Bariloche és...:

Com Andorra la vella, però aquí no venen sucre si no CARN :O
Xocolateries a cada cantonada
Gelats de milions de gustos
Un munt de llacs i cerros on pujar amb telecadira
Pasta i pizzes
Una bona manera d'entrar a Argentina des de Xile. Fins i tot per carretera "el cruce de los Lagos" és espectacular
No poder veure la loli durant 4 dies, ni actualitzar-la ni res! i això que viatjo amb un informàtic ;)
Que la gent t'expliqui la seva vida sense que hagis preguntat res abans.
Una oficina de turisme molt útil com feia temps q no vèiem!

Increïble però cert. Chonchi existeix més enllà de la ment perversa del Pi (o de qui s'inventés el nom del nostre competidor chonchiplanet). Està a l'illa de Chiloé, a uns 20 Km de Castro. No ens enganyem, tot i que té la seva església de fusta i coloraines, és un lloc massa tranquil, que mira al mar i a la muntanya (també es coneix com la ciutat de "los tres pisos" perquè està esglaonada) però que no té res més que la faci destacar per sobre de les altres ciutats chilotes que hem vist. Però evidentment, per nosaltres era visita obligada en honor als nostres companys de feina -de quan nosaltres teníem feina :S- i que per cert, ehem... tenen una mica abandonat el planeta chonchi no?

Moltes esglésies de fusta de Chiloé són patrimoni de la humanitat, i algunes van ser construïdes a principis del S.XVIII. Tot i que no hem fet un seguiment exhaustiu de totes perquè n'hi ha moltes i ens feia por tornar-nos creients fervorosos, avui per Sant Esteve hem anat fins a l'illa de Quinchao, molt més petita que Chiloé, per veure'n un parell de destacades. La veritat és que tenen la seva gràcia, i la fusta, la llum... les fa més càlides

PD1: N'hi ha algunes que no tenen ni claus, tot fusta (tot i que al wc de la rectoria no hem entrat :P)
PD2: Aquí els republicans ho haguessin tingut fàcil, un llumí i au...

Tocat els nassos, ahir la web no va funcionar en tot el dia :S Així que us felicitem a tots les festes avui, amb una mica de retard...

Ja estem a l'illa de Chiloé, concretament al poble d'Ancud. Platgeta, cases de conte rotllo Hansel i Gretel i un sopar de "Nochebuena" sorpresa que ens va permetre celebrar el Nadal com cal. Ah! Mentre estàvem al ferry que ens portava cap a l'illa, un grup de 4 foques va passar pel costat del vaixell. Va ser un bon regal ;)

PD: Detall de la darrera foto: Vistes del mar i la posta de sol que teníem davant de l'hostal

PD2: Detall de la 3ª foto... Havíeu vist mai unes carxoferes tant grans?

Puerto Montt no és gaire bonic, és molt millor allotjar-se a Puerto Varas i d'allà fer diferents "excursions". Sobretot quan pots estar-te a casa del Bruno ;), el nostre amable host a Puerto Varas.

El poble està situat a la vora del llac Llanquihue i amb unes vistes increïbles del volcà Osorno. Aquí quasi totes les cases són de fusta (d'alerce) i de somni (uns jardins, uns finestrals...). Es nota la immigració alemanya que va haver-hi durant el segle XX i és un dels millors llocs per provar uns "Kuchen" (al Café Danés per exemple, que estan boníssims).

Després un es pot arribar fins al mercat de peix d'Angelmó (a Puerto Montt) -gràcies Marta ;)-, o fer dit fins a Ensenada i Petrohué. Allà ens hem trobat amb paisatges que feia temps que no veiem. Rius caudalosos d'aigües super transparents i boscos frondosos, sempre amb algun volcà a la vista. I d'allà, fer dit un altre cop fins al llac de Todos los Santos, també conegut com Lago Esmeralda.

Volíem fer el cruce de los Lagos per arribar a Argentina però, chucha, és molt car així que ens haurem de conformar amb fer-ho per carretera i tot i que amb bones vistes, segur que no tan espectaculars.

Papa! gràcies per la foto!!, i Isabel gràcies per aguantar-me a la foto i després, papes, gràcies per aguantar-me també ;)

Si algú m'hagués dit fa un temps que celebraria el meu trenté aniversari a Chiloé... no m'ho crec però mira, aquí estem.

Crisi? jajajja. Potser quan torni.
Canes?, mmm alguna.

Aquesta ciutat té una relació estranya amb els animals, quasi surrealista. Tu arribes, per cert que la primera impressió és molt bona, jardins, flors, el riu, unes cases de l'òstia..., i et trobes un burro corrent enmig del carrer entre cotxes. I darrere un paio també corrent (possible amo de la bèstia) i la gent rient i comentant coses com: "q se te escapa la burra!".

Continues passejant i quan arribes al mercat fluvial t'espera una de les coses més bèsties, i mai millor dit, que pots veure per aquí: entre parades de peix hi ha fins a 10 lleons marins! Són enormes i aparentment patosos però es mouen per les escales del costat del riu amb una agilitat sorprenent. Uns estan estirats, uns altres es mouen per les grades buscant peix, uns altres estan al riu... I es veu q a vegades fins i tot pujaven fins al carrer i passejaven per la vorera! Així que van haver de posar unes valles de ferro pq no passessin més enllà del mercat :O

PD:Òstia, si a algú li ha tocat algo de la grossa de Nadal, ens podria venir a veure no????
PD2: Domi!!! Felicitats ;)

Hi havia una vegada un poble que es deia Villarrica, que estava al costat d'un llac molt bonic que també es deia Villarrica i que tenia al fons un dels volcans més bonics, el volcà Villarrica.

Al poble no hi passava gran cosa, ans al contrari, era un lloc tranquil, amb casetes de fusta i mercats d'artesania indígena. Anys enrere, el poble de Villarrica havia estat un dels assentaments mapuches que més va resistir a la invasió espanyola.

...I vet aquí un gat, vet aquí un gos, Villarrica ja s'ha fos. Demà pirem.

Sí, estem a Santiago de Xile una altra vegada. Però ja marxem... d'aquí unes hores agafem un bus cap a Villarrica, ja a la regió de los Lagos.

Ahir vam aprofitar que els diumenges els museus són gratuïts. Ens faltava veure el de Bellas Artes i el recent re-inaugurat Mueseu d'Art Contemporani (MAC) així que vam passar la tarda entre quadres i la fresca de les sales dels museus (fot una calda pel carrer que a estones passejar és impossible).

El de Bellas Artes està força bé (interessant expo sobre Warhol) però el MAC ens va semblar una mica pobre. Així que vam aprofitar, bé, el Pep va aprofitar per fer fotos de l'edifici, de la gent...

La regió de Mendoza està entre les primeres productores mundials de vi. Cabernet, Malbec, Merlot, Bonarda ... són les principals varietats de raïm que es cultiven per aquí. Vam anar a fer una visita a diferents bodegues amb la corresponent explicació de l'el·laboració del vi i vàries cates i, mmmmmmm vam quedar molt contents :D

PD: Les botes de 200 a 250 litres ("barricas") on envelleix el vi són de roure francés (les millors) i roure americà. El preu va des de 800€ a 1000€ cada una.

Estem a Argentina! De fet, aquesta no serà l'única incursió en territori argentí que fem mentre viatgem per Xile, sinó que anirem fent una mena de zig-zag entre els dos països. Hi ha llocs d'Argentina que ens queden més aprop ara que quan ens fiquem de ple a viatjar pel país de Maradona.

De moment Mendoza, terra de vins per excel·lència, és mooolt calurós, hi ha un munt de gent pel carrer tot el dia (gent guapa, arreglada) i l'ambient és més europeu fins i tot que a Xile. Ah! I tot està tirat de preu.

En el nostre primer dia a Argentina no hem pogut evitar buscar/trobar uns quants tòpics argentinos: hem dinat "a la parrilla", vacío, matahambre, chorizos, morcillas, riñones, mollejas... fins a rebentar. Per tot arreu ens apareix Maradona o el Boca que ha guanyat la lliga. I ens hem col·lat en una classe de tango!

A Valparaíso hi ha una de les cases on va viure Pablo Neruda. La Sebastiana. Està en un dels cerros, rodejada de cases de colors increïbles, i amb unes vistes al mar immillorables.

El Océano Pacífico
se salía del mapa.
No había donde ponerlo
Era tan grande, desordenado
y azul que no cabía en ninguna parte.
por eso lo dejaron frente a mi ventana.
Pablo Neruda

Ens allotjem a casa del Felipe (clavat al Tom Hanks), que a més de portar-nos de passeig per quasi tota la ciutat, també ens ha ensenyat Viña del Mar. Viña és el ressort playero més famós de Xile, ple de xiringuitos, bars... com qualsevol lloc de platja, però amb cert glamour i bon gust (es nota que hi ha pela).

I l'última excursió als voltants de Valpo abans de marxar cap a Mendoza: Isla Negra. Aquest poble no sortia ni als mapes abans de que Neruda s'hi construís la seva última casa. Una casa somni, un altre cop davant del mar, plena d'objectes personals a quin més extravagant .

PD: Neruda va morir només 2 setmanes més tard del cop d'estat made in Pinochet. Eren molt amics amb el Salvador Allende, i va entrar en una depressió molt bèstia que li va agreujar el càncer que ja patia.

PD2: El cop d'estat en qüestió (asalto a la Moneda) també va ser un 11 de Setembre però de 1973

PD3: No tenim fotos de les cases del Pablo Neruda ni de les vistes al mar, no ens deixaven :(

Valparaíso està rodejat de cerros i mentre passejes pels carrers "planos" et trobes ascensors que et pugen a les alçades. Des d'allà dalt es divisa tota la ciutat i tot són carrerons plens de mansions victorianes de colors. La majoria de parets estan plenes de graffitis varis molt currats, autèntiques obres d'art i d'humor.

Ahir diumenge (11 de desembre) es van celebrar eleccions generals a Xile. Durant tot el dia no es podia comprar ni consumir alcohol (excepte a casa), la gent va arribar a fer fins a 3 hores de cua per votar (la bona organització sembla que va brillar "por su ausencia") i nosaltres vam decidir passar el vespre atents a la tele i als resultats electorals (veient al Francino en versió xilena).

Els 4 candidats eren LA Bachelet -socialista- (favorita i possible primera PRESIDENTA de tota Amèrica Llatina), el Lavín -ultradreta-, el Piñera -centredreta- i Tomàs Hirsch -comunista-. A mitjans del mes de gener hi haurà segona volta perquè la Michelle Bachelet va aconseguir majoria però no va arribar al 50% i ara es disputen la presidència ella i el Sebastián Piñera.

Altres dades curioses:
-Les dones i els homes voten en taules diferenciades
-A Xile no és obligatori votar, però un cop t'has inscrit per votar, aleshores ho has de fer sempre (o multa al canto i fins i tot presò)(A Perú votar era obligatori)
-Les "papeletas" estan numerades, és a dir, queda constància de qui ha votat què
-El dia abans de les eleccions hi ha "toque de queda". A les 00.00 tot xapat
-Fins ara els governs electes tenien poder durant 6 anys, ara s'ha reduït a 4
-A la base militar de l'Antàrtida xilena va guanyar per majoria el candidat comunista, com s'entén?
-I una cosa que no té res a veure, Finlàndia és el segon productor de paper del món després de Canadà (és que amb nosaltres veient els resultats també hi havia la Hanna i l'Anti, finesos :) ).

Portem ja uns dies a Santiago... Els motius són varis: ens recorda "una mica" a Barcelona, dormim de gratis (en un pis de 40m2 estem l'Henrika -la "dueña" del pis, xilena-, el Jan -alemany-, i nosaltres, però bon rotllo, el pis no té gaires mobles i tenim espai :P). Sobre visitar moltes coses la veritat és que no ens hem estressat gaire, més aviat ens hem dedicat a provar els cafès i pastissos de tots els bars del barri ;), menjar totes les fruites d'estiu (cireres, maduixes, prèssecs, meló...) i intentar apendre una mica de xilè, que aquí fan servir mooooltes paraules que no havíem sentit mai:

Al tiro : "ya mismo"
Cachai : és com el "saps que vull dir"
Pololo, Pololear : "Novio/a" , "Festejar"
Chucha: es com la nostre expressió "cony"
Schop: "Cervesa"
Barros Jarpa: "bikini"
Carretear: "anar de festa"
1 Luca : 1000 pesos
Frutilla: "Maduixes"
Harto : "mucho"
Ya po...: "ya pues"
........ i moooltes més

Fa un solete genial, a l'edifici on "vivim" hi ha també un neozelandès, uns finlandesos, al pis ve tot sovint l'Irene, que és de Suïssa... i ahir vam tenir fiestorro de comiat. El Paul, que ha treballat un temps a Xile de profe d'anglès, ara se'n va també a fer una volta al món i després se'n va a viure a Austràlia.

Demà, dia d'eleccions a Xile, farem truita de patates pels finlandesos, l'Henrika i el Jan. Dilluns marxem cap a Valparaíso.

Santiago de Xile és, de moment, la ciutat més interessant que hem vist a tot Centre i Sud-Amèrica. És una capital cosmopolita, cultural, amb una temperatura excel·lent, i una de bars i restaurants que no te'ls acabes i dels que podrien sortir a qualsevol revista de tendències.

No tot a la ciutat és bonic, ni molt menys, però de moment ja hem localitzat un parell de barris a l'estil de Gràcia / Rivera, amb el seus cafès, llibreries, restaurants, gent amb ulleres de pasta... on passejar. El barri a prop del cerro Santa Lucía i el de Bellavista. També una zona en plan hippie-bohemi, amb escoles de teatre, de dansa, universitats d'arts socials, gent passejant piercings i tatoos i la Plaza Brasil, plena d'adolescents de negre rigurós i practicant el botellón ja a les 2 del migdia: El Barrio Brasil. Tan aquests barris com la resta de la ciutat recorden a qualsevol capital europea: avingudes amples, milions de botigues (en plena campanya de nadal amb les aglomeracions i tota la publicitat que això suposa -aquí en versió estiu-), edificis elegants, el metro impecable (no pujàvem a un metro des de Montreal!!!) i gent "guapa" prenent copes de vi i mojitos a les terrasses. Els carrers estan nets, la gent és encantadora... (després de 4 mesos tornem a dormir de gratis gràcies a la Henrika, que ens deixa el seu sofà. I ja que ens estalviem la pasta de pagar un allotjament (a Xile hem de vigilar el pressupost :S) podem aprofitar per fer tots els "cafès" que ens dóna la gana, mirar llibres i anar al cinema (recomanació: "En la cama", pel·lícula xilena que va guanyar l'espiga d'or al Festival de Valladolid. Data d'estrena a Espanya? NPI).

PD: La zona de Santa Lucía està plena de "tios buenos" i tot i que jo me'ls miro a tots, sembla que ells estan més interessats en el Pep! Gayxample versió xilena vaja.

Hotel Las Islas (Isla del sol)
30 B./ bany compartit
Recomanat però no té les vistes que tenen els de l'altra banda de l'illa, i que també són més cars

Hostal Wara (Copacabana)
35 B./ bany privat
C/6 de agosto
Recomanat, dels més barats i correcte

Alojamiento El Solario (La Paz)
25 B./ p/p amb bany compartit
C/Murillo 776
Bastant "concurrido"

Alojamiento Veracruz (Sucre)
70 B./ amb bany privat
C/Ravelo 158
Mmm... una mica decrèpit

Hostal Compañía de Jesús (Potosí)
90 B./ amb bany privat i tele + esmorzar
C/Chuquisaca 445
Bé, net, correcte...

Hostal Avenida (Uyuni)
40 B./ bany compartit
Avda. Ferroviaria 11
Amb un pati gegant, un munt d'habitacions... però GRATIS si contractes el tour del Salar amb les agències dels voltants. I no està gens malament.

A uns 60 km de la Serena es troba Vicuña, una petita ciutat (amb pinta de poble més que de qualsevol altra cosa) que es caracteritza per estar al centre de la Vall de l'Elqui, una regió agrícola amb papaya, chirimoya i sobretot el raïm que es fa servir per el·laborar el Pisco, que com a Bolívia i a Perú és una de les begudes nacionals. Total, que quan arribes a la Vall el paisatge es transforma en camps i camps verds.

Vicuña és molt tranquil, ple de cases colonials amb uns patis i horts enormes. Per cert, que si algú s'anima... moltes estan en venda!! Però la raó per venir aquí és que estem molt a prop de 4 observatoris astronòmics professionals, ja que es veu que les condicions de la zona són idònies per a veure les estrelles (atmosfera, altitud...). I això es nota quan de nit mires amunt: veus els cels més estrellats que hagis vist mai. I com que no teníem ni fava d'interpretar el cel hem anat a classe d'astronomia a l'observatori de Mamalluca (3500 CHP -aclaració uns 7$ per barba- d'entrada contractat directament des de Vicuña) i ha estat brutal. Ens han explicat i hem vist constel·lacions, com es formen les estrelles, la lluna enooorme, planetes, com es mou la lluna passant per les constel·lacions, que la Via Làctea xocarà algun dia amb la Galaxia Andròmeda, orientació via estrelles, coses que només es veuen a l'hemisferi sud, nebuloses ... i també hem pogut fer fotos a través del telescopi (de 32 cm. de diàmetre).

En una nit llarga d'autobús et plantes del Norte Grande (San Pedro d'Atacama) al Norte Chico, ja a mig camí de la capital. I La Serena és un dels llocs més recomanables per fer una parada si no es volen fer les 22 h de bus fins a Santiago (ara resulta que Xile tampoc és taaaaaaaaaaaan gran :P).

La Serena és un lloc molt tranquil (sobretot el diumenge), i tot i que no té res d'especial, es poden fer un munt de coses "por los alrededores". D'una banda, pels carrers de La Serena es pot passejar sense que, per fi!!!, els cotxes t'atropellin o toquin la bocina cada mig segon, i això ja et permet carregar piles. De l'altra, hi ha 3 o 4 platges a les que s'arriba en colectivos, res espectacular però suficient. A uns 20 min cap al Sud hi ha el poble portuari de Coquimbo, el lloc ON sortir de festa o durant el dia, passejar pel Barri Anglès, tot de cases del S.XIX estil britànic i molt ben conservades reconvertides a pubs, restaurants, teatres o museus. El toc pirata (et trobes noms com restaurante Drake, pub Barba Roja...) i la decoració dels bars (hi ha personatges vestits d'època als balcons i objectes antics per tot arreu) li donen al barri un aire de "La Isla del tesoro" molt autèntic. Recomanable.

El desert més sec del món. El primer poble de Xile que visitem. Empanadas de pino (carn picada) de puta mare i gegants. I on tooot costa una pasta! Aquí hi ha més turistes que gent que hi viu i això és nota en els preus. Ens havien dit que Xile era car i sí, ho és.

Es poden fer moltes coses des de San Pedro però consisteixen en veure paissatges pràcticament iguals als que hem vist al sud de Bolívia així que hem fet la visita de rigor al Valle de la Luna i hem anat cap al Sud, creuant el desert d'Atacama. Carreteres infinites i completament rectes, calor i sorra per tot arreu...

Ens aixequem a les 4.30 del matí i fot un fred de collons i no hi ha llum. La idea és arribar als geisers amb la sortida del sol..., esmorzar al costat d'una piscina d'aigües termals més que reconfortants, veure la laguna verde i agafar el bus que ens portarà a Xile. Anem una mica a toc de pito i estem tots mig adormits però fent el burro ens animem. Alguns seguim cap a Xile, però l'Alexis, la Kaat i el Tom tornen a Uyuni.

PD: Com que hem fet bones migues ara tenim casa a LeMans, Brusel·les, NY i a Sidney!. No cal dir que ho aprofitarem ;)

PD2: L'Alexis va deixar la feina a França i ha estat 3 mesos al Perú, la Kaat i el Tom estaran 5 mesos viatjant per Sud-Amèrica (ell té una excedència pagada -cobra 500 € al mes s/n fer res :O- i ella ha acabat la seva especialitat de psiquiatria així que té tot el temps del món), la Becks i el Jimmy porten 8 mesos viatjant per tot el món (Rússia, Xina, Vietnam i tot Amèrica) i al març es muden a Austràlia on tots dos han de buscar feina. Els nostres quasi 6 mesos ens comencen a semblar ridículs!

El salar s'ha acabat i queda veure lagunes vàries de diferents colors i plenes de flamingos. Dormim en una mena de refugi sense disposar de la dutxeta reconfortant del dia, i això que tenim tots pols i sorra fins i tot a les orelles.