Beijing. Dia 2. Clàssics d’avui i de sempre. La Ciutat Prohibida, Tiananmen…

A Pequín li estan rentant la cara a marxes forçades de cara als Jocs Olímpics del 2008 i ara, la meitat dels llocs turístics estan en remodelació. D’una banda hem pogut veure molts dels edificis de la Ciutat Prohibida restaurats i en bon estat, però de l’altra, també hi ha moltes altres coses que estan tancades al públic i que et perds sí o sí :(.
La Ciutat Prohibida és una enorme zona tancada a la majoria dels mortals durant molts anys on van viure els emperadors de les dinasties Ming i Qing. Diuen que és el conjunt d’edificis més extens i més ben conservat de tot el país i la veritat és que pots trigar hores i hores en intentar veure tots els edificis, places, ponts i jardins que hi ha. Tot i que la restauració d’aquests edificis centenaris té un resultat una mica fals, com de Port Aventura (comentari cutrillo però cert :S), hem de confessar que sense això no s’apreciarien gens bé els detalls que fan de la Ciutat Prohibida un lloc de visita obligada. Quan et topes amb alguna paret, porta o finestra sense remodelar, t’adones que estava tot molt fet caldo i descuidat. El que més ens ha agradat, són els milers de detalls que tenen tots els edificis, els colors, la decoració de les taulades, les portes…
Just davant de la Forbidden City hi ha l’enorme i gris Plaça de Tianannmen, un lloc bastant impersonal i amb una història turbulenta (un rètol d’avís diu que: prohibidos los vehículos a motor dentro de la plaza. Els tancs deuen ser l’excepció doncs). El lloc està ple de turistes i nens amb banderetes però tot i ser la plaça més gran del món és una mena de desert empedrat més que un oasis dins la Beijing moderna, plena de gratacels que creixen com a bolets en una ciutat que pretén modernitzar-se sense pensar en la pol·lució ambiental i visual que això comporta. Beijing és una ciutat amb el cel constantment gris 🙁 com es veu a les fotos, i no és que fes mal dia.
I per últim, toca parlar de menjar una altra vegada, i aquest cop de coses més llefiscoses que la pell d’ànec ;)!!! Al mercat nocturn de Donghuamen, al carrer de Wangfujing, hem pogut veure -que no provar- pinxos d’escorpins, escarbats, serps, caballets de mar i un munt de coses rares més! “Delicatessens” a part, és un lloc recomanable per passejar i menjar uns simples noodles o lollitos plimavela.

IMG2_6548.jpg
IMG2_6842.jpg
IMG2_6564.jpg
IMG2_6618.jpg
IMG2_6666.jpg
IMG2_6671.jpg
IMG2_6718.jpg
IMG2_6796.jpg
Esta entrada fue publicada en Xina y etiquetada , , . Guarda el enlace permanente.

4 respuestas a Beijing. Dia 2. Clàssics d’avui i de sempre. La Ciutat Prohibida, Tiananmen…

  1. Albert dijo:

    Aquests escorpins em fan la mateixa impressió que quan vaig probar per primer cop un cargol. No em digueu que no ens fareu saber quin gust tenen??? si us plauuuuuuu!!!

  2. arnauprimer dijo:

    Kullo… jo de vosaltres faria una secció especial de “delicatessens”

  3. cris domont dijo:

    WAPIXIMMMSS!!k wapa k ets cris!!
    Quines trenetes mes xules!!jjejeje

  4. pao dijo:

    pepito y cris, las fotos estàn que se prte de buenas! me encantan, estan muy sensibles me parece, mucho color, detalles, muy lindas, les mando besos enormes y sigo con el recorrido. pao

Los comentarios están cerrados.