Tot un món apart, el meravellós món de les espècies! Combinades tant en plats salats com en dolços i a les begudes, fent que el paladar vagi de bòlid intentant identificar els gustos -quan el picant dels bitxos et deixa respirar és clar…- I un món principalment de vegetarians degut a l’hinduisme i el jainisme. Encara que es pot trobar carn (sobretot xai i pollastre), és molt més cara, i a les zones de costa es troba molt peix i marisc.

La cúrcuma, les llavors del coriandre, el comí, el cardamom i la pebre estan a gairebé tots els curries o garam masala. A partir d’aquesta base a cada casa i segons per quin plat és, es fa un curry diferent. Curry és un anglicisme de la paraula kaari -del llenguatge tamil (de l’estat Tamil Nadú, al sud de l’Índia i que té com a capital Madràs)- i que vol dir salsa.

L’arròs és un habitual, ja sigui simplement fregit amb comí –zeera rice-, o en forma de pulao o biryani -típic musulmà amb verduretes-. Tot i que el trobes a tot arreu és més típic del sud, on degut a les pluges és el producte per excel•lència de la zona. Parlant del sud, de farina d’arròs son els idlis, uns bunyols cuits al vapor. I la dosa és una espècie de truita molt fina –tipo crep- amb massa feta de farina de llenties i arròs. Es pot farcir de moltes coses, però principalment de verdures (val la pena provar-la!). Els idlis i les doses s’acompanyen d’una salsa de coco.

Al nord són més de blat i per tant de rotis, que és el terme genèric per anomenar el pa a l’Índia. Gairebé tot menjar va acompanyat del chapati (o també roti): farina integral sense llevat i aigua; te’l fan en un moment sobre una planxa. Versions més currades del chapati són el paratha, amb varies capes -com una pasta de full- que passen per la planxa amb mantega i que es pot farcir. Els puris és la mateixa massa que al fregir-se s’infla i queden unes boles cruixents. Si es fa amb farina blanca i llevat s’anomenen naan i també es poden farcir.

El mateix que passa amb les verdures, que té les trobes guisades de mil maneres diferents, a tota l’Índia es poden trobar les dhal, que són llenties o llegums. Hi ha moltíssimes varietats de llegums, i com no de diferents colors, passant per llenties roses, vermelles, pèsols grocs, uns cigrons perfectament rodons i moltes mongetes. Els llegums es guisen i es troben a la majoria dels thalis (plats combinats). Una varietat del sud és el sàmbar, dhal amb trossos de verdura (picant!).

El chai és la beguda nacional i la trobes per tot arreu, te’l poden arribar a servir en uns gotets de fang que després es llencen a terra (i es reciclen sols :P ). És un te amb cardamom, llet i sucre però també se li pot afegir clau, gingebre, canyella, anís, safrà...

Iogurt... mai n’havíem menjat tant com aquí! Està boníssim, és una base importantíssima en la dieta índia i veure’l fer al mig del carrer, tu i 2000 mosques més, és tot un espectacle. En forma de beguda (lassi), o el raita (amb trossos de cogombre, tomàquet, ceba i com no amb espècies), o senzillament per sobre els plats... després d’una sessió de picant va de conya per refrescar la boca. Parlant de làctics, el paneer també és tota una institució aquí a l’Índia. És un recuit molt suau que es serveix a molts plats. Palak paneer per exemple són trossos de formatge cuits amb una salsa d’espinacs.

A l’Índia són uns grans aficionats als dolços. A la que et despistes sempre estàs davant d’un garito per comprar-ne (sobretot a Kolkatta). Fets de llet, farines d’arròs, xarops, mel i espècies, la majoria són boles o croquetes molt dolces i sabors especiats que enganxen bastant (rasgulles, gulabs). Un que el trobes per tot arreu rodejat d’abelles i de color taronja és el jalebi. Molts dolços es decoren amb fruits secs triturats però també amb pa de plata, que es tan fi que te’l pots menjar.

Com mengen la majoria d’hindis? És algo al que no ens hem acostumat. Només fan servir la mà dreta (l’esquerra està reservada a les necessitats higièniques). Es barregen tots els ingredients, sobretot quan hi ha arròs, i quan tot té la consistència d’una pasta t’has de portar el menjar a la boca amb tres dits i empènyer amb el dit gros.

Trucs per no posar-te malalt (a nosaltres ens han funcionat): no passar-se amb el picant, no menjar carn, pel carrer menjar als llocs que tenen més sortida. Ah, i no veure a galet del Ganges ;)

PD: més menjar a provar: kofta (pilotetes de patata amb verdures), samoses i pakores (empanadilles i bunyols de verdures que es troben per tots els carrers), chiku (fruita molt dolça semblant a la patata per fora), kheer (el millor arròs amb llet que hem provat mai, amb cardamom i safrà).