I l'últim post l'escrivim des de casa, amb la panxa plena de fuet, torrons i rostit, i amb les comoditats d'una dutxa d'aigua calenta com cal, un llit còmode i la calor de la família i els amics. Teníem ganes de tornar, no perquè ens haguéssim cansat de viatjar (això mai!), sinó perquè començàvem a trobar a faltar certes coses, les coses que durant tota la teva vida t'han acompanyat i que ara s'havien quedat a casa. Potser si haguéssim pogut posar tot això a la maleta, otro gallo cantaria i encara estaríem voltant.

Com dèiem en el nostre mail de "Feliç 2007", el 2005 i el 2006 van ser possiblement els millors anys de les nostres vides. 19 països, un munt d'experiències, un munt de coneixements, un munt d'hores i dies per organitzar com et doni la gana, un agenda en blanc per omplir-la amb tot allò que t'agrada. Tothom algun cop a la vida hauria de sentir què vol dir ser lliure, què vol dir escollir sota la premisa no del que has de fer, sinó del què vols fer, què se sent al dir "faig el que m'agrada i com m'agrada" (amb 4 duros, però com m'agrada). Un carpe diem absolut, amb totes les seves lletres. Visca els viatges llargs, visca les improvisacions i les decisions d'última hora!!!

Aquest viatge ha estat ple de coses bones i per sort, buit de coses dolentes. No podem parlar d'intoxicacions alimentàries (tenim una salut de ferro o una sort que "te cagas"?); tampoc de robatoris (l'única cosa que ens han pispat en 549 dies de viatge ha estat la tovallola del Pep!! -per cert, a Argentina :O-). A Canadà la grua se'n va endur el cotxe que havíem llogat i toca't els nassos, aquell dia a dins del cotxe ho teníem tot -passaports, portàtil, càmera, targes de crèdit...- perquè estàvem just al davant, en una laundry, fent la bugada. L'anècdota dels problemes a la frontera amb Vietnam... la majoria ja la coneixeu, però el que no vam explicar és que amb les presses per tornar enrere i que l'autobús on anàvem no creues la frontera amb les nostres motxilles, el Pep va pujar al sostre de l'autobús a agafar-les i com que havia plogut va relliscar i va caure. Es va fotre una nata de pel·lícula i a mi se'm van posar els ous per corbata. Però ell va aixecar-se tan ample i sense trencar-se res. Encara no sé com perquè l'autobús feia com a mínim tres metres d'alçada.

I milers de coses més... Plagues de mosquits al Río San Juan de Nicaragua, febres inesperades -de 40 graus- a Costa Rica (el Pep), timos descarats a Vietnam per donar i vendre, empentes, trepitjades i discussions vàries a les cues de Xina, cuinar plats catalans a un restaurant de Brasil, robar formatge i iogurts als súpers de Canadà (era caríssim!), escapar d'uns manguis a Conney Island que ens van seguir durant una bona estona, bunyols d'algues marines a Uruguay, menjar rata o esquirol -encara no sabem què era- a Xina i bla bla bla (potser algun dia en un llibre??)

La gent que ens hem anat trobant també mereix un apartat, sobretot la que ens hem trobat vàries vegades. A Bolívia vam viatjar durant 3 dies amb el Tom i la Kaat (belgues) als que vam trobar per casualitat a Argentina 2 mesos més tard. La història del Khal també té tela. Amb ell vam viatjar pel Tíbet fins al camp base de l'Everest, ens vam acomiadar a Zhongdiang -Xina- però vam tornar a trobar-nos a Kunming -Xina-, Ho Chi Minh -Vietnam- i a Bangkok -Thailàndia-. Evidentment sense planejar-ho i amb una cara de flipats tots plegats cada vegada que ens vèiem... que ens hauríem d'haver fet una foto en aquell moment! O tots fem la mateixa ruta o la vida té més casualitats de les que pensem.

Per cert ... hem dormit a llocs increïblement barats i al lloc on hem pagat menys, una llitera ens costava 1€. El llocs més cars pel que fa a allojaments, tret de Canadà, han estat Brasil, Argentina i Costa Rica. El lloc on hem menjat millor... Argentina i Xina, el països on ens hem sentit més comòdes -en tots els sentits- han estat possiblement Argentina i Brasil. Bon rotllo al 100%.

Nicaragua, Laos, Perú i el Tíbet ens fascinen. Uruguay va ser tot un descobriment. A Nova York, Buenos Aires o Vancouver podríem viure-hi. La Índia ens ha semblat única, Vietnam molt turístic, Xina una autèntica aventura on fins i tot vam aprendre 4 coses bàsiques en xinès per sobreviure dignament als llocs no explotats turísticament. A Myanmar vam fer el millor trekking de les nostres vides, tres dies intensos, autèntics per camins on no ens vam trobar a cap estranger. Xile i Canadà tenen uns paisatges meravellosos.

Al principi del viatge no sabíem si aguantaríem molt de temps, o tot el temps que volíem viatjar. Tampoc sabíem si ens arribarien els calers :S Hem anat canviant els plans sobre la marxa i hem deixat per una altra ocasió Japó, Austràlia i Nova Zelanda. Al final hem gastat una mitja diària de 20 € per persona al dia, tot inclòs: allotjament, menjar, internet, entrades vàries, super, transport... Misèria comparat amb el que gastes aquí ;). El país més car ha estat, evidenment, Canadà (coses de viatjar pel primer món), seguit de Brasil, Xile, Xina i Myanmar. El més econòmic és Índia i amb diferència (8€ per persona i per dia són suficients). En general Àsia és molt més barat que Amèrica i a nosaltres ens ha permès equilibrar la mitja diària gastada en aquest any i mig de viatge.

Tot plegat ha estat intens, increïble però també moltes vegades incòmode i cansat. No hem passat gana, però hem passat fred, calor, avorriment, estrès (heu intentat mai discutir amb un indi?). Hem agafat pocs avions (tenint en compte els quilòmetres que hem recorregut). La resta dels desplaçaments els hem fet amb...

Autobús : el trajecte més llarg va ser de 31 hores, els millors els de Xile, els més incòmodes els de Myanmar, Bolívia i Índia
Jeep 4x4: pel Salar de Uyuni (Bolívia) i al Tíbet, tots dos llocs de lo millor del viatge
Camió 4x4: Volcà a Nicaragua, Barrerinhas a Brasil
Motos: Sobretot a Vietnam i Costa Rica
Bicicleta per fer passejos d'un o dos dies. Memorable el de Puerto Viejo a Manzanillo (Costa Rica)
Barca fluvial: pel Río San Juan a Nicaragua, increïble, o el trajecte que va de Battambang a Siam Reap (a Cambodja), que també és brutal
Vaixell: creuar el Río de la Plata des de Buenos Aires a Uruguay és bastant mític
Avioneta per anar a Fernando de Noronha (Brasil), un dels llocs més increïbles que hem vist
Buggy pel desert de Huacachina a Perú i al Nord de Brasil
Tren: olé els de Xina, caos als d'Índia
Rickshaws o tuk-tuks i autobusos urbans per desplaçaments curts (evitant els taxis tant com sigui possible perquè són molt cars comparant-ho amb el transport públic)
Metro: impecables els de Santiago de Xile i Kolkata, tot i que les motxilles grans i les hores punta al metro són incompatibles.
Ah, i ens oblidàvem del cotxe que vam llogar a Canadà, cavall a Brasil, burro a Bolívia, taules de surf, peus d'ànec i bombones d'O2 per bussejar.

I acabem... el màxim de dies que hem passat sense dutxar-nos? 4!!! Ecs... ;)

PD: Definitivament... ens agraden els llocs autèntics que es poden explorar per lliure. Odiem els llocs turístics, els llocs preparats pels estrangers. Ens agrada viatjar amb autobusos plens de locals, menjar al carrer de peu o asseguts en un tamboret. No ens importa dormir compartint habitació o banys si així és més econòmic i ens apassionen els paisatges de mil colors, els colors intensos, les pedres i la història, parlar amb la gent que ens anem trobant i que té ganes de parlar amb nosaltres... ens agrada viatjar! Loliplanet forever :P

Que pena que no este en castellano,no me entero de naaaa.

Felicitats pel vostre viatge, unes fotos precioses... aquest estiu hem estat a Nova Zelanda, un país molt macó, he llegit que hi voleu anar, hem penjat fotos a la web de www.viatgers.cat, si necessiteu més informació podeu enviar un correu a gemmmapuyane@yahoo.es

Hola chicos He leido vuestra entrevista en la revista Lonely Planet. Vuestro viaje es fascinante, la verdad. Como he visto que vuestro próximo viaje será a Nueva Zelanda y nosotros hemos ido el año pasado, aquí os dejo la dirección de nuestro blog: http://viajenz.wordpress.com En realidad, fueron tres semanas en Nueva Zelanda y una en Fiji. Sabemos que le ha sido de gran utilidad a mucha gente, espero que también lo sea para vosotros. Saludos

ahir us vaig veure en un programa del 33 sobre brasil, que per cert ja feia un temps que havia vist. us felicito per la web, però especialment per la vostre aventura. felicitats!!

Com tothom d´aquí: felicitats. Jo tb he pogut viatjar una miqueta ( no tant!), i des de fa un temps estic "estancat" i la sensació no és massa agradable. Sort amb la tornada a BCN (jo tb ara estic fora i hauré de tornar l´any vinent... ja veurem com serà). Pregunta curiosa: de qué treballeu ara?. A nivell empresarial: als USA hi ha gent que es dedica a fer aquests viatges ... i es guanya la vida!! A Catalunya/Espanya costaria una mica, però si tinguèssiu ganes... crec que ho haurieu d´estudiar. Buscar un realitzador, una bona càmara, planejar una mica més el viatge (tornant a certs llocs...) i sí q té sortida comercial - si sabeu anglés llavors plantejeu-vos-ho deveritat.

Hola nois, som en David i la Gisela autors del blog anemdeviatge. Ja fa bastants dies la Gemma i en Javi autors d'un altre blog (http://lagrantravessa.blogspot.com) ens van fer arribar el "Premi Blog Solidari", i ens va fer molta il·lusió. Aquest iniciativa sorgeix del blog Bohemia Mar i es tracte de mencionar altres blogs que relaten o expliquen de manera altruista les seves histories. Quan el reps has de mencionar 7 blogs més que creus que també se'l mereixen. Bé, doncs com ja sabeu nosaltres hem disfrutat molt llegint les vostres histories i ara us volem obsequiar amb aquest premi. Aquí teniu el post on sortiu mencionats: http://anemdeviatge.blogspot.com/2008/03/premi-blog-solidari.html fins aviat, -- david i gisela http://anemdeviatge.blogspot.com

Tienen razón los autores de escribir solo en catalán, pues debe ser la lengua con la que piensan y se expresan mejor. Y si no quieren traducirlo al castellano no hay por qué reprochárselo. A lo mejor solo quieren llegar al público catalano-parlante. Si no entendéis el catalán, pues simplemente mirad páginas de viajes en castellano, que las hay, y muchas, y de otros viajeros sin ningún tipo de ayuda que han dado la vuelta al mundo. De todos modos, el catalán se entiende casi todo para un castellano-parlante. Si fuera vasco no se entendería prácticamente nada. (Precisamente yo he entrado en esta web por vuestros comentarios en castellano!). Estoy de acuerdo con Pep y Cris. Yo, por ejemplo, que vivo en Barcelona pero no hablo el catalán, solo el castellano (bueno, hablo diferentes lenguas extranjeras, pero de las habladas en España solo el español o castellano), solo veo la televisión en castellano (así como los diarios), y jamás en catalán, y no exijo que hablen en catalán en TV3, allá ellos, simplemente conecto un canal en castellano, y en paz. Creo que hay que ser fiel y consecuente con la lengua materna de cada uno y jamás renegar de ella, vivas donde vivas. Isaac

Sou inspiracio i un impuls per mi! Gracies per aquesta feina tan fantastica i sobretot per recorrer camins de forma tan intensa i lliure com ho heu fet. Quan un sap on vol arribar...hi arriba! Una abracada des de la Xina

me ha encantado este blog, llegué por casualidad y me he pasado horas viendo las fotos y leyendo los posts... grande! os felicito por los viajes y las fotos, que son magníficas. En la sección "about us" me ha encantado lo que decías... eso de colgarlo todo antes de que la vida, poco más o menos, nos acabe sometiendo a las rutinas de siempre. Gracias por compartir vuestra experiencia y un saludo, pareja!

felicitaros por la web, no la conocia hasta que lei en la lonely planet un articulo donde hablaban de vosotros, la unica pega que veo "para mi" es que no entiendo el catalan, es una pena, pero bueno felicitaros de todas formas. podriais poner un apartado que lo tradujera al castellano?? muchos los agradeceriamos.

felicitaros por la web, no la conocia hasta que lei en la lonely planet un articulo donde hablaban de vosotros, la unica pega que veo "para mi" es que no entiendo el catalan, es una pena, pero bueno felicitaros de todas formas. podriais poner un apartado que lo tradujera al castellano?? muchos los agradeceriamos.

Sois una inspiración! Llevaba tiempo para organizarme un viaje pero no de esa magnitud. Ahora me habéis echo cambiar de opinión y me da que mi viaje no va a durar 20 días. Aunque tardaré un poco más en realizarlo. Espero poder deciros a qué destinos tengo pensado dirigirme. Espero que me seáis de ayuda, gracias

FANTASTICO

Hola! Me'n vaig a Mèxic un mes aquesta setmana amb el meu company i estàvem pensant de fer un blog. Una amiga m'ha passat aquesta adreça del vostre i he flipat: primer, perquè és xulíssim i les fotos i experiències són impressionants, i segon, perquè conec la Cristina! Jo també sóc de Caldes! Quant temps! M'alegro de saber que has viscut totes aquestes experiències viatgeres. El vostre blog ha estat un gran descobriment. M'ha agradat moltíssim! No pareu de viatjar!

Moltes felicitacions!!! just avui hem trobat la vostra pagina i no tinc paraules per agrair-vos tot el que hem vist ,es com a fer un viatge... jo soc molt viatgera tambe i aquest any fare NYC en novembre, ja estem mirant tot .. i no sabem que es el millor per dormir...hi ha uns preus!! m`agradaria tenir una petita orientacio!! i ja per demanar digueu-me un MUST que penseu que no ens podem perdre apart dels citats!! jeje soc una pesadilla.Heyyyy moltes gracies i salutacions des d`eivissa.

Hola, no se si llegireu aquestes linies, però espero que sigueu conscients que heu sigut molt afortunats en poder realitzar aquest somni... No tothom te els collons per fer-ho! Això si, he vist que no heu trepitjat Africa, i crec que això be es mereix un LoliPlanet2 expedició Africa ;)

HOLA!s´Sóc una amiga de la Sílvia Campàs, i m'ha comentat que també heu estat a Tailàndia. He buscat comentaris vostres i no en trobo.....M'agradaria saber si em podrieu aconcellar llocs on dormir, on visitar.....Hi anem 17 dies i ens han dit que és un bon lloc per buscar-se la vida des de allà. Us agraïria molt que em poguessiu orientar una miqueta!!!Per cert quin viatge, e vostre!!Us felicito, també, per les fotos!

M'han recomenat visitar la vostra pàgina i he quedat fascinada, per el moment ho tinc una mica impossible, però m'encantaria algun dia (proper) començar la meva aventurilla... sigui on sigui, encara que no pugui ser tant lluny, vull viure la meva pròpia experiència... felicitats per les vostres expeiències, per ser tant arriscats i per narrar-ho tant be... salulaticions

L'any passat hem connectave cada dia ha aquesta pàgina i sempre tenie les ultimes novetats del vostre viatge.... En volem més, jo estic planificant el meu viatge d'aquest any pel sud de la india ja treure la informació que pugui de la vostra web. Salut i abraçades.

Muchas fecilidades, han dejado el listón muy alto, estamos dando con los dientes en el suelo. Un saludo desde la Comarca de la Selva, adeu.

Fascinant!, només puc dir-hos que hi han poques coses que admiri produndament en la vida i la vostra aventura i experiència ho son. Felicitats i enhorabona.

GRÀCIES x compartir aquesta experiència...!!! una abraçada..;)

Hola. Me encanta vuestra página y os sigo desde el reportaje del k33 del año pasado. Hace pocos dias os escuché en una entrevista en la cadena ser "Hora 25"a eso de la 13:20 horas del dia 25 o 26 mas o menos(no recuerdo exactamente)cuando iba de camino para el trabajo y no pude escuchar la entrevista completa,me gustaría saber como puedo conseguirla.Como sujerencia, la podríais colgar en la web? si la teneis, claro, o poner un enlace. Bueno, no me enrollo mas y por último megustaría saber que modelo de cámara es la que habeis usado? Supongo que es la pregunta del millón y que todo el mundo se hace.No se si es un secreto que manteneis el caso es que me quiero comprar una. Bueno pos nada un abrazo y deciros que soy de Montcada i Reixac. Adeu

Hola nois com va? Espeo que aquest misatje el llegiu des d'algun racó d'aquest món que fins ara ens heu anat mostrant durant ven bé un any. Vaig veure el reportatge del km33 i em vaig quedar fascinada del que havieu fet i, si ud he de ser sincera acabo de trobar aquesta pàgina un any després i per casualitat (estava buscant imatges dels llocs més emblemàtics de Grecia ¡¡viatjo el mes que vé!!!). Espero que continueu viatjant o, si més no, rebusqueu entre viatjes anteriors a aquest i feu-ne un altre diari, jejeje :D Molts petons per als dos i...AGUANTE ARGENTINA (és el lloc que em queda pendent de descobrir...entre d'altres).

¿Que necesidad hay de politizar ésto? A nadie de los que han/hemos escrito aquí que yo sepa, nos molesta nada del idioma catalán (¿qué sentido tendría éso?). Simplemente esta historia nos parece tan maravillosa que nos gustaría poder leerla más en detalle. Que cada uno hable como quiera, y si se busca la comunicación aunque sea por gestos nos entenderemos. ¡Viva la diversidad! (a mi me encanta). No veamos malas intenciones donde no las hay. Seguro que viajar también enseña que lo importante es poder comunicarse, y no cómo hacerlo.

¿Qué decir que no se haya dicho ya -o si se haya dicho- de vuestra experiencia? ¡Un 10! Gracias por contarlo todo con tanto detalle. El viajar os habrá hecho crecer de una manera fenomenal y seguro que los Cris y Pep de 2007 son muy diferentes de los Per y Cris de 2005. Como veis, dais la vuelta al mundo para regresar y encontraros con mucho bueno, pero también mucho estancamiento, como el de la gente que si esto fuese en francés, italiano o inglés ni se les ocurriria pedirlo en castellano, lamentando que "no pueden entenderlo" Y es que,claro, frases como... "el 2005 i el 2006 van ser possiblement els millors anys de les nostres vides" o "Definitivament... ens agraden els llocs autèntics que es poden explorar per lliure" ...son de una dificultad total. En fin, que mientras unos viajan, otros ni quieren leer en una lengua que se habla en su pais. Felicidades por la aventura y ánimo en esta nueva etapa de vuestras vidas. ¡¡¡Un abrazo, guapos!!! Ernesto

me da pena que la pagina este ecrita en catalan xq soy d madrid y no entiendo muxo, lei vuestro articulo este domingo en el magazine y me encanto asi que me conformare con ver las fotos

Hola!Os felicito por esta aventura, es impresionante y me da mucha envidia ver todas esas fotos,es algo que me gustaría hacer alguna vez en mi vida, es más, es algo que todo el mundo debería hacer alguna vez en su vida, es una pena que la página esté en catalán, porque no entiendo nada y estoy segura que hay muchas cosas que nos serían útiles a otros viajeros. De todos modos, la página es genial y os doy las gracias por compartirlo.Saludos

Hola!Os felicito por esta aventura, es impresionante y me da mucha envidia ver todas esas fotos,es algo que me gustaría hacer alguna vez en mi vida, es más, es algo que todo el mundo debería hacer alguna vez en su vida, es una pena que la página esté en catalán, porque no entiendo nada y estoy segura que hay muchas cosas que nos serían útiles a otros viajeros. De todos modos, la página es genial y os doy las gracias por compartirlo.Saludos

No tengo ni idea de catalan, y me están dando ganas de aprender solo por poder leer vuestra historia... He llegado aqui por una revista del periodico del fin de semana, y nada mas leyendo el primer post ya se me ponen los pelos de punta...Enhorabuena por tener el valor de llevar a cabo vuestra aventura! Saludos desde Murcia. Monica

Només dir-vos que vaig veure l'article sobre la vostra aventura al magazine i de seguida vaig anar a mirar la pàgina web que heu fet. M'encanta la idea i m'heu fet venir molta enveja (enveja sana eh!). Tan sols tinc disset anys però sé que d'aquí un temps m'animaré a viatjar tal com heu fet vosaltres. Felicitats per crear un espai tan bonic!

Enhorabona nois! Imatges impresionants, a la vegada que son una guia fantàstica pels futurs viatges!! Felicitats! Immagino que la tornada a Barcelona no ha estat fàcil.. ;-) Una abraçada, XX

Moi fermoso, impresionante e moi boa idea a da vosa viaxe. Vin o enlace no Magazine de xunio. A min danme gañas de facelo mesmo. Non sabedes cantas!! Pero vos escribo para pedirvos, por favor unha sección en castelán para poder aprender canto máis mellor da vosa experiencia. Un sinceiro abrazo e un besiño os dous. Un galego nado en girona

Un blog genial! Agafaré moltes idees per quan tingui temps i diners :) ... Us saluda una viatjant empedernida. Ah! us espero al meu blog!

Es una pena que tengas el blog escrito en catalán y raro a la vez para una persona que ha recorrido mundo, te leí en el magazine del periódico de este domingo y sinceramente, me pareció fascinante vuestra experiencia, pero....recalco lo dicho.Un saludo

Muchas felicidades por la grata experiencia que habéis realizado y por compartir todos estos rincones con todos nosotros. He disfrutado mucho consultando y admirando los maravillosos parajes en los que habéis estado. Como soy gallego, me cuesta muchísimo entender la narración en catalán. Me podríais informar por email si la página está traducida al castellano. Muchísimas gracias

(: acabu de veure el vostre repotatje de el magazine a la vanguardia,i HE vist qe estava la web,dirus que me encanta el que heu fet,pEro no acabu d'entendre com us ho veu fer suposu que deu ser mol dificil,molt esforç, i moltes ganes d'apendre coses noves,experiencies, dirus que jo tmbe he estat al brasil,encara que tingi 15 anys i us samblare petita,i es veu molta cosa, numes dir aixo aahh i si feu un altre viatje no dubteu en obrirr un altre blog i avisarr^^ petons ARIADNA*

ola!Os felicito por vuestra magnifica experiencia,e visto un pekeño articulo en la revista magazine,y rapidamente me e conectado para ver vuestro diario de viaje....sin embargo esta escrito en catalan(creo..)y no entiendo nada... :S si lo habeis traducido al castellano avisadme a mi email plis!!me encantaria leerlo.

Em sembla fantàstic el que heu fet Felicitats!

Hola!!! ja us havia vist l´any passat a Km 33 i per casualitat he trobat la vostra web buscant la web de KM 33 i he flipa!!!!En sabeu molt, les fotos són boníssimes i la resta d´informació està molt bé. Enhorabona pel viatge, per la web i per ser tant valents!! Que tingueu molta sort en aquesta nova etapa de tornada a casa!!! A partir d´ara faré servir aquest web de complement amb les guies de lonely planet. Una abraçada

Us he seguit molt però des de que vau anunciar la tornada que no havia obert la web. Simplement donar-vos la benvinguda i les gràcies per deixar-nos compartir els vostres moments i tota la quantitat d'informació útil per a molts de nosaltres que quan podem ens escapem... Continueu disfrutant, ara aquí. Un abraçada. Sandra

i salut, sort i a tornar-hi

si, mireu www.unany.com. i el llibre 'de gonçal a gopal', pot ser una idea per a plasmar tots aquests dies fora

el otro dia viendo un programa del canal 33 vi un reportaje y saliais vosotros acompañandolo un trozo del camino y me quede con la pagina y hoy la he visto y si os digo la verdad la intencion de hacer el viaje me ha gustado y yo siempre he querido hacer un vieje de este tipo por todo el mundo y veo que se puede hacer.Os doy la enorabuena por el viaje y la pagina

Hola!!! Pep i Cris, yo también os acabo de ver en el reportaje km33. Vuestra experiencia me ha parecido increíble y muy valiente. Os felicito de corazón. Y enhorabuena por vuestra web. Un abrazo.

Hola, què tal?. Acabo de veure el final del reportatge pel Canal 33, i no he pogut evitar anar depressa a veure la vostra web. Impresionant viatge, no tinc paraules, el què si tinc és una envaja tremenda !!!. M'encanta això de decidir no hipotecar-vos i dur a terme aquell Carpe Diem, del qual molts en parlem massa vegades sense posar-lo en pràctica. No me'n he pogut estar d'escriure-us... tot i que no em conegueu de res. Us afegeixo als meus marcadors particulars, per veure si algun dia seguiu escribint o planificant altres viatges. Potser estaria bé, (per la meva curiositat jeje), com us plantejeu la vida ara que heu tornat. No ha de ser fàcil buscar una feina, i tornar a aquella rutina que molts detestem. Enjoy i sobretot, Carpe Diem.

mireu www.unany.com. pot ser una idea er a vosaltres

Hola. Sóc l'Ignasi ahir la teva mare em va fer molta propaganda del vostre viatge i de la vostre webpage. Ara iniciaré jo el meu viatge virtual resseguint les petjades que heu fet. Agraït per compartir el viatge amb la xarxa.

Impressionant!!!! I sembla que va ser ahir quan et vaig trobar a Imagina i em vas comentar que marxàveu... Ara que has tornat aviam si organitzem per fi un sopar d'ex-UPF!! jaja Jo i uns quants més us hem seguit. Ara estalvieu un altre cop i feu ràpid una segona part! :-P

Eiiiii!!! Des de la Barcelona gris ha estat un plaer seguir el viatge amb vosaltres. La web ha estat una autèntica addicció, dia i nit llegint les actualitzacions compulsivament! I he fet addictes els col·legues i els compis de feina! Moltes felicitats, les fotos són brillants. Heu aconseguit transformar la meva enveja irracional del principi en fascinació des del tercer post, jajaja! Cris, espero que fem un dia una trobadeta i ens posem al dia! Petons.

us he llegit desde el tercer pots i mai he gossat dir-vos res fins ara que l'aventura s'acaba. es impressionant tot el que heu fet i heu viscut, la decisió de viure la vida d'una manera no com t'imposen es una alternativa per a molta gent i envejable per a molta altra. tot i així només em resta dir-vos que moltes felicitats pel web, pels blogs i nois salut!!

Hola, rei! Llàstima que s'acabi loli, però mola + tenir-vos per aquí ;) Quan el Pericu acabi els exàmens de la uni fem un soparet o el que sigui. Bisitus fins llavors!

Ei xicos!! Q wenos estos meses de loliplanet... habeis sido un ejemplo de carpe diem para muchos, geniales las historias y las fotos!! Animo para la vuelta a la vida en casa!! Un abrazo desde India. carlos (tia maica)

ola noiss..!!!cm k tanqueu la paradeta.....sabeu k us dic k ja podeu montar un altre!!jiji aaaa....una coxa Pep&CriS...em sembla k us vaig veure x caldes de montbui..!!O potset eran els vostres dobles..!!! jeje...weno cariñussssss areuuuu petons!!!

Loliplanet Forever!!! Sugiero que continueis con el blog para que conozcamos si ha sido muy traumático el retorno. A nosotros nos quedan más de 3 meses de viaje, pero ya estamos empezando a ponernos nerviositos. No quiero volver a casa!!! Ánimo, felicidades por haber acabado el viaje enteros, y espero que podais repetirlo muy pronto. Abrazos de dos Segovianos que os siguen los pasos. Pilar y Sergio

Gracias por compartir vuestra aventura, y hacerla un poco nuestra,hasta la proxima y que los vientos os sean favorables. Salud y suerte

Ei nois...quina pena no poder llegiur.us més...ja se us troba a faltar!!! Tanmateix, moltes gràcies per compartir amb nosaltres el vostre viatge. Per cert, una pregunteta per curiositat...ja us heu acostumat al ritme de Barcelona, com es veu la vida occidental després d'haver passat tant de temps fora de casa i haver vist altres cultures i altres realitats? Una abraçada molt forta aventurers!!

Gràcies per la vostra aventura, però tots els que us hem seguit (que no hem estat pocs) ja estem esperant una altra entrega... potser l'Àfrica?... Una abraçada i fins aviat.

1er d tot... l'ultima frase del post sembla treta d'un anunci de compreses amb ales :P 2on... Felicitats pel viatge!!! 3er... Què cony miraré a internet dps d dinar a la feina???? Ja podeu estar buscant algo per publicar diariament/setmanalament a una web!!!!!!!!!!!!!!!!!!

felicitats pel viatje, la web i les fotos... i gràcies per compartir-ho amb tots nosaltres!

Hi Lolis!! Encara no em faig a la idea de k això s'ha acabat, deixar de somiar des de la feina que estic viatjant mentre llegeixo la vostre narració dels llocs on estaveu... No se, se'm fa raríssim pensar k he de deixar d'entrar a la web dels Lolis...Això és la vida começar coses per haber d'acabar-les!! Un petonàs enorme per a tots dos, i moltíssimes gràcies, ens heu fet passar la rutina dels dies amb la magia que envolten els viatges...

Gracies per compartir les vostres aventures amb tots nosaltres. Alguns vam apareixer per aquí després de la aparició per la teletres i ja vau entrar a formar part del nostre dia a dia. Espero que aixó no sigui un "the end" sino un "to be continued...". Tant si apareix un llibre de la vostra aventura com si us oferixen fer xerrades-projeccions de la vostra aventura, espero que als parroquians que hem anat visitant ( i que continuarem per si hi ha alguna novetat ) el vostre web ens tingueu informats. Apa, salut!!!

snif snif...no more posts, no more pictures...però la gratitud és tan gran! per permetre que un munt de gent compartís la vostra excursioneta, per permetre que us acompanyin per països asiàtics (ejem, ejem ;)) i per fer tots tinguem ilusions!! aix...que em poso tonta...petons i fins aviat!!!

Hola Nens, moltes felicitats, podeu estar molt orgullosos del que heu fet ja que no solsament heu gaudit vosaltres del viatge sinó que la resta, els que estàvem a casa hem gaudit de la mateixa manera, al igual que llegir un bon llibre, ja que llegir i beure les vostres fotos, juntament amb el fet de treballar molt i moltes hores fa que la imaginació voli molt enllà. Per la qual cosa GRACIES per compartir amb nosaltres tot això i espero que no sigui l’últim. I com diu un company de feina que també ha gaudit de la vostra aventura, en “Caguem” una mica en vosaltres, jejejeje. (De bon Rollo) Un petonas Oliver

Enhorabona per tot lo aconseguit durant aquest temps i gràcies per compartir-ho amb tothom. Tots nosaltres hem viscut una miqueta dels vostres viatges i les vostres ilusions. Fareu alguna festa de benvinguda ara? ;)

Això de tanquem la paradeta em fa un nus al cor nois...em tenieu tan ben acostumat amb la vostra web que ara tinc un buit cada dia... En fin, gràcies per compartir aquest tros de la vostra vida i molta sort!

Happy End 2007!! Espero que seguiu amb la Loli al dia i ens tingueu informats de les vostres aventures!!! Ens veiem! aviat espero!!

eoo nois!!! quin post més maco... increïble tot... si de cas podeu buscar feina per les guies de National Geographic o Lonely Planet amb aquesta web com CV segur que us fitxen!!!!!!! Per cert Pep l'altre dia vaig flipar anava per Torrent de l'olla i et vaig veure!!!!! anaves carregat crec que amb pots de pintura... vas passar pel meu costat i vaig pensar: 'aquest noi el conec, de què?' quan vaig caure vaig flipar de la casualitat jejeje... la propera vegada et paro i et saludo... un petó a tots 2.

Ei! Gràcies per tota aquesta info, en breu marxo a NYC i aprofitaré la vostra experiència. Gràcies!

Gràcies per totes les aportacions fetes a la loliplanet, el que heu viscut no us ho treu ningú. Estic seguríssima que heu après molt del món i de vosaltres mateixos en tot aquest temps. Ara... a seguir somniant.

Gracias por toda la info colgada de la güeb y por hacernos partícipes de vuestras andanzas. Al final todos hemos viajado un poquito. ¿Dejaréis la página activa para que se pueda consultar? La verdad es que constituye una buena fuente de información para los que algún día pensamos emprender un camino similar. Petons!!

Gràcies per tot aquest temps. A partir d'ara treballar serà més fàcil sense mirar a diari aquesta web. Un cop tornat d'Oceania tan sols dir-vos que l'enyor d'aquest temps que heu viscut al màxim us acompanyarà sempre. Gaudiu d'aquesta sensació que ve a dir que el que heu passat ha estat brillant. Una abraçada de viatger.

Extraordinària web, gran font d'informació, gràcies a tots dos. Nosaltres també hem viatjat per aquest mon igual que vosaltres, per lliure, improvitsan, convivint amb els locals, fugin de les riuades de turistes,... però viatjant,mes per any, quan es poden fer vacances, sempre fora dels mesos de l'estiu (europeu. Acabem d'arribar del Peru i hem utilitzat informació vostre.Felicitats pel viatge i poder gaudir de les cultures, persones, costums,sensacions,olors, paisatges,... És el millor que un s'emporta dels viatjes, el millor record,sense cap mena de dubte. Hi ha coses, fets, anecdotes, inexplicables, que ni les lletres, ni les fotos recullen. Espero que deixeu penjada aquesta meravellosa web i fins aviat. Benvinguts i esperem algun dia trobar-nos per aquest mon que els humans malauradament ens estem carregant. PD: no se si coneixeu la película-documental Baraka, extraordinària. Us la recomano

Felicitats pel viatge!M'ha encantat seguir-vos!Estic d'acord amb vosaltres, viatjar i conèixer la gent local i els llocs sense turistes és la millor manera de fer-ho! Tot i que no ens coneixem tenim amics en comú, així que espero trobar-vos algún dia. Fins aviat!

Un tancament de paradeta excepcional! Que sigueu molt feliços aquí en el primer món, malgrat segur que trobareu a faltar tot el que heu vist. Estic d'acord amb vosaltres: Visca els llocs autèntics sense turistes ! Visca viatjar! Adéu macos!

Felicitats per recuperar el domini després d'uns dies d'absencia online i per un ultim post tan xulu. Envejo l'aventura tot i que jo no em veuria segurament capaç de fer aquest tipus de viatge. Ens veiem aviat :P