La forma més còmode d'arribar a Pindaya des de Kalaw és en taxi, que costa uns 30$ anar i tornar. Però com que anar-hi en transport públic és 10 vegades més econòmic ens vam esperar al dia que hi ha mercat a Pindaya (divendres) ja que aleshores hi ha més camionetes fent aquest trajecte (sobretot per tornar, que és quan hi ha més problema). En aquest cas t'has d'aixecar molt d'hora i agafar primer una pick-up (de 200 a 300 MMK) fins a Aung Ban i d'allà una altra fins a Pindaya (de 700 a 1000 MMK) i per tant acabar prop de 3 hores ficat en camions i camionetes plenes no només de gent sinó també de sacs de cebes, patates i mil vegetals més. La paraula viatjar apretats no és suficient per descriure com anàvem, però compartir cols i sotracs amb la gent dels pobles del voltant és molt més divertit que anar-hi en taxi. Algú o altre sempre treu alguna cosa de menjar i reparteix entre tothom... aquests birmans són la mar d'hospitalaris.

Quan arribes a Pindaya per cert, has de caminar un bon tros fins arribar a una cova enorme plena d'estàtues de budes (més de 8000). El lloc és un conjunt de passadissos laberíntics i parets plenes de budes donats per gent de tot arreu que vas mirant mentre mires de no relliscar (vas descalç i la humitat fa que patinis cada dos per tres). El lloc en sí és una mica kitsch però confessem que és curiós. A més, quan tornes de les coves pots fer una parada a una de les moltes cases de té que hi ha al carrer principal i agafar forces per visitar el mercat setmanal.

Apunt: aquí el te se serveix amb llet condensada. Està deliciós (cris). I amb el te quasi sempre et serveixen samoses, pa fregit i una mena de xurros... menges el que vols i després pagues.

Vam arribar a Yangón i vam veure que aquí l'època de pluges és molt més autèntica que als països on havíem estat fins ara. Quanta aigua! No vam tenir més remei que mirar-nos la capital de Myanmar des de darrere les paradetes de samoses que hi ha per tot arreu (boníssimes) i des de l'habitació del nostre hotel i vam decidir que ens deixàvem les visites de la ciutat pels últims dies. Els edificis colonials -decadents a més no poder-, les diferents ètnies que s'hi poden trobar -hindús, xinesos, birmans i un munt de gent més que encara no "identifiquem"-, el menjar del carrer -increïble- i LA pagoda es veuran molt millor amb sol.

El segon dia agafem un bus cap a Kalaw, un poblet de muntanya a prop del Llac Inle. El viatge fins allà és un autèntic infern de més de 20 hores i com que només quedaven seients lliures a la part de darrere ens mengem absolutament tots els forats de la carretera. No hem pogut dormir més de 5 minuts seguits sense que el nostre cos anés a la dreta o a l'esquerra o el que era pitjor, amunt i avall per culpa dels sotracs i encara ens preguntem perquè només hem fet UNA única parada per menjar i anar al lavabo en un trajecte tan llarg... avui ens han confirmat que és una pràctica habitual d'aquest país :S

La cara bona de tot plegat (en els últims dies hem dormit poquíssim entre aeroports i autobusos ...) és que hem arribat a Kalaw, un lloc tranquil, agradable i situat entre muntanyes, just el dia en què se celebra mercat i la gent de les ètnies del voltant venen aquí a comprar i vendre. De moment tenim la sensació que en general la gent aquí està poc acostumada a veure a turistes... ens han observat molt i ens somreien tímidament!

 

PD: Per cert, no vam tenir cap problema per entrar al país. El Gmail no funciona :( i les connexions van com el cul, anirem actualitzant poc a poc.

Hem aconseguit els visats sense problemes... així que demà volem cap a Yangón. Ara bé, Birmània té un govern militar i sembla que tot allà serà més "complicat".

-Visats: En els formularis de petició hem hagut d'especificar el nom dels nostres pares -???-, la nostra alçada, el nostre color d'ulls i de pell i els dos ens hem convertit en professors per evitar problemes a la frontera. Si dius que ets periodista (o professions relacionades amb la comunicació) et diuen que mitja volta, que a Myanmar no tens res a fer-hi.

-Tecnologia: en principi no hi ha problemes per entrar càmeres i mp3 al país però s'han donat casos de guiris als que han confiscat el portàtil o el mòbil a l'entrada (per ells portàtil és = a periodista). Hem preguntat a gent que ha estat a Myanmar i ens han dit que cap problema així que de moment ens ho emportem tot abans que deixar-ho a Bangkok en algun guarda-equipatges durant 3 setmanes :S

Calers: a Birmània no hi ha caixers així que ens hem d'endur una quantitat considerable d'efectiu a sobre per si les mosques.

Aeroport: Estem a Bangkok en el moment més oportú de tots! No només pel cop d'estat sinó perquè just aquesta setmana comença a ser operatiu un nou aeroport, que és segons diuen, el més gran d'Àsia. Coses de l'estrenes... ens ha costat confirmar de quin aeroport sortíem nosaltres (sí, del nou), com anar-hi, i per quant.

Restriccions: igual que al Tíbet, a Myanmar hi ha zones del país prohibides als estrangers. Les males llengües diuen que en aquestes zones hi ha les plantacions d'opi que converteixen Birmània en el segon país exportador d'heroïna del món.

I per la resta... Myanmar és el país d'Àsia al que més ganes tenim d'anar. Ens han dit que la gent és encantadora, els paisatges espectaculars i la sensació d'estar en un país poc explotat turísticament (cada vegada és més difícil) ens atrau moltíssim. Ens veiem allà ;)

Tuk Tuk... Velocitat de 20 a 80km/h i capacitat de 4 a 8 persones

Mercat d'ocells amb gàbies de fusta com les d'abans

La iaia dels gelats...

La sortida del cole...

Spring Rolls, 3 per 25Bht

 

Tot i la nostra al.lèrgia a les coses relacionades amb l'exèrcit al final ens hem acostat a la zona on hi ha el merder (si és que se li pot dir merder). La veritat és que tot plegat és una barreja estranya de turistes, flors i nens -i no tan nens- fent-se fotos amb els soldats i els tancs i el parlament de fons :S

Després de passar uns mesos a Xina i Vietnam va ser arribar a Laos i notar un canvi en el menjar. Evidentment no té la gran varietat de Xina i s'assembla més al tailandès (salvant les distàncies) que al vietnamita o cambodjà.

- Sempre juguen amb els gustos: dolç, picant(molt), amarg, àcid, salat
- Espècies preferides: bitxo, alfàbrega, coriandre, anet (eneldo), all, gingebre, menta, tamarind, lemongrass, kaffir lime i sobretot salsa de peix
- A diferència del menjar thai, aquí NO fan servir llet de coco i tampoc et trobes plats banyats amb salses
- Molts plats estan senzillament fets a la brasa o bullits
- Gairebé TOT s'acompanya del sticky rice (klao niaw), un arròs enganxifós amb el que fas boles amb les mans, suques i acompanyes el menjar. Boníssim i insubstituïble.
- Molts plats es preparen dins d'uns morters enormes on es barregen tots els ingredients.

En zones més pobres mengen arròs acompanyat del que tinguin, i normalment és menja força peix de riu i pollastre. Hi ha una subcuina a Luang Prabang on es poden provar especialitats de la zona com Jeow Bong (és una pasta picant i dolça de bitxo i all), carn de búfal assecada o el Khai Pene (vegetals que creixen a la vora del riu assecats amb tomàquet, all i sèsam).

Plats estrella...

Papaia Salad
Papaia verda tallada molt fina, tomàquet petit mal tallat a trossos, cacauets, bitxos, suc de llima, salsa de peix i a vegades gambes seques o crancs. Tot això és barreja en un morter. S'ha de demanar poc picant, perquè sinó veus les estrelles.

Laap
Es fan boles amb el farcit que sigui (des d'arròs fins a peix i carn) + fulles de menta, fulles de mango, flor del bananer i d'altres i es posen dins de fulles d'enciam.

L'endemà del dia que potser canvia la història política d'aquest país (és a dir, ahir) va ser tranquil, molt més del que es podia preveure a partir del que deien les notícies. No hi havia tensió, tot al contrari, la situació era i és de calma i sobretot normalitat. A primera hora del matí tot estava més aturat, com si la gent estigués actuant amb prudència però al llarg del dia van obrir quasi tots els comerços, el transport públic circulava igual que sempre i els mercats de carrer es van muntar al mateix lloc i a la mateixa hora sense excepcions.

Personalment vam veure només 4 soldats que tot i que anaven armats tenien una actitud completament relaxada. De fet, com ens ha explicat el Khal (amb el que vam viatjar pel Tíbet i que també està a Bkk) a la zona "ocupada" els soldats eren la mar de simpàtics, et podies fer fotos amb ells i tot i que arribar-se fins allà sembla que comportava cert risc, va trobar l'excursió fins a la casa de govern poc excitant.

Així que res, Tailàndia, amb algunes excepcions contades, està fent vida normal i tot i que ahir es va decretar dia de festa gairebé tot estava obert excepte bancs i llocs oficials. De fet, al matí vam sentir a alguns turistes comentar que tenien problemes per aconseguir diners perquè alguns caixers no acceptaven targes internacionals. Però a les 12 del migdia ja hi havia cases de canvi obertes regularment així que...

I per últim i el més curiós, hem parlat amb gent d'aquí i tothom està tranquil, no tenen por i la veritat, no semblen gaire sorpresos. De fet, fins i tot hem pogut demanar vises per Myanmar sense cap problema i a l'ambaixada espanyola ens han confirmat que es pot sortir del país per aire com si no hagués passat res. Nosaltres vam passejar per Bangkok amb total llibertat, vam agafar les barques que et porten pel riu d'una punta a l'altra de la ciutat i ens vam arribar fins a Chinatown (on, com sempre, hi havia mooolta vidilla).

Mentre nosaltres ens fèiem un massatge tailandès, els tancs s'acostaven a la residència del govern...

Sí, estem a Bangkok però estem la mar de bé i sense tenir senyals al voltant que aquí ha passat alguna cosa. Com quasi sempre en aquests casos, els fets arriben primer a les notícies i després als que estem a puestu (si no arriba a ser pq mirem les notícies per internet ni ens assabentem del "cop d'estat"). Hem dormit tranquils, no ha sonat cap sirena ni han entrat a l'hotel els militars ;).

Estàvem aquí de pas per anar cap a Birmània i ara haurem de veure si ens deixen demanar visats sense cap problema. Seguirem informant. De totes maneres, repetim, aquí tot "com si no hagués passat res". Només els bancs i alguna cosa més estan tancats...

 

I una altre excursioneta des de Pakse...

Una opció és agafar un bus públic des de Pakse però com que l'últim bus de tornada surt el migdia el més probable és que t'hagis de quedar a dormir a Champasak. Sinó una bona opció si t'ajuntes amb més gent és llogar un tuk-tuk (nosaltres hem pagat 25$ entre 6) perquè et porti, t'esperi mentre visites les runes -estil khmer- i et torni. S'ha de creuar el riu Mekong amb ferry però això, ho hauria de pagar el conductor i no cobrar rés extra ;). Les runes al principi decepcionen una mica si ja has estat a Angkor però després resulta que són més grans i xules del que sembla. No està de més fer-li una visita si s'està per la zona.

Estem a Pakse des d'on es pot visitar la zona del Bolaven Plateau (camps de cafè i tè, cascades, el riu...). Com que Pakse és una ciutat amb molt poc a fer tothom acaba visitant la cascada de Tat Fan (al Km.38) i una altra de més petita (Km.40) que hi ha bastant a prop, rodejada de camps de cafè. Aquesta última és potser més recomanable que la primera perquè pots acabar ficant-te a l'aigua i l'entorn és molt bucòlic ;)

Ens hem oblidat de la loli i d'internet durant uns dies perquè hem estat a un d'aquests llocs que fan que t'oblidis de tot. En aquest temps, entre d'altres coses, hem tornat a Laos, definitivament el país més tranquil d'aquesta part del sud-est asiàtic...

Don Det és una de les illes que és formen al Mekong molt a prop de la frontera entre Laos i Cambodja. En realitat s'anomena a aquesta zona Si Phan Don (que vol dir 4000 illes) i tot i que aquí no hi ha platges de sorra blanca això pot arribar a ser el paradís. D'entre totes les illes on es pot anar nosaltres hem escollit una de les úniques que no té electricitat i la que prometia més tranquil·litat i experiències autèntiques... heu intentat mai sortir d'un bungalow de bamboo enmig de la "jungla" i en plena nit per anar fins al lavabo que està a 10 metres de distància, pixar a puesto i tornar sense haver ficat el peu a cap toll d'aigua i sense haver xocat amb res pel camí?

Aquí bàsicament hi ha palmeres, camps d'arròs, més búfals i gallines que persones i quatre cases i restaurants senzills amb vistes al riu. Els generadors només funcionen de 6 de la tarda a 9 del vespre així que tot el que es pot fer a Don Det és aprofitar la llum del dia per passejar en bicicleta, xerrar, jugar a cartes, llegir i escriure. Per cert que la bicicleta és més que recomanable ja que la major part de l'illa és pot recórrer per un caminet de 3 pams d'amplada que voreja el riu i a l'única part en què el camí s'eixampla apareixen uns camps d'arròs immensos increïbles. Això sí que és vida!

PD: Si algú va cap allà recomanem fer una visita al restaurant Mr. Sisavath sobretot perquè el Sr.Wat és un especialista en herbes de la zona

Deixem Siem Reap per dirigir-nos a Kratie però com que en aquest país les infraestructures no són gaire modernes ens quedem tirats a mig camí, a Kampog Cham. Un poble bastant lleig, brut i amb tanta activitat que a les 9 del vespre ja és tot tancat :S. Al dia següent quan arribem finalment a Kratie veiem que tampoc és cap meravella :S, així que sort de la sortida que es pot fer pel riu Mekong per veure els pocs dofins d'aigua dolça que encara queden a la zona (oks, ho confessem, el més a prop que els vam veure va ser uns 30 metres!). Tot i això, al final vam gaudir d'algunes acrobàcies dignes de qualsevol dofí del zoo de Barcelona ;) i de fet, el camí fins al Centre d'Investigació -i des d'on s'agafa la barca- era increïble: ens trobàvem a l'autentica Cambodja rural i pesquera.

I després de deixar aquestes dues poblacions ens vam plantar a Laos i vam dir adéu a Cambodja. Ens hem quedat amb les ganes d'explorar la província de Ratanakiri, autèntica i poc turística diuen. Un altre viatge serà ;)

Conclusions de Cambodja: Aquest és un país encara molt marcat per la dictadura dels Khmer Rouge que tot just va acabar fa 10 anys. Es veu bastanta pobresa, els carrers acostumen a ser més aviat bruts i els edificis, tot i que no són lletjos, estan bastant deixats. Si a això li afegim que és difícil passar inadvertit com a turista (els tuk-tukeros i els ganxos dels hotels t'estan sempre a sobre i no et deixen mai tranquil) a vegades costa una mica trobar-li encants així a primera vista. Però per altra banda, hem gaudit moltíssim dels grans paisatges que ens ha ofert aquest país: rius, muntanyes, l'arquitectura camuflada que s'hi troba, uns cels de somni i uns canvis de temps que t'empapaven de suor o de pluja, però sempre et deixaven un bon gust de boca.

Doncs això, habitacions amb bany privat (sempre aigua freda) i sovint TV i només per uns 4 o 5 $ la doble. Tots aquests allotjaments surten a la LonelyPlanet.

Phnom Penh
2 opcions (A la Boeng Kak Area). Les dues tenen vistes al llac, ventiladors, bany amb aigua freda per 5$ l'habitació doble
Number 9 Guesthouse
Al vespre posen la música a tope però les habitacions són més fresques
Number 9 Sister
Més calurosa però sense música ni guiris jugant al billar ;)

Sihanoukville
La zona de Serendipity Beach ens va agradar. La platja és tranquil·la i hi ha bastants allotjaments
GST Guesthouse
4$ habitació doble amb bany, ventilador i TV (?)

Battambang
Chhaya Hotel
5$ per una triple impecablement neta i nova

Siam Reap
Family GuestHouse
Triple per 6$. Gran i netíssima

Kompong Cham
MiHapheap Hotel
5$ per una habitació sosilla però gran i amb tv. L'hotel està a prop de les estacions de bus

Kratie
Star Guesthouse
La millor opció (5$). Les habitacions estan molt bé i el restaurant de baix és agradable i amb menjar de tot tipus. A més, organitzen excursions i transports varis

Menjar a Cambodja

Hi ha més varietat de la que imaginàvem i a part de noodels i arròs es poden menjar un munt de coses més bastant bé de preu. Peix, granotes, carn...

Les fruites són bastant exòtiques, val la pena provar-les ;) : durian, jackfruit, mangosteen, rambutan, dragon fruit...

Phnom Penh
Khmer Borane Restaurant
Sisowath Quay 389
El recomana la Lonely Planet i val molt la pena. El menjar és bo i el lloc tranquil i ben decorat. No és car i es poden provar coses típiques com la Pomelo Salad (massa àcida :S) o granotes fregides o lok lak

Sihanoukville
Vam menjar quasi sempre a la zona de Serendipity Beach, en concret al restaurant de la nostra guesthouse (la GST). També hi ha restaurants a peu de platja i tots tenen més o menys el mateix

Battambang
White Rose
Aquí es barregen els guiris amb els locals. Molt bo, gran, amb moltes opcions per triar. Plats i sucs de fruita econòmics.

Siam Reap
Està ple de restaurants occidentals i nosaltres vam buscar alternatives més barates i autèntiques (i per tant sense nom). De totes maneres, pels que vulguin pasta o pollastre a la planxa, el Red Piano no estava gens malament.

Kompong Cham
Ho An Restaurant
Per esmorzar, dinar... dels pocs que valen la pena

Kratie
Star Guesthouse
El restaurant no és car i té des de batuts i amanides a plats asiàtics

Dormir ...

VIENTIANE
Pathoumphone Guesthouse
A Manthaturath Road, davant de la Saysouly Guesthouse que surt a la Lonely
Les habitacions de dalt són molt senzilles però barates (5$ la doble amb bany compartit). Les del pis de baix estan millor. Un bon lloc on fer la bugada perquè renten la roba a mà i la deixen perfecte i planxadeta. I un altre punt, al costat es poden comprar bitllets de bus, demanar vises... als preus més econòmics de Vientiane! I a més, la parella que ho porten són molt bona gent.

LUANG PRABANG
Souksavat Guesthouse
A prop de correus, just al carrer on hi ha la Joma Bakery. És la primera de l’esquerra.
Al centre l’allotjament és més car però en aquest carrer, tranquil i agradable, es poden trobar habitacions dobles amb bany compartit per 3$. La nostra tenia balcó i tot i era enorme.

NONG KHIAW
Sengda Guesthouse
Bungalows senzills però amb ventilador i mosquiteres. Els banys compartits són encara més senzills. 3$ bungalow doble

DON DET
Miss Noy's Sunset Guesthouse
No és de les més barates però té unes vistes increïbles i està força net. Bungalows senzills amb mosquitera per 2,5$. El restaurant és car.

PAKSE
Sabaidy 2 Guesthouse
Neta i amb molta informació té dormitoris compartits de 4 persones a 2$ per barba. Els banys compartits estan sempre molt nets. Les hamaques del jardí són un punt a tenir en compte.

Restaurants...

VIENTIANE

Aquesta ciutat està plena de restaurants estil occidental, molt ben decorats, amb a/a, còmodes però amb menús bàsicament europeus. Per provar menjar de Laos s’ha d’anar a les paradetes que es munten al costat del riu a partir de les 5 de la tarda o als restaurants amb taules de plàstic i la cuina al carrer. Són més econòmics i més autèntics.

.....
Al costat del Lao Orchid Hotel, al número 98
Local per laosians, senzill però sempre ple (bona senyal). Aquí vam provar sense saber-ho un dels plats més típics de Laos, el Làap, que s’agafa amb les mans (pot ser arròs, carn o peix) i s’embolica amb fulles d’enciam i s’hi barregen fulles de menta, fulles de mango i mil herbotes més que no sabíem què eren. La barreja és més bona del que sembla tot i la sensació de convertir-te en una vaca menjant herba. Els fideus d’arròs amb cacauets també valen la pena.

....
Al mateix carrer que el Lotus Restaurant , al número 137 del Nokeo Khumman. Queda just davant del National Culture Hall. Està just al costat d’una farmàcia
Senzill, per laosians i amb una barbacoa al carrer i una paradeta on fan papaya salad. El peix es deliciós i econòmic. Senzillament el fan a la brasa i l’amanida de papaia verda s’ha de demanar sense picant! Perquè tot i això picarà. Si la demanes picant acabes plorant.

Joma Bakery
Aquest local podria estar a NY i sortiria a les revistes de tendències. Ampli, ben decorat, amb uns sofàs genials i croissants, pastissos, pizzes, galetes, bagels... Per guiris però el lloc on hem vingut a esmorzar més sovint. No és car, però els preus són més europeus que laosians.

Scandinavian Bakery
No és ni tan bonic, ni les pastes són tan bones com al Joma però també s’hi poden trobar croissants, pastes de canyella, cafès, i d’altres esmorzars ... Pot ser un bon lloc per descansar de la calor de Vientiane.

Le Provençal
La pizza és molt bona però cara. Només el recomanem als que busquin un àpat occidental perquè hi ha llocs més econòmics.

Namphou coffee
Fa cantonada i està al carrer Pankham que dóna a la plaça
Senzill però amb bon menjar, baratet i amb plats de tot tipus però sobretot xinès i laosià. Es pot venir a esmorzar a bon preu

LUANG PRABANG

El millor lloc per menjar a Luang Prabang és al mercat nocturn. Està ple de paradetes amb carn i peix a la brasa i buffets lliures de fideus, arròs, rollitos, verdures... tot el que vulguis per 5000 kips (0,5 $). Recepta ideal: comprar pollastre i/o peix fet a la brasa i venir a les taules del bufet lliure a menjar.

Tamarind
Darrere el Wat Nong
Local petit, acollidor i en un carrer molt tranquil amb bones vistes del temple. A més, aquí es pot provar autèntic menjar laosià (es poden fer una mena de tastets de les coses més típiques). A part del menjar, el suc de Tamarind fred i el te de bael (una fruita de Laos) amb gust a canyella estan molt bons.

Sack Restaurant
Al carrer Th Sakkarin , bastant a prop del Wat Xieng Thong
Per fugir una mica dels locals occidentals del centre aquí es pot provar menjar laosià amb carta traduïda i preus econòmics. Menges al carrer però a sota d’uns arbres i palmeres que deixen passar l’aire però no el sol.

NONG KHIAW
Bouavieng Restaurant
És quasi l’únic restaurant de Nong Khiaw i el que sempre té gent (no perquè surti a la lonely sinó perquè és evident que és el millor). Baratet, amb un menú bastant variat... el del costat és molt semblant però la dona del Bouavieng és més simpàtica.

DON DET
Happy Island
Menjar boníssim, barato i les racions són enormes. Plats laosians i occidentals.

Mr Sisavath
El Sr.Wat és un especialista en herbes de la zona així que no us l'heu de perdre.

PAKSE
XuânMai Restaurant
Gran descobriment. Cuina casolana laosiana a bon preu. La mestressa és molt simpàtica i està aprenent espanyol i francès.

Delta Coffee
Menjars laosians però sobretot italians. Pasta i pizza per descansar del sticky rice i els noodles ;)

Aquestes runes són absolutament in-cre-ï-bles.
-Entrada d'un dia 20$
-Tuk-tuk que t'acompanyi tot el dia 10$ (nosaltres érem 3)
-Aigua, es pot aconseguir per 1000 rials però s'ha de regatejar
-Una part de "Tomb Raider" es va rodar aquí, però el Pep diu que li sona molt més de "El libro de la selva" (és el temple on viu el rei Louie!!)

5.00 Bayon (Temple d'Angkor Thom)

Arribem al Bayon quan encara és fosc i la lluna plena està allà dalt, just darrere d'aquest temple, un dels més guapos d'Angkor Wat. La imatge és brutal. Quan comença a sortir el sol les 216 cares del Bayon s'il·luminen poc o a poc. Som els únics que hem decidit veure sortir el sol des d'aquí? Sembla impossible però és cert. Estem completament sols... (tothom estava al temple d'Angkor Wat). Una hora més tard, continuem visitant les altres runes d'Angkor Thom.

7.30 Preah Khan

No sabem si és sort o casualitat però anem de temple en temple sense trobar-nos a quasi ningú. Al Preah Khan ens perdem entre passadissos en forma de creu i tot i que aquest no és un dels més famosos és més que recomanable. Aquí veus com els arbres comencen a menjar-se les parets.

11.30 Ta Prohm

Un dels més famosos i un dels més increïbles. Aquí els arbres, amb unes arrels gegants, s'han anat apoderant de cadascuna de les torres, parets, portes i pedres del palau. Just quan hi arribem es posa a ploure i descobrim que tot i que podem amagar-nos en alguns racons del Ta Prohm, hi ha goteres!

13.30 Porta Sud d'Angkor Thom

Després de passar per un munt de restes més parem a la porta d'aquesta ciutadella fortificada (dins la qual hi ha el Bayon) la que està més ben restaurada. El nostre tuk-tukero està, no sabem perquè, de mala llet així que decidim donar-li la tarda lliure. Nosaltres seguirem caminant fins a Angkor Wat on veurem la posta de sol.

14.45 Phnom Bakheng

El temple no mata, les vistes sí (està a dalt d'un turó). Ens va costar decidir des d'on veure la sortida i la posta de sol perquè sembla que hi ha un munt de llocs recomanables així que aprofitem per aclarir que una cosa es veure el sol, sortir o pondre's, i l'altre es està en un temple just en el moment en què la llum del sol (que surt o es pon) fa que vegis les pedres canviar de color (però probablement el sol en sí mateix no es veurà). En resum, un dels llocs des d'on es pot veure la sortida o la posta és el temple de Phnom Bakheng, des d'on també es veu l'Angkor Wat (però que ningú s'emocioni, està molt lluny).

15.30 Angkor Wat

El temple dels temples. Gravats, torres, escales de vertigen, fotos de postal i molta gent. És més que recomanable esperar-se fins les 17.30 (almenys al setembre) i veure com Angkor canvia de color a mesura que es va ponent el sol. És... buff, sense comentaris.

Quin passeig!!! Ens pensàvem que seria un més, d'aquests que s'acaben fent avorrits i tot, però les 6 hores que hem trigat en arribar a Siam Reap han valgut la pena (bé, oks, l'última hora sobrava :P). Els paisatges que vas passant són increïbles... els camps són verds i immensos, el cel no s'acaba, pel camí et creues amb uns quants pobles flotants i un munt de barquetes de pescadors. Ah, i tant et pots trobar navegant enmig de canals estrets completament envoltats d'arbres (ens havíem d'avisar els uns als altres cada vegada que venia una branca per ajupir-nos) o enmig del Llac Tonlé Sap que el Mekong forma en aquesta part de Cambodja. La gràcia d'aquest trajecte a més, és que en funció de l'alçada de l'aigua la barca passa per uns llocs o per uns altres i l'experiència és quasi sempre diferent.

PD: Un cop a Siam Reap ets a temps de veure un trosset de les runes d'Angkor Wat amb la posta de sol... però ens guardem les fotos i la info per demà ;)

Tot i que Battambang és la segona ciutat més gran de Cambodja no tothom passa per aquí. De fet, nosaltres hem decidit parar-hi més per fer una ruta alternativa abans d'anar a Angkor Wat que per qualsevol altra cosa tot i que, al final, el dia ha acabat sent més intens del que esperàvem.

A Battambang es poden fer excursions amb els easyriders pels voltants (a l'estil Sr.Minh de Hué :P) i una visita al Wat Banan et porta al que diuen, és el temple que va inspirar la construcció d'Angkor (des de dalt, unes vistes acollonants). Però potser més interessant que això és la parada a les Killing Caves i que t'expliquin "en directe" les atrocitats que els Khmer Rouge van fer-li a aquest país entre els 1975 i 1979.

Abans de passar per aquí havíem visitat el Museu S-21 de Phnom Penh i havíem començat a conèixer, cada vegada millor, la història dels últims 25 anys del S.XX de Cambodja. A grans trets... tortures, assassinats, famílies completes disgregades i treballs forçats sota la bandera "comunista" i la voluntat de crear un estat agrari comú a l'estil de les polítiques xineses de Mao. Els Khmer Rouge es van carregar a milions de cambodjans i la guerra civil que van provocar va deixar el país ple de mines (actualment es calcula que encara en queden entre 4 i 6 milions). Un dels easy riders que ens ha portat a les killing caves va perdre al seu germà durant la dictadura Rouge i va trepitjar aquestes coves per primer cop a l'any 80. Diu que el terra estava ple d'ossos i cranis perquè només en una d'aquestes coves, el rouge hi van llençar fins a 3000 persones lligades de mans i peus. Igual que als killing fields aquí es barregen cossos de gent pobra, a la que mataven perquè no podien treballar, i de gent amb estudis com metges, polítics o professors als que necessitaven eliminar per continuar amb el seu règim. El país es va tancar completament a l'exterior durant aquests 4 anys i només es tenien relacions amb la Xina. Tot i que al 1980 els Khmer Rouge van començar a retirar-se no va ser fins al 1995 que el país es va "desfer" d'aquesta colla d'indesitjables. De fet, se sap que actualment molts d'ells viuen a la jungla a la zona que fa frontera amb Tailàndia i tot i que Pol Pot (el màxim dirigent dels Rouge) va morir l'any 1998 l'easyrider ens ha anomenat a un parell de mandataris que encara continuen vius.

PD: Interessats en el tema, veure la pel·lícula Killing Fields

molt sosa...

Així hauria d'acabar però me fa tanta il·lusió estar aquí que he volgut fer-ho ara. Sí sí...corroboro que això del loliplanet i de l'any sabàtic és ben cert. De fet, tot és cert!! Avui faig la crònica jo i estic molt nerviosa...no sóc comparable amb la Cris, però ho intentaré!

Gambes, pebrots, tomàquets...digueu-li com vulgueu, però avui, estem així. De bon matí hem començat una excursió que primer ens portava a esmorzar a un bar de Sihanoukville i després ens duia fins la platja per pujar-nos en una barca. Hem anat a passar unes horetes en unes illes per relaxar-nos, fer snorkelling, dinar i estirar-nos en tumbones després de banyar-nos en una platja de sorra blanca i aigua força transparent. I, finalment, tornar a l'hotel (per cert, ben marejats perquè hi havia unes ones de campionat i la Cris i jo hem baixat ben bé que no sabíem si ja érem a terra ferma o dalt la barca).

El dia no ha donat per res més de moment. Unes partides de brisca acompanyades d'uns refrescos ens han ajudat a recuperar-nos. Així com també una bona dutxa que, sense miraments, ha fet que la melanina embogís i fer visible que el sol havia estat el nostre enemic i la crema solar la nostra traïdora.

Ara ja sí:

Neus Ribas, la platja de Sihanoukville, sud de Cambodja, loliplanet.com.

Allotjaments Vietnam... habitacions dobles amb bany :)

SAPA
Queen Hotel
Pho Cau May
Les habitacions de dalt de tot només costen 5$ (amb bany, ventilador, tv i mosquitera). Toca els nassos pujar els 4 pisos però les del primer pis valen 10$ (amb bones vistes).

HANOI
Real Darling Café
33 Hang Quat Street
Situat en un dels carrers més tranquils de l'Old Quarter (punt a tenir en compte) té habitacions amb bany i ventilador per 8$. No és cap meravella del disseny però l'staff és molt amable i a la "recepció" es poden contractar excursions i busos varis.

HUÉ
Binh Duong III
Nguyen Tri Phuong
Situat en un carreró ple d'hotels és tranquil, barato, net, nou i té internet gratis. Una habitació doble amb bany, ventilador i tv només costa 6$

HOI AN
Thanh Van Hotel
Trang Hung Dao 78
Ja que molts hotels de Hoi An tenen piscina no podíem conformar-nos amb una habitació per 4 dòlars i sense remullar-nos. Aquest hotelazo té habitacions amb a/c, bany, tv i sí, piscina (no a dins de l'habitació és clar) per 10 $ si dius que tens el carnet d'alberguista internacional. Tranquil, cèntric i molt xulo.

SAIGON
My My Art House
Pham Ngu Lao
És impossible trobar-lo perquè està perdut en un carreró laberíntic. A més, és bastant kitsh... però bé, habitació amb esmorzar, a/c, tv i bany per 10$, una ganga si plou a bots i barrals i els hotels del carrer principal estan plens.

Restaurants de Vietnam. Pho, Com, Nem (fideus, arròs, rollitos)

SAPA
Queen Hotel
Al restaurant de baix els esmorzars són complets i el menjar és bo i bastant econòmic

Little Sapa Restaurant
A Cau May, el carrer principal de Sapa.
Restaurant tranquil, el menjar és bo i baratet (comparant amb els del costat). Porc amb sèsam, rollitos especials...

Al mercat també es pot menjar bo i autèntic però SEMPRE preguntar els preus abans de demanar. Sinó et foten unes clavades que ni als restaurants de luxe de Sapa pagues tant (queda clar que a nosaltres ens la van fotre oi?).

HANOI
Little Hanoi
25 Ta Hien
Petit, tranquil i amb menjar bo i bé de preu. Surt a la Lonely i el bo és el Little Hanoi I, que té dos locals al mateix carrer.

Live Simple
35 Ta Hien
Sandwiches (molt bons), batuts, sucs de fruites, cafès... El local és molt colorista i tranquil i té wi-fi gratis.

Lau Anh Tú
165F Phung hung
En aquest carrer es poden menjar fondues vietnamites al vespre, assegut en unes taules i banquets de plàstic a la vorera. Està ple de locals i la fondue és barata i molt, molt completa (carn, peix, bolets, verdures, marisc, fideus...).

Thuc Don
Hang Quat 68, és tot un carreró ple de taules i para-sols.
La cervesa fresca (bia hoi) costa 4.500 dong i les costelles de porc a la brasa són espectaculars. També el peix i els noodles són boníssims. Pocs guiris, molts vietnamites. Recomanable!

HUE
Xuan Trang
16 Hung Vuong St.
En aquest restaurant no només es menja bé i bé de preu sinó que aquí s'hi pot trobar al Sr.Minh que et porta en moto per la ciutat.

Minh & Coco Mini Restaurant
1 D Hung Vuong
Petit i amb menjar occidental. No mata i la tia que el porta està una mica sonada

HOI AN
Thuc Don o Bobo Cafe
D Le Loi 18
Baratet, tranquil i el menjar est bo...

Banana Leaf Cafe
Al costat del riu
Els batuts i els entrepans són grans i bons

Ens han recomanat Mango Rooms i Café des Amis (el Ferran Adrià vietnamita). El primer ens va semblar car i el segon... ens vam despistar i no vam anar-hi! La resta de restaurants que vam provar eren petits i el menys occidentals possible

SAIGON
No en vam apuntar ni un! Busqueu-vos la vida ;)

Després de recollir a la Neus a l'aeroport (ja la tenim aquí!) vam passar completament del seu jet-lag i ens vam plantar a visitar el Palau Reial i la Silver Pagoda de Phnom Penh. Per cert, que no ens deixaven entrar amb les espatlles descobertes ni ensenyant els genolls així que les noies vam haver de comprar-nos un parell de samarretes talla XXXXL i improvisar una faldilla amb un pareo. Estàvem estupendes!!!

El Palau té moltes zones restringides així que la visita resulta una mica sosa (sobretot per aquells que abans hagin estat al Palau Reial de Bangkok, que és com aquest però molt millor :P). Per fugir de la calor vam anar al Museu Nacional i ens van agafar unes ganes tremendes d'anar a Angkor Wat, la joia de Cambodja... De moment però, hem abandonat la capital per uns dies (tornarem que ens queden un parell de coses per veure) i hem vingut a refugiar-nos de la calor a les platges del sud del país, a Sihanoukville.

 

La barca que ens va portar fins a Cambodja va trigar més de 8 hores!!! Sort que vam conèixer l'Enric i la Mònica i vam distreure'ns els uns als altres ;) perquè feia molta calor i vam acabar fins al gorro del Mekong. En aquest cas, almenys, el creuament de frontera i el tràmit de visats no té res a destacar, més enllà de que tot, per sort, va anar de perles.

I l'arribada a Cambodja la mar de normal... més riu, més tuk-tuks, hem canviat la Tiger Beer per la Angkor Beer i els dongs pels rials. Ah per cert, la millor zona per allotjar-se a Phnom Penh és la que voreja el llac. És més turístic que el centre, però més tranquil i una habitació amb vistes al llac només costa 4$.

 

Doncs ni idea però ens han tornat a esborrar el contingut dels últims dies i ara no ens deixen actualitzar. Paciència que ens anem guardant les fotos i els textos ;)