Pengem la llista dels 25 llibres que hem llegit mentre érem fora, en les mil hores mortes que hem tingut, sobretot a sobre d'un autobús. Aprofitem per dir que a quasi tots els albergs per viatgers pots intercanviar llibres (en deixes un i n'agafes un, o en deixes 2 i n'agafes 1) i la veritat és que s'agraeix. També hi ha l'opció de agafar-ne un i deixar-ne cap (també ho hem fet). L'únic problema és que la majoria són en anglès (qui viatja?? els anglesos, els australians i els americans) tot i que sempre hi ha una petita secció de llibres en espanyol... Ah! I també ens hem atrevit amb els llibres en portugués, que escrit s'entén la mar de bé!

- La teranyina. Jaume Cabré
- Lituma en los Andes. Mario Vargas Llosa
- Amor América. Maruja Torres
- Éxodo. Leon Uris
- Maigret en los bajos fondos. Georges Simenon
- Un fracaso de Maigret. Georges Simenon
- M y el vendedor de vinos. Georges Simenon
- La isla del tesoro. Robert Louis Stevenson
- Corazón tan blanco. Javier Marías
- No se lo digas a nadie. Jaime Baily
- Sherlock Holmes contra Fu Manchú. Cay van Ash
- La Dra. Cole. Noah Gordon
- Los Borgia. Mario Puzzo
- La casa verde. Mario Vargas Llosa
- El perfume. Patrick Süskind
- El amor en los tiempos del cólera. Gabriel García Márquez
- Confieso que he vivido. Pablo Neruda
- Las armas secretas. Julio Cortázar
- La tregua. Mario Benedetti
- Todo està iluminado. Jonathan Safran Foer
- ¿Martirio o asesinato? Susanna Gregory
- El albergue de las mujeres tristes. Marcela Serrano
- La curva de la risa. Daniel Arés
- The Kite Runner. Khaled Hosseini
- O livro de cozinha clàssica. Silvio Lancellotti
- La chave de Rebecca. Ken Follet

Diferencien zones i regions, però tampoc són per tirar coets.

No ens posarem tràgics ni tampoc farem un balanç de tot el que hem vist... (no fa falta oi?). Senzillament direm que avui marxem d'aquest CONTINENT després de passar-hi 10 mesos i mig!!!

Després d'estar un mes i mig (dia amunt dia avall) per Catalunya marxarem cap a Xina, sud-est Asiàtic (Birmània, Laos, Cambodja, Vietnam, Thai) i Japó. Però com sempre, potser afegim algun país mentre estiguem de ruta o potser en cau algun altre.... mai se sap ;) Durant quan de temps?? Tampoc ho sabem, la pasta jugarà un paper important ;)

I per últim, moltes gràcies als que ens heu seguit a través de la loli, als que hi heu escrit algun missatge o molts (s'agraeix saber que hay alguien al otro lado) i també gràcies als que ens heu escrit algun mail, ja sigui per explicar-nos que està passant per allà o per animar-nos a continuar amb aquest viatge. Muito, muito obrigados!!!

Apa, fins aviat

PD: mames: prepareu galtes de porc, truites de carxofes, croquetes, embotits i formatges que portem gana :S

PD2: i vi!! que també portem set.

PD3: en els propers dies penjarem alguna galeria més de fotos i seguirem informant sobre els nostres plans

PD4: Quan sortiu de currar ens veiem no??? (Pep)

PD5: Per fi ens podrem dutxar com cal.

Sao Paolo
Restaurante Yamaga
Rua Thomaz Gonzaga, 66
Liberdade
Japonès pm. Aquí hem provat el millor sushi i sashimi de la nostra vida culinària (és clar que encara no hem anat al Japó).

Antonina
Buganvil
Praça Coronel Macedo, 10
Restaurant una mica pijo, al centre del poble. Perfecte per provar el Barreado, un plat típic de la zona de Paraná

Barra Velha
Restaurant Sirí
Avenida Santa Catarina 173
La millor moqueca de tot Brasil, el millor peix de Brasil!! Ok, ningú va fins al poble de Barra Velha quan viatja pel Brasil però si esteu a prop (rotllo Joinville) hi heu d'anar i dir que aneu de part de Pepe i Cris. Només que per conèixer a la Paula i al Vao ja val la pena

Paraty
A la Plaça Matriz hi ha un local acollidor amb uns gelats italians boníssims

Río de Janeiro
Bar do Mineiro
Rua Paschoal Carlos Magno 99
Al Barri de Santa Teresa, un clàssic.

Café de la Lola
No recordem ni el nom, ni el número però està molt aprop del Bar do mineiro, és la botiga d'una noia que es diu Lola i que fa uns quadres increïbles on a part de mirar art també es pot prendre café.

Mariana
Rest. Lua Cheia
Rua dom Viçoso 23
Bon lloc per provar la cuina mineira, i no és car.

Salvador de Bahía
Café Conosco
Davant de l'esglèsia de la 3º ordem de Sao Francisco
Dins de la part turística però tranquil, amb amanides, café, bona música. El lloc és super agradable

Restaurante de Meg
Rua Frei Vicente, al final a la dreta. Passat el teatro XIV, apartat de la zona turística
Rest. baratíssim, cutre, on van a menjar els locals

Café estaçao do Pelo
Rua Gregorio de Matos
A l'ull de l'huracà però amb tot tipus de públic, des de guiris a gent que viu al mateix Pelourinho. Música en directe, cervesa, bolinhas de queijo...

Olinda
Creperia
Praça Const.joao Alfredo 168
Ok, les crepes no són típiques de Brasil però les d'aquest local agradable i tranquil són boníssimes. Atenció a la crepe de chorizo portugués

Jacumá
Bar Nativo
Davant de la platja de Carapibus.
Carne do sol i els cocos gelados més dolços de tot Brasil ;)

Praia da Pipa
O Jardim
Av. Bahía dos Golfinhos 931A
Davant del Casa de Farinha. Quiches boníssimes, hamburgueses casolanes i uns pastissos de xocolata deliciosos

Casa da Farinha
Tota una institució a Pipa. Sucs, sanduíches, pastissos (davant del O Jardim)

Pedo Tabacaria
Av. Bahía dos Golfinhos
Bon café!

Yahooo
L'únic bar/rest. de la praia da minas. Tranquil, bon ambient, el guacamole i el sanduíche d'atún no són cars i estan molt bons

Casa Natural
Rua do Mata a la dreta. Els millors sucs (na-tu-rals i sense aigua!!!) de Pipa

Canoa Quebrada
Rest. Costa Brava
Al carrer Broadway
Si fa temps que no es menja paella o fideuà, aquest és el lloc perfecte (sobretot per la fideuà)

Jericocoara
Rest. Sapao
Baratet, amb plats del dia i tranquil

Café de Brasil
Els sanduíches s'han de provar sí o sí: el d'ou i tonyina, el de pollastre amb curri, el d'albergínia... De debò que són mooolt bons.

Florianopolis
Canasvieiras
Rua Dr. João de Oliveira 571
La majoria de hostels de Brasil estan molt bé tot i que no tenen habitacions mixtes (com aquest) però l'esmorzar està inclòs en el preu. El lloc no està mal, i està bastant cèntric.
22 R p/p en dormitori

Curitiba
Hi hostel Roma
Rua Barão do Rio Branco, 805
Hostel gegant, en molt bon estat i cèntric. Recomanable

Ilha do Mel
Hi Hostel Zorro
Praia das encantadas
És guapo, està davant de la platja i té un esmorzar bastant complet
18 R p/p en dormitori

Paraty
Casa do Río
Rua Antonio de Oliveira Vidal, 120 (Rua da Eco TV)
Buff, hi ha pousades molt més barates que l'alberg i també més acollidores

Apartamentos Dona Odília
R.Jango Pádua 174
Habitació doble amb bany 45 R e/i
Net, barato, bonic. Es pot fer servir la cuina, l'esmorzar està inclòs, la Odília és molt bona dona... Totalment recomanable!!

Río de Janeiro
Hostel Catete
Rua do Catete 92
25 R p/p en dormitori (oferta 4 nits) e/i
Buff... a primera vista fa bona pinta però aquest hostel té més restriccions que un correccional. No el recomanem tot i que es barato i està en una zona segura i tranquil·la. Millor l'alberg (HiHo) que està al barri de Santa Teresa

Ouro Preto
Brumas Hostel
Ladeira Sao Francisco de Paula, 68
20 R p/p en dormitori
Està a prop de l'estació de busos i també del centre del poble. És gran i tranquil i té un munt de taules i sofàs...

Salvador de Bahía
Pousada do Pagador do Promesas
Ladeira do Carmo 19
Dormitori sense esmorzar 15 R p/p
Correcte i barato. Ben situat

Maceió
Algamar Hostel (HiHo)
Rua Prefeito Abdon Arroxelas 327 (Ponta Verde)
Habitació doble amb bany i esmorzar 50 R p/p
Tranquil, gran, correcte

Olinda
Albergue de Olinda
Rua do Sol, 233. Carmo
20 R p/p
Net, tranquil, amb piscina(!!!) i un bon esmorzar inclòs

Jacumá
Pousada do Inglés
Praia Carapibus s/n
35 R habitació doble amb bany
Bastant fet caldo, amb molts mosquits però amb piscina. De totes maneres davant de la platja hi ha un munt de pousades que fan molt bona pinta.

Praia da Pipa
Aubergue da Rosa
Rua do Mata
La Rosa és un encant i té un petit alberg molt net i cuidat. Costa 20 R p/p amb esmorzar i si es busca algo baratet val molt la pena. Si és té més pressupost és pot anar a la Pousada Pomar da Pipa, que està també a la Rua do Mata. Habitació doble 65 R i un bon esmorzar.

Canoa Quebrada
Pousada Europa
30 R p/p en temporada baixa
Una mica feta caldo però amb piscina i bones vistes al mar

Jericoacoara
Pousda Por do Sol
20 R p/p hab. doble amb bany i esmorzar
Tranquil, ben portat i baratet

Paulino Nebes
Pousada do Ricardo
15 R p/p hab. doble amb bany i esmorzar
Una pousada genial, allunyada del poble però a tocar de les dunes. El Ricardo és molt bon paio, i el lloc és molt guapo. Recomanable!!

Sao Luis
Solar das Pedras
Rua da Palma, 127
15 R p/p en dormitori
Baratíssim!! L'edifici on està és molt xulo, la gent que el porta no tant. Però si està bé així que... recomanable

Busqueu qualsevol llista amb les platges més boniques del món. Hi trobareu la Praia do Sancho segur, i de fet, aquesta és sense cap mena de dubte la platja més bonica del Brasil. Els colors de l'aigua són indescriptibles, les parets que la rodegen gegants (de 50 a 70m d'alçada), la sorra... ideal. Només s'hi pot accedir des del mar amb vaixell o baixant dues escales mig rovellades clavades enmig de les roques. Aquesta és la millor opció perquè així veus la platja des de dalt i també pots anar cap a l'altra banda i veure una altra platja increïble, la Baia dos Porcos, que seguint amb les llistes, és la segona més maca del Brasil. I el millor de tot, entres a l'aigua i estàs a dins d'un aquari amb una visibilitat perfecta i uns bancs de peixos gegants que et rodegen sense ni adonar-te'n. Les fotos parlen per si soles. O no. (Les primeres són de la B. Do Sancho, l'última de la Baia dos Porcos).

Aquesta illa de només 17 km2 és increïble. Hi ha gent que ve a Fernando de Nornoha exclusivament per bussejar perquè la visibilitat d'aquestes aigües arriba als 40m i la fauna marina que hi ha aquí és brutal. Però pels que només tinguin oculos de mergulho, Noronha és igualment el paradís. Només amb un tub i unes ulleres i sense necessitat de submergir-se més de 3 metres hem vist meravelles i des de fa 2 dies tenim una cara de tontos feliços que no ens la traiem de sobre. La raó? Hem vist i ens hem banyat entre tartarugues (tortugues!!!) de més d'un metre (i no exagerem), tubaraos, és a dir, taurons... -vegetarians, però taurons!-, mantes o rayas, moltes tan a prop de la sorra que has d'anar amb compte de no trepitjar-les, dofins, un navío grec enfonsat a 25 metres de la costa i milers i milers de peixos de colors brutals i formes curioses. Res, que ens hem sentit com en Jaques Costeaus però amb peus de pato. I el millor de tot plegat és que per veure tot això només fa falta anar a cada una de les platges de l'illa. En totes elles veus mínim, un munt de peixos. Si a més busques a un guia que t'acompanyi, aleshores ja és la hòstia.

Detalls: A la praia d'Atalaia s'hi ha d'anar al matí i fer cua perquè l'accés és restringit i el temps d'estada limitat. El motiu? Quan la marea està baixa aquesta platja és una piscina natural de menys d'un metre de profunditat amb una aigua totalment cristal·lina i un munt de peixos. Bru-tal. Per evitar qualsevol dany a la fauna i flora està prohibit entrar-hi amb peus d'ànec i no s'hi pot estar més de 30 minuts. La Baia do Sueste és ideal per nedar entre tortugues i per veure l'Eleani Stathatos, el vaixell enfonsat s'ha d'anar a la praia do Porto. I per últim, per veure els dofins el millor és contractar una excursió amb vaixell, on també es pot aprofitar per fer Aquasub, és a dir, posar-se unes ulleres i un tub i deixar-se arrossegar per l'aigua lligat a una corda mentre per sota et van passant peixos i peixots varis, tortugues i si tens sort, algun dofí. Hem dit ja que aquest lloc és una passada?

Al Nord del Brasil, si t'allunyes de les grans ciutats i passes la nit en algun un poblet petit perdut tipo Jeri, Canoa o Pipa on hi hagi camp, quan es fa fosc comences a sentir un soroll estrany, molt fort, que no para... I si ha plogut encara és més bèstia i fa una mica de por i tot. Són unes granotes enormes i tens la sensació que n'hi ha milers. Escolteu-ho, és com si vinguessin d'un altre planeta!!!

PD: De prínceps encantats però, cap ni un. Això sí uns mulatos tremendos tremendos. Que ningú se m'ofengui ;)

PD2: Demà marxem a Fernando de Noronha. Diuen que és el paraís fet realitat. Us ho expliquem d'aquí 4 dies :P

Aquesta ciutat colonial a unes 16 hores en bus de Belém és preciosa! Quina llàstima que ja tinguem el bitllet de tornada perquè aquest lloc és per quedar-s'hi, fer classes de percussió, de portuguès (i deixar de parlar el portucatanyol macarrònic que parlem) o del que sigui. El centre històric està ple d'edificis decorats amb rajoles, amb finestres i portes bastant característiques, un munt de places tranquil·les on veure passar la gent i escoles d'arts vàries, alguna llibreria interessant i cases-museus que t'expliquen la història d'aquesta ciutat que va ser colonitzada primer pels francesos i després pels portuguesos. El centre és tranquil i molt bonic, cosa que ens ha portat a pensar que São Luis és fins i tot millor que la turística Salvador de Bahía. I aquí també hi ha molta festa, molta música i molts colors. Al juny se celebren les festes locals com el Bumba Meu Boi que pel que sembla, és la bumba ;)

PD: Atenció a les festes del dissabte i el diumenge. Aquí es pot ballar forró fins a les tantes (o més aviat, intentar ballar-lo). Per saber on són les "forró-discos" parlar amb els locals, i encara millor si ells mateixos t'hi acompanyen. Ah i compte (o no) que hi ha molta noia amb ganes de conèixer els encants dels europeus.

PD: Visita obligada: Cachaçaria do Batista. Fins a 120 tipus de pingas diferents amb fruita, mel, canyella... Només apte per a borratxos, però el local ja val una visita

Fa uns quants dies que no para de ploure així que la nostra visita a un dels llocs més increïbles que hem vist en aquest país, el P. N. de Lençois, ha estat passada per aigua. Per culpa d'això no tenim fotos (la càmera millor al cotxe) d'unes dunes immenses, de formes molt suaus, amb passadissos i corbes estranyes moldejades pel vent i d'unes llacunes d'aigua transparent increïbles. Des de dalt de les dunes l'aigua de les llacunes es veu de color turquesa cristal·lí. Des de dins et veus a tu mateix perquè no hi ha absolutament res més que aigua i la sorra del fons. En alguns punts les llacunes tenen bastanta profunditat i no toques a terra. En altres pots estirar-te o quedar-te de peu cobert d'aigua fins al coll i en el nostre cas, veure caure l'aigua de la pluja. Aquestes llacunes són d'aigua dolça i només es formen en l'època de pluges (de febrer a juliol) i la resta de l'any desapareixen així que el millor moment per visitar el parc és quan ja ha plogut una mica. Però de debò que és una dels paisatges més al·lucinants que hem vist així que plantegeu-vos arribar fins a aquesta part del Brasil els que tingueu intenció de venir.

PD: Des de Barrerrinhas, poble lletjot i caòtic, surten un munt de 4x4 a les 10 i a les 14 (no pagar més de 25 R p/p) que et porten fins a les dunes (previ creuament de bassals de metre i mig de profunditat) i un cop allà pots anar fins a la laguna azul i quedar-t'hi (preciosa) o seguir caminant i banyant-te a cada una de les llacunes que et trobes. Recomanable un guia per no perdre's entre tanta sorra i tants pocs punts de referència. Si no plou el millor és contractar un guia i caminar durant un parell de dies pel parc, fer nit en mig de les dunes i veure sortir el sol, que deu ser increïble.

PD2: Una bona opció és visitar Caburé (ens ho han recomanat molt) i baixar en barca pel riu Preguiça fins arribar a Barrerrinhas o des de Caburé a Atins i aleshores fer caminant el parc. A nosaltres la pluja ens ha tocat els pebrots aquests dies així que hem tirat pel dret.

6 del matí una altra vegada. Una camioneta encara més destartalada que les que hem agafat fins ara ens ve a buscar a la pousada. Ens espera un aventura de 3 hores per una carretera inexistent, creuant un munt de llacunes i amb volcada de la furgo inclosa, i amb porcs i gallines com a companys de viatge. Acabem amb els braços destrossats d'agafar-nos a la part de dalt de la van, amb el cul pla per culpa dels bancs de fusta on anem asseguts i amb les motxilles molles per l'aigua que es va colant per sota cada vegada que creuem un riu. Aquest és el transport que fan servir els locals i la veritat, per nosaltres és molt millor que anar amb un 4x4 per turistes (i que a sobre costa 4 vegades més), sense comptar que veure al conductor caminar pels bassals per mesurar-ne la profunditat i ficar-s'hi a tot gas tot i que l'aigua li arribava al cul, no té preu!

Des de Tutóia (on hem arribat amb la barca) i de nou, després d'esperar un parell d'hores i de negociar el preu del viatge amb una toyota, sortim cap a Paulino Nebes. Ens han parlat bastant bé d'aquest poblet perdut al principi dels Lençois Maranhenses, que està enmig del no res, és més que tranquil i té un munt de dunes i llacunes que vénen a ser un preàmbul del Parc Nacional. La veritat és que el lloc és genial, els voltants increïbles i acabem tots amb sorra fins i tot a les orelles després de fer el burro a les dunes i de banyar-nos als llacs que es creen enmig del desert per l'aigua de la pluja. I això sense comptar que arribem en dia de lluna plena i ens estem a les dunes fins les 12 de la nit, la torta de peixe que sopem a l'únic restaurant obert del poble i la pousada del Ricardo (bonica i barata). Recomanable fer una parada aquí :P

Jericoacoara. 6 del matí. En Carlinhos ja ens està esperant amb la camioneta que ens portarà fins a Camocim a través de la platja. Creuem fins a 3 llacunes amb el cotxe a sobre d'una plataforma amb pinta de poc estable, veiem els pescadors a la platja recollint les seves xarxes, ens expliquen històries sobre dunes encantades i després de 2 hores arribem al nostre primer destí. Allà ens espera una "furgo" que va cap a Parnaíba i que en teoria surt a les 9. Però com és habitual en aquesta zona del Brasil, sortim amb 2 hores de retard i en triguem 3 més fins a arribar a Parnaíba. Els carros fins que no s'omplen, no surten. Així que paciència.

Un cop a Parnaíba busquem a algun barquero que ens porti pel delta del riu Parnaíba fins a Tutóia . Com que per casualitat ens hem ajuntat bastants guiris (1 italià, 4 suïssos, la Deborah i nosaltres), ens surt relativament bé de preu i tenim una barqueta només per nosaltres. Sortim a les 8 del matí del dia següent i el passeio és molt agradable, anem bastant còmodes (hamaca inclosa), i naveguem durant quasi 6 hores entre manglars i ocells en un delta que té fins a 2.700 Km2 d'extensió.

Ai... ja tenim bitllet de tornada!! Abans però encara tenim 15 dies per veure el parc de Lençois Maranhenses, Sao Luis i Fernando de Noronha ;) Tot i això és un bon moment per parlar de les coses rares o curioses d'aquest país que per cert, ens costarà molt deixar... Aquí van:

Entrar en un autobús urbà amb la motxilla a l'esquena és tota una aventura. Has de passar per una roda metàl·lica com les del metro (per evitar que la gent es coli) que és incomodíssima i que a TOTHOM li costa molt girar.

Lula -que vol dir calamar- da Silva de cara arreu del món va ser venerat com el president d'esquerres que lluitaria contra la pobresa al Brasil, però aquí ningú està content amb ell. De tot el que va prometre sembla que res de res i diuen que és tan o més corrupte que la resta de presidents que ha tingut aquest país. Sembla que li està costant remenar com volia perquè encara està molt present l'antic govern i hi ha molt de poder ocult.

El gran hit musical de l'estiu és "Se ela dans eu dans". L'hem sentit per tot Brasil, a part de la brases de la Daniela Mercury que aquí l'adoren, sobretot en època de Carnaval.

L'Agua de coco gelada és tot una institució... tothom en pren, a qualsevol racó et trobes una paradeta amb cocos verds i li foten un forat directament amb una faca o amb una broca manual, li posen una canyeta i llestos. Boníssims i són molt saúdables ;)

Roberto Carlos continua cantant "el gato q está triste y asul". A la revista de cotilleos d'aquí (la CARAS), sortia el paio vestit de capità a l'estil "Vacaciones en el mar", en un creuer de luxe on ha fet concerts per la gent que hi viatjava. Que fem llegint l'HOLA d'aquí?... doncs periodisme d'investigació!!

Brasil és el segon productor mundial de pollastre :O

XUXA continua sent un ídol, te la trobes per tot arreu i ara acaba d'estrenar un programa a la tele de mil hores per a nens. Podria canviar-se el nom com a mínim.

Els brasilers son addictes a les telenovel·les. Actualment n'hi ha fins a 9 repartides per les cadenes "públiques" del país que s'emeten des del migdia fins a la nit. La que més triomfa actualment es diu "Bang Bang" (es pronuncia baaangui baaangui) i està ambientada al FAR WEST. Si tens la mala sort de necessitar alguna cosa d'un brasiler mentre la fan, has begut oli ;)

Doncs res, no masses paraules ...

Seguim en aquest poblet ple de vaques i cavalls, torrant-nos al sol, llegint, passejant per les dunes, veient les postes de sol en primera fila i sense necessitat de fer res més :D

D'aquí a un parell de dies marxarem cap a l'estat de Maranhao on hi ha un delta, poblets solitaris i un parc nacional ple de platges, manglars, dunes i llacs que és diu Lençois Maranhenses. Ens veiem allà :)

Només han passat un parell de dies des de l'últim post però tenim infinitat de coses per explicar... tot ha estat molt intens, diferent i des que vam deixar Fortaleza (ciutat amb pocs encants) hem agafat un bus que es va espatllar a mig camí, hem arribat a una de les platges més maques del món, Jericoacoara, hem muntat a cavall, hem fet l'indiu de nit i a ritme de la bahiana, hem estat a un concert a la llum de les espelmes (Nil coma puta mare) i el més importat, hem fet 5 grans amics.

Per cert, el tema cavalcades per aquesta zona és absolutament recomanable. Més que recomanable, obligat! Les dunes, la platja, el cel, tot és preciós, però encara ho és més des de dalt d'un cavall.

La nostra càmera no és la única que registra el nostre viatge aquests dies. Tenim companyia!!! I molt especial ;) Un dels capítols del Km.33, un nou programa de viatges que es podrà veure a partir del Juliol per TV3, passa al Braaasil. I aquí estem nosaltres, formant part d'aquest capítol que li està donant uns aires molt diferents al nostre viatge que, snif, snif, ja té els dies comptats a la part d'Amèrica.

Mentre l'equip del programa (Pep, Joan, Jordi i Natàlia) ens seguia en 4x4 per unes platges increïbles, nosaltres i el Nil viatjàvem en buggy per una de les zones més increïbles que hem vist del Brasil. No és només pel color de l'aigua, ni pel del cel... és per la quantitat de quilòmetres que pots arribar a fer sense trobar-te absolutament a ningú, per la sensació d'immensitat que et provoca no veure ni l'horitzó... (tan brutal que ens posem poètics i tot). En aquests casos tot pren unes dimensions indescriptibles. La llum, la barreja de colors, l'aire, el peixot que hem menjat per dinar, el Marcelo (el buggeiro) ballant a ritme de Gilberto Gil (quin paio més autèntic el buggeiro) i... bla bla bla, fins aquí podem llegir. Ja ho veureu vosaltres mateixos per TV3!!!

Demà continuem amb el rodatge i anem cap a Jericoacoara

Fa uns anys aquest era un poble de pescadors, sense electricitat i amb unes platges de somni, d'aigües turqueses i dunes de sorra vermella. Ara Canoa és un dels llocs més coneguts del nord-est del Brasil, els carrers estan adoquinats, hi ha més pousades i locals de nit que a qualsevol altre poble dels voltants i la gent de Fortaleza ve en massa a passar aquí els caps de setmana. Tot plegat és un còctel estrany i per exemple, viure la nit del dissabte de Quebrada és tota una experiència, no sabem si recomanable, però definitivament única: festota guarra guarra (ep, amb un parell de caipirinhes tot té la seva gràcia).

Tot i la festa però, nosaltres ens quedem amb els partits de futebol a la platja, les jangades (les barques de la foto), i la tranquil·litat del matí, quan no hi ha ningú al poble i tothom qui va sortir de festa el dia abans encara dorm.