Bueeeno, que ningú es pensi que ens havíem oblidat de la loli!!! Resumim en aquest últim post sobre Índia algunes coses que ens vam anar trobant al país de Gandhi i que són una mica les respostes a les preguntes del milió de dòlars ;)

Les vaques

Perquè coi són sagrades? Què fan tot el dia sueltes pel carrer? És que no són de ningú? Resulta que fa més de 2000 anys les vaques eren com qualsevol altre animal, ni sagrades ni òsties. Però els sabis de turno van decidir que si no protegien més aquest animal que els hi donava llet -per alimentar-se- i bous -per treballar al camp-, acabaria per "extingir-se" i aleshores tindrien un problema important. La solució, sacralitzar la vaca, convertir-la en "la mare"dels indis.

I com que els indis són supersticiosos i creients com ells sols un munt de llegendes i històries protegeixen les vaques. No se les pot matar, campen soles per tot arreu -és habitual trobar-se-les enmig d'una carretera sense moure's i els conductors són els que les han d'esquivar-, s'alimenten de fruites i verdures que pispen de les parades dels mercats o de cartrons i plàstic -cosa poc nutritiva i de difícil digestió per cert- i al vespre tornen a casa, perquè sí, resulta que les vaques tenen amo! El més divertit, o no, és veure a una vaca passejar per un mercat amb tota la calma i a tots els venedors amb pals de bambú fotent-li cops perquè no se li mengi els enciams o les pomes. La veritat és els hi foten unes òsties... sort que eren sagrades!

Les castes

Tema lleig. Les castes, és a dir, els grups socials de l'Índia, continuen vigents i tot indi que pertanyi a una casta baixa ho té complicat per sobreviure dignament. Els indis són molt orgullosos i mai es barrejaran amb gent de castes inferiors a la seva (tot i que diuen que les coses estan canviant perquè en teoria ara tothom té accés a l'educació i per tant els intocables podrien accedir a feines més dignes).

D'on surten aquestes divisions socials? Diuen que fa no sé quants mil anys els aris o blancs van envair el subcontinent indi. Aquests aris tenien una societat basada en dos classes -sacerdots i guerrers-. Quan van arribar al que ara és Índia van fer fora als habitants de les terres que anaven ocupant i només van permetre quedar-se en aquest territori als que acceptaven tenir una posició social inferior (i que servirien per fer les feines brutes). A partir d'aquí van anar sorgint més esglaons perquè era impossible canviar de casta (estaves destinat a pertànyer a la que havies nascut) i amb els anys es van anar inventant subcastes amb l'objectiu de tenir sempre, algú per sota. El tema va arribar a situacions exagerades i estúpides... els de les castes més altes no menjaven ni tocaven res preparat o tocat prèviament per algú d'una casta inferior; els de les castes més baixes havien de caminar pel carrer fent algun soroll perquè si la seva ombra tocava a algú d'una casta superior, aquest quedava contaminat i aleshores havia de purificar-se. I suma i sigue, la llista de tonteries similars a aquestes és molt llarga.

Supersticions varies

Una mena de mòbil fet de llimona i xili protegeix les portes de les cases i dels comerços indis... Si el primer client del dia compra, el comerciant tindrà sort en les ventes la resta del dia així que en teoria, farà el que sigui perquè compri ;)

Les mirades índies poden ser moltes coses. Les dels homes acostumen a ser pervertides, les de les dones intenses i penetrants. Aleshores hi ha les dels nens, que com que porten els ulls pintats amb kohl negre, resulten exòtiques. Mentre que per nosaltres el kohl o ralla negre que les dones es pinten al voltant dels ulls és simple estètica, pels indis és igual a protecció. Als nens se'ls hi pinten els ulls negres per protegir-los dels mals esperits i també se'ls hi lliga un cordó a la cintura evitar "el mal de ojo". Els conductors també pengen una sabata feta servir en els para-xocs... és un clàssic veure xancles penjant!

La volíem incinerar al Ganges però al final ha tornat amb nosaltres ;)

És la mesquita més gran que hi ha a l'Índia i a la plaça diuen que hi caben fins a 25.000 persones! A part del lloc, que té molta màgia, recomanem observar a la gent des de qualsevol racó ;).

Una de els distraccions de Delhi és recórrer els centenars de mercats i basars temàtics que té. Mercats de teixits, el de refugiats tibetans, el de verdures, d'espècies, de cartes i targes de felicitacions, de llibres, de saris, de casaments, de polseres, el sector metal·lúrgic, secció aixetes... bufff. A tot això li has d'afegir que pel camí et trobes temples hinduistes, jainistes o sijs... un festival multicultural vaja.

 

Ah, imprescindible anar menjant pel carrer, samoses vegetals amb chutney de Mango, o amanida de germinats de llenties amb ceba, tomàquet, coriandre i un raig de llimona.

Ja som aquí!! Vam arribar ahir després d'un vol bastant tranquil i amb una mica de retràs i resulta que les nostres maletes s'havien quedat a Londres!!! Tela... que no ens hagi passat res durant el viatge i que ara, perdem les motxilles!

PD: Ens esperava tota la família amb samarretes Loliplanet i pancartes... que bonic!

Aquesta és la nostra cara 4 dies abans de tornar! La veritat és que tot i que és una pena (per no dir una putada) que aquest viatge s’acabi, tenim –ara sí- ganes d’estar a casa. No som gaire conscients del que significa tornar a una vida sense motxilles, sense horaris, sense hores i hores ficats en autobusos bruts i ronyosos ;)... així que les reflexions sobre el viatge i sobre "la vuelta a casa por navidad" les deixem per més endavant. Queden quatre coses per penjar a la web, Delhi, restaurants i allotjaments, més costums índies, quatre números –pressupost, l’hotel més econòmic, el país més car...-. Sinó ho acabem aquí a Índia, ho acabarem a Barcelona, així que a la loli hi haurà algunes coses noves els propers dies. Després de vàries peticions, ja estan les galeries d'imatges ;)

Restaurants i allotjaments d’Índia

Kolkata

Olypub
Park St. / Pis de dalt
És veu que és un clàssic entre gent jove aficionada a la música, l’art i la cultura en general. El lloc és cutrillo i molt autèntic. Per fer cerveses i tapes! Val molt la pena
Fresh & Juice
Sudder St (davant del Blue Skye)
La cuina és la mateixa que la del famós Blue Sky però el lloc és més autèntic i l’ambient menys “guiri”
Zurich Restaurant
3 Sudder St.
Un altre clàssic de la zona motxillera de Kolkata tot i que també amb índis entre el públic
Someplace else
17 Park St.
És un pub i tot i que a nosaltres ens hi va portar el Biplob, també surt a la Lonely. Música en directe, cerveses i ambient modernillo

Bodhgaya

Om Restaurant
Bodhgaya Rd
Triguen força a portar el menjar però la carta és molt extensa, els cambrers són força simpàtics i el menjar és molt bo.
Old Pole-Pole
Davant el monestir birmà
D’aspecte cutrillo però amb bons esmorzars. Val la pena provar l’especial de la casa: patates fregides, formatge, tomàquet, ceba I ou. Visca el colesterol!

Rajgir
El restaurant de l’hotel Anand està força net i és tranquil. El menjar és estrictament vegetarià (les pakores estan molt bones)
Està ple de paradetes de dolços al centre del poble. Recomanables

Varanassi
Phulwari Rest. Sami Cafe
Godowlia 37/33. Aprop del Bright Studio
El nostre preferit de Varanassi per l’ambient i la tranquil•litat que s’hi respira. El menjar indi és molt bo però nosaltres el preferíem per les seves variants mediterrànies ;) Recomanem el Mediterranean Combo (80 R) i les pizzes -per descansar del picant- no estan gens malament.

A prop de les portes d’entrada de la zona “peatonal” dels ghats venint des de la rotonda de Godowlia hi ha un parell de restaurants “sense nom” indis boníssims. Un d’ells destaca per estar obert al carrer, tenir taules a dalt i a baix, samoses acabades de fer i dolços a fora i en general unes taules netíssimes. Si veieu algun que s’assembla a aquesta descripció entreu-hi! El menjar és boníssim i les racions són enormes. Evidentment és molt més barat que els restaurants per guiris que hi ha a la zona dels ghats.

Ganga fugi
Kalika Gali St.
Molt bo però, pel nostre gust i pressupost, car. S’hi poden provar tot de coses índies i el propietari t’explica què són i com es mengen.

German Bakery
Kalika Gali St.
Molt coneguda entre la gent que s’allotja a la zona del Mihr Ghat. Pastissos, crusáns, tés (poca cosa india)... llàstima dels cambrers, que són una mica bordes.

A l’Alka hotel i la Ganpati guesthouse si menja força bé i les vistes de l’alka hotel valen molt la pena!

Kajuraho

Agrasen Restaurant
Davant de l’hotel Gem Palace hi ha un restaurant (al terrat) molt bonic, tranquil, bo i bastant bé de preu. Tant els thalis com els plats de la carta indis ( i també el menjar occidental) estan de conya.

Paradise
A prop del Lakeside Hotel
Tranquil, també en un terrat i per tant amb bones vistes. El menjar no està mal

Safari Restaurant
Camí dels temples, a la zona del bazar
Barato i racions grans

Orchaa

Després de provar tots els restaurants “callejeros” que hi ha al camí que porta al palau podem dir que tots tenen més o menys la mateixa carta i els mateixos preus. El menjar està força bé. També ens vam aficionar a les samoses de la parada propera a la Shri Mahant Guesthouse

Agra

Tourist Rest House
Kutchery Road
Tranquil, baratet, amb propietaris amables que t’expliquen “trucs” perquè els conductors de rickshaws no et timin. Les habitacions no estan gens malament i el restaurant està en un jardí on s’està molt tranquil però la carta és una mica justeta

Lakshimi Vilas
Taj Rd
Restaurant gran, una mica fosc però amb menjar molt bo. Les especialitats són del sud de l’índia així que abunden les doses i els idlis.

Pushkar

Lake view2
Després de desesperar-nos pq no trobàvem lloc, vam trobar aquest racó de somni. Una mica a les afores (5 min caminant) de Pushkar però envoltat d’un jardí enorme i amb molta pau. Aigua calenta quan hi ha llum. 150 R habitació doble amb bany (regatejant dient que ens quedaríem 3 dies)

Sunset Cafè i Baba Restaurant
Com la majoria dels restaurants de Pushkar, molts guiris i carta exclusivament per guiris. Pocs plats indis. Has de buscar-los força. A prop del camí cap a la fira del camell, n’hi ha alguns d’hindus. El hit del Baba. Hamburgueses vegetals i el Hello to the queen (boles de gelat, amb xocolata, plàtan i galetes... explosiu)

OM Siva Restaurant Buffet lliure d’esmorzar. Val la pena, per 50R pots rebentar. Ens van dir que per sopar no valia la pena. Ah compte amb els micos!!

Moondance
Jardí agradable amb carta hindú i guiri.... ple de guiris es clar.

Seventh heaven
Un hotel de l’hòstia, però nosaltres només hi vam anar a jalar. Vistes impressionants de tot Pushkar en un ambient refinadet. El menjar no és molt car en comparació amb la clase del lloc, per tant val la pena veure’l.

Bundi
Casera paying guesthouse
Vistes brutals des del terrat on pots esmorzar. Ho porta una parella jove i ella és moolt simpàtica. Dormir per 100R l’habitació doble amb bany (l’aigua calenta no abunda...)

Lake view paying ghesthouse
Sense gent i amb una pau que enamora, carta hindú i baratíssim

Katkoun ghesthouse
Té pinta que es dormia molt be, encara que estava ple. El restaurant amb carta hindú i molt bo. Un pati/jardinet molt acollidor

Udaipur
Lalghat ghuesthouse. Dormitoris compartits per 75R per cap. Impecables amb bany a dins i netíssims. Amb un locker a sota del teu llit. Nosaltres vam fins i tot preferir el dormitori que una habitació privada

Lalghat, esmorzars amb vistes al llac Pichola. Brutals

Dream Heaven Ghesthouse
Restaurants amb unes vistes i un menjar brutals! Demanar-se el Thali de la casa i estirar-se en un dels coixins que hi ha i deixar que el sol es pongui...

Està ple de restaurants a la vora del llac

Jaisalmer

Swastika guesthouse per 200 rupees l’hab

Jodhpur

No surt a la guia però per 125 ruppes p hab doble sense bany

Mcleod Ganj

Loseling Guesthouse
200 rupess

NIck’s Italian kitchen, la pasta, les lasanyes i els pastissos són increïbles!

Lung TA
Restaurant japonès acollidor i amb un menú molt complet

Ashoka Restaurant
Bon menjar indi

Momos pel carrer amb verdures...! boníssims i baratíssims

Delhi
Hotel Arjun, 250 rupees per hab doble amb bany. Bastant fet caldo però suficient

Tot un món apart, el meravellós món de les espècies! Combinades tant en plats salats com en dolços i a les begudes, fent que el paladar vagi de bòlid intentant identificar els gustos -quan el picant dels bitxos et deixa respirar és clar…- I un món principalment de vegetarians degut a l’hinduisme i el jainisme. Encara que es pot trobar carn (sobretot xai i pollastre), és molt més cara, i a les zones de costa es troba molt peix i marisc.

La cúrcuma, les llavors del coriandre, el comí, el cardamom i la pebre estan a gairebé tots els curries o garam masala. A partir d’aquesta base a cada casa i segons per quin plat és, es fa un curry diferent. Curry és un anglicisme de la paraula kaari -del llenguatge tamil (de l’estat Tamil Nadú, al sud de l’Índia i que té com a capital Madràs)- i que vol dir salsa.

L’arròs és un habitual, ja sigui simplement fregit amb comí –zeera rice-, o en forma de pulao o biryani -típic musulmà amb verduretes-. Tot i que el trobes a tot arreu és més típic del sud, on degut a les pluges és el producte per excel•lència de la zona. Parlant del sud, de farina d’arròs son els idlis, uns bunyols cuits al vapor. I la dosa és una espècie de truita molt fina –tipo crep- amb massa feta de farina de llenties i arròs. Es pot farcir de moltes coses, però principalment de verdures (val la pena provar-la!). Els idlis i les doses s’acompanyen d’una salsa de coco.

Al nord són més de blat i per tant de rotis, que és el terme genèric per anomenar el pa a l’Índia. Gairebé tot menjar va acompanyat del chapati (o també roti): farina integral sense llevat i aigua; te’l fan en un moment sobre una planxa. Versions més currades del chapati són el paratha, amb varies capes -com una pasta de full- que passen per la planxa amb mantega i que es pot farcir. Els puris és la mateixa massa que al fregir-se s’infla i queden unes boles cruixents. Si es fa amb farina blanca i llevat s’anomenen naan i també es poden farcir.

El mateix que passa amb les verdures, que té les trobes guisades de mil maneres diferents, a tota l’Índia es poden trobar les dhal, que són llenties o llegums. Hi ha moltíssimes varietats de llegums, i com no de diferents colors, passant per llenties roses, vermelles, pèsols grocs, uns cigrons perfectament rodons i moltes mongetes. Els llegums es guisen i es troben a la majoria dels thalis (plats combinats). Una varietat del sud és el sàmbar, dhal amb trossos de verdura (picant!).

El chai és la beguda nacional i la trobes per tot arreu, te’l poden arribar a servir en uns gotets de fang que després es llencen a terra (i es reciclen sols :P ). És un te amb cardamom, llet i sucre però també se li pot afegir clau, gingebre, canyella, anís, safrà...

Iogurt... mai n’havíem menjat tant com aquí! Està boníssim, és una base importantíssima en la dieta índia i veure’l fer al mig del carrer, tu i 2000 mosques més, és tot un espectacle. En forma de beguda (lassi), o el raita (amb trossos de cogombre, tomàquet, ceba i com no amb espècies), o senzillament per sobre els plats... després d’una sessió de picant va de conya per refrescar la boca. Parlant de làctics, el paneer també és tota una institució aquí a l’Índia. És un recuit molt suau que es serveix a molts plats. Palak paneer per exemple són trossos de formatge cuits amb una salsa d’espinacs.

A l’Índia són uns grans aficionats als dolços. A la que et despistes sempre estàs davant d’un garito per comprar-ne (sobretot a Kolkatta). Fets de llet, farines d’arròs, xarops, mel i espècies, la majoria són boles o croquetes molt dolces i sabors especiats que enganxen bastant (rasgulles, gulabs). Un que el trobes per tot arreu rodejat d’abelles i de color taronja és el jalebi. Molts dolços es decoren amb fruits secs triturats però també amb pa de plata, que es tan fi que te’l pots menjar.

Com mengen la majoria d’hindis? És algo al que no ens hem acostumat. Només fan servir la mà dreta (l’esquerra està reservada a les necessitats higièniques). Es barregen tots els ingredients, sobretot quan hi ha arròs, i quan tot té la consistència d’una pasta t’has de portar el menjar a la boca amb tres dits i empènyer amb el dit gros.

Trucs per no posar-te malalt (a nosaltres ens han funcionat): no passar-se amb el picant, no menjar carn, pel carrer menjar als llocs que tenen més sortida. Ah, i no veure a galet del Ganges ;)

PD: més menjar a provar: kofta (pilotetes de patata amb verdures), samoses i pakores (empanadilles i bunyols de verdures que es troben per tots els carrers), chiku (fruita molt dolça semblant a la patata per fora), kheer (el millor arròs amb llet que hem provat mai, amb cardamom i safrà).

El 10 de desembre del 1989 li van donar el Premi Nobel de la Pau al 14è Dalai Lama. Des d'aleshores, cada any celebren aquesta data a McLeod amb danses tradicionals, discursos i xerrades.

PD: Està nevant!!

Vam arribar a McLeod fa uns dies. Fugíem dels indis insistents i capquadrats i buscàvem la serenitat dels tibetans. L'hem trobat. Tot i que continuem en territori indi, aquest poble enmig de les muntanyes és la seu del govern tibetà a l'exili i aquí va instal·lar-se el Dalai Lama després de fugir de l'ocupació xinesa del seu país l'any 1959. Molts tibetans van seguir els seus passos i ara McLeod (i Dharamsala) tenen un gran número de població tibetana que supera descaradament la índia (i de fet actualment encara hi ha tibetans que creuen a peu els Himalayas per instal·lar-se aquí o a Sikkim, també a l'Índia).

Aquí fa un fred que pela però la gent és càlida. Tothom et somriu, la gent gran desprèn pau i experiència. Arribar fins aquí no va ser fàcil per ells però no veus ni un bri de rancor en la seva expressió.

Tot i que el nostre viatge -que va començar el 16 de juny del 2005- s'acaba aquí a Índia i en menys de 10 dies, no hem volgut perdre l'oportunitat d'estar en contacte amb els tibetans encara que això impliqués veure menys de l'Índia de debò. Després d'estar al Tibet fa uns mesos seguim pensant que aquesta país i els tibetans són una de les millors coses que hem conegut d'Àsia. I aquí, fora de Xina, el Tibet està molt viu i d'una forma que no trobes allà. Aquí no hi ha censura, no hi ha repressió i es pot manifestar de forma totalment lliure el rebuig a l'ocupació xinesa i el genocidi tibetà. Cartells de Free Tibet i Boicot to chinese products són un habitual dels carrers de McLeod. També aquí hi ha el Museu tibetà -amb imatges de la violenta ocupació per part dels militars i de l'exili del Dalai Lama- així com l'institut d'arts escèniques tibetanes, la biblioteca on es guarden les poques obres que es van salvar de la Revolució Cultural xinesa... és a dir, un munt de coses necessàries però que al Tibet són impensables. Ens agrada McLeod.

Es fa un circuit de peregrinació (korma) al voltant del complex de temples i de la residència del Dalai Lama. És molt agradable anar passejant entre muntanyes, vaques, monjos i peregrins evocant el circuit de Barkhor de Lhasa.

PD: Més coses sobre el Tibet aquí

El 90% de les dones índies porten saris, trossos de roba de més de 5m. de llarg que envolten la cintura en forma de faldilla i cobreixen el cap. Són de colors increïbles i fan que les dones que els porten resultin exòtiques i misterioses. Els saris són una de les coses més típiques de l'Índia, símbol d'identitat únic que, tot i que es fan servir a tot el país, es col·loquen de manera diferent a cada regió.

Tot i el seu encant, hem arribat a la conclusió que els saris són una mena de burques de colors. Cobreixen de la cintura fins als peus perquè aquí està mal vist que les dones ensenyin les cames. Després passen pel pit cobrint panxa i escot fent un munt de plecs de manera que, tot i que la tercera peça del sari és una samarreta curta i apretada, en realitat no es veu res més que un tros d'esquena - i algun que altre "michelin"-. Per últim el sari cobreix el cap i, en el cas de les dones casades d'algunes regions, també la cara. La majoria de dones que hem vist al Rajastán ho veien tot a través d'un tros de roba!!!

La tradició diu que les dones casades s'han de cobrir el rostre quan estan amb parents masculins del seu marit (i majors que aquest). La història diu que les dones índies van començar a tapar-se la cara per evitar ser observades per desconeguts, per fugir de les mirades indecents de la majoria dels indis. Després d'haver viatjat per aquí un temps te n'adones que, tot i que és molt trist, els homes indis són tan descarats mirant que a vegades es fa necessari tapar-se. És l'única manera de treure's de sobre els seus ulls insistents i malintencionats.

Ah, ens oblidàvem dels turbants. Poden arribar a fer més de 10 metres de llarg i actualment només es fan servir en algunes regions com Punjab (on els homes mai es tallen el cabell i se l'emboliquen amb un monyo al front sota el turbant) o Rajastán. Veure a un punjabi embolicar-se el turbant és tota una experiència!!

Tan saris com turbants són, en general de colors vius: groc, vermell, taronja, verd o blau que contrasten amb el color de la pell i els paisatges polsosos. El color blanc és per la gent gran, les vídues i la gent que està de dol.

 

Vam estar a punt de saltar-nos Jodhpur. Estàvem una mica tips del Rajastán (sobretot de la gent, que, tot sovint, et posen dels nervis). Sort que no ho vam fer. La ciutat de Jodhpur té uns mercats molt autèntics -plens de tot i més- i un fort increïble.

L'antic palau fortificat de la ciutat es va restaurar i es va obrir al públic en una iniciativa admirable. Amb l'objectiu de donar a conèixer la vida dels maharajás es pot visitar el fort i un museu bastant guapo i amb el preu de l'entrada s'inclou una audioguia (mp3 i cascos amb explicacions de tot el que vas veient). Lo de l'audioguia, tot i que soni a tostón, és un encert. Hi ha versió spanish i explicacions més que interessants. La visita ha estat una de les més interessants que hem fet a l'Índia. Vas al teu aire però no et perds ni un detall.

PD: El més interessant de tot plegat és que et pots fer a la idea de la vida dels maharajás indis que vivien amb luxes inimaginables. Vamos como los Borbón a cuenta nuestra ;)

Índia té un munt de costums força úniques. Les vaques sagrades, les castes, els saris i turbants o els matrimonis pactats! Ahir fullejàvem el diari i ens vam trobar amb un munt d'anuncis per trobar marit o muller! La versió índia del anuncis per buscar parella però que van al gra. El que importa és l'estatus social, l'aparença física, estudis i feina, i l'objectiu final és formalitzar un matrimoni.

A Índia els matrimonis no són una unió entre un home i una dona sinó que són la unió de dues famílies (per això la tradició diu que els pares escullen -són els que tenen més experiència i més interessos- i sovint els nuvis no es veuen mai fins uns dies abans de l'enllaç). Ara que "les coses estan canviant" els fills tenen alguna cosa a dir però continuen sent els pares els que busquen a la parella ideal a través d'agències i anuncis als diaris. Es busca algú del mateix poble o ciutat i les dots que paguen les famílies de la noia s'han convertit en un negoci amb regateig i discussions incloses per culpa del qual moltes famílies s'endeuten (i per tant, tenir una filla és una càrrega en la societat india que ha portat a empitjorar encara més la situació de les dones).

Jaisalmer està molt aprop de Pakistan i és la porta d'entrada al desert indi (el Thar). Els plats forts d'aquest poble turístic fins a la medul·la són el Fort i els safaris en camell. Dorms entre dunes, sota les estrelles, et fas amic del teu camell i escoltes cançons del desert... Sóna bé oi?

Doncs va a ser que no... ens ha sortit rana l'"asunto camello" perquè tot i que estem al desert i a l'Índia la temporada de pluges va acabar-se al setembre, aquí s'ha fotut a ploure!!! Del desert t'esperes un munt de coses menys que plogui... :(

I encara que per tot Rajastán haguem vist diferents forts, el de Jaisalmer captiva bastant. És un laberint de carrers estrets ple palaus, temples jainís i cases antigues -havelis- amb unes façanes espectacularment treballades i tot fet amb pedra. És realment impressionant ... el que cansa son els centenars de venedors que t'increpen constantment perquè entris a la seva botigueta a comprar. I fora del fort et trobes més havelis igualment treballades i encara més venedors. Pesats!