Sucre, la capital blanca

Bé, ja estem a Sucre. De fet, portem 2 dies aquí i demà marxem cap a Potosí. Sucre és Patrimoni Cultural de la Humanitat però tampoc ens ha sorprès gaire. Cases blanques, moltes esglèsies, però amb un centre més aviat soso, molta gent, trànsit… I tampoc té tantes coses diferents per veure (serà que ens estem tornant molt exigents?).
De totes maneres hem fet les visites obligades al cementiri, al mirador de Recoletos, hem passejat per tots els carrers que tenen alguna esglèsia i hem trobat un bar amb un pati genial on a més tenen wi-fi. Així que aquí estem, planejant la resta del viatge a Bolívia, xerrant amb la family… i dient que aquí no es menja tan bé com a Perú.
Avís: compte amb el timo del polícia fals. Ahir estàvem en un banc del Parc de Símon Bolívar (un parc molt xulo, molt tranquil) i es va asseure al nostre costat un paio fent-se passar per turista equatorià amb un mapa a la mà. Ens va preguntar si sabíem on estava Recoletos. Li vam dir que no, que ni idea i vam posar l’alerta1. Al cap d’un parell de minuts va aparèixer un altre paio vestit de carrer i ens va saludar a tots 3 (el suposat equatorià continuava al mateix banc que nosaltres) i ens va dir: “Documentación por favor, soy policia”. I ens va ensenyar una mena de DNI on deia Policia Nacional. El Pep i jo vam posar l’alerta2. Si tu eres policia yo soy doctorada en filosofia xato. Bé, per suposat li vam dir que no portàvem els passaports a sobre, i ens va demanar que l’acompanyessim a l’hotel, que havia de comprovar la nostra identitat “porque hay muchos españoles que vienen aquí a buscar droga”. Amb “bones” paraules li vam dir que no teníem cap obligació d’acompanyar-lo. Ell es va adonar que l’havíem “enxampat” i que no colaria però el suposat turista equatorià insistia: “vamos a l’hotel no? el señor es policia”. No ens vam ni immutar i els paios van marxar en busca d’un altre turista a qui fotre-li el passaport. Es fan passar per polis i després et demanen que els acompanyis i et fiquen en un taxi. Vaia timadors de pacotilla. Bé, tothom avisat, compte amb els polis falsos.
Ah per cert, aquí teniu al Pep amb pinta de militar 😉

IMG_7199.jpg

IMG_7211.jpg
Esta entrada fue publicada en Bolí­via. Guarda el enlace permanente.

4 respuestas a Sucre, la capital blanca

  1. Krm (caldes) dijo:

    Ep, quin nivellàs! No em perdo ni un post! Però em sento voyeur de passar i no deixar comentari. Realment us ho esteu currant, millor el vostre blog que els docus de la 2, jeje. Un petó i neu fent, que els que ENCARA no tenim possibilitat de fer el vividor us llegim amb deliri!

  2. l'Avi Rafel dijo:

    Hola nens!!! el q eu de fer es na els casals catalens i fe entravistes i q us espliquin coses i li foteu el programa el miki moto…..

  3. Mercè i Gina dijo:

    Si el q podeu fer es entrevistar a tots aquells q no han fet fortuna i no poden tornar a casa, la majoria dels personatges del Miki tenen pasta, segur que hi ha algú q no li ha anat tan bé.

  4. Hola wapus, com anem? Saludus des d’Amsterdam, mentre degustem un aromatic peta de maria… :O
    Saluuut 🙂

Los comentarios están cerrados.