Des de Buenos Aires pots agafar un ferry, creuar el Río de la Plata i plantar-te a Uruguay en 3 horetes (només 1 si agafes la barca ràpida). El poble al que arribes és Colonia, patrimoni de la humanitat i amb un casc antic preciós, de carrers mal empedrats i de cases antigues de pedra restaurades. I tot plegat, rodejat pel riu de la Plata que quan es pon el sol té uns colors meravellosos :D (i això que avui no ha fet gaire bon dia... Demà més fotos)

La tranquil·litat d'aquest reducte fundat per portuguesos sorprèn i t'enganxa. No saps què és, però Sacramento té alguna cosa especial... potser és el contrast amb la veïna Buenos Aires, cosmopolita, atrafegada, i aquí en canvi, sembla que fins i tot el temps va més a poc a poc. Pel que veiem, i després d'aquesta espècie d'amor a primera vista sorpresa, la resta d'Uruguay pinta mooolt bé... De moment i per anar fent boca, el dia 3 de febrer comencen els carnavals a Montevideo (Las Llamadas) i duren 40 dies!! Estarem allà ;)

Demà marxem cap a Uruguay així que aquest és el moment perfecte per fer una llista del nostre top 10 de la capital d'Argentina on hem estat, "que sé jo", 14 dies? Tot i que aquesta ciutat és enorme i hi ha mil coses per fer i veure (ens hem quedat curts i ens han faltat coses :S) aquí va la nostra selecció:

Palermo Viejo: perdre's entre botigues fashion, bars i restaurants modernitos (a molt bon preu pels que tenim l'€ de referència).
Libreria El Ateneo. S'hi ha d'anar sí o sí!
Rest. La Cabrera: el LLOC on es pot provar l'autèntica carn argentina amb un toc especial que el diferència dels tenedores libres i altres llocs de parrilla: amb la carn serveixen uns 5 "platillos" d'acompanyament amb coses vàries. Obert fa menys d'un any i de reserva obligatòria.
C/Cabrera 5099 (esq. Thames) -Palermo Viejo-
Barri de San Telmo el diumenge: fira d'antiguitats un pèl turística però amb encant
Tigre: escapada d'un dia. A 30 Km. de capital federal es troba aquesta població de mansions al costat del riu i carrers tranquils on els porteños s'escapen a fer un picnic
Choripan, pasta fresca i empanadas. Fast good food en versió argentina: les empanades de mil coses i formes, la pasta fresca i artesanal que es pot comprar a les botigues de barri (per cuinar a casa) i el choripan amb chimichurri a 2 pesos
Tango. A la Confiteria Ideal durant tota la setmana hi ha milongas i sala de ball on els porteños van a tanguear. El tango a Buenos Aires no és només una atracció turística, per ells és tot un sentiment i un ball molt practicat
Fira de Mataderos. L'altra cara d'Argentina, la dels gauchos. A l'estiu, cada dissabte.
Confiteria Las Violetas / Café Tortoni per prendre un café o una xocolata amb xurros mentre veus a les iaies fotent-se fins al cul de pastissos amb dulce de leche (i tenir la sensació que estàs al BsAs de fa 50 anys)
Sortir de feeeeeeeeeeeeeeeesta i/o anar al teatre. Que no se't passi pel cap sopar abans de les 22h o anar a dormir abans de les 6 del matí ;). I el teatre no comença fins les 23h.

PD: Ah, i pels futboleros, visita a la Bombonera i voltants!

Curiositat: Els argentins mengen una mitja de 60 kg de carn a l'any PER PERSONA

Mentre que a Catalunya teníeu una ona siberiana de fred o algo així, Buenos Aires es desfeia per moments. Ahir al migdia, 38º, i dissabte, 37,5º :S Evidentment, a part de panxing i anar al cinema (que per sort té a/a) poca cosa més hem fet... a veure qui és el valent q surt a passejar amb aquesta calda.

A més a més, els ventiladors del nostre hostel no donaven abast i dormir a les nits era mmm, difícil? no, directament impossible. Així que ahir, nosaltres i 8 persones més, vam agafar els matalassos i els coixins i ho vam pujar tot a la terrassa. Ara ja podem dir que hem dormit sota el cel estrellat de Buenos Aires :). El Juan, un dels nanos que treballa al hostel, va pujar a veure la que estàvem liant i com a bon argentí, li va donar la volta a la troca amb un comentari d'allò més romàntic: "chicos, no se quejarán, están en un hostel de 1000*".

PD: A les 7 del matí s'ha fotut a ploure i tothom cap a les habitacions cagant llets!!!

Un altra visita típica i tòpica és el cementiri de la Recoleta (el lloc on t'enterren si tens molta guita).El cementiri és una col·leció de mausoleus... una espècie de concurs per a ser el més ric del cementiri.

pd: el dia q em mori, jo prefereixo donar el meu cos a la ciència (és més barat pels que queden i bastant més útil)

pd2: ahh! és molt famós pq aquí està enterrada entre d'altres Eva Perón.

Caminito és un dels llocs més típics i tòpics de Buenos Aires, no fa més de 100 m. i és un carrer peatonal anomenat també calle-museo pel que cada dia passen un munt de turistes. Està al barri de La Boca, que continua sent un dels més pobres de la capital i fa uns anys, diuen, es veia roba estesa i gent mirant pels balcons des del carrer, però ara..., ara les coses han canviat. Les cases ja no són cases de xapa on s'amuntegaven els immigrants, són botigues. Els colors ja no busquen alegrar la vida d'aquests immigrants (majoritàriament italians), sinó atraure als turistes. És bonic però... és real? Només s'ha d'anar 2 carrers més enllà per descobrir l'autèntica situació de La Boca, i trobar-se amb les cases de xapa, els carrers bruts i ni un turista càmera en mano.

Fa uns anys la ciutat de Buenos Aires li donava l'esquena al riu de la Plata. Però durant els 90 Menem va fer renovar tota la zona portuària (segons diuen és una de les poques coses que va fer bé) i ara el port, conegut com Puerto Madero, és un passeig de luxe. Ample, lluminós, net, tranquil, amb edificis nous de look industrial, i edificis antics restaurats (tant per oficines com per vivendes i serveis). Un detall acertadíssim: Han deixat i restaurat les grues que feien servir els estibadors. Un dels ponts que creua el riu, el Puente de las Mujeres, va ser construït per Santiago Calatrava i recorda molt al de Sevilla (però el cipote està al revés. Pep).

Els diumenges en aquest barri hi ha més antiguitats per m2 que a qualsevol altre lloc del món. I hi ha coses molt guapes! I molt rares. Pots trobar des de collars de perles i roba vintage, a coladors, aparells quirúrgics, cortines o una col·lecció de caixes de llumins porno ;)

També hi ha els clàssics tango shows, un munt de turistes comprant bijuteria antiga i uns quants argentins buscant gangues. Tot i que és el típic lloc que pot arribar a cansar-te (bàsicament perquè hi ha molta gent), s'ha de veure. El look d'alguns/es vendedors/es és impagable. Visca l'autenticitat!

L'antic teatre Gran Splendid va ser restaurat, conservat i adaptat per convertir-se en una enorme i preciosa llibreria!!!

L'antic escenari és ara un cafè, els palcos són sales de lectura i pels tres pisos hi ha repartides comodíssimes butaques per a que fullegis qualsevol llibre... (o te'l llegeixis i després el tornis a l'estanteria :P).

pd: Em sembla que hi ha algú que fa 6 anys avui...? Xavier!! Moltes felicitats (oi q és el primer cop que algú et felicita des d'Argentina?)

"Hace más de 28 años -para los que vienen por primera vez- que las Madres venimos a esta Plaza todos los jueves, a las tres y media. Más de 28 años sin faltar un solo jueves (aplausos). Y ahora, en el mes de enero, vamos a cumplir 1500 jueves en la Plaza, sin faltar, en esta Plaza que habitan nuestros hijos."

Vam arribar a Buenos Aires a la 1 de la matinada i les vistes des de l'avió, impressionants, demostren que realment aquesta és "la ciudad que nunca duerme", una ciutat que promet molt.

Hem decidit allotjar-nos al barri colonial de San Telmo, molt tranquil, ple d'antiquaris, carrers adoquinats i estrets i mercadillos de diumenge. Es respira nostàlgia i elegància decadent a cada cantonada, sobretot als voltants de la Plaza Dorrego (on potser demà aconseguim un apartamentito para dos!). Volem estar aquí almenys 10 dies... això és enorme i hi ha molt a fer (tot i que ara la meitat del portenyos estan a Mar del Plata de vacances). La temperatura de moment és excel·lent i més que a l'estiu, sembla que estiguem en plena primavera... De moment, ni rastre de gent ballant tango al carrer ;)

Ara que li començàvem a trobar la gràcia a Ushuaia va i ens surt un vol directe a Buenos Aires (cancel·lacions d'última hora diuen) que és més econòmic q fer tot el trajecte en bus i triguem només 3 hores i mitja davant les 50 hores q trigaríem per carretera :S. Hem de fer les maletes a tota òstia (en una hora i mitja hem d'estar a l'aeroport), menjar alguna cosa i si pot ser dutxar-nos, perquè hem caminat 7 hores i bé, bona olor precisament no fem.

Per sort però, abans d'abandonar la Terra de Foc inesperadament hem fet bastantes coses, encara q ens deixem la visita a la presò i com diu la Núria, una visita al Far de la fi del món :(. Una altra vegada serà... sinó agafàvem aquest avió caigut del cel havíem d'estar un munt de dies més a Ushuaia.

Lo dicho, a primera hora del matí ens plantem a l'estació del Tren de la fi del món (el que transportava els presoners quan en aquesta zona només hi vivien presoners), però no per agafar-lo, sinó per fer el mangui i seguir-lo per la muntanya de forma totalment il·legal (recomanació d'un parell d'argentins que són els que millor saben com estalviar pasta fent el guiri al seu propi país). El tema és que fem exactament el mateix trajecte q el trenet i quasi a la mateixa velocitat (va superlent!) i ens plantem al Parc Nacional evadint les taquilles de l'entrada (i el tiquet del tren) :). Pel camí ens trobem molts cavalls salvatges, un munt d'arbres caiguts i quilòmetres i quilòmetres de cel.

Un cop al Parc el millor és perdre's vorejant gran part del Canal Beagle, veure les platges que es formen plenes de musclos i amb l'aigua totalment transparent, els boscos fantasmagòrics rotllo "Sleepy Hollow", la feina dels castors al riu que vas creuant, els ocells, els núvols i les flors. Des de l'estació de tren el trajecte -caminant- és bastant llarg però els paisatges van canviant cada dos per tres i val molt la pena.

Avui hem fet una sortideta pels voltants d'Ushuaia. Hem estat de llet i després de ploure fins les 11 del matí ha sortit un sol que cremava (per aquí era lo del "agujero de Ozono" no?... ja ningú en parla oi?).

Un cosa molt normal en els argentins de la q encara no havíem parlat, és que, estiguin on estiguin, van sempre acompanyats d'un termo, el mate (recipient on es posa la "yerba mate") i la bombilla (un canya sofisticada per xarrupar). Véase foto de 2 Argentins (per cert molt simpàtics) amb el seu termo i el mate corresponent.

PD: Hem aconseguit un vol pel divendres 20 per sortir d'Ushuaia!! Però només arriba fins a Rio Gallegos (és a dir, no ens porta gaire lluny, però és igual, el proper bus lliure no sortia fins el 25). Mentrestant estem en llista d'espera per anar directes a BAires, però pinten bastos.

Diuen que Ushuaia és la ciutat més austral del món i que la llum aquí és diferent. En realitat però, hi ha una ciutat xilena que encara està més al sud que Ushuaia, Puerto Williams, i tampoc la llum és tan espectacular, simplement a l'estiu hi ha més hores de sol i a les 11 de la nit sembla que siguin les 6 de la tarda. El que sí és diferent són els canvis bruscos de temps... en mitja hora passes d'estiu a hivern.

Ushuaia ciutat, a més, no ens acaba de fer el pes. És un lloc molt turístic i amb 0 encants (casinos, botigues de souvenirs cutres, restaurants xungos -rotllo Lloret-...) i ple de rics pomposos que arriben en transatlàntics. I, tot i que ara ja podem dir que hem estat a la Terra de Foc (estem a 3000 km de Buenos Aires!) també podem dir que no podrem sortir d'aquesta illa fins almenys d'aquí a una setmana !! Només hi ha una empresa d'autobusos que conecta Tierra de Fuego amb la resta del país (i tots els autobusos estan plens fins el dia 23 de gener) i tot i que hi ha més de 6 vols diaris d'aquí a Buenos Aires, no hi ha espai enlloc fins a principis de febrer. Per acabar-ho d'adobar, ahir vam haver de pagar una pasta per una habitació en un hotel sinó volíem dormir al carrer (tots els allotjaments, hostels i albergs estaven full!)...

Demà explorarem els voltants (que es veu q són guapos) i intentarem trobar-li algun encant a la zona. Encara ens queden molts dies per aquí...

A Xile funciona bastant bé el tema www.hospitalityclub.org que ja vam comentar en algun altre post. Val la pena aprofitar-ho perquè els allotjaments xilens són bastant més cars que a la resta d'Amèrica del Sud.

Hostel La Casa del sol naciente (San Pedro de Atacama)
Tocopilla, 310
3000 $ (pesos xilens) per persona en dormitori i bany compartit
El lloc és una mica destartalat però és el més barat de San Pedro. Està una mica allunyat del centre.

Maria Casa (La Serena)
Rojas 18
4500 $ p/p. Dormitori privat amb bany compartit i una jardí genial. Cuina, internet gratis, servei de bugaderia...

Residencial la Elquina (Vicuña)
O'Higgins 65
4000 $ p/p. Habitacions dobles amb bany compartit.
Cuina petita però molt tranquil i amb un jardí amb hamaques a l'ombra dels arbres fruiters q és la bomba

La Torre Suiza (Villarrica)
Fco. Bilbao, 969
6000 $ p/p. Habitacions dobles amb bany compartit.
Té cuina bastant equipada, l'esmorzar està inclòs (amb pa casolà, iogurt, fruita, mermelades...) i tot està mooolt net.

Hospedaje Rios (Valdívia)
Arauco, 869
5000 $ p/p. Habitació doble amb bany compartit i cuina.
La sra. de la casa és moolt simpàtica i l'esmorzar (molt complet) està inclòs.

Hostal Nuevo Mundo (Ancud)
Costanera (S.Allende), 748
6000 p/p. Dormitori amb vistes al mar amb bany compartit.
Cuina i esmorzar inclós. Bon ambient i un dels millors hostals on hem estat.

Hostal Cordillera (Castro)
Sotomayor cantonada Thompson
4000 p/p. Dormitori amb vistes al mar, tv cable.
Cuina i bany compartit. Esmorzar inclós

Backpackers Magallanía (Puerto Natales)
Tomás Rogers 255
5000 $ p/p en dormitori i banys compartits + esmorzar (molt bo) inclòs. La cuina està bastant equipada

Aprox. 5000 pesos xilens són 8 €, i això s'ha de multiplicar per 2 :(

Avui és el nostre últim dia a Xile, on, a lo tonto a lo tonto, hem passat un mes sencer. L'última parada ha estat Punta Arenas (dit així perquè un almirall anglès va anomenar aquest tros de terra Sandy Point), a les portes de l'estret de Magallanes i amb la Terra de Foc al fons.

Mentre que la ciutat no té gaire atractius, i això que ens havíen parlat molt bé de PArenas, hi ha un motiu especial per acostar-se fins aquí: els pingüins de magallanes, uns bitxos bastant patosos a terra, però que a l'aigua són capaços de bucejar a 2 metres per segon :O

Ara és l'època en què les cries perden el pèl i dada curiosa: de 10 del matí a 5 de la tarda els papes estan a l'aigua pescant pels fills

PD: Curiositat: els habitants de Punta Arenas o Puerto Natales només poden anar a les altres ciutats i pobles de Xile en avió o passant per Argentina. Cap carretera xilena arriba fins aquí baix així que estan com atrapats dins el seu propi país.

Caminar 4 dies per la muntanya hauria de ser gratis. Però caminar pel Parc Nacional Torres del Paine costa:

Entrada al parc: 10.000 pesos p/p (20 US$)
1 nit en un alberg/ refugi: 19.000 pesos p/p (quasi 40 US$ PER BARBA!!!)
Acampar 1 nit: 3.500 pesos p/p (7 US$) (això implica, si la tens, carregar-te a l'esquena la tenda d'acampar i el sac, el menjar, l'esterilla!)

Nosaltres, que no tenim tenda ni intencions de llogar-la (una pasta gansa), no volíem marxar d'aquí sense veure de prop les Torres del Paine, així que vam optar per pujar en un sol dia (i amb el temps pressionant, no podíem perdre l'últim bus de tornada) fins a la Base de les Torres. Total 20 km (amb els seus desnivells i les seves morenes), 8 hores i unes vistes acollonants. Estem destrossats.

Alfons, bona pregunta... Diferència entre trekking i excursió:

El trekking implica roba i equip de MARCA (Millet, Berghaus, NorthFace, Mamut, Trango!..) molt tècnica i molt cara. També unes motxilles super mega fashion amb 100 butxaques amb uns 15-20 kg de pes. Ah! També has de portar l'últim model en pals, botes i menjar deshidratat...

Els que fan excursió... sense tonteries, amb bastó i bossa del super amb 2 ampolles de coca-cola ;)

PD: Nosaltres som un híbrid entre trekking i excursió: la bossa del super anava dins de la motxilla :P

Be, tenen gràcia perquè són més allargades de lo normal

Els últims 3 dies hem compartit habitació amb un japonès enigmàtic. El paio, que ja té una edat (passava dels 50), li va dir a la seva dona que marxava un any a viatjar pel món i des d'aleshores ja ha anat de l'Antàrtida al Cercle Polar Àrtic, ambdós inclosos.

Entre moltes altres coses curioses viatja amb un munt d'aparatejus electrònics (l'altre dia mirava "La princesa Mononoke" amb el seu mini-dvd portàtil!!). Quasi no parla espanyol, tampoc anglès. I nosaltres, evidenment, encara no parlem japonès. Però ens hem entès amb somriures i cops de cap. Crec que és una de les persones més entranyables que ens hem trobat pel camí.

Aquest matí tant ell com nosaltres deixàvem Calafate en sentits oposats. Quan ens hem despertat ell ja era fora però ens havia deixat un regal als peus del llit: un parell de pingüins de paper amb vaixell i cor inclòs. Adorable. El tio es passava hores i hores fent origamis (granotes, pajarites, cignes...) amb tot de papers de colors que portava sempre amb ell.

PD: Marxem a fer un trekking a Torres del Paine. Plourà?

Un cop abandonada la idea d'anar a El Chaltén (es veu que fa 3 dies que no para de ploure) no podíem fer res més que passejar pels voltants de El Calafate abans d'agafar l'autobús que ens portarà cap a Puerto Natales (tornem a Xile una altra vegada).

A menys de 10 minuts del centre hi ha una reserva d'aus amb el Lago Argentina (blau turquesa) de fons.

PD: Fotia un vent de l'òstia i d'aus no n'hi havia gaires :(

Hem passat el dia navegant entre icebergs de mil formes diferents, a quina més daliniana o gaudiniana ;) Simplement brutal.

Hi ha coses que tothom hauria de veure algun cop a la vida... com les geleres que hi ha a prop de Calafate. Seria estúpid i inútil intentar descriure aquí com són 195 km2 de gel que baixa de les muntanyes, la infinitat de blaus que agafa aquesta enorme massa quan li toca el sol, o el soroll que fa un bloc de la mida d'un cotxe quan cau a l'aigua. Avui hem estat al Glaciar Perito Moreno, l'únic del Parc Nacional que avança.

Demà arriba el nostre regal de reis amb retard: anem amb una barca a visitar 8 geleres més, entre elles, la més gran del parc, l'Upsala, que des de l'aigua arriba als 80m d'alçada.

Interessats... entrar al parc costa 10 US$, el bus més barato que et porta de El Calafate al parc 20 US$ anar i tornar per persona. L'excursió de demà, 75 US$ per barba :O. Però navegar entre icebergs s'ho val.

En llocs tan remots i enormes com la Patagonia, a vegades anar d'un lloc a un altre pot ser molt complicat. O llarg. O diferent a com et pensaves. Nosaltres teníem la idea de baixar per la carretera 40, que seria la lògica i directa. La fàcil segons el mapa. De El Bolsón a El Chaltén i d'allà al Calafate.

Però resulta que aquesta ruta només es pot fer contractant un tour (pasta gansa) i l'alternativa "barata" és agafar un bus que et porti fins a Río Gallegos, a la zona Atlàntica d'Argentina. A l'altra punta d'on ens trobàvem. El bus en qüestió triga 24 hores en fer el trajecte i com que ja hem entrat en temporada alta (es va inaugurar oficialment el dia 1 de gener i des d'aleshores paguem una mica més per tot), t'has d'espavilar a reservar seient amb un parell de dies d'antelació. Perquè si el bus està ple, pots esperar 2 dies més al mateix poble on estaves o anar a un altre que és exactament igual que el primer i fer temps perquè al bus hi hagi "campo para 2". Bé, tot aquest rotllo és per explicar que abans d'arribar al Calafate hem hagut de parar en un parell de pobles de més aviat poc interès (Esquel i Río Gallegos), passar un total de 30 hores en un bus, creuar part de l'estepa patagònica sota la pluja, per al final entendre perquè aquesta és una de les zones més increïbles del planeta.

PD: Algú ha vist/recorda "Historias mínimas" ? De camí cap a Calafate vam parar en una gasolinera clavada a la de la pel·li... enmig del no res. On la noia es troba al "abuelo" que busca al seu perro Malacara? Aquesta. M'hi jugo 10 pesos a que és la mateixa ;)

SAN PEDRO DE ATACAMA

Comedor Algarrobal
Licancabur, 246
Plats amb entrada desde 1300 $

Xiringuito de Empanadas i Sandwichs Abdalà
Domingo Atienza venint des de caracoles
Empanadas gegants per 600 $

SANTIAGO

Pub Sicosis
José Miguel de la Barra 544

Bar Sonoro/idea!
Miraflores 620
Tenen Wi-fi

Comida Rapida, Pizzería i Pasteles
Monjitas 540
Pizza, empanadas i pastissos bons i baratos

Pizzería Lorena
Monjitas 448
Pizza i empanadas bones i barates

El Hábito Cafe
Monjitas 374
Per fer café i amb sofàs

Sociedad Emporio La Rosa
Merced 291
Gelats exòtics i crusans molt bons

Te&Café
Merced 333
Cable per enxufar el portàtil

Melinka
Mosqueto, 412
Pastisseria amb tortas i Kuchen.

Café Ultramarino
Santo Domingo 579
Sucs gegants i baratos + Wi-fi

Café Santo Domingo
Santo Domingo 598
Sucs i bon café, barato. Pilles Wi-fi

Restaurante y Fuente Soda
Avda. Brasil 201
Menú econòmic i les millors patates fregides de tot Santiago

VALPARAÍSO

Café Subterraneo
C/Condell 1198
Pza. Aníbal Pinto
Tranquil i amb Wi-fi

Color Café
C/Papudo 526
Cerro Concepción
Café petit, acollidor i amb menú

PUERTO VARAS

Café Danes
C/del Salvador, 441
Kuchens i cafes boníssims

VALDÍVIA

Restaurant Donde Lina
Dins del Mercat de Valdivia. Local 214
Carta de peix bona i barata

Restaurant Napoles
Dins del Mercat de Valdivia. Local 209
Carta de peix bona i barata

PUERTO NATALES

Mesita Grande www.mesitagrande.cl
Arturo Prat 196
Pizzeria super acollidora, de parets vermelles, verdures de l'hort...

El living
Arturo Prat 156
Cafés, sucs, amanides, sopes... super agradable. També sofás i revistes fashion i de disseny

Restaurant Evasión
Eberhard 595
Menú complet a 2000 $. Decoració 0 però ració doble de patates fregides

PUNTA ARENAS

Bar Lomitos
Jose Menendez 722
Hamburgueses gegants i bones però un pèl cares

Chocolatta
C/Bories 853
Llet amb colacao jeje

El menjar per excel·lència a Xile és el peix i el marisc. I la veritat és que si ho compares amb d'altres llocs, està tirat de preu fotre's uns bons plats de peix i closca.

Salmó, lluç, congrio, sierra, cloïsses, machas, choritos (musclos), ostiones i ostres és el que més abunda. La manera de cuinar-lo... mmm, res espectacular, però com que la matèria primera és molt bona, doncs cap problema. Fan servir força "cilantro" a tot arreu com si fos julivert, però és diferent que el de Perú o Àsia... té un altre regust.

Pel meu gust el peix i el marisc el fan massa cuit, però hi ha una raó. Tenen un problema bastant greu amb algunes algues marines (alga vermella) que fan que no puguis menjar peix i marisc cru, amb risc que va des de cagarrines fins a quedar-te lelo segons la quantitat que et mengis de marisc intoxicat... De fet, hi ha zones de la costa de Xile on no es pot cultivar/pescar marisc (està molt regulat per l'estat) i és una putada, perquè realment està molt bo.

Un entrada molt comuna a tots els restaurants és el "pebre". Una salseta feta amb coriandre, oli, ají, vinagre i ceba morada, per sucar amb llesques de pa (a cada lloc la recepta es diferent però el coriandre hi és a totes).

Plat destacat de la costa (sobretot a Chiloé i voltants): El Curanto, que és un guisat amb almejes, choritos, peix, chorizo, tocino i pollastre... un mar i muntanya amb un suquet final que si te'l fots, a part de passar una tarda memorable (és de digestió difícil), es veu que també és afrodisíac. La paila marina, que és una sopa de peix i marisc, és un altre plat bastant habitual.

Sandwichs:
ave mayo (pollastre + maionesa)
barros jarpa (pernil + formage calent)
barros luco (carn + formatge calent)
completo (frankurt amb palta -alvocat-, chucrut i formatge i totes les salses que vulguis)
empanada de pino (de carn)

Es porta molt el bistec/peix/lomo/... a lo pobre que és qualsevol vianda acompanyada amb patates fregides i un ou ferrat per sobre. Encara que això tb es menja a molts llocs d'Espanya

Com més t'acostes cap a Patagonia i fronteres amb Argentina, va agafant forma el tema CARNE però ja ens entretindrem més quan estem a Argentina o Brasil

Per la influencia alemanya i centre-europea els pastissos, tartes, küchen, i tortas són realment exquisits!!!

Un altre cosa a destacar són els vins (condicions climàtiques idònies) i el pisco.

A 2 hores de Bariloche hi ha El Bolsón, un poblet la mar de tranquil amb aires hippies (en tots els sentits) i rodejat de muntanyes... amb noms tan estranys com Cerro Piltriquitrón.

Demà anirem a fer alguna excursió més pels voltants, mentre intentem organitzar com collons baixar d'aquí fins a Chaltén sense haver de donar una volta de l'òstia i sense gastar-nos una pasta amb avions o ferrys :S

Hem acomiadat el 2005 molt millor del que ens esperàvem... Perquè entre la distància i el fet d'estar lluny de la família i els amics, ja no li donàvem gaire importància a un dia com aquest (per nosaltres era quasi com un més). Total, fa mesos que estem perduts en el calendari i mai sabem exactament quin dia és :S

Però al final hem passat un cap d'any molt multicultural, amb un bon sopar a base de carne asada al més pur estil argentí i vi, cervesa, turrons, focs artificials i el Camilo (que és menjava tots els ossos).