre Shanghai encara pot canviar. A veure si som capaços de descobrir alguna cosa més que centres comercials i mercats amb coses de tot tipus 😛

IMG2_8224.jpg

IMG2_8332.jpg

IMG2_8245.jpg

IMG2_8243.jpg

IMG2_8260.jpg

PD: Ull amb el xino dels pantalons curts de pijama, mitjons i sabates… n’està plè
PD2: Les flors de Loto a part de per decorar també s’aprofiten per cuinar

Esta entrada fue publicada en Xina. Guarda el enlace permanente.