Al final hem passat 4 dies en aquesta ciutat (potser més dels necessaris) perquè els trens que anaven cap a Bodhgaya estaven bastant plens. La part positiva però, és que el fet d'allotjar-nos amb el Biplop (apartats del centre) ens ha permès conèixer una part de la ciutat que com a simples turistes no haguéssim vist mai.

El pis on dormíem està ben a prop del pont més transitat del món (Howrah) i d'un dels barris més pobres de la Índia (sí, el de "La ciutat de l'alegria"). Teníem el Temple de Marbre a 4 carrers (un lloc freak, freak que si es pot, s'ha de veure -tot i que es necessita un permís especial per entrar-hi-), un dels temples de Kali a sota de casa i la possibilitat d'esmorzar cada dia a base de menjar típic índi del carrer i dolços (Kolkata té paradetes amb dolços a cada cantonada!).

Pel que fa a les obligades visites turístiques... en general no maten. El Victoria Memorial té el seu punt, el Museu Indi té alguna sala (les antropològiques) bastant interessants però el que més ens ha agradat és passejar (o intentar passejar) per la ciutat empapant-nos d'un caos difícil de superar per qualsevol de les altres ciutats on hem estat.

Com a alternatives hem sortit a sopar i de festa per Park St.(el carrer cool de la ciutat, ple de restaurants i bars plens de músics, artistes). El Biplop estava molt orgullós d'aquesta vessant cultural de Kolkata, que des de fa anys és el centre artístic més important del país, i no parava de dir-nos aquest és tal i aquest altre qual. No deixarem mai d'agraïr-li que ens un portés a un bar autèntic (molt autèntic) on a part de cerveses vam demanar unes "tapas" boníssimes! (com unes croquetes de peix arrebossades que ens van recordar als bermuts de casa :S).

I l'últim dia, que havíem d'aprofitar-lo per veure un parell de temples més, vam acabar passant-lo a una fira d'ocells atapeïdíssima de gent i animals varis (havíem de comprar menjar als periquitos del Biplop). Aquí la gent és aficionada als coloms, i en venien a cabassos. Per acabar el dia, el merder insuperable de l'estació de trens de Calcuta, s'ha de veure!

PD: El Temple de Marbre és la "mansió" d'un paio megaric que es va dedicar a col·leccionar tot tipus d'objectes d'art pomposos (quadres, escultures, gerros, ...). Un lloc al·lucinant. Ah, l'entrada és gratis però li has d'acabar donant propina al tio que t'ha guiat per dins de la casa.

PD2: Tornar cap a casa un dissabte a les 2 de la matinada ens va acabar de confirmar que la quantitat de gent que dorm al carrer perquè no te res més és... indescriptible, indefinible, incalculable. Per molt que intentis imaginar-t'ho, fins que no ho veus no n'ets del tot conscient. I aleshores te'n vas a dormir amb el cor que no saps ni on el tens.