Eeeeiiii! 6 dies sense escriure... Estaria bé dir que els motius de tan llarga absència han estat els carnavals i una borratxera constant però serem sincers, els carnavals de Barra Velha són els més descafeïnats del Brasil!! A la nostra manera els hem disfrutat, a base de caipirinhes i de converses amb la Paula i el Val (els del restaurant Siri)... però sap greu dir que no tenim cap foto de tangues movent-se a ritme de samba!!! Més aviat al contrari, les fotos són de tios vestits de mulheres durant el fotegay, una desfilada que culmina amb un partit de fotebol a la platja on els jugadors, evidentment, continuen vestits de mulheres.

Doncs res, aquí esperant que passi l'eufòria dels carnavals a Barra Velha, rodejats de plantacions de plàtans, d'arròs, de maracujás... i practicant una mica de cuina brasilenya amb una chef estupenda, la Paula, que ens ha ensenyat a cuinar muqueca de sororoca i camarãos (guisat de peix), farofa (amb farina de mandioca), feijaos cuits i no sé quantes coses més. Per equilibrar, el Pep ha estat exportant una mica de cuina mediterrània (pesto de tomàquet sec, allioli, peix en escabetx, truita de patates i carbassons, bacallà gratinat ...) i el resultat és que aquests han estat els dies més gastronòmics de tot el viatge!!

Ja estamos de volta!! El diumenge vam marxar de Florianópolis i vam anar fins a Barra Velha, un poblet de platja que no surt ni a la guia però on teníem un mig contacte fet, i ja se sap que on podem dormir de gratis...

Resulta que la Paula i el Val, la família amb la que ens allotgem, són encantadors!! I hem decidit que estarem amb ells una setmana, fins que passin els carnavals i tot a Brasil torni a la normalitat. Ens estan cuidant com si fóssim de la família, ens estan ensenyant portuguès i a més, tenen un restaurant i al matí els acompanyem a buscar peix a la platja i tot (i després ens el mengem claro!).

Entre que a Barra Velha no hi ha molt a veure i que el temps tampoc ens està deixant fer masses coses, bàsicament ens passem el dia amb el "libritu" de aprenda portugués en dos días. Al matí la calor és esgotadora, i després, quasi cada dia es fot a ploure a mitja tarda i ja no para fins al vespre.

D'aquí uns dies continuem cap al Nord: Curitiba, Morretes, Ilha do Mel...

Una de les sortides que hem fet des de Barra Velha ha estat la visita a Joinville i a l'illa de San Francisco do Sul. Mmm... Joinville és una ciutat bastant lletjota on tota la població és d'origen alemany i a la tardor fins i tot es fa una Oktoberfest. La veritat és que tot el sud de Brasil està ple de gent rossa, prima i alta.

San Francisco do Sul ja és una altra cosa. És una illa envoltada de més illes i el centre històric és patrimoni de la humanitat. Els carrers empedrats, les cases de colors, bla, bla, bla... ;) L'únic inconvenient és que va caure el diluvi universal quan només feia una hora que havíem arribat i vam marxar que encara plovia! Però val la pena visitar-ho.

Encara que sembli mentida el bar pintava de conya.

Mmm... Brasil. Brasil!!! Quines ganes teníem d'estar aquí. Aprendre portugués, veure molts tangues i tios forts, escoltar bona música (per fi!) i recórrer la costa de punta a punta.

Hem aterrat a Florianópolis, Floripa pels amics, a l'Illa de Santa Catarina. I aquí hi ha uns poblets de pescadors i unes platges... Les bones, les del sud (menys massificades), estan rodejades de muntanyes verdes, de vegetació atapeïda on fins i tot pasturen les vaques! Mires cap al mar, blau turquesa, l'aigua netíssima, i sembla que estiguis al Carib. Mires cap a la muntanya, amb casetes amagades entre la vegetació, i sembla que estiguis al Vietnam.

Per recomanació dels locals hem visitat la Praia do Matadeiro, al costat de la d'Armaçao. Si algú ve per aquí, que la busqui! I també hem anat al poble do Porto do Soul, que té unes quantes platges desèrtiques al voltant, tot i que s'ha de caminar una bona estona. I res... d'aquí 4 dies són carnavals i estarem, segurament, aquí mateix, a Floripa. Ens han dit que després de Río i Salvador (descartats un per pasta i l'altre per la distància), aquests estan força bé.

PD: Hem celebrat que fa 8 MESOS que estem de viatge amb peixots i marisc amb vistes al mar ;)

Des del costat brasiler és té una visió més panòramica de les catarates, no estàs tan a sobre, no sents tan soroll, però impressiona igual. Et fas una idea de lo grans que són aquests (aprox) 270 salts d'aigua.

Pel que fa al passeig nocturn sota la lluna, nuestro gozo en un pozo. Després d'organitzar-ho tot per estar aquí el dia 13 de febrer, dia de lluna plena, va i la pluja fa que es cancel·lin les excursions de nit. Oks, ens quedem un dia més a Puerto Iguazú aviam si tenim sort l'endemà... Però res, tot i que no plou hi ha un munt de núvols i la puta lluna no surt! I ara fins al mes que ve res així que... "a joderse". Per una cosa que ens organitzem... :S

Sembla difícil pensar que en un país taaaan gran només tinguin un tipus de matrícula, sense diferenciar zones...

Et mareges!!! De debò, quan t'acostes al salt d'aigua més bèstia de les catarates, la garganta del diablo, estàs tan a prop que sembla que tu també hagis d'anar avall, juntament amb els litres i litres d'aigua que cauen per segon en aquesta part de les catarates. Brutal. No direm res més perquè ni les fotos ni les paraules serveixen per descriure el que veus i el que sents. Per cert, les dues primeres fotos són de la Garganta del diablo, les altres estan fetes des de l'illa de San Martin, que es troba just davant d'una part de les cascades i a la que s'arriba amb barca gratuïta. Val molt la pena. Veus una altra part d'Iguazú, menys violenta i molt més idíl·lica.

PD: De moment ens hem quedat sense caminata nocturna per les catarates a la llum de la lluna!!! :( Per la tarda s'ha fotut a ploure a bots i barrals. A veure si demà tenim més sort

MENDOZA

Café Bonafide
C/Sarmiento 102
Els licuados de naranja y durazno son gegants, naturals i boníssims

Onda Libre
Las Heras 446
Buffet lliure a 11 $
Carns

Ital-pasta
c/9 de Julio 987
Bufff unes pastes bonissimes, per emportar o mejar allà mateix. Sorrentini, Napoleón ! pesto+bolognesa. Obligat!

BARILOCHE

Tante Frida
C/Mitre
Café, gelats i Wi-fi gratis!

La Casita de Maní
C/20 de Febrero 408
Forn de pa amb medias lunas i pastes vàries + sandwiches frescos de tot tipus

Café Havanna
C/Moreno 187
Per fer un cafetonet, bo i barato

El mundo. Pizzas y pastas
c/ Mitre, 759
Doncs com diu el nom.... pizzes i pastes bastant acceptables (tampoc per tirar coets)

ESQUEL

Fitzroya
c/ Rivadavia, 1048
pizzes, hamburgueses, empanades... no és car

Morena restobar
c/ Gral Roca / St Martin
Plats econòmics ben presentats en un local molt agradable

CALAFATE

Mi viejo
Bife de chorizo, de lomo i demés

BUENOS AIRES

Cafe bar el federal
Perú con Carlos Calvo (san telmo)
Sifons + carteles de Farnet
Antic, rotllo paris, tranquil...

Origen
Perú 1092 (san telmo)

Palitos
Arribeños 2241 (barri xino de Belgrano)
Menjar xino!! Bo i barato

Gibraltar
Perú 895 (san telmo)
Bareto festa

Mark’s Deli
Salvador 4701 (esq. Armenia) (Palermo)
Bar Modernito, per deixar-se veure

Zadvarie
C/Uriarte 1423 (Palermo)
Cuina d’inspiració andina (o novoandina que diuen per aquí), molt bo, d’autor i opció menú barata

La Cabrera
C/Cabrera 5099 (esq. Thames) (Palermo)
El restaurant per menjar parrilla de moda. Carn boníssima i platillos d’acompanyament originals i bons

Geladeria Scannapieco
Av. Córdoba 4826. Des del 1938 en aquesta geladeria se serveixen els gelats més bons de Buenos Aires! Aquí es pot provar el gelat de caipirinha o mil versions de gelat de dulce de leche. T'atenen 4 abueletes, els mateixos q fa un munt d'anys van muntar la geladeria.

Mendoza
Base Campo II (HiHoInternational)
C/Patricias Mendozinas, 876
Dormitori amb bany privat 19 $ p/p
Potser hi ha massa ambient motxil·lero “hi, i'm jack what's your name and where are you from? però té internet i esmorzar, està net, és gran, bla, bla, bla

Bariloche
Albergue El Guacho
C/Belgrano 209
Dormitori per 20 $ p/p. L'Staff és simpàticot, està net, dues cuines bastant equipades... Recomanable

El Bolsón
Albergue el Sol del Valle
C/25 de Mayo, 2367
Dormitori de 4 persones: 15$ p/p. És gran i guapo però està bastant descuidat...

Esquel
Camping el Mochilero
C/Gral Roca, 1028
Dormitori de 30 persones: 10$ p/p. El més barato però la cuina no està equipada, és més aviat un camping.

Río Gallegos
Hotel Paris
49 $ habitació privada, bany compartit + esmorzar (café + 2 medias lunas)
Tot en aquest poble és lleig així que l'hotel sembla xulo i tot

Calafate
Hostería Los 2 Pinos
9 de Julio, 358
15 $ p/p
Cabanes dormitoris de 6, cuina gran però sense estris, lavabos en plan camping... però és barato i ja que tot a Calafate és car, és un punt positiu

Ushuaia
El refugio del mochilero
25 $ p/p
Està bé :P

Buenos Aires
Hostel Nomade
Carlos Calvo 430
5411 4300 7641
18 $ p/p. Vam anar-hi per quedar-nos 2 dies i vam quedar-nos allà 2 setmanes. Habitacions grans de 6 persones, cuina, esmorzar inclòs, internet. Tot i que és bastant gran és força tranquil.

Colón
Sophie Hostel (HiHoInternational)
22 $ p/p. Bé això és un hostel i lo demás són tonterias, impecable, esmorzar super complet, jardí gegant...

Colonia Pellegrini
Rancho Iberá (HiHoInternational)
Les habitacions dobles costen el mateix que 2 llits en dormitori...

Posadas
Rancho América
Anava dins el paquet que vam contractar per veure Esteros del Iberá

Puerto Iguazú
Iguazú Inn (HiHoInternational)
20 $ p/p amb esmorzar inclòs i piscinaaaaaaaaa gegant. Llàstima de l'ambientillu gringo xungo

Be, res de l'altre món...

Brasil, Paraguai i Argentina comparteixen alguna cosa més que una triple frontera a l'alçada d'Iguazú, les missions creades pels jesuïtes entre els anys 1600 i 1800. Actualment es poden visitar fins a 30 "pobles" entre els 3 països, tots ells en estat ruïnós per culpa del saquejos, evidentment el pas del temps, l'abandó de les missions i posteriors colonitzacions com la portuguesa a Brasil.

Tot i que va ser una de les formes més eficaces de la colonització espanyola, actualment es parla de les missions com una simbiosi cultural única entre la cultura espanyola i la guaraní. Ningú fa esment de que tal suposada barreja cultural no va ser equitativa sinó que simplement es va sotmetre una cultura, la indígena, a una altra, la espanyola, i tot plegat, sota el filtre religiós de la Companyia de Jesús. Es van construir pobles, places, esglésies, biblioteques, cementiris... es va "educar" als indígenes, es van imposar noves formes d'agricultura... Vaja, que els jesuïtes van provocar una de les evolucions més bèsties però no més bones de la cultura guaraní i d'anar mig despullats, els indígenes van passar a anar vestits i a anar a missa.

Nosaltres hem visitat un parell de Misiones i n'hem tingut prou i de sobres ;). La de Trinidad a Paraguai, està més ben conservada que la de San Ignacio a Argentina per exemple. I potser el que més crida l'atenció és el color vermellós estrident de les construccions. No en va, quan arribes a aquesta zona, els cartells diuen: Bienvenido a Tierra Colorada.

I canviant de tema radicalment. Es pot creuar a Paraguai des de la ciutat argentina de Posadas sense cap problema. De fet, és com si anessis a Andorra a comprar, que és el que fan la majoria d'argentins. A Paraguai evidentment, tot és més barat i tothom va i ve carregat de coses.

I per últim, en aquesta època passejar per la ciutat paraguaia d'Encarnación (i per Posadas també) pot ser perillós. Durant els carnavales els nens - i alguns no tan nens- omplen un munt de globus d'aigua i es dediquen a tirar-los a la gent que va pel carrer des de les cantonades, des dels balcons i també des dels cotxes. Ehem... a nosaltres ens han enganxat un parell de vegades :S

Al nord-est d'Argentina, i de camí cap a Iguazú, hi ha la reserva d'Esteros del Iberá. Fa tot just un parell d'anys que el pantanal argentí ha començat a explotar-se i per tant la infraestructura no està molt desenvolupada (tan entrar com sortir pot ser una mica complicat). Però la cara bona de la moneda és que aquesta reserva de 1.300.000 hectàrees no està tan tocada per l'home com el Pantanal do Mato Grosso de Brasil i en canvi s'hi pot veure el mateix (o això diuen). Caimans o yacarés, capybaras o carpinchos (de la família de les rates, les més grans), cervatillos de pantano, monos, piranyes i infinitat d'aus. I nosaltres encara no havíem vist res de tot això així que arribar-se fins aquí ha valgut més que la pena ;) A més, a part de bèsties vàries, la caiguda del sol des de la Laguna Iberá és brutal.

Dades pràctiques: Des de Mercedes surt un autobús a les 11.00 (tot i que no és gens gens puntual) cap a Colonia Carlos Pellegrini, un "poble" al costat de la Laguna d'Esteros des d'on es poden fer caminates i passejos en barca. Es pot fer per lliure o contractar una excursió des de Mercedes que inclou allotjament a Colonia + sopar i esmorzar, transport des de Mercedes i caminata + excursió de 2h. en barca. La diferència de preu no és gaire a fer-ho per lliure i a Pellegrini no hem vist llocs per comprar menjar i només un parell de restaurants/comedores, així que potser val la pena. Almenys ara.

Pantalons bombacho, cinturons de pell amples i barret d'ales pujades. A Mercedes hem trobat als autèntics gauchos argentins, tot i que la majoria, sembla que s'havien deixat el cavall a casa :S

En els dos últims dies hem estat bàsicament ficats dins uns quants autobusos!! Però bé, no ha estat tan tràgic perquè de casualitat hem anat a parar a Colón, un poblet argentí a la vora del riu Paraná encantador on hem fet nit (amb asadito inclòs) en un hostel també encantador i ple d'argentins. Llàstima que tenim els propers dies mig programats (volem estar a les catarates d'Iguazú en dia de lluna plena -13 de febrer- i fer la passejada nocturna) i no hem pogut quedar-nos a Colón ni un dia més! Perquè a la vora del riu hi ha un munt de platgetes i un dia de sol no ens hagués anat malament. Però bé, aquest matí hem agafat un bus etern que parava a tots els pobles del camí :S per arribar a Mercedes, que és el punt de partida per explorar Esteros del Iberá, una zona pantanosa plena de cocodrils i altres bèsties :P.

Ah, a més a Colón se celebra una Fira d'Artesania gegant aquesta setmana, amb gent de tot el país i paradetes de ganivets super autèntics i afilats, talabartería, tapissos, coses de fusta, cistells...

La costa est d'Uruguay té un munt de poblets de platja (balnearios, com els hi diuen aquí) que podrien ser el somni de qualsevol hippy que busqués un lloc on retirar-se i fer collarets.* Valizas està entre Cabo Polonio (lloc on només es pot arribar amb 4x4 o cavall) i Punta del Diablo, poble de pescadors al que volíem anar abans de saber que els allotjaments baratets abunden més aviat per la seva absència. I com que no tenim tenda i Valizas té alberg a 20 metres de la platja, aquí ens hem quedat.

Valizas és un poble re-tranquilo, amb 4 cases de fusta mal posades, carrers de sorra, un mini-super i una platja quilomètrica amb dunes al fons. La sorra és fina i blanca però el mar... el mar és bravito. Això és l'Atlàntic, i és nota. Ara és temporada alta a Uruguay però tot i això a Valizas tampoc hi ha gaire gent. La majoria són uruguayans i argentins que vénen aquí a passar els seus 15 dies de vacances. Abunden les famílies, els nens i els gossos. Gringos 0.

A la nit no hi ha llum als carrers però els artesans s'encarreguen d'encendre espelmes a la "plaça" i als carrers on vénen collarets i pulseres. Els 4 restaurants del poble anuncien Parillada, buñuelos de algas, papas fritas y música en vivo. El millor de tot plegat és la sensació d'autenticitat, d'aïllament (s'arriba a Valizas per una carretera de sorra) i les ganes de que això continuï així durant molt de temps. Algun cop us heu preguntat com era el típic lloc guapo de platja abans de que es construïssin hotels i apartaments i vinguessin les masses? Valizas és la resposta. Aquí no hi ha ni internet, ni caixers autòmatics ni botiguetes. Això sí, et pots trobar un paio transportant llenya amb carro tirat per cavall per la platja aprofitant la marea baixa. :)

* Per trobar aquests poblets s'ha d'anar més enllà de Punta del Este (el LLOC de platja més conegut d'Urugay, ple de famosos, d'argentins i de gent que vol deixar-se veure) i a partir de La Paloma i fins a la frontera amb Brasil.

Colors, música, bikinis minúsculs, plomes i regust de l'África negra. Montevideo ha celebrat aquesta nit l'inici dels seus carnavales (els més llargs del món diuen, ja que duren 40 dies) amb "Las llamadas", que és el nom que rep aquesta desfilada amb comparses de tot el país. Més de 7 hores de tamborinades, banderes gegants, motius relacionats amb l'esclavitud i tanta gent de públic que amb prou feines hem pogut fer fotos (aquí en teniu un parell fetes alçant la càmera per sobre de les nostres closques i sense saber on enfocàvem :S).

PD: parlant de Carnavals... arribem a temps de veure els de Río de Janeiro però, sabeu el què costa trobar allotjament i pagar-lo en aquestes dates? Els preus es tripliquen (literalment), i fins i tot els albergs t'obliguen a fer reserves de mínim 6 dies a una mitja de 50 US$ PER PERSONA, LA NIT! I per dormir en dormitoris compartits, res de suites. Quin dilema... Algú té un amic que pugui allotjar-nos a Río per un parell de dies??? Som de fiar ;)

Diuen que la capital d'Uruguay és una de les més tranquil·les de Sud-Amèrica... De moment hem vist molt poc de Montevideo i sí, hi havia poc ambientillo, però esperem que les "Las Llamadas", la festa d'inici del carnaval urugayà de demà, demostrin que aquesta ciutat, de tranquil·la no en té res ;)

Això sí, el riu de la Plata sempre està present... i tothom és molt aficionat a la pesca

Colonia Sacaramento
Hostel Colonial
Avda. General Flores 440
135 $ p/p
Net, amb bicis gratis, ben situat,... Recomanable

Montevideo
Hotel City
Buenos Aires 462
280 $ p/p
Millor busqueu-ne un altre. Prohibit trepitjar-lo a menys que volgueu dormir amb escarbats i parlar amb un recepcionista borratxo.

Valizas
Hostel Valizas
Calle Principal, Barra de Valizas
Tel.: ++ 598 4705397
reservas: ++ 598 4705397
El hostel no és res de l'altre món però Valizas és un lloc genial! Això sí, per pocs dies és l'allotjament més econòmic i té cuina.