(Estem a Kunming esperant els nostres visats per Vietnam. Ens hi plantem el 3 d'agost)

51 dies a Xina. 51 dies veient coses increïbles i completament noves als nostres ulls. Però també 51 dies barallant-nos amb els xinos. Durant l'últim mes i mig hem anat cantant les meravelles d'aquest país, arquitectòniques, artístiques... però ens hem "callat" les dolentes. Primer per por a ficar la pota, per por a que la primera impressió fos equivocada i després perquè a una de freda, segueix una de calenta i que no ens agradin la majoria dels xinos, no vol dir que no ens agradi Xina. L’idioma també et tanca moltes portes però el que volem transmetre va més enllà de la comunicació i és el caràcter de la gent.

Concretem. Hi ha gent encantadora, i gent que simplement té ganes de practicar el seu anglès o gent que et veuen perdut i t'intenta ajudar encara que no puguis comunicar-te de cap manera amb ells. Amb aquests, xapó! Però després hi ha els xinos amb els que batalles dia a dia als busos, trens, taquilles, restaurants, botigues... i aquests han tret "el pitjor" de nosaltres. Si t'han de trepitjar et trepitgen (encara esperem que algun d'ells ens demani perdó, que sabem com es diu en xinès i ho entenem!), si t'han d'empènyer t'empenyen, si et poden prendre el lloc a l'autobús te'l prenen. No existeixen les cues, és una anarquia. Més soroll menjant no poden fer, més coses a terra no poden llençar (compte amb els peus, a vegades t'hi aterrissen trossos de pollastre, trossos de síndria, o coses pitjors), més escopinades impossible, més cridaners (sobretot els que estan de vacances) no poden ser. A que s'enriguin de nosaltres, de la nostra roba, les nostres sabates o la nostra manera d'esternudar fent el mínim soroll ens hi hem acostumat... a que ens mirin durant minuts interminables també. Cal remarcar que aquest caràcter violent i esquerp de la gent és molt menys pronunciat a llocs com el Tíbet o Yunnan... on la gent són d'un altre pasta.

La política del fill únic (que va començar al 1979) ha creat una legió de nens (!! país amb 117 homes per cada 100 dones = país agressiu) tontos, maleducats, empanats i mimats com mai ens havíem trobat enlloc. El tema lavabos és un festival de brutícia. Es pot entendre en llocs pobres però el que no s'entén és que en llocs on hi calers, els lavabos de forat a terra estiguin tant guarros (la majoria de lavabos no tenen portes i cagues a la vista de tothom, però són costums i amb això ja no ens hi fiquem, fins i tot ens hi hem acostumat).

I per últim i per acabar de rematar, no havíem vist a cap país com a Xina tantes baralles (i això que hem estat a llocs de sang calenta). Diuen que els xinos no són violents però nosaltres els hem vist discutir i estomacar-se moltes vegades, una d'elles dins d'un avió on les assafates anaven de bòlid, i nosaltres animàvem !!

A favor de la Xina podem dir moltes coses, i evidentment és un destí que no ens cansarem de recomanar per diferent, per caòtic, per gran, per divers. És un país molt segur on es pot viatjar sense preocupar-se gaire per motxilles, diners o càmeres i gastronòmicament parlant és de visita obligada. Moure's és fàcil i còmode si es viatja en tren i recomanem els poblets petits més que les grans ciutats (a part de Beijig que s'ha de veure). Segur que tot el que veuràs i observaràs a lo largo i ancho del territori xinès et sorprendrà i et farà aprendre altres maneres de viure (que comparteixen amb altres països però que val la pena destacar): com s'asseuen per descansar, paraigües o ventalls pel sol, conduir amb guants, arromangar-se pantalons i samarretes quan fa calor, viseres siderals per anar amb bici, conduir sense respectar carrils ni senyals, això sí, a la carretera no s'enfaden mai i només toquen la bocina per avisar que estan avançant, gent fent burilles, tenen una fixació especial pels peus i sabates i sempre te'ls miren, els seients de les bicicletes estan folrats amb unes teles guapíssimes, elles porten mitjons mitja de color carn, Hong Kong i el Tíbet són mons apart, els gerros de la dinastia Ming existeixen!, a totes hores pots menjar, els nens petits no porten bolquers i van sempre amb el cul a l'aire, es colen a les cues i si porten el carnet vermell del govern a sobre són xulos, pel carrer és menja bé i barato i els productes són fresquíssims, milers de graons quan es fa muntanyisme, es pot menjar tot el que tingui potes i no sigui una taula, avis amb perilles de 4 pèls són força habituals, es beu te a tota la Xina, milers de bicis, es pot fumar a tot arreu i paisatges i arquitectura mil•lenària i espectacular. En resum, s'ha de venir ja ;)

Ei Joan... doncs entrem per terra. Primera part de la ruta Sapa, Bac Ha, Hanoi i Halong Bay. T'enviem un mail :P

ei, per on entreu...jo ara estic a hoi an.....qualsevol informacio que necessiteu de la part nord de vietnam...pregunteu....a veure si en creuem... joan