Hem estat mirant d'arribar fins aquí per via terrestre però és un merder si ho vols fer per lliure. El govern xinès dels collons no t'ho posa gens fàcil i no queda clar si hi ha zones del camí que estan restringides als turistes. Ens exposàvem a multes per no tenir els permisos i el transport és bastant limitat (hi ha l'opció de contractar un 4x4 via agència, tot arregladet, però això són molts calers). Així que hem passat pel tubo i hem agafat un avió perquè fins i tot els bitllets de tren són complicats d'aconseguir.

El primer dia que arribes al Tíbet has d'anar amb compte amb l'alçada. Lhasa està a 3.700 m. i el més normal és tenir una mica de mal de cap i notar-se molt cansat. Per sort no fa tanta calor com a la resta de Xina, els paisatges són increïbles i la gent és bastant més amable. Però el problema és l'embolic que els xinos tenen muntat aquí amb els permisos, els grups organitzats i amb les complicacions que ens posen als viatgers independents. Per entrar al Tibet necessites un permís que costa 300 kuays i que no arribes a veure mai i per viatjar a altres zones del país (per nosaltres això no és Xina) estem gestionant nous permisos.

A part d'això, actualment les entrades pel Palau Potala (l'edifici més emblemàtic d'aquesta ciutat i una meravella arquitectònica) s'han de comprar amb una dia d'antelació i la taquilla només està oberta de 5 a 7 de la tarda. Perquè només obren durant 2 hores si el Potala és el que tothom ve a veure aquí? No hem pogut esbrinar-ho. Però ens ho imaginem, hi ha una màfia muntada amb les entrades que tela. Anem a les taquilles a les 3 i després d'esperar 4 hores sota un sol de 3.700 m d'alçada marxem sense res, ni una explicació. Anem a una agència de viatges, ens han dit que pagant més ens les poden aconseguir. Però tampoc. Som estrangers, no tenim el famós permís, no som un grup... Resulta mig desesperant perquè ningú et dóna cap resposta concreta. Si volem les entrades, hem d'anar a les taquilles a les 7 del matí per ser els primers en comprar-les quan obrin les taquilles a les 5 de la tarda. Té sentit esperar 10 hores? Preguntem a guiris que hi han pogut entrar. No. És guapo, però no ens volem sentir manipulats d'aquesta manera. Així que per part nostra, boicot als putus xinos (que no tibetans), es queden sense els nostres 100 kuays de l'entrada del Potala. En tenim prou amb veure'l per fora tot i que avui, ens hi intentarem colar.

PD: Diuen que des que arriba el tren a Lhasa (fa tot just 2 setmanes) és molt difícil aconseguir les entrades perquè el fluxe de turistes s'ha vist augmentat exageradament. No ens ho acabem de creure però és cert que tot està a tope i aconseguir allotjament ens ha costat més del que esperàvem.

Moltes Felicitats pel Blog. Hoy he descubierto la envidia...y no pasa nada. Me conformare con leeros y seguir vuestras aventuras y seguro que tendre la sensación de haber estado en los mismos lugares. Las fotos excelentes. Saludos.