33 dies després, adéu Perú

Escrivim això ja des de Bolívia però és que ens quedaven per explicar 4 coses de Perú -l’aventura al Machu Pichu, el Cañón del Colca i Puno- i demostrar que la Bústia també va estar al Machu 😉
El tema Aguas Calientes-Machu Pichu queda bastant enrere, ja ho sabem, però encara no havíem tingut l’oportunitat d’explicar que vam aixecar-nos a les 4 del matí per pujar caminant fins a les runes (pots pujar en bus previo pago de 12 dòlars o caminar, perdò pujar escales, durant aproximadament una hora), que a mig camí es va fotre a ploure molt (de debò, molt) i que quan vam arribar a dalt hi havia tanta boira, que ni tan sols podíem ubicar les runes. I jo (la Cris) d’una mala llet… Bé, al final la boira va desaparèixer durant uns minuts, molt a poc a poc, i allà estava, el Machu Pichu. Brutal, sobretot perquè del no res, van aparèixer les runes més ben conservades que hem vist a tot el Perú. Vam passar el dia amunt i avall -puente del Inca, la porta per la que entren els que fan l’Inca trail…- A les 3 o les 4 de la tarda vam tornar a baixar escales fins a Aguas Calientes. Estàvem destrossats i a sobre l’endemà ens havíem d’aixecar a les 5 una altra vegada per agafar el tren fins a Ollantaytambo. Però va valdre la pena 😉

IMG_6725.jpg

Ah per cert, es pot entrar al Machu Pichu sense pagar els 20 dòlars que val la entrada. Ens ho havien comentat però no ens la vam voler jugar… Que burrus! No és gens complicat (interessats explicarem el secret a canvi d’un entrepà de pernil serrà).
També et pots estalviar els 20 dolores que val el tren des de Ollanta i anar via un poblet a 10 km de Aguas Calientes, però has de fotre molta volta i caminar un bon tros.
Total que anar al Machu Pichu és un pastón comparat amb tota la resta del país. Però evidentment no t’ho pots perdre.
El Cañón del Colca. Bus a la 1.45 de la matinada. Arribem a la Cruz del Cóndor a les 6 del matí. Al señor Condór però, no se li passa pel cap de sortir fins les 9.30 del matí. Au, anar esperant pels puestus nosaltres… El canyó del Colca és el segon més profund del món.
Puno. Només hi vam passar una tarda (i no vam provar els pastissos que deien la Luisa i el Manuel). La idea era visitar el llac Titicaca ja des de Bolívia així que va ser arribar, menjar, dormir i a les 6, up again, bus fins a Copacabana i d’allà a la Isla del Sol.

Esta entrada fue publicada en Perú y etiquetada . Guarda el enlace permanente.

4 respuestas a 33 dies després, adéu Perú

  1. Montserrat dijo:

    Quina enveja: el meu somni, el Machu Pichu!! Quan acabi el doctorat hi vaig.
    Com va tot? Les vostres coses encara estan aquí a Managua, no les pogut endossar a ningú encara.
    Petons, Montse

  2. Alfons dijo:

    La veritat és que el reportatge de Perú m’ha molat molt. I ara, què? Penseu que el nivell és molt alt. Que no decaiga!
    PD: Heu aconseguit “platicar” amb Inti (Deu Sol Inca)… m’han dit que amb l’ayagüasca tot és possible.

  3. muntsa i carles dijo:

    ooooo! s’acava peru pero comenceu nou pais, que xulo! el cañon del colca, veu fer el trekking de 2 dies o no? petonets

  4. cris dijo:

    ei nens!! pos al final no vam fer el trekking de dos dies, estàvem destrossats :S

Los comentarios están cerrados.