Centre de Río. O último dia na antiga capital

El centre històric de Río és una espècie de caos bastant ordenat i entre setmana es bastant fàcil caminar per aquesta zona de la ciutat que queda deserta a partir de les 8 del vespre i els caps de setmana. Edificis enormes d’oficines, d’altres trets de ciutats futuristes, esglésies amagades, places plenes de vida, cotxes per tot arreu, edificis de colors amb decoracions barroques i bars i més bars on menjar un salgadinho (les tapes d’aquí) o menjar a kilo. I enmig de tot això hi ha també la zona de Saara, carrers plens de botigues de roba barata amb un mercat d’uralita ple de tecnologia i imitacions on remenant encara pots trobar alguna ganga.
Llocs amb encant:
-Livraria da travessa: milers de llibres amb butaques i una cafeteria innecessàriament cara
-Cine Odeon on feien un cicle de Ang lee
-El bar del costat del cine Odeon amb cambrers de la vella escola
-La zona de l’edifici PetroBras

IMG2_3105.jpg

IMG2_3092.jpg

IMG2_3082.jpg

Río de Janeiro és una ciutat a la que sí o sí haurem de tornar algun dia. Sobretot perquè t’agrada a mesura que la vas coneixent. Després de 5 dies hem pogut veure les coses de visita obligada i també hem tingut temps de perdre’ns pels barris de Botafogo, Sta. Teresa, Lapa, agafar autobusos equivocats, ficar-nos 6 en un taxi per anar de “festa” a la Plaça Santos Dumont (amb el conductor parlant pel mòbil i saltant-se els semàfors en vermell) i intentar descobrir com vivien els cantants de bossa nova que tan li agraden al Pep. Però ens hem deixat també un munt de coses… No hem entrat a cap museu (pq tanquen molt d’hora!), no hem sobrevolat la ciutat en ala delta i tampoc ens hem acostat a la realitat de les faveles.
I per últim, diuen que Río és una ciutat molt perillosa. I sembla que no és un mite… Nosaltres que hem sortit sans i estalvis pensem que com totes les grans ciutats del món aquí s’han de prendre precaucions vàries i tot i això el més probable és que un de cada pocs turistes perdi la càmera, o la cartera o el rellotge (generalment per descuits) perquè les desigualtats socials d’aquesta ciutat (que vénen a exemplificar la realitat de tot el país) són molt bèsties i com a turista mai deixes de ser un blanc fàcil. El contrast entre la gent molt pobre i la gent molt rica o entre els antics barris glamurosos i elegants i les faveles sempre omnipresents és brutal. Hi ha molta, molta gent dormint al carrer, moltes zones de la ciutat en estat deplorable, cases que cauen a trossos, conductors suïcides… En definitiva, Río és una ciutat que et fa estar alerta en tot moment (però si vas amb molt de compte, no hi haurà cap problema!!).
PD: També mereix una visita El Parque do Catete, un remanso de paz encantador enmig d’un barri amb més aviat poc atractiu (però on nosaltres ens allotjàvem)

Esta entrada fue publicada en Brasil. Guarda el enlace permanente.