Puerto Viejo. En busca del sol perdido

Després de passar pel Pacífic Nord de Costa Rica (Platges de Tamarindo i Sámara) sense veure res més que pluja (com és possible que no deixi de ploure ni 2 minuts durant 3 dies seguits???) vam decidir canviar totalment la ruta. Si al Pacífic només hi ha aigua, doncs anirem a l’altra banda. I un dia sencer de bus en bus més tard, vam arribar a Puerto Viejo, al Carib.
Això està ple de rastes, penya fumant marihuana tot el dia, i des de fa uns anys (en concret des de que van asfaltar la carretera que va de San José a Puerto Limón-Puerto Viejo) ple de guiris -tant dels que vénen de vacances com els que directament han muntat un xiringuito-.
Aquí les coses van a poc a poc per la gent de la zona, però en canvi van molt ràpid pels estrangers que no deixen de construir hotels, restaurans, cafès i botigues. Però amb una mica de sort aquest racó de Costa Rica mai perdrà el seu encant mentre hi hagi sodas on es puguin comprar patys, rondón i queques de banano (menjar típic caribeny que també es pot trobar a Nicaragua i Hondures) o grups de afro-americans parlant anglès-criollo mentre esperen l’autobús que va a Manzanillo.
Recomanació: esmorzar al Pan Pay (portat per un parell de germans de Barna) un entrepà de fuet, unes croquetes de bacallà i un batut de plàtan i després cap a la Playa Negra, la més llarga de Puerto Viejo (on sí, la sorra és completament negra i l’aigua transparent).

IMG_4883.jpg

IMG_4894.jpg
Esta entrada fue publicada en Costa Rica. Guarda el enlace permanente.

1 respuesta a Puerto Viejo. En busca del sol perdido

  1. montse solis dijo:

    Aquet peu!?!? es un 41 segur………

Los comentarios están cerrados.