No volíem parlar de política fins al final del viatge per Birmània però després d'haver vist als Moustache Brothers, comediants empresonats per satiritzar sobre els dirigents militars del país, ja toca fer-ho. Pels que no coneguin els fets bàsics... aquí va un resum dels últims 30 anys d'història d'aquest país:

-Colònia britànica fins el 1948
-Quan marxen els anglesos l'exèrcit s'apodera del govern. El país es veu forçosament aïllat de la resta del món i si tenim en compte que des de l'any 1962, i tot i les pressions internacionals i la cel·lebració d'eleccions el 1990, els militars no han abandonat mai el govern l'historial d'injústicies, violació de drets humans (tortures, censura, presos polítics, treballs forçats...), favoritismes, comerç il·legal i inflació ompliria moltes línies d'aquest weblog
-A finals dels 80 la població es manifesta pacíficament. L'exèrcit es carrega a més de 3000 persones
-L'any 1990, i després de les manifestacions, els militars van anunciar eleccions. Va guanyar l'oposició amb un "aplastant" 86% de vots. L'exèrcit no només va posar traves a la formació d'un govern democràtic (mai han arribat a governar els que en teoria haurien de fer-ho per elecció popular) sinó que va començar a arrestar, torturar i matar a gran part de components del partit polític que havia guanyat les eleccions. De fet, la seva màxima dirigent, Aung San Suu Kyi, premi nobel de la pau i una dona venerada i adorada pel poble birmà, continua en arrest domiciliari (el tercer que compleix)
- L'exèrcit ho controla absolutament tot, la llibertat d'expressió no existeix, l'índex d'empobriment del país no deixa de créixer, l'estat de les infraestructures és a vegades deplorable (des de que van marxar els anglesos hi ha coses que no s'han tocat) i tot i els boicots internacionals que en cas de trencar-se podrien ajudar a la millora de l'economia, el país només sembla interessat en mantenir relacions comercials (i d'altres tipus) amb la Xina.

I ara sobre els Moustache Brothers...

Els bigotis són tres germans que s'han dedicat a l'espectacle tota la vida. Dos d'ells van estar 7 anys a la presó i condemants a treballs forçats per haver criticat al govern. Actualment tenen completament prohibit actuar en públic i ningú pot contractar-los per festes ni celebracions perquè el govern els ha desautoritzat a fer-ho. Perquè els guiris els poguem veure i per continuar guanyant-se la vida d'alguna manera ara actuen al menjador de casa seva.

El seu espectacle és una barreja de danses i música tradicionals però entre mig es parla obertament de la situació en què es troba aquest país per culpa dels militars. La millor part és la crítica al govern i el sentit de l'humor d'aquests tres germans que la veritat, estan ja bastant cascats. De fet, no només ells; les dones i germanes dels moustache, les que ballen i canten, ja no estan per aquests trotes sincerament. Evidentment, tots els guiris que passem per Mandalay hauríem de veure aquest espectacle (donació de 5000 K), encara que només sigui per recolzar a algú que no renúncia a la seva llibertat d'expressió.

hola nois!!! guapos que esteu a la foto!!! ostres que bèstia el que explique, no en tenia ni idea!!! és fort la situació d'un país com aquest, sembla mentida!!!... seguirem les vostres cròniques i fotos... una abraçada des de bcn que no deixa de ploure

jajaja.esteu autèntics!! quin gorrito que portes cris!!!!ostia amb els moustache, pero ostia amb els militars dels collons!!!ara preferiria estar amb vosaltres que no pas preparant un treball sobre economia (ups, que horror!!)una abraçada per tots dos!!!mua