Beijing. Dia 1. Pep: Tu entens alguna cosa? Cris: Ni una. Pep: Jo tampoc. Això promet

Ufff, ja estem a Xina!!! Com han canviat les coses des de l’últim post que vam escriure quan érem a punt de deixar Brasil. Això és un altre viatge!!! L’idioma, la gent, les costums… el canvi és tan bèstia que és impossible assimilar-lo en un sol dia. De moment però, comptem amb una mica d’ajuda ja que ens allotgem al pis de l’Stefanie (suïssa que ha viscut a mig món i que te un apartament de p.m.) que fa 10 mesos que viu a Beijing. El tema però, és que ella tampoc entén quasi res del que li diuen i el que és “pitjor”, fer-se entendre és missió impossible.
Perquè us feu una idea, amb el jet lag a flor de pell, hem anat directament a passejar pels voltants del llac Quianhai (per uns carrerons collonuts, estrets i plens de vida) i a visitar la Torre de la Campana i la Torre del Tambor. Després de la caminata, més per seure i descansar que per gana, hem anat a sopar. 3 plats. Els dos primers tot correcte (era fàcil, hem senyalat les fotos d’un plat amb verdures i d’un altre que portava ànec) però l’últim, que era per l’Stef i que se suposa que havia de portar 5 dumplings s’ha convertit en una safata de 25!!! Definitivament no ens hem entès amb el cambrer i s’ha pensat que li demanàvem 5 racions de 5.
Primera lliçó: El sentit comú d’aquest país no té res a veure amb el sentit comú dels occidentals. Hem rigut molt però sobretot, ens hem atipat com mai!
Segona: serem el centre d’atenció de tots els restaurants on anem si continuem així: els xinos del voltant s’han partit el cul mentre nosaltres intentàvem parlar xinès diccionari en mà (els gestos no serveixen per res!).
Anècdotes a part, Beijing ens ha semblat des del principi una ciutat molt interessant, amb un munt de coses per veure. Potser és perquè acabem d’arribar però, als nostres ulls, qualsevol tonteria ens crida l’atenció. Mentre ens adaptem al món xinès, a les bicicletes, a creuar els carrers sense que ens atropellin, als farols vermells i les teulades cargolades intentarem aprendre quatre paraules a marxes forçades però, buf… ens falta mili.

IMG2_6441.jpg
IMG2_6459.jpg
IMG2_6462.jpg
IMG2_6451.jpg
IMG2_6473.jpg

PD: El nostre ànec estava boníssim però hem arribat a la conclusió que només ens han posat la pell de l’animal. Això sí, rostideta i cruixent 😉

Esta entrada fue publicada en Xina y etiquetada . Guarda el enlace permanente.

9 respuestas a Beijing. Dia 1. Pep: Tu entens alguna cosa? Cris: Ni una. Pep: Jo tampoc. Això promet

  1. Roger dijo:

    Jeje. Difícil és poc. Del meu any d’estudiar xino ja no me’n recordo de re!! Provareu el gos?

  2. Roger dijo:

    Exemple de la dificultat idiomatica: el poema del Shi Shi Shi Shi http://javimoya.com/blog/2006/04/19/shi-shi-shi-shi-shi/

  3. Laia dijo:

    Diuen q calen deu anys per arribar a entendre i parlar alguna cosa en xinès, espero que no us ho prengueu en serio i escolta tu amb l’idioma internacional dels gestos s’arriba a tot arreu! m’alegro que hagueu arribat be i molts petonets

  4. Roger dijo:

    http://javimoya.com/ blog/2006/04/19 /shi-shi-shi- shi-shi/ El link, que això no m’ha pillat l’html

  5. maikimax dijo:

    Ostia,ostia,ostia i un altre vegada ….!!! no tinc ordinado,no tinc telefon, estic totalment incomunicada!!! me kedat d pasta d cacauet ( o es d moniato solis??) pensaba k arribava abans d k martxesiu!! us eu lliurat d explicarli a una d las parrokianas tota la historia per enesima vegada??? ara si kam fare aliada am al Sr. pipoup i a saco!!!!!! nooooooooooooo, kes bromaaaaaaaaaaaaaa, nomes d pensa en al susodicho ja ma cago d la po!!!!!! PD1: Pipoup preparat????????PD2:Solis, eeiiisss q tal???PD3Inyaki( ups! noniha ny)el grande, kinas fotus mes txulas eh??PD4: es per cuntinua on ho vem deixar, soc una clasica!!!! besituuuuuuuuus

  6. pipopup dijo:

    Maki, maki, maki… ara si kmb faig kk. X que fas home, deixa de parlar, ni paraula als Lolis i qmença a fotre moviments x fixar la Solis…, la dl tomate.
    1 semanita en blanco en Chonchi i atop.
    ddddw,

  7. arnauprimer dijo:

    Kollonssssss… el primer dia i ja comencem amb les marranades de menjar ¡¡¡ la pell de l’anec !!! anec ???

  8. Albert dijo:

    ueeee!el viatge continua…per tots! que bé! si torneu parlant xino m’agenollo davant vostre! apa, bon viatge!! petons

  9. pao dijo:

    uy.. una vez escuche ese instrumento y quede alucinada, tiene un sonido muyy lindo. besos a los dos

Los comentarios están cerrados.