Vam arribar al poble d'Uyuni des de Potosí després d'unes 7 hores de trajecte infernal (tot i que els paisatges eren brutals i semblava que de qualsevol revolt podia sortir el correcaminos, mic mic, i darrere el coyote) i d'estar ficats en un autobús ple fins al sostre (norma general de tots els busos bolivians: ¿capacidad para 20 personas? pues entonces podemos meter 40).

Un cop a Uyuni, un poble literalment en mig del no res, t'assalten 15 persones oferint-te el tour del salar i nosaltres fem el rata fins a trobar el tour més barat i amb més coses incloses: 60 dòlars per barba amb transport, menjar i allotjament els 3 dies del tour més les entrades als parcs naturals, el transfer a San Pedro de Atacama i més la nit a l'hostal de Uyuni prèvia al tour pagada. L'única manera de visitar el salar d'Uyuni és fer-ho amb un tour organitzat, que pots contractar des de la Paz per uns 100-120$, des de Potossí per uns 85$ o directament des d'Uyuni, definitivament, l'opció més barata.

Sortim amb un 4x4 amb 5 persones més: l'Alexis (francès), la Kaat & Tom (belgues), la Rebecca (UK) i el Jim (australià). A més va el conductor-guia-cuiner (se suposa que amb nosaltres ha de venir una cuinera però al cotxe no hi cap ni una agulla). Abans d'arribar al salar fem un parell de parades anecdòtiques (cementiri de trens, poble on tracten la sal...) i finalment, els 12.000 km2 del salar més gran del món. Immens, infinit, una de les coses més sorprenents que hem vist des de que vam sortir de Barna.

Dinem a la Isla del Pescado entre cactus gegants i dormim en una "casa" amb electricitat només de 7 a 9 de la nit en un poble fantasma.

Tant a Perú com a Bolívia ens hem trobat zones plenes d'eucaliptus, amb uns arbres enoooormes, que quan bufa el vent deixa anar una flaire... Això sí de koalas cap ni un.

PD: Avui, ja de camí cap a XILE, marxem a fer el Tour del Salar de Uyuni i estarem 3 dies incomunicats (o no, que aquesta gent munten un cyber enmig del no res i és queden tan amples)

Última parada abans d'Uyuni: Potosí. Un lloc una mica més maco que Sucre (almenys pel nostre gust) i on un pot posar-se un casco de miner, botes d'aigua i ficar-se en una mina en actiu, amb les seves detonacions i perforacions incloses.

Abans de visitar les mines el primer que has de fer és comprar regals pels mineros: coca, coca-cola, alcohol de 96º (ells l'anomenen wisky de Bolívia), guants... I cada vegada que dins la mina et trobes amb algun miner, li dones un obsequi i ells segueixen currant una mica més contents. Perforen la mina amb unes broques del 15, fot un fred i humitat de collons, i a part, el soroll de les detonacions et fa dubtar sobre la seguretat del lloc (no cal dir que et venen al cap totes les desgràcies que abans has sentit sobre les mines). Sense oblidar que has de vigilar constantment amb el cap perquè els túnels fan metre i mig d'alçada. Els miners, per aguantar les condicions es foten més de 50 gr. de coca al dia (fulla eh...) i els veus passar empenyen carros de 2 tonelades amb les galtes inflades plenes de boles de coca.

PD: A dins de la mina pots fer-li una visita al Tío, que "vetlla" per la seguretat dels miners, i ells a canvi li fan ofrenes vàries.

PD2: Ah, també pots comprar dinamita pels miners (com a regal) o per ús personal, fins que no arribis a la frontera ningú te la confiscarà. De fet, el guia ens ha explicat que fa una setmana, 2 guiris van comprar-ne i volíen volar un tros de muntanya. (Jacob, t'animes?)

El mercat de diumenge de Tarabuco és "en teoria" un dels més coneguts de Bolívia. A nosaltres però, ens va semblar una mica petit comparat amb d'altres que hem vist por ahí. I tot i que hi ha alguns turistes, no ens enganyem, es tracta d'un mercat bàsicament índigena, i tota la gent dels pobles del voltant ve aquí a comprar (o fer intercanvis o trueques) fulles de coca, verdures, roba, sabates... També hi ha llocs per moldre el blat i ferrers en plena feina moldejant pics i arades a cop de martell.

Bé, ja estem a Sucre. De fet, portem 2 dies aquí i demà marxem cap a Potosí. Sucre és Patrimoni Cultural de la Humanitat però tampoc ens ha sorprès gaire. Cases blanques, moltes esglèsies, però amb un centre més aviat soso, molta gent, trànsit... I tampoc té tantes coses diferents per veure (serà que ens estem tornant molt exigents?).

De totes maneres hem fet les visites obligades al cementiri, al mirador de Recoletos, hem passejat per tots els carrers que tenen alguna esglèsia i hem trobat un bar amb un pati genial on a més tenen wi-fi. Així que aquí estem, planejant la resta del viatge a Bolívia, xerrant amb la family... i dient que aquí no es menja tan bé com a Perú.

Avís: compte amb el timo del polícia fals. Ahir estàvem en un banc del Parc de Símon Bolívar (un parc molt xulo, molt tranquil) i es va asseure al nostre costat un paio fent-se passar per turista equatorià amb un mapa a la mà. Ens va preguntar si sabíem on estava Recoletos. Li vam dir que no, que ni idea i vam posar l'alerta1. Al cap d'un parell de minuts va aparèixer un altre paio vestit de carrer i ens va saludar a tots 3 (el suposat equatorià continuava al mateix banc que nosaltres) i ens va dir: "Documentación por favor, soy policia". I ens va ensenyar una mena de DNI on deia Policia Nacional. El Pep i jo vam posar l'alerta2. Si tu eres policia yo soy doctorada en filosofia xato. Bé, per suposat li vam dir que no portàvem els passaports a sobre, i ens va demanar que l'acompanyessim a l'hotel, que havia de comprovar la nostra identitat "porque hay muchos españoles que vienen aquí a buscar droga". Amb "bones" paraules li vam dir que no teníem cap obligació d'acompanyar-lo. Ell es va adonar que l'havíem "enxampat" i que no colaria però el suposat turista equatorià insistia: "vamos a l'hotel no? el señor es policia". No ens vam ni immutar i els paios van marxar en busca d'un altre turista a qui fotre-li el passaport. Es fan passar per polis i després et demanen que els acompanyis i et fiquen en un taxi. Vaia timadors de pacotilla. Bé, tothom avisat, compte amb els polis falsos.

Ah per cert, aquí teniu al Pep amb pinta de militar ;)

Arequipa
Restaurant vegetarià Gomal
Melgar 101 B
Esmorzars baratíssims i molt molt complets (i sans)

Trujillo
Licuaría Los Luisos
Especialitat sandwich de chicharrones (s'ha de provar!)

Lima
Rest. Cevichería Aventuras Marinas
Jr. Manuel Bonilla, 130
Bon lloc per provar el ceviche a Lima

Cordano Café
Jr. Ancash 202
Un bar com els d'abans

Chiclayo
Pizzeria Venecia
Si tens mono de pizza, aquest és el lloc

Mercado Central
Esmorzar al Mercado Central jugos i sandwich de pollo + queque 1S./ (al Jugoterapia Vit-frut) és quasi una obligació. Per reconèixer la parada en qüestió: les cambreres van amb davantal taronja

Cajamarca
Heladería Holanda (Pza de Armas)
Per fer un gelat o un cafè tranquil

Ayacucho
Bar/Rest Pucaray (Pza de Armas)
Menú recomant

Cusco
Café Extra
C/ Espaderos 116
Esmorzar bo i baratet i amb molta informació de l'actualitat cultural de la ciutat

La Granja de Heidi
C/ Cuesta de San Blas 525
Bruta, un d'aquells llocs que es recorden. Menjar boníssim, el lloc ben decorat i tranquil. Connexió wi-fi. Pastissos. Tenen una granja on fan llet i derivats i també mel.

Chachapoyas
Mass Burguer
Postres i hamburgueses boníssimes

Estem a la capital més alta del món (3600m), però la veritat és q a part d'això, la Paz té pocs atractius. Quan arribes en bus veus q està envoltada de muntanyots nevats, però un cop al centre, han desparegut. Gran part de la ciutat està dins d'una vall i no veus més enllà del carrer on et trobes. Excepte un parell de places amb cert encant, la resta de la Paz és caòtic, agobiant, amb moltíssima gent, molt de trànsit...

A part de tot això, La Paz té molts mercats i paradetes al carrer. El Mercado de la Brujería és brutal, comences veient herbotes vàries i acabes trobant-te amb fetos de llama (ver foto) i esquelets varis per fer ofrenes i rituals. I també hi ha el Mercado Negro, on pots comprar absolutament de tot, des de toriques per les aixetes a roba per fer faldilles, passant per troncs de canyella i altres espècies. Ah! I també hi ha moltes botigues on vénen i fabriquen instruments típics de Bolívia.

PD: Rapada de cabell i afeitat de barba del Pep: 20 soles (aprox. 2 euros)

Fa dos anys, mentre estàvem a l'aeroport de Mèxic D.F., vam descobrir una revista amb reportatges d'investigació molt interessants. Com un dominical però amb els repors més llargs, en definitiva, molt currats.

Fa unes setmanes vam adonar-nos que aquesta revista no és mexicana, sinó Colombiana, i es publica a quasi tot centre i sud-amèrica. Es diu Gatopardo i és una bona alternativa als diaris sensacionalistes (xunguíssims) que corren per aquí. Un dels reportatges del núm. d'octubre parlava de la Boliviana negra, una varietat de la planta de coca resistent a les fumigacions financiades pels EEUU que intenten erradicar toootes les plantacions de coca de Colombia -el principal productor de coca del món-. I res, que ara que ens trobem en terrenys coqueros, ens va semblar súper interessant el reportatge (abans ja s'havia publicat a la Wired). També hi havia un repor sobre el boom de la sèrie ROMA de la HBO, un altre sobre els immigrants mexicans que estan currant de temporers al Canadà...

Bé, la revista té moltes més coses, ni idea de si es pot comprar fora d'aquí, pero si algú se la troba, que li faci una ullada. Té plana web però és una mica cutre.

PD. Pi, tu també pots, té moltes fotos
PD2. Justament la portada d'aquest mes és poc afortunada però bueno

Després de creuar la frontera arribem a Copacabana (la de Bolívia, no la del Brasil :P), un poblet bastant turístic que serveix de punt de partida cap a l'Illa del Sol. Diu la llegenda inca que en aquesta illa va començar tot -aquí va néixer el sol- i el lloc és increïble. Poc desenvolupat turísticament (no hi ha aigua corrent, i no a tot arreu hi ha electricitat), les vistes són brutals i l'únic transport que hi ha és ecològic, el burro. No hi ha carreteres, no hi ha soroll... el que sí que hi ha és algun que altre hippie perdut que porta aquí una eternitat fent pulseretes.

El sol apreta de valent i recórrer la illa de punta a punta implica caminar 3 hores per un camí fet pels inques i creuar-te cada dos per tres amb ovelles, porcs i més burros. I tornar són 3 hores més... total, camines quasi 20 Km. Dormir, si regateges, és barato. Menjar no tant. Però definitivament, si algú va a Bolívia o Perú, que NO s'ho perdi.

PD: Al matí aquí no et desperten els galls... sinó els hihaaaaaaaaaaaaaaaa, hihaaaaaaaaaaaa dels burros.

Escrivim això ja des de Bolívia però és que ens quedaven per explicar 4 coses de Perú -l'aventura al Machu Pichu, el Cañón del Colca i Puno- i demostrar que la Bústia també va estar al Machu ;)

El tema Aguas Calientes-Machu Pichu queda bastant enrere, ja ho sabem, però encara no havíem tingut l'oportunitat d'explicar que vam aixecar-nos a les 4 del matí per pujar caminant fins a les runes (pots pujar en bus previo pago de 12 dòlars o caminar, perdò pujar escales, durant aproximadament una hora), que a mig camí es va fotre a ploure molt (de debò, molt) i que quan vam arribar a dalt hi havia tanta boira, que ni tan sols podíem ubicar les runes. I jo (la Cris) d'una mala llet... Bé, al final la boira va desaparèixer durant uns minuts, molt a poc a poc, i allà estava, el Machu Pichu. Brutal, sobretot perquè del no res, van aparèixer les runes més ben conservades que hem vist a tot el Perú. Vam passar el dia amunt i avall -puente del Inca, la porta per la que entren els que fan l'Inca trail...- A les 3 o les 4 de la tarda vam tornar a baixar escales fins a Aguas Calientes. Estàvem destrossats i a sobre l'endemà ens havíem d'aixecar a les 5 una altra vegada per agafar el tren fins a Ollantaytambo. Però va valdre la pena ;)

Ah per cert, es pot entrar al Machu Pichu sense pagar els 20 dòlars que val la entrada. Ens ho havien comentat però no ens la vam voler jugar... Que burrus! No és gens complicat (interessats explicarem el secret a canvi d'un entrepà de pernil serrà).

També et pots estalviar els 20 dolores que val el tren des de Ollanta i anar via un poblet a 10 km de Aguas Calientes, però has de fotre molta volta i caminar un bon tros.

Total que anar al Machu Pichu és un pastón comparat amb tota la resta del país. Però evidentment no t'ho pots perdre.

El Cañón del Colca. Bus a la 1.45 de la matinada. Arribem a la Cruz del Cóndor a les 6 del matí. Al señor Condór però, no se li passa pel cap de sortir fins les 9.30 del matí. Au, anar esperant pels puestus nosaltres... El canyó del Colca és el segon més profund del món.

Puno. Només hi vam passar una tarda (i no vam provar els pastissos que deien la Luisa i el Manuel). La idea era visitar el llac Titicaca ja des de Bolívia així que va ser arribar, menjar, dormir i a les 6, up again, bus fins a Copacabana i d'allà a la Isla del Sol.

Doncs això, que el preu mitjà d'una habitació doble amb bany a Perú ( i a vegades amb televisió amb cable i tot) és de 15 soles per persona (uns 3,5 € per barba) després de regatejar. La majoria de llocs són nets, amb aigua calenta i amb una decoració més aviat simple o cursi. En general tots els llocs són recomanables si és vol dormir bé i barato. Però res més eh...

Consell: a vegades val la pena fer cas a la gent que et ve a buscar a les parades de bus o als taxistes, ja que gràcies a ells pots aconseguir millors preus. A més, com que pots veure les habitacions sense compromís, si no t'agrada, marxes i busques un altre lloc.

PD: Molts d'aquests allotjaments no surten a les guies, a vegades val la pena buscar-se la vida i passar de la Lonely Planet ;)
PD2: A la majoria de llocs hem regatejat, els preus que et diuen al ppi. no són els que posem nosaltres

Hostal Miraflores House (Lima) $$
Al Barri de Miraflores. És car (en dormitori col·lectiu amb banys compartits 28 soles per persona). Això sí, l'ambient és molt maco, l'esmorzar està inclòs, està ben situat, internet gratis, i el Francis, és una autèntica font d'informació (tot i que a vegades es fa una mica pesat). És un bon lloc per conèixer gent.

The Way Inn (Huaraz) $
Muntat per guiris i per tant, amb una terrassa p.m., cuina, intercanvi de llibres, pel·lícules...
Habitació doble amb bany compartit 30 s/

La Casa de Clara (Trujillo) $
Surt a la Lonely i per tant sempre està ple de gent.
Habitació triple amb bany 20 s/ per persona

Hotel Royal (Chiclayo) $
En plena Plaza de Armas, és el típic hotel gran, amb mil habitacions que fa uns anys debia ser la bomba però que ara, és això, un hotel vingut a menys. Tot i això, no està mal.
Habitació doble amb bany 32 s/

Hotel Karajía (Chachapoyas) $
Els esmorzars d'aquest hotel són bons i baratos. Les habitacions acceptables.
Habitació doble amb bany i tele 25 s/ (després de regatejar)

Hostal de la Merced (Cajamarca) $
Mmm, intenteu buscar un lloc millor (tot i que no és fàcil si vols pagar al voltant de 30 s/). És simple i els matalassos exageradament prims.
Habitació doble amb bany 25 s/

Hotel Pisco (Pisco) $
Hotel de colors, amb pati interior i bon rotllo.
Habitació doble amb bany 25 s/

Casa de Arena (Huacachina) $
Mmm... té piscina. I nosaltres no ens havíem banyat en una piscina des de que vam sortir de Barna. Però el lloc no és gaire tranquil, és car i la gent que el porta no és la més encantadora del món. És molt millor l'hotel Rocha, que també té piscina (però nosaltres el vam descobrir massa tard).
Dormitori col·lectiu amb banys compartits 10 s/ per persona

Hotel Crillonesa (Ayacucho) $
Les habitacions de dalt tenen molt bona vista, bany privat i tele per cable.
Habitació doble amb bany s/30

El Arcano (Cusco) $
Al barri de San Blas. Molt tranquil, tot i que a vegades l'aigua calenta no funciona.
Habitació doble amb bany s/35

Hotel Las Bromelias (Aguas Calientes) $
Cèntric i correcte
Habitació doble amb bany s/30

Piccola Daniela (Arequipa) $
A prop del convent de Santa Catalina. Amb terrassa a dalt i habitacions amb tv
Habitació doble amb bany s/35

Hotel Manco Cappac (Puno) $
Un pèl cutre però el més barat que vam trobar.
Habitació doble amb bany s/30

Estem a punt d'abandonar el Perú i aquest cop, a part dels habituals posts sobre restaurants i allotjaments, també volem fer 5 cèntims sobre alguns dels aliments i plats típics del Perú, que són molts i molt bons.

Peix
A lo largo y ancho de tota la costa peruana el peix és molt bo i molt "baratu" i el cuinen de diferents maneres. El plat estrella però, és el ceviche. Està a tot Perú ! A més, hi ha una bona varietat de peixos: pejerey, jurel, cabrilla, chita, mero, parihuela, truita de riu..., i marisc de closca vari.

El Ceviche és un plat format per peix i/o marisc cru, marinat amb llimona, ceba, algues i choclos d'acompanyament. Al suquet que queda se li diu leche de tigre i diuen que és afrodisíac així com "estupendu" per les ressaques. És important menjar el ceviche a llocs on es vegi bastant de moviment per assegurar-se que el peix o marisc és fresc (pq te'l menges cru)

Altres maneres de cuinar el peix són el Pescado sudado, estofadet, i el Chicharrón de pescado, que són trossets de peix o marisc arrebossat. I per últim, un plat d'especial menció: el "chupe de camaron", una sopa de gust excepcional amb camarones (gambots).

Carn
Aquí hi ha de tot i més: pollastre, chancho (porc), carne de res (bou, vedella, ...), alpaca (de la familia de la llama), cuy (entre conill i ratot). Els plats estrella són els saltados, els sudados i els secos de qualsevol de les carns. I també és molt típic l'Ají de gallina o de pollo (gallina o pollastre barrejat amb una salsa feta d'ají -bitxo-). També es fan chicharrones de chancho (aquí no són els llardons sinó carn fregida) i de pollastre.

Papas
I una especial menció a les papas, ja que a Perú, a diferència de Centre Amèrica, es mengen, i molt i n'hi ha de molts tipus. Papa rellena (de carn, ceba...), Papa a la huancaina (amb una salsa feta d'ají), Causa rellena (pastís de patata farcit de verdures), Pastel de papa... Normalment als menús les posen com a entradita, sobretot la Papa a la huancaina.

Choclos
Una altra cosa que es menja molt és el blat de moro, que aquí es diu choclo i n'hi ha de moltes classes i mides. Del choclo morat en fan la chicha morada, la beguda nacional (cerveza de maíz) i pel carrer pots trobar el choclo inflat (com els Smaks de Kellog's), torrat (com crispetes sense obrir), i sancochado amb formatge...

PD: Els millors llocs on provar aquests plats es troben sempre al voltant dels Mercats Centrals (i a dins també) de cada poble o ciutat. I sens dubte els millors sucs de fruites també els fan dins dels mercats i a un preu de riure. (Nota: quan demanes un suc t'arriben a omplir el got fins a 3 vegades així que per uns 25 cèntims d'euro, tens més de mig litre de suc)

PD2: Feia molt temps que no provàvem llet de vaca fresca (d'aquella q s'ha de bullir i tot i això... compte amb l'estómac!)

També bastant sosetes ...

Abans d'anar cap al Cañón del Colca ens faltava veure el Monasterio de Sta. Catalina, un dels racons (racons és un dir pq es tracta d'un lloc enorme) destacats d'Arequipa. Entrar al monestir costa "la friolera" de 25 soles però un cop a dins, un es troba en una espècie de laberint de carrers (amb noms de ciutats espanyoles) plens de flors, colors, arcs i fonts (i també habitacions plenes d'objectes religiosos) que visites en aproximadament una hora. Encantador i totalment recomanable (mentre passeges pels carrers del convent tens la sensació d'estar a carrers de Córdoba o Sevilla).

PD: Actualment encara hi ha 30 monges de clausura aquí dins (q deuen viure com a reines amb la pasta que paguem els turistes per visitar el monestir, i amb tot l'espai q tenen)

La temperatura aquí diuen que és la millor de tot Perú, i a més, la ciutat està impecable i s'hi respira un aire modernet molt agradable. Voreres amples, cafès, restaurants de tot tipus, i l'habitual Plaza de Armas perquè, com a quasi tot el Perú, la petjada colonial està present a cada cantonada.

PD: Potser Arequipa ens ha agradat més q Qosco i tot! (que està massa castigada pel turisme).

No teníem ni fava que els diumenges a P'isaq hi ha mercadillo així que ha estat tota una sorpresa arribar i veure tants colors, tanta artesania, tanta roba... (els indígenes dels pobles del voltant vénen a comprar i vendre de tot i més). Molt xulo, val la pena intentar fer coincidir la visita a les runes en diumenge. Nosaltres ens haguèssim comprat bastantes coses aquí, però ja se sap, a la motxilla no hi ha lloc per res q no sigui imprescindible.

I continuem amb les visites arqueològiques obligades del Valle Sagrado. A uns 50 min. en bus des de Cusco hi ha el poble de P'isaq on hi ha unes runes inques a dalt de tot d'un muntanyot. Potser el més espectacular és el conjunt de terrasses esglaonades que hi ha per tota la muntanya. Quina quantiat de pedra van gastar aquesta gent i la de temps que trigarien en construir tot això...

Des de fa un temps s'està intentant recuperar la llengua quechua, i és per això que és habitual trobar-se amb la paraula Qosqo, per parlar de Cusco, una ciutat preciosa a 3.400m d'alçada i base per l'exploració del Valle Sagrado.

Encara que Qosqo és més turístic que Lloret (hi ha més restaurants, hotels i operadors turístics que llames a les muntanyes) és un lloc TOTALMENT recomanable, amb carrers empedrats que pugen i baixen fins a deixar-te KO, balcons de fusta, cases blanques i un munt de punts d'interès tan històrics com culturals.

Després de, literalment, 24 hores en bus des d'Ayacucho, ahir vam arribar a Cusco. La ciutat ens encanta però de moment, ens hem centrat en veure algunes de les runes del Valle Sagrado: Sacsayhuaman i Tipón. Cada cop estem més aprop del Machu Pichu ;)

Les runes de Sacsayhuman estan molt aprop de la ciutat, a uns 2 km. de la Plaza de Armas (tot i que el camí fa pujada, i amb l'alçada -Cusco està a 3400m- costa una mica). Aquesta suposada fortalesa va ser construïda amb pedrots enormes, i les diferents parets tenen forma de zig-zag... diuen que són les dents d'un puma. Realment val la pena pujar fins aquí, està tot tan ben encaixat, tan estudiat...

I a Tipón, un poble a uns 25 min en bus de Cusco, hi hem anat expressament a menjar cuy, i ja que estàvem, hem aprofitat per veure les runes, que són enormes, un conjunt d'aqüeductes i canals de pedra que transporten aigua. I pel que fa al cuy, és un animal típic del Perú, una espècie de conill i ratot, que es cria sobretot en aquesta zona. El fan al forn de llenya i és força gustós.

Tornem a 2800m. Estem en un poblet on Sendero Luminoso i l'exèrcit es van cebar amb la població de la zona durant els 80. De fet, el líder de Sendero (Abimael Guzmán) rondava molt per aquí, a Ayacucho... Encara que tot això ja és aigua passada, i actualment Ayacucho és un lloc molt tranquil i no gaire turístic. No forma part del circuït que la majoria de gent fa quan visita el Perú i és una llàstima, perquè s'hi està molt be aquí. Ayacucho és una ciutat colonial, dins d'una vall on tot està molt cuidat, net, i la gent és molt agradable i amb un altre aire, força diferent d'altres zones que hem vist fins ara a Perú.

Una de les coses que caracteritza Ayacucho és l'artesania. Aquí es fan un munt de coses però sobretot són molt famosos uns retaules amb milions de detalls en miniatura, gent amb barrets, instruments... un curro vaja. Però a part, una de les coses més curioses són unes casetes d'uns 40 cm, que semblen com si fossin de mona de pasqua, que després col·loquen per les taulades de les cases.

pd: Casualment ens estem llegint "Lituma en los Andes" de'n Vargas Llosa. Si algú està interessat en conèixer una mica la història peruana de l'època de Sendero Luminoso i com va afectar a la població o com actuaven, que s'animi, de veritat que ho descriu de conya.

pd2: Per cert, un altra de les manies dels conqueridors espanyols era fotre esglèsies per a tot arreu. Només a Ayacucho n'hi ha 34... Si en comptes d'esglèsies haguèssin anat construint escoles i universitats per allà on passaven, otro gallo cantaria no?

De camí cap a Cusco anirem fent varies paradetes. Una ha estat Huacachina, literalment un oasi entre dunes a uns quants quilòmetres de Ica (diuen que fan el millor vi i pisco de Perú). Una de les poques coses que es poden fer aquí, a part de estar tirat tot el dia en una hamaca fregint-te de calor, és agafar un buggie per anar a fer l'animal per les dunes del desert i baixar amb taules de snow per la sorra.

Llàstima q estava una mica núvol i ens vam quedar sense veure la posta de sol al desert...

PD: el conductor del buggie estava piradíssim.

Les Illes Ballestas, dins el Parc Natural de Paracas, són conegudes com les Galàpagos pels pobres, però, ni pobres ni hòsties. Et voilà.

Ens havien comentat que valia la pena anar fins a Cajamarca (per lluny i perdut que estigui). Així que un cop vam abandonar al Chris, ens vam plantar en aquesta ciutat coneguda per la seva mina d'or -una de les més grans del món-. Però nosaltres no li vam trobar gaires atractius a Cajamarca, a més, la gent és seca, impenetrable, sèria, poc -o gens- simpàtics. Hem llegit en algun lloc que la gent de la "sierra" és així, de caràcter auster, però fins ara no ens ho havíem trobat enlloc. Ni tan sols entre ells es tenen un tracte afable (no era només amb nosaltres). No vam veure riure quasi a ningú a Cajamarca (casualitat potser?).

Tot i això, el mercat de Cajamarca és molt xulo. Net, organitzat, amb tot perfectament ben posat. I s'esmorza moooolt bé a les "juguerias" (i barato, perquè un altre punt negatiu de Cajamarca, és que per culpa de la mina, tot és molt car).

I tot i això2, Cajamarca té cert valor històric perquè aquí és on Pizarro es va carregar a l'últim líder inca durant la conquesta, Atahualpa.

Avui, mentre ens estem a Cajamarca (properament post), hem estat revisant el viatget que ens estem fotent per Perú (Pep dixit)... i pam 2 galeries de fotos. Com q ens ha acompanyat durant uns dies el Christian aquest cop hi ha més fotos nostres.

Perú I & Perú II

El Chris és suïs i també està viatjant pels puestus durant un temps, i hem compartit viatge des de que vam sortir de Lima (uns 10 dies). El paio és un crack de la fotografia i porta un equip a sobre q fa molta enveja. Bé, ara ja ens hem separat, ell puja cap a Equador i nosaltres continuem cap el sud de Perú i després Xile...

Ciccio, grazie mille per le foto (y por las clases de italiano). Baci ;)

Després d'un altre nit en autobús hem arribat al poble de Chachapoyas (situat ja al departament de l'Amazones) que només pel nom que té, ja ens cridava l'atenció;). En realitat però, l'única raó per venir fins aquí (està com bastant llunyet de tot), és veure unes restes arqueològiques que tothom recomana com a excepcionals. Unes runes que no van ser descobertes ni pels colonitzadors espanyols (mala gent) ni pels inques.

Si es vol fer per lliure, s'agafa un colectivo de Chacha fins a Tingo (8 soles per persona) que està a una hora en cotxe (per una carretera bastant feta caldo). Un cop allà, comença una caminata de quasi 10 Km. i més de 1000 m. de desnivell fins a la fortalesa. Total, 3 hores i mitja de caminata (bastant durilla per algú en baixa forma –com nosaltres-, bufar i fer ampolles per algú acostumat a pujar muntanyes suïsses com el Christian). Un cop allà dalt pots comprar aigua, xocolata i jugo de durazno per recuperar forces i després començar la visita per aquest enorme complex de construccions esfèriques, un mur de més de 20 m. d'alçada i llames passejant-se entre els arbres. Les vistes són acollonants (Kuélap està a 3000 m. d'alçada), les runes potser no tan perquè encara estan quasi totes soterrades entre arbres i herbotes. Potser d'aquí un temps això serà la bomba, diuen que aquí es van fer servir més pedrots que per fer les piràmides d'Egipte.

Avís als que algun dia vulguin visitar Kuélap: en temporada baixa el millor és tornar fins a Tingo a peu (per molt cansat que estiguis). Es triguen un parell d'hores i s'ha de calcular que si arribes a Tingo més tard de les 6pm ja no hi ha carros cap a Chacha. Però és l'única manera de fer-ho perquè des de Kuélap no hi ha manera de tornar per carretera a no ser que ho hagis contractat prèviament (i el trajecte pot durar unes 3 hores perquè s'ha de fer una volta horrible). A nosaltres ens va sortir el "tiru per la culata" i una mica més i ens hem de quedar a dormir a Tingo amb totes les nostres coses a l'hotel de Chachapoyas :O