Et mareges!!! De debò, quan t’acostes al salt d’aigua més bèstia de les catarates, la garganta del diablo, estàs tan a prop que sembla que tu també hagis d’anar avall, juntament amb els litres i litres d’aigua que cauen per segon en aquesta part de les catarates. Brutal. No direm res més perquè ni les fotos ni les paraules serveixen per descriure el que veus i el que sents. Per cert, les dues primeres fotos són de la Garganta del diablo, les altres estan fetes des de l’illa de San Martin, que es troba just davant d’una part de les cascades i a la que s’arriba amb barca gratuïta. Val molt la pena. Veus una altra part d’Iguazú, menys violenta i molt més idíl·lica.
PD: De moment ens hem quedat sense caminata nocturna per les catarates a la llum de la lluna!!! 🙁 Per la tarda s’ha fotut a ploure a bots i barrals. A veure si demà tenim més sort
M’agradaria escoltar el soroll que ha de fer aquesta gorja del diable, ha de ser impresionant!
Poblat indi: Perdon, donde està el gran jefe? / Gran Jefe estar en cascada / Donde? / No se, hoy cascarsela aqui, mañana cascarsela alli… una mica d’humor del barat
aix, estar tan murenus tot l’any no pot ser bo per la salut. feu mala cara, torneu de seguida. quina preocupació, fills meus.
Hola, estic d’acord, esteu una mica axixarrats no? vinga va, ja es hora de tornar que les insolacions no molen… jeje. un petonet molt gran.
PD. feliç dia de los enamoraos (si el cel.lebreu eh)
Hola Motxilerus!!!
Espero que estigueu molt bé per Argentina i que l’experiència sigui positiva. Ah, i si et decidissis a obrir un bareto a Tahití o pels mars de la Polinèsia dona-ns l’adreça que vindrem de visita.
Records!!