Cajamarca, una mica bords no?

Ens havien comentat que valia la pena anar fins a Cajamarca (per lluny i perdut que estigui). Així que un cop vam abandonar al Chris, ens vam plantar en aquesta ciutat coneguda per la seva mina d’or -una de les més grans del món-. Però nosaltres no li vam trobar gaires atractius a Cajamarca, a més, la gent és seca, impenetrable, sèria, poc -o gens- simpàtics. Hem llegit en algun lloc que la gent de la “sierra” és així, de caràcter auster, però fins ara no ens ho havíem trobat enlloc. Ni tan sols entre ells es tenen un tracte afable (no era només amb nosaltres). No vam veure riure quasi a ningú a Cajamarca (casualitat potser?).
Tot i això, el mercat de Cajamarca és molt xulo. Net, organitzat, amb tot perfectament ben posat. I s’esmorza moooolt bé a les “juguerias” (i barato, perquè un altre punt negatiu de Cajamarca, és que per culpa de la mina, tot és molt car).

IMG_6022.jpg
Mercat: Bossetes de salses que un home omplia amb paciència
IMG_6049.jpg
I els barrets dels indígenes són molt curiosos

I tot i això2, Cajamarca té cert valor històric perquè aquí és on Pizarro es va carregar a l’últim líder inca durant la conquesta, Atahualpa.

Esta entrada fue publicada en Perú y etiquetada , . Guarda el enlace permanente.

1 respuesta a Cajamarca, una mica bords no?

  1. iñaki el grande i dijo:

    ¡¡ostias¡¡q dolent aquet pizarro tambe’q cantaba,l’Atahualpa o no’aquet,era,Atahualpa Iupanqui,…….besitos………..

Los comentarios están cerrados.