Estem a punt de canviar quasi de continent i aquests dies parlàvem dels ultims països que hem fet (Vietnam, Cambodja, Laos, Tailàndia i Birmània). Aquí van unes quantes idees...

- La gent és un encant i encara que no parlis la seva llengua t'hi acabes entenent
- Camps i camps d'arròs
- Camines més amb els peus descalços que amb sabates
- Karaokes insofribles (a tota castanya i a totes hores) als autobusos
- Tot acostuma a estar increïblement net
- Predomini de l'arròs i fideus en un menjar més aviat picant si el menges a l'estil local
- Creixen les plantes, flors i arbres per tot arreu, els paisatges són sempre brutals
- Zones molt i molt pobres
- La flor de la foto està a tots els països de la zona i fa una olor increïble. Flor nacional de Laos (Dok Champa)
- Més motos que bicis
- Cerveses nacionals bones i barates
- Fruita dolça, dolça
- Com a bona zona monsònica en un moment s'obre el cel, cau un xàfec com mai havies vist, i al cap d'una estona torna a brillar el sol :D
- Budisme, monjos i temples
- Prostitució
- Calor + pluja
- Es bastant segur viatjar per aquesta zona, les precaucions habituals són suficients
- Vaques, bufals d'aigua, gossos i gallines sempre caminant tranquil.lament per les carreteres
- Comunisme. Els amics americans van intentar abolir-lo a base d'anys i anys bombardejant països en missions secretes (Laos i Cambodja) i amb alguna que altre guerra (Vietnam). Resultat: milers de morts i milers de damnificats que encara ara paguen les consequencies
- Més temples
- Ple de guiris fent la mateixa ruta que tu. Molts rossets i rossetes amb ganes de festa
- Massatges per a tots els gustos
- Sempre hi ha algun guiri que ha muntat algun xiringuito
- Roba d'imitació i dvd's pirates
- Menjar pel carrer i als mercats és baratíssim

Com bé apuntava la NúriaVi un dels motius pels quals estem aquí, a part de per llegir la guia d'Índia, és fer un curs de buceig. Això és el "paradís" dels cursos i dels bucejadors experts... hi ha centenars d'escoles per aprendre o millorar, platges guapes guapes plenes de coralls, peixos mil i fins i tot taurons. En fi, Koh Tao és igual a diving ;)

De totes maneres, tanta popularitat submarinista afecta a la resta de l'illa que és una mena de Lloret/Salou amb palmeres i sorra blanca. Si es volen evitar les zones made in Europe s'ha d'agafar una carretera de cabres i buscar les caletes solitàries que tenen allotjament, per poder estar uns quants dies allunyat de tot i de tothom.

S'ha acabat Birmània. Ens ha deixat un regust estrany... Ens hem cansat molt: viatjar per lliure i sempre en autobús, ja ho hem dit mil vegades, ha resultat més dur del que ens pensàvem. Quines carreteres! Ens ha sorprès trobar el país ple de grups organitzats de turistes que han demostrat ser bastant desastres. L'última i trista anècdota és la de dues dones canviant bolígrafs -utilitzats- que treien del bolso per souvenirs que venien unes nenes (per estalviar-se la miserable quantitat d'1$ per polsera). Patètic. Aquest tipus de turisme li fa molt de mal a un país on s'hauria de vigilar moltíssim la quantitat dels teus diners que van a parar a mans d'un govern corrupte i cruel (i els hotels on van els grups organitzats i el transport privat que fan servir és sovint, propietat del govern).

D'altra banda, la gent és encantadora, sobretot als pobles petits, i ens ha agradat moltíssim trobar que aquest país manté les seves costums intactes (és a dir, no s'ha occidentalitzat gaire). Aquestes costums a més, són úniques i no es troben a cap altre país del sud-est asiàtic: el tanakha (maquillatge que porten tootes les dones i nens), el betel (pasta -bastant desagradable- que masteguen toots els homes), els cheerots (el tabac que es fuma aquí), els longis (tan homes com dones vesteixen amb una faldilla llarga fins als peus), els trishaws i moltíssimes cases de te (evidentment herència dels britànics). Hem passat estones memorables en petites camionetes atapeïdes de gent, o en pobles petits on tothom ens saludava i ens tocava. Però als llocs turístics els grups organitzats han acostumat malament als locals i només feien que demanar-nos xampú, diners i caramels i aquí ens tocava regatejar la hòstia.

Una altra cosa que ens ha sabut greu és no poder anar a moltes zones del país (i que semblen molt interessants). La majoria d'aquestes zones o estan prohibides o per accedir-hi necessites demanar un permís al govern i pagar una pasta desmesurada i il·lògica. Així que res, hem acabat fent la mateixa ruta que tothom :S

I ara estem a Bangkok una altra vegada. Entre pitos i flautes no podrem marxar a l'Índia, el nostre últim destí, fins el 2 de novembre (tornem a Barcelona el 17 de desembre. El viatge s'acaba :S). Esperarem visats a l'illa de Koh Tao (Tailàndia la vam visitar fa uns anys així que ens podem saltar les visites turístiques) i allà prepararem el viatge a l'Índia i acabarem d'actualitzar la loli amb més galeries d'imatges, tot i que la de Cambodja ja està llesta ;)

Els 26 dies que havíem de passar a Myanmar se'ns han fet curts. Hem necessitat masses hores (o fins i tot dies) en anar d'un lloc a un altre i ens queden un munt de coses per visitar... Però amb 4 dies a l'agenda només podem escollir-ne una, i a poder ser, que no estigui massa lluny de Yangón. Evidentment, guanya la platja ;)

A un dia -en transport públic- de la capital hi ha un parell de platjes i aquesta, la de Ngwe Saung sembla que és la més tranquil·la. A més, és quilomètrica, de sorra blanca, amb palmeres de fons i l'aigua ben clara. L'allotjament aquí pica una mica (regatejant aconseguim pagar 12$ per un bungalow bastant senzill amb esmorzar inclós) i està bastant aïllada de tot així que literalment, no pots fer res més que llegir, intentar xerrar amb la gent del poble, estirar-te a la platja i admirar les increïbles postes de sol. Mira que hi havia lloc per triar però el sol venia cada dia a posar-se davant nostre!!!

PD: Arribar fins aquí pot ser difícil. El bus públic directe surt a les 6 del matí de Yangón. Si et despistes i marxes més tard només arribes fins a Pathein i un cop allà costa "un huevo" trobar la manera de continuar les 2 hores que falten. Nosaltres, després de molt buscar i preguntar vam aconseguir un taxi compartit per 35.000 kiats (tot i que l'únic que aconseguíem al principi era anar-hi amb moto per 7.500. Qui porti una motxilla petita, endavant).

Això, a part de ser una paraula molt complicada de dir i recordar, és la pagoda més famosa, gran i increïble de Myanmar. Lloc de peregrinatge obligat per uns -birmans- i visita de rigor pels altres -turistes- aquí es barrejen monjos, famílies i grups d'estrangers. El lloc està ple de racons i detalls sorprenents i és especialment bonic de nit, quan l'enorme campana daurada de 98m. d'alçada està il·luminada. Val la pena esperar-se fins al vespre, mirant la gent passar, resar o fer ofrenes i ajudar a encendre les espelmes que es posen al voltant de la paya principal.

I a part d'això Yangón té un munt d'edificis colonials -fets caldo- al centre que val la pena buscar. Tenen molt d'encant, li donen un aire molt decadent a la ciutat i demostren també, que com moltes coses del país, això també necessita una reforma.

Personalment ens ha encantat perdre'ns per la zona del voltant de la Sule Paya -el barri indi-, amb els seus llocs per fer tes, les seves mesquites, restaurants amagats i paradetes de samoses i ceba fregida a cada cantonada. Ah, a més la gent a la capital és d'una varietat brutal (ètnicament parlant). La resta de la ciutat té pocs encants i passejar tranquil·lament és una mica complicat: trànsit, forats al terra i distàncies molt llargues. Un parell de dies són suficients ;)

Dormir...

Mmm… car i cutre :S. És a dir, costa trobar habitacions barates i decents (tenint en compte que el nostre pressupost és de 5$ la nit). Si es pot pagar més, aleshores cap problema. Ah, l'esmorzar quasi sempre està inclòs.

Yangón
2 opcions, cap massa bona (però és que a la capital l'allotjament no baixa dels 15$).
Daddy's Home
Habitació doble amb a/c i banys compartits per 8$. Però és cutre de collons
Mahabandoola Guesthouse
Habitació doble amb a/c, banys compartits i sense esmorzar per 6$. Els banys són bastant intocables... Però està just al costat de la Sule Paya, ben cèntric

Kalaw
Golden Lily Guesthouse
Doble amb bany (aigua calenta) per 8$. Val la pena per la terrassa i les habitacions són grans

Llac Inle
Teakwood Guesthouse
www.myanmar-asien.de
Les dobles amb banys compartits estan bé de preu i són grans (8$). L'esmorzar -a base de pancakes i fruita- et deixa ben tip.

Mandalay
2 opcions, la primera més recomanable, la segona amb bany a l'habitació i a/c. Les 2 inclouen esmorzar i estan al centre, centre.
Royal Guest House (nº 41 del 25th.St, entre els carrers 82 i 83)
Doble per 6$
Nylon Hotel (cantonada 25th St. Amb 83d. St)
Doble amb a/c i bany per 8$

Hsipaw
Mr. Charles Guesthouse
Nº 105 d'Auba Street
Té pinta de ser l'únic allotjament del poble per motxilers. Doble amb bany, ventilador i esmorzar per 10$. Organitzen transport cap a altres lloc i excursions vàries cada dia. Està força bé.

Bagan
New Park Hotel (al poble de Nyaung U)
Les habitacions més senzilles costen 9$ (regatejant) i tenen bany. No són cap meravella però són grans

Ngwe Saung Beach
Shwe Hin Tha Resort
Tel. 09 520 0617 (també estan a Chaungta Beach)
Al cul del món però és el més econòmic de tots. Els bungalows més senzills tenen mosquitera, són molt simples (tot i que els estaven redecorant i potser milloren) i tenen bany amb aigua freda. Regatejant molt, molt, molt, 12$ per nit esmorzar inclòs.

Myanmar. Menjar i beure

Yangon
Aung Mingalar Shan Noodle Restaurant
Bo Yar Nyunt Street
Fídeus estil Shan BONÍSSIMS. Fa cantonada, el local és molt xulo i els plats, tot i que de racions petites, són tots deliciosos. Evidentment, demanar fideus i si fa calor, demanar-los dry (sense sopa). Recomanable!!!

Paradetes de samoses i altres coses fregides a prop de la Sule Paya
3 samoses 50 kyats

Cases de Te amb pastissets de carn i pastissos dolços
Seure a la vorera i prendre el típic te birmà és molt fàcil al centre, està ple de locals per tot arreu

Kalaw
Sam's Family Restaurant
Aung Changha St.
Boníssim i baratíssim. Els curris i la sopa de llenties són deliciosos i són molt amables

Everest Nepalí Food Center
Aung Chantha Street
Just davant de l'altre tot i que una mica més car. Chapatis i similars. Ta bo.

Llac Inle
Miss Nyaungshwe Restaurant
Phaungdaw Seiq Rd
Tranquil i bo. La carta no és gaire extensa i té el mateix que la majoria però té un porxo on s'està de conya

Smiling Moon
Yone Gyi Rd.
Racions grans i plats força bons. La majoria de plats estil birmà són deliciosos i nosaltres vam provar els gnocchi que de birmans no en tenen res i també estaven molt bons. Està bé de preu

Cases de te a Yone Gyi Road cap al canal

Mandalay
BBB Restaurant
292 del 76 St.
Si fa molta calor aquí tenen a/c i una carta completament occidental. És més caret i una mica massa pompós però va bé per descansar una estona

Mann Restaurant
Al 83th St
Restaurant amb menjar xinès. No està mal però no té res a destacar.

Nylon Ice Cream Bar
173 del 83 St
Aquest deu ser l'únic lloc de tot Myanmar on menjar gelats casolans. Són molt bons així que val la pena fer una parada aquí per provar-los

BBQ
Cantonada 25 St. Amb 80 St.
Gran, net i econòmic. Compte que les coses venen amb picant només apte per a valents! Hi ha l'opció de demanar sense picant

Salo de te
80 St, entre la 26 i la 27
No recordem el nom però té un pati enorme ple de palmeres amb tauletes a sota. No tenen carta en anglès però sempre es poden senyalar els plats de les taules del costat.

Hsipaw
Hwai Ta
Namtu Rd
Sobretot menjar estil xinès. Plats grans i no massa cars

Law Chun
Namtu Rd
Menjar xinès baratet

Burmese Cuisine
Namtu Rd.
Molt petit però amb uns curris potents, potents. A més, quan demanes curri et porten mil acompanyants

Bagan (Nyaung U)
Aroma 2
Menjar índi i amb un servei exageradament atent. Pel nostre gust massa car

San Kabar
Sí, com diu la Lonely, les pizzes són molt bones

A little bit of Bagan
Espelmes, cadires còmodes i làmpares cool. La carta té plats occidentals, bbq i unes pizzes bones però petites

Hollywood Restaurant
Tot i el nom és un dels únics restaurants per locals de la zona. Baratet, bo i racions grans. Recomanable

Ngwe Saung Beach
Uns 10 minuts abans del Resort on vam allotjar-nos (Shwe Hin Tha Resort ) hi ha 3 restaurants. El del mig té un menjar deliciós tot i que els preus no són millors que els del restaurant de l'hotel.

Aquest lloc hauria d'estar a la mateixa llista que el Machu Pichu, les piràmides d'Egipte o els temples d'Angkor Wat. Bagan és de visita obligada! Aquí, en una extensió de 42 km2., hi ha repartides per una planícia verda un munt de petites payes, stupes i grans temples. Erigits entre els S.IX i XIII alguns estan més ben conservats que els altres però tenint en compte que el millor és veure tot el conjunt des d'algun punt alt, no importa gaire el seu estat.

Recomanem llogar una bicicleta encara que molta gent lloga un carro de cavalls. Els camins són plans, mentre vas amb bici corre aire i s'aguanta la calor força bé. A més, així et pots perdre sense saber cap on vas o quin temple et trobaràs. I tots tenen alguna cosa o una altra, fins i tot els més petits o insignificants poden amagar murals del S.XV.

Important veure la posta de sol des d'algun dels temples més alts i la veritat tampoc cal saturar-se de temples, en tens prou amb anar descobrint els que t'apareguin pel camí. Les vistes de tot des d'algun punt elevat és definitivament, el millor de tot. El que realment et demostra que a Bagan és immens i únic.

Hem estat 3 dies a Hsipaw, poblet petit i tranquil que està a unes 6-7 hores en autobús de Mandalay. És un lloc en zona muntanyosa, no tan turístic i que té com a úniques activitats caminar i veure passar els dies amb els birmans. El pla perfecte si no plou :S

Havíem anat a Hsipaw recomanats per la Mireia (que ara corre -o corria- pel Tíbet) però tot i que nosaltres no hem pogut explorar bé la zona ens hem trobat a gent que s'ha mogut pels poblets dels voltants (hora amunt hora avall de distància en autobús) i tothom estava encantat. Així que potser val la pena dedicar-li una mica més de temps a d'altres pobles que no surten a la guia (la zona comença a desenvolupar-se turísticament). A Hsipaw si t'allotges al Charles Ghesthouse et pots apuntar a les excursions que cada dia fa en Carles ;)

D'allà hem tornat a Mandalay, més solejada i també més calorosa que l'últim cop, només per agafar el vaixell que et porta d'allà fins a Bagan, el "hit" de Myanmar. El trajecte dura unes 9 hores (amb el ràpid) i vas pel riu Ayerwaddii, un riu amb molta personalitat, immens i imponent que a vegades (per les embarcacions que hi passen) té aires de riu Mississipi.

L'única cosa que no ens ha agradat d'aquest trajecte però, ha estat que la barca ràpida és única i exclusivament per turistes (la lenta, que volíem agafar nosaltres també perquè és més barata, només surt dimecres i diumenges). Amb nosaltres viatjaven grups organitzats d'italians i espanyols amb collars, rellotges cars i sabates de tacó (sense ofendre eh?) d'aquests que només saben queixar-se i dir-se les coses cridant -Juaaaaan, tu compra, tu compra! (???). Definitivament no és el nostre tipus de company de viatge ideal i ens ha quedat clar quan han començat a tirar el seu dinar a la gent que demana al voltant del vaixell cada vegada que para. Els locals, que saben que en aquestes embarcacions hi va gent amb calers, és barallen i s'estiren dels cabells per aconseguir el que ells tiren i els altres en comptes de deixar-ho i oblidar-se de ser "solidaris per un dia" continuaven tirant estupideses... Un espectacle lamentable i ridícul.

Arribem a Mandalay després de passar la nit en un autobús que, per no perdre el costum, és incòmode de collons i va de sotrac en sotrac... ai aquestes carreteres birmanes!!! I a sobre, Mandalay és una ciutat lletjota, amb els carrers inundats per culpa de les pluges i quan deixa de ploure fa molta calor :S Total, que tot i aquest nom de ciutat elegant i exòtica... la primera impressió que tenim de Mandalay és de lloc bastant insuls. Sempre ens quedaran les cases de te (els bars de Myanmar) :P

De totes maneres, la parada a Mandalay és obligatòria... nosaltres hem vingut fins aquí per veure un parell de pobles que hi ha al voltant, Amarapura i Sagain, antigues capitals de l'imperi birmà. De fet, hi ha més coses a veure però el govern ha imposat una entrada obligada de 10$ per persona per visitar palaus, pagodes i coses vàries i com que no tenim ganes de donar-li ni un duro a un govern militar, passem de l'entrada i ens conformem amb visitar els llocs on pots escaquejar-te dels controls: Amarapura i el pont de teca més llarg del món (molt guapo, molt autèntic, amb molta vida local) i les mil stupes de Sagain.

PD: Per anar fins al pont i Sagain recomanem llogar un taxi dels "baratos" per tot el dia que et porta d'un cantó a l'altre per 15$. Aquests taxis, uns Mazda descapotats, són la llet, molt petits, com de juguet, de color blau. El nostre en concret té més de 40 anys, ens diu el taxista, i s'espatlla cada dos per tres ;)

No volíem parlar de política fins al final del viatge per Birmània però després d'haver vist als Moustache Brothers, comediants empresonats per satiritzar sobre els dirigents militars del país, ja toca fer-ho. Pels que no coneguin els fets bàsics... aquí va un resum dels últims 30 anys d'història d'aquest país:

-Colònia britànica fins el 1948
-Quan marxen els anglesos l'exèrcit s'apodera del govern. El país es veu forçosament aïllat de la resta del món i si tenim en compte que des de l'any 1962, i tot i les pressions internacionals i la cel·lebració d'eleccions el 1990, els militars no han abandonat mai el govern l'historial d'injústicies, violació de drets humans (tortures, censura, presos polítics, treballs forçats...), favoritismes, comerç il·legal i inflació ompliria moltes línies d'aquest weblog
-A finals dels 80 la població es manifesta pacíficament. L'exèrcit es carrega a més de 3000 persones
-L'any 1990, i després de les manifestacions, els militars van anunciar eleccions. Va guanyar l'oposició amb un "aplastant" 86% de vots. L'exèrcit no només va posar traves a la formació d'un govern democràtic (mai han arribat a governar els que en teoria haurien de fer-ho per elecció popular) sinó que va començar a arrestar, torturar i matar a gran part de components del partit polític que havia guanyat les eleccions. De fet, la seva màxima dirigent, Aung San Suu Kyi, premi nobel de la pau i una dona venerada i adorada pel poble birmà, continua en arrest domiciliari (el tercer que compleix)
- L'exèrcit ho controla absolutament tot, la llibertat d'expressió no existeix, l'índex d'empobriment del país no deixa de créixer, l'estat de les infraestructures és a vegades deplorable (des de que van marxar els anglesos hi ha coses que no s'han tocat) i tot i els boicots internacionals que en cas de trencar-se podrien ajudar a la millora de l'economia, el país només sembla interessat en mantenir relacions comercials (i d'altres tipus) amb la Xina.

I ara sobre els Moustache Brothers...

Els bigotis són tres germans que s'han dedicat a l'espectacle tota la vida. Dos d'ells van estar 7 anys a la presó i condemants a treballs forçats per haver criticat al govern. Actualment tenen completament prohibit actuar en públic i ningú pot contractar-los per festes ni celebracions perquè el govern els ha desautoritzat a fer-ho. Perquè els guiris els poguem veure i per continuar guanyant-se la vida d'alguna manera ara actuen al menjador de casa seva.

El seu espectacle és una barreja de danses i música tradicionals però entre mig es parla obertament de la situació en què es troba aquest país per culpa dels militars. La millor part és la crítica al govern i el sentit de l'humor d'aquests tres germans que la veritat, estan ja bastant cascats. De fet, no només ells; les dones i germanes dels moustache, les que ballen i canten, ja no estan per aquests trotes sincerament. Evidentment, tots els guiris que passem per Mandalay hauríem de veure aquest espectacle (donació de 5000 K), encara que només sigui per recolzar a algú que no renúncia a la seva llibertat d'expressió.

La combinació Inle + Octubre és perfecte ;) En aquesta època, en concret entre finals de setembre i principis d'octubre, se celebra durant unes 3 setmanes un festival bastant curiós, colorista i divertit. 4 de les 5 imatges de buda més importants de la zona són transportades de poble en poble en unes barcasses daurades enormes. Una comitiva de barques allargades i paraigües de colors precedeix les imatges, que van en 3 barcasses d'or pomposes a més no poder i custodiades per les barques de l'exèrcit :S. La música, les robes dels que remen, els focs artificials i el centenars de barques que segueixen les imatges ho fan tot molt autèntic. Ah... i donem gràcies a buda perquè no es va posar a ploure ;)

La majoria de comitives comencen a les 7 del matí i només es poden veure des d'una barca. És fàcil preguntar als locals de quin poble surt la propera comitiva i cap on va.

Aquest llac de 22 km. de llarg està ple de cases, horts, jardins i mercats flotants. La vida aquí gira sempre entorn de l'aigua i tothom es mou en una mena de canoes llargues i un sol rem. Al voltant del llac hi ha bastants pobles però els més interessants són aquells que estan construïts a sobre del llac (sí, per anar a veure al veí has d'agafar la barca) i sorprèn la mida de les cases -són molt grans- i la tranquil·litat que s'hi respira. Llogar una barca amb conductor per voltar pel llac costa menys de 12 $ i tot i que anirà parant a botigues i fàbriques de productes artesanals el passeig és molt guapo.

A destacar... la manera de remar dels intha (l'ètnia majoritària del llac), amb una cama, les xarxes de pescar, de forma cònica, les stupas que hi ha per tot arreu i la immensa producció de tomàquets que tenen aquí (amb les tomaqueres flotant a l'aigua és clar).

Uns 50 quilòmetres separen Kalaw de la zona del Llac Inle, un dels llocs més interessants de Myanmar sobretot ara que s'hi celebra el Festival de Phaung Daw Oo. Encara no sabem perquè però decidim fer aquest recorregut caminant. Trigarem 3 dies i serem 5, una dona alemanya de 48 tacos que porta 7 mesos viatjant sola per Àsia, el guia, un amic seu que ens farà de cuiner i nosaltres.

El nostre guia, el Samjuel, s'enrotlla com una persiana i al principi ens fa parar al costat de cada planta i arbre per dir-nos què és :S El primer dia a més, és bastant dur. Ha plogut molt i tots els camins estan plens de fang. Passem entre poblets de les ètnies Palaung i Pa-o, ens creuem amb un munt de bufals i arribem a una estació de trens fantasma enmig del no res que ens fa tirar enrere en el temps. D'aquí a la casa on dormirem (uns amics del guia) només hi ha 30 minuts però se'ns ha fet fosc i rellisquem cada dos per tres.

Un cop a la casa ens rep una dona (guapíssima, no sembla que tingui els 51 anys que té) i 5 de les seves 11 filles. Són molt agradables però ens miren amb timidesa i nosaltres, que no sabem ni on som només fem que somriure. Una de les noies li diu al guia que vol un nas com el del Pep! Ens han preparat un sopar increïble... a destacar la sopa de llenties, l'amanida de cogombre amb suc de llimona i cacahuets, i el curri de peix. Dormim al terra ;)

El segon dia caminem sobretot entre camps (d'arròs, de gingebre, de cols...) i els paisatges són brutals. El verd i el vermell intens de la sorra ens acompanyen durant les 9 hores de caminata (i no ens traiem el fang de sobre!). De nou dinem en una casa particular on xerrem amb el patriarca, un home de 80 anys amb una cara de savi que espanta. Quan arribem al monestir on passarem la nit ens sentim els guiris més cansats i bruts de la terra... Sort que en aquest lloc ple de monjos de 10 anys que corren per tot arreu es respira una pau brutal (excepte quan a les 5 del matí els nois es posen a cantar desafinant que dóna gust :P ).

Quan marxem el monjo "en cap" ens diu que algun fet de les nostres vides passades ha fet que ens trobem en aquesta reencarnació. Ens desitja pau i felicitat i agraeix que haguem visitat el monestir. I nosaltres marxem amb els peus plens de llagues, els mitjons bruts però la mar de feliços. 6 hores i un dinar "familiar" més tard arribem a Indein, des d'on agafem la barca amb la que creuarem el llac. Mentre esperem el dinar aprofitem per donar a la gent d'aquest poble medicaments, sabó i carmels. Tots els veïns s'han reunit a la casa i definitivament, som l'atracció del dia. El millor de tot és que ells per nosaltres són un exemple d'hospitalitat com no havíem trobat enlloc i això que en birmà només sabem dir hola i gràcies :)