Salvador de Bahía. Bemvindo ao Brasil africano

A mesura que ens acostàvem a la regió de Bahía ens adonàvem que això no té res a veure amb el Brasil que havíem conegut fins ara. Les arrels africanes aquí són més que evidents i absolutament tothom té la pell fosca, els cabells gruixuts i les faccions marcades. La música de ritmes africans sona a cada cantonada, el menjar es fa amb llet de coco o oli de dende, l’art és colorista, viu, i de formes estirades.
Al Pelourinho, el barri colonial de la ciutat, algunes de les cases i esglésies restaurades recorden que això va ser la primera capital del país. Però entre edificis de colors, botigues de souvenirs, museus, associacions de dansa, música o cultura angolesa hi ha molta pobresa, molt edifici que cau a trossos i molts grups de turistes que segueixen a un guia amb bandereta. Però no deixa de ser molt autèntic. De nit és recomanable passejar sense càmera, ni motxilla, ni rellotge i seure en alguna de les terrasses que es posen enmig del carrer (ens ha agradat especialment la del Cafe Estaçao do Pelo, tranqui i amb música en directe), veure passar a la gent (tant ells com elles són guapíssims/es!!) i menjar bolinhas de camarao.

IMG_3300.jpg

IMG_3376.jpg

IMG_3381.jpg

IMG_3395.jpg

IMG_3406.jpg

IMG_3454.jpg

Esta entrada fue publicada en Brasil. Guarda el enlace permanente.