Després de veure el Museu de las Tumbas reales del Senyor de Sipán -a Lambayeque- molt molt recomanable vam anar cap a la platja. A uns 15 min. en bus de Chiclayo (que està a 4 hores en bus de Trujillo, vam arribar ahir). hi ha el poble de La Pimentel, molt millor que Huanchaco, fins i tot per veure les barques de Tótora i els pescadors en plena acció.

El poble en sí no té gaire interès però a la platja hi ha un moll kilomètric i aquí sí que es pot veure com es fan servir aquestes barques ( i no són només un reclam turístic com a Huanchaco). Vam enganxar un munt de pescadors que arribaven a la sorra i es posaven a vendre i netejar el peix (chita, cabría, parihuela, mero, crancs...). La gent del poble va directament a comprar el peix així que no necessiten gaires peixateries.

Vam aprofitar per dinar peix (como no), davant de la platja. El Pep i el Chris, frito, i jo sudado (estofadet) + choclos + papas fritas. Els restaurants més "cómodos" (que és com li diuen aquí als llocs econòmics) estan al cantó esquerre del moll.

Seguim visitant runes arqueològiques i ara tocava la Huaca del Sol i Huaca de la Luna, que també estan aprop de Trujillo (a uns 5 Km). Aquests temples però, són de la cultura Moche, que va habitar el Nord del Perú del segles I al IV dC. i són molt diferents del que havíem vist fins ara. De fet, els dibuixos en color trobats a les parets del temple són únics.

El millor de la Huaca del Sol i de la Luna però, és que es tan en ple descobriment... amb més de la meitat de la Huaca de la Luna sota la sorra, i directament, la del Sol (més gran i més alta) encara sense investigar (nos falta plata). Total, que si tornem d'aquí 10 anys, hi haurà un munt de coses noves per veure, i això que ara per ara, ja resulta molt guapo. A qui estigui interessat li expliquem la història d'aquests 5 temples superposats ;)

A uns 20 minuts en bus de Trujillo hi ha el poble de Huanchaco que, la veritat, ens ha decebut una mica. És el típic lloc de platja (del pacífic) decadent i descuidat que té com a únic interès unes barques de pesca fetes de "palla" (caballitos de totora) que ja feien servir els pre-inques. Però res més, i a sobre el lloc ara està infestat de surferos.

PD: Això sí, es pot menjar peix fresc baratet amb vistes al mar :P

Després d'una altra nit en bus hem arribat a Trujillo, que tot i que en sí no té cap encant, té als voltants uns quants temples i runes pre-inques de visita obligada que fan que valgui la pena arribar-se fins a aquesta ciutat més aviat caòtica. Encara q la part de la plaça de armes de Trujillo (centre) és molt guapo, properament fotos.

El complex arqueològic de Chan Chan és enorme, tot i que només el Palau i voltants es troben en condicions. Al principi sembla que et plantis en mig d'un decorat de "La guerra de las galaxias", perquè tot és d'adobe (sorra fina barrejada amb aigua) i l'estructura d'aquesta ciutat (que data del S.XI) és una espècie de laberint amb passadissos llarguíssims que enllacen places, el palau i el cementiri, plens de motius bastant ben conservats. Aquests motius fan referència als elements importants en la vida de la cultura Chimu com els peixos, els pelicans, les xarxes dels pescadors o les llodrigues. Mmm... tot això ho sabem perquè el José, el guia, s'explicava de p.m. clar, i a més, com que estàvem sols en un lloc tan gran (hem arribat molt d'hora) tot semblava encara més interessant.

Resum: molt guapo. Unes runes on t'arribes a fer a la idea de com era tot fa 1000 anys.

I per si no en tens prou, després pots anar a visitar la Huaca Esmeralda (és una mica trunyu) i la Huaca Arco Iris, dos temples de la mateixa civilització a uns quants quilòmetres de Chan Chan (millor agafar un taxi).

Segon dia per la zona del Callejón de Huaylas, i segona excursió. Avui anem fins a les runes pre-inques (1200 anys a.C.) de Chavín de Huantar, i pel camí parem a la Llacuna de Querococha (3980m.) on fot una rasca...

La veritat és que no esperàvem trobar-nos a massa gent per aquesta zona (tothom va cap a Cuzco, Machu Pichu, Arequipa...) però això està ple de turisme intern i a nosaltres això d'anar en grups de 20 o 30 persones com que no ens agrada massa... però bé, les runes de Chavín tenen la seva història (força interessant) i fer-ho per lliure és bastant complicat perquè estan a uns 140 km. de Huaraz. Ah... les vistes són brutals, ja que passem entre la Cordillera Blanca i la Cordillera Negra. La màxima alçada d'avui han estat els 4500 m. del túnel de Kahuish que passa per sota de la Cordillera Blanca.

Després de dinar hem anat a visitar les runes pre-inques de la civilització de Chavin, estan una mica fetes pols (potser es més guapo el camí per arribar-hi que les runes en si) i se sap poc de la manera de viure d'aquesta gent, però es veu que va ser una civilització molt important fins q van ser dominats pels inques.

Sortim de Lima a les 10 de la nit i després de 8 hores en autobús de nit cap al Nord arribem a Huaraz. Estem al mig de la Cordillera Blanca, 180 kilòmetres d'Andes on hi ha fins a 20 pics que fan més de 5000m. Aquí els hi diuen "nevados". Huaraz està a una alçada de 3100m., però de moment, cap rastre de soroche (mal d'alçada)... és clar que tot el dia ens estem fotent mates de coca. A l'arribar al poble coneixem a en Carles i la Muntsa i decidim buscar allotjament després d'esmorzar una mica (són les 6.30 del matí :S).

Després de solucionar el problema logístic de l'allotjament (ens costa una mica trobar un lloc baratet, diumenge a les 7 del matí la gent o dorm o està a missa!) contractem una excursió per anar a veure la llacuna de Llanganuco. Passem tot el dia veient poblets de la zona camí cap el Parc Natural i de tant en tant bufa el vent i podem veure el Huascarán, el segon pic més alt de tot Sud-Amèrica (6768m.). La llacuna (a 3850m) està bé -tampoc es per tirar coets-, però ens va bé per aclimatar-nos a l'alçada.

Durant tot el trajecte, tant d'anada com de tornada, veiem un munt de pobles "soterrats" per diferents terratrèmols i allaus, diuen que el Huascarán de tant en tant s'enfada i ja l'hem liat.

Avui hem anat a veure unes runes que estan al mig de Lima. Huaca Pucllana !!!. Són unes runes pre-incas, una mica destrossades, però els arqueòlegs estan en ello. A part d'ensenyar-nos el recinte també intentaven explicar-nos una mica com vivien aquella gent, segons les restes trobades, així que ens han ensenyat el que cultivaven, artesania i els animals que criaven i de companyia com els gossos peruans, una raça en perill d'extinció i lletjos de collons, però molt carinyosos

La opció més barata són les Sodas, on bàsicament fan casados, una mena de plats combinats que aquí porten carn o peix, arroz, frijoles, puré de patates, amanida i a vegades, huevo frito o patates.

Mar y tierra (Sta. Elena) $
Aquí els casados són complets i deliciosos. Això sí, acaben d'obrir i no tenen carta.

Bar Pito Pito (La Fortuna) $
Al costat del Restaurante Jardín hi ha una barra que dóna al carrer on es pot pendre una cervesa o menjar des d'un casado (amb huevo, puré, ensalada i arros+frijoles) a una hamburguesa gegant.

Soda Casa de Ara (La Fortuna) $
Ens el va recomanar l'Eva i està força bé. Els arrossos són molt bons i tenen vàries opcions vegetarianes. Això sí, no hi ha alcohol i per tant no hi ha cervesa!

Café Olga (Tamarindo) $$
Porxo amb algunes taules de plàstic i un petit mostrador-barra on la Olga forneja un pastís de plàtan i uns brownies q li pugen l'ànim a qualsevol (sobretot si plou). També la opció nutella amb bagel és tot un luxe. Com tot a Tamarindo, és un pèl car si comparem amb la resta del país.

Pan Pay (Puerto Viejo) $
Forn de pa portat per uns germans de Barcelona (i fans del Barça) on es poden trobar crusans (de xocolata, de crema i de pernil dolç i formatge), croquetes vàries, truita de patates, entrepans de pa amb tomàquet i fuet, pernil o manchego. Vaja, una delícia pels que portem 4 mesos fora de casa ;) Els batuts de plàtan són la hòstia.

Café del Parquecito (Cahuita) $
Només fan esmorzars però les creps amb fruita són gegants i delicioses.

Soda Café Caribbean Favor (Cahuita) $
Menjar típic caribeny barato-barato. L'arroz con pollo és increïble. Està al costat del Café del Parquecito.

Soda Amón (San José) $
Al mateix carrer que el Backpackers, petit, tranquil i casolà. Casados a 1100 colones i molt bons (amb patates fregides com les de casa).

Ahir vam arribar a l'aeroport de Lima al vespre (per cert, s'assembla bastant al de Barcelona) i vam agafar un taxi fins al Miraflores House, un hostel portat pel Francis, un paio encantador i una autèntica font d'informació, on vam trobar-nos amb gent de tot arreu (Colombia, Suïssa, Perú, Irlanda...) i on vam provar, ja el primer dia, el mate o te de coca (¿quieren un matesito de coca chicos?). Com q a la nit fa bastant de fred, ens va sentar de meravella. I està bo. I no, no col·loca ;)

I aquest matí hem passejat pel centre històric de Lima (des de Miraflores fins al centre el bus només costa 1 sol). Molt cuidat, bonic, i amb tots els punts interessants molt propers, de manera que en un matí pots veure-ho tot. A part de l'habitual Plaza Mayor, la Catedral, ... hi ha unes quantes esglèsies (amb recorregut per les catacombes inclòs), un parell de museus, i mansions colonials increïbles. I molt tranquil, poc perillós, i amb un munt de menjadors on començar a provar la cuina peruana, que és mooolt variada, molt barata (hem dinat per 10 soles, és a dir, 2,40 € tots dos) i "muy buenasa". Ah, la gent és encantadora i bastant xerraire.

Sta.Elena-Monteverde
Pensión Santa Elena
7 $ per persona
Segur que hi ha llocs molt millors pel preu de les habitacions d'aquest hostel ben situat però una mica destartalat. L'entrada fa molt bona pinta, la cuina compartida no està mal, però els lavabos i algunes de les habitacions són simples i un pèl cutres.

La Fortuna
Gringo Pete's $
5 $ per persona en habitació privada, 4 $ en dormitori
Definitivament el lloc "perfecte". Barato (habitació amb dutxa privada, ventilador i ben decorada per 5$ p/persona), netíssim, amb una cuina i una sala d'estar completes i ben equipades, un jardí amb bbq, i molta informació sobre la zona. L'amo és bastant burrot i després de 5 anys aquí (és dels EUA) encara no parla espanyol. Però les noies que netegen són simpàtiques i sempre hi ha molt bon ambient.

Tamarindo
Hostal Botella de Leche
8 $ per persona
Mmm... el típic lloc q seria molt guapo si no estigués ple de surferos cridaners i escandalosos, a part de xulos, q tot el dia toquen els nassos mentre tu intentes cuinar, veure la tele o llegir. A més, els lavabos podrien estar més nets. Per una mica més, és molt millor l'opció següent.

Cabinas Mapache
20 $ per persona
Molt aprop del Botella de Leche, bastant nou, amb cuina –un porxo al mig del jardí-, hamaques, tauleta de fusta i bancs al porxo de cada habitació (q són molt grans, amb ventilador i bany privat). Nosaltres vam pagar 20$ però en temporada baixa (o sigui ara) es pot regatejar i aconseguir per 16-18$.

Sámara
Adventures Tico Lodge
17 $ per habitació (temporada baixa i regatejant)
Lloc molt xulo, amb piscina, habitacions grans (bany privat), molt netes, ben equipades i amb balcó o porxo + hamaca.

Puerto Viejo
Hotel Puerto Viejo
5$ per persona
És dels més econòmics i per tant està sempre ple (resulta doncs, poc tranquil i sempre hi ha bastant de xivarri pq a més, a la part de sota hi ha un bar). Habitacions de fusta amb ventilador, dutxes i lavabos compartits, cuina (amb molts pocs estris, per tant, com si no hi fos).

Cahuita
Cabinas Smith 2
15$ per habitació
En aquest poble abunden les cabines a 20-25$ i l'únic lloc que vam trobar més barat va ser aquest. És molt net, bany privat en perfecte estat i ventilador. Per 5 dòlars més es pot anar a l'Standford, davant del mar, amb hamaques al jardí i un perezoso dormint a l'arbre de darrere les hamaques.

San José
Tranquilo Backpackers
19 $ per habitació
Situat al Barrio Amón (diuen que el més maco), amb internet gratis, esmorzar gratis (esmorzar és un dir, preparen una pasta de tortitas, i tu les cuines i t'hi poses el sirope, si vols alguna cosa més, espavila't). Les habitacions estan força bé i els banys compartits també. Hi ha una sala amb tele per cable, molt útil per veure el canal Travel & Living si plou ;)

No és que ens faci molta il·lusió marxar ja de Costa Rica però és que la pluja... no ens ho esta posant fàcil. I amb un huracà rondant per aquí dalt les previsions no són bones, i sembla q no deixarà d ploure (sobretot al pacífic sud, q és on ens falta anar) en una setmana. A Corcovado no s'hi pot arribar i a Manuel Antonio fa 4 dies q no para de ploure.

Així q fa una estona ens hem plantat en una agència de viatges (ara estem a San José) i hem demanat "2 billetes a Lima para mañana por favor? Ah, y precio de estudiante si puede ser..."

No és barato volar d'aquí a Lima, ja ho sabíem, (portàvem uns dies mirant bitllets per internet i ens costaven 1000 leurus tots dos :S) però tenir 25 anys sembla q és suficient per aconseguir un bitllet per 300 dolars :O. Això sí, el passaport del Pep diu q ell en té 29, i s'ha hagut de conformar amb la tarifa estàndard de 600 dolores. Sortim demà a les 15.30.

PD: Mon, sense els teus ducados mai seràs el mateix!
PD: M'he cansat de copiar-pegar accents... quin conyàs de teclats

Cahuita està només a uns 45 min. en bus de Puerto Viejo però és mil vegades més autèntic, més tranquil, més bonic... (encara q també turístic) en definitiva, el tipus de lloc q a nosaltres ens agrada. A més, el Parc Natural està enganxat al poble i l'entrada és un donatiu (i això a un parell d'escurats com nosaltres ens va de perles).

I el parc és increïble. Un caminet de sorra que corre paral·lel a la platja, micos per tot arreu, iguanes, crancs i els arbres tan brutals com sempre. De tant en tant el camí dóna a unes caletes de sorra blanca amb les palmeres estirant-se fins a tocar l'aigua. I això Pi, pots estar segur q no ho trobes a Lloret ;)

Tenim 200 fotos de monos cara blanca i alguna que altra anècdota que explicar. Estàvem passejant pel senderito tan feliços quan vam veure el nostre primer cara blanca. Tots dos ens vam quedar de pedra, vam treure la càmera a tota hòstia (ens pensàvem q era l'únic q veuríem es clar) i vam començar a fer-li fotos com podíem. I de cop i volta va el mico i comença a acostar-se cada vegada més (nosaltres pensant, osti quina sort q tenim, cada vegada està més aprop!). I va el paio i salta a la branca q estava just a sobre els nostres caps, q amb el pes del mico va baixar fins a posar-se a l'alçada dels nostres ulls. Ens vam cagar a sobre. Jo ja em veia el mico estirant-me dels cabells, o ves a saber què... Total que després acabes veient micos cara blanca a patades, perezosos, monos congos, monos aranya...

Vam acabar el dia amb el Sergio i en Manex, un parell de vascos molt simpàtics (i molt Vascos) que ens hem anat trobant per tot Costa Rica. I nos echamos unas risas pues... Orain Herria, Orain Bakea!!

Els 11 km. que separen Puerto Viejo de Manzanillo són increïbles. La carretera és completament plana durant quasi tot el trajecte i recórrer aquest tros de jungla en bicicleta -a la ombra de palmeres, bambús i arbres gegants- és tot un luxe, sobretot quan els monos congos criden com a bojos recordant-te que estan allà dalt, vigilant.

A mig camí (a 6 km de Puerto Viejo) hi ha la platja de Punta Uva, una de les més maques de la zona, i autènticament caribenya: un quilòmetre de sorra blanca amb la jungla a tocar de l'aigua.

I 5 km més endavant, Manzanillo. Un poble petit que viu de cara al mar i que els diumenges s'omple de ticos amb nevera de càmping, fogonet i crios jugant a pilota.

Per celebrar que vam sortir de Barna fa 4 mesos ens hem fet un homenatge i hem dinat al Maxi's pescadito fresco! No cal dir-ho, barato i estava...mmm. (l'amo del restaurant és un autèntic fan del Barça)

Després de passar pel Pacífic Nord de Costa Rica (Platges de Tamarindo i Sámara) sense veure res més que pluja (com és possible que no deixi de ploure ni 2 minuts durant 3 dies seguits???) vam decidir canviar totalment la ruta. Si al Pacífic només hi ha aigua, doncs anirem a l'altra banda. I un dia sencer de bus en bus més tard, vam arribar a Puerto Viejo, al Carib.

Això està ple de rastes, penya fumant marihuana tot el dia, i des de fa uns anys (en concret des de que van asfaltar la carretera que va de San José a Puerto Limón-Puerto Viejo) ple de guiris -tant dels que vénen de vacances com els que directament han muntat un xiringuito-.

Aquí les coses van a poc a poc per la gent de la zona, però en canvi van molt ràpid pels estrangers que no deixen de construir hotels, restaurans, cafès i botigues. Però amb una mica de sort aquest racó de Costa Rica mai perdrà el seu encant mentre hi hagi sodas on es puguin comprar patys, rondón i queques de banano (menjar típic caribeny que també es pot trobar a Nicaragua i Hondures) o grups de afro-americans parlant anglès-criollo mentre esperen l'autobús que va a Manzanillo.

Recomanació: esmorzar al Pan Pay (portat per un parell de germans de Barna) un entrepà de fuet, unes croquetes de bacallà i un batut de plàtan i després cap a la Playa Negra, la més llarga de Puerto Viejo (on sí, la sorra és completament negra i l'aigua transparent).

Soses de collons ...

Tamarindo és el típic lloc turístic, amb botigues de souvenirs, preus d'escàndol i cuerpos danone (made in surf) per tot arreu. Tot i això al final hem acabat aquí perquè el Jeremy i la Claire que són de Toronto i estan aquí de lluna de mel (els vam conèixer al bus que ens portava a Monteverde) van llogar un cotxe per arribar-se fins a la península de Nicoya i ens van dir si els volíem acompanyar. I nosaltres "ni cortus ni peresosus" vam dir que "sure!" (previa pregunta per part del pep: "but is your honeymoon!?"). Són catxondos i riem molt amb ells així que aquí estem. Ens vam ficar tots 4 dins un suzuki jimmy amb les motxilles al capó rotllo tetris (és un cotxe molt petit per 4 persones i 4 motxilles!) i en unes hores ens vam plantar a Tamarindo.

Tot i que el poble no mata gaire, la platja té el seu punt. Llàstima del temps. Ahir al matí encara va sortir el sol però no ha parat de ploure en les últimes 36 hores :S

pd: per celebrar el dia de la hispanitat hem fet truita de patates però amb pa amb tomàquet

Granada
Hostal Central $
Alberg típic de motxilleros una mica destartalat però amb habitacions dobles i bany privat per 170 C. més 15 min. gratis d'internet i esmorzar (amb diferents opcions a escollir entre les q hi ha fruita, cereals, torrades, pastís de plàtan, tortas...). Potser si estigués més cuidat...

Illa d'Ometepe
Hacienda Mérida $
El lloc és xulo, està davant del Llac Cocibolca i té un moll des del que pots tirar-te a l'aigua. Habitacions dormitori (mínim 4 persones) i lavabos i dutxes compartits però en bon estat i bastant nets. El que està molt bé són les activitats que pots fer i a preus bastant correctes. Per exemple pagues 2 $ per fer servir internet tot el temps q vulguis mentre estiguis allà, i el mateix amb els kayaks, les bicis... El sopar és buffet lliure i està molt bo, i és variat (bastantes opcions vegetarianes). L'esmorzar pot ser buffet o a la carta.

El Castillo
El Universal $
És el típic lloc barato i net però senzill. Està just al costat del riu, les habitacions tenen ventilador, la dutxa i el bany són compartits. No recordem el preu però era baratíssim. L'home que ho porta també lloga botes de plàstic per anar fins a la reserva Índio Maíz.

San Juan del Sur
Hotel Estrella $
És un dels hotels més baratos de San Juan, i això que està davant de la platja. Les habitacions són de fusta amb ventilador (t'has de portar la teva pròpia mosquitera), els lavabos i dutxes compartits, i la "dueña" una mica borde.

A León i a Managua hem estat en cases privades però a les 2 ciutats hi ha un parell de hostels econòmics per motxilleros que fan bona pinta.

Segona parada, poble de la Fortuna, a uns 18 km del volcà Arenal. Aquí és on ve tothom qui vol veure el volcà i el poble, tot i que és bastant tranquil, està ple d'operadors turístics que fan mil excursions d'aventura diferents (rafting, canopy, kayak, caball, quads, bicicleta... només els hi falta muntar una excursió en patinet!).

La Fortuna és bastant més barat que Sta.Elena, i si fa bon temps les vistes del volcà són espectaculars. Amb una mica de sort, de nit es veu la lava com surt del cràter. A part del volcà a més, hi ha aigües termals, la catarata de la Fortuna (on també et pots banyar -l'aigua està impecable, tot i que freda -) i el riu.

Com que la majoria de tours valen de 20$ en amunt, vam decidir anar fins a la catarata pel nostre compte en bicicleta. Gran idea! Estem destrossats... i part del camí d'anada el vam haver de fer a peu pq les pujades eren impujables. Sort que un cop a la cascada vam poder banyar-nos i refrescar-nos pq havíem suat com a burros. Ah, i a més la tornada va ser fàcil i ràpida, tot baixada.

Per menjar a Nicaragua el millor és buscar llocs senzills on hi hagi molta gent. Vol dir que són bons i econòmics. La majoria són com un self-service on et fas el teu plat a mida, i el preu va en funció del que t'hi has posat. Els menus al migdia s'anomenen comidas corrientes. Recomanable el encebollado, la carne desmenuzada, el maduro i el gallo pinto. I sinó...

Cocina de Doña Hydeé (Managua) $$
Lloc molt agradable on es pot provar menjar típic de Nicaragua com l'índio viejo o begudes també típiques com el tiste.

Cocina criolla (Masaya) $
A una de les cantonades de la plaça Central de Masaya, oposat a l'Esglèsia (Al norte del parque central) Menjars típics i casolans, comidas corrientes, i el millor maduro que vam provar a Nicaragua. I molt baratu.

CocinArte (León) $
Restaurant vegetarià davant de l'Esglèsia del Laborío amb un patí interior, moltes plantes, els cambrers molt simpàtics i el menjar molt variat i deliciós.

Café Sesteo (León) $$
Al costat del Parc Central, amb un porxo i vistes a la catedral. És un dels llocs emblemàtics de León (rotllo intel·lectuals, escriptors ... ) molt tranquil però un pèl car.

Mr.Pizza (Granada) $$
A davant del Convento San Francisco -fa cantonada-. El lloc és molt tranquil, i les pizzes són grans i bones (sobretot quan portes un munt de dies menjant només arròz i frijoles :P).

Soda Carolina (El Castillo) $
Lloc per tot, esmorzar, dinar, sopar, i també és pulpería -botiga de barri amb una mica de tot- i és un dels llocs on hi haurà Internet. Tot és molt bo i baratet (en general tot al poble té els mateixos preus). És un bon lloc on menjar camarones mida XXL.

La nostra primera parada a Costa Rica ha estat Sta.Elena-Monteverde, un parell de pobles perduts a dalt d'una muntanya on es troben dos "bosques nubosos" on pots veure milions de plantes, arbres, lianes, flors, fulles i animalots varis com per exemple, taràntules!

En aquesta zona hi ha sempre una capa de núvols que fa que l'aigua no acabi d'evaporar-se mai, tenint gaire bé un 100% d'humitat. Hi ha una mena de pluja constant q fa que hi hagi molta vegetació concentrada sobretot en dues reserves naturals. Nosaltres vam visitar el Parc Natural de Sta. Elena, on pots fer diferents camins en funció del temps que vulguis dedicar-li. Això sí, els camins estan tots ben posadets i senyalitzats i per tant, tot i que estàs creuant la jungla, no necessites cap machete per obrir-te camí. Aquí t'ho posen tot bastant fàcil.

El poble de Sta.Elena-Monteverde és bastant turístic i això que arribar fins aquí no és fàcil (i menys durant l'època de pluges, quan les carreteres estan fetes caldo). Pel camí vam conèixer a un paio q treballa de vigilant a la Isla del Coco (la que es veu al principi de la pel·li Juràsic Park) i el tio ens va explicar q s'ha d'estar allà tres mesos seguits, i dprés li donen tres mesos de "vacances". L'illa està a 36 hores de Costa Rica en vaixell i és completament verge. És a dir, una pasta arribar fins allà així que...

Bé, després de 40 dies i per fi veure tortugues (veure post anterior) tanquem una nova etapa. Òstia q solemne sona això! Abans de trepitjar Costa Rica ja sabem que allà les coses seran molt diferents (també més cares!) que el que hem trobat a Guatemala, Hondures i Nicaragua, aquest últim el 2on país més pobre d'Amèrica - després d'Haití - .

De Guatemala ens quedem amb el regust indígena que hi ha a tot arreu, d'Hondures amb les Bay Island, i de Nicaragua amb la gent (encantadora, amable i molt legal), amb el río San Juan, l'illa d'Ometepe i amb els viatgers que hem conegut mentre recorríem un dels països menys visitats de Centre-Amèrica.

Les coses a Nicaragua no són fàcils pel turista (millor!! :P)... hi ha poca informació, els transports a llocs allunyats són poc habituals (i un es pot trobar penjat en un poble al cul del món durant 3 dies pq no hi ha barques o busos fins aleshores). Però preguntant es va a Roma i de moment Nicaragua és el que més ens agradat ... té una autenticitat que no trobes ni a Guate, ni a Hondures.

Però a Nicaragua les coses encara són menys fàcils per la població. Un 80% de la gent són pobres i el 60% d'aquests viuen amb un Euro al dia !!!! Penseu què podríem fer els del primer món amb aquesta quantitat... res.

L'índex d'analfabetisme també està pels núvols però increïblement la colla de corruptes polítics que tenen per aquí no posa remei (ni tan sols és obligatori anar a l'escola). La taxa d'embarassos entre adolescents és de les més altes d'Amèrica, també la d'avortaments il·legals i la violència domèstica i els abusos sexuals estan a l'ordre del dia... vaja tot un panorama. Però això no treu que un trobi meravelles en aquest país.

Durant la resta de l'any les tortugues estan rondant per Equador i quan els hi toca pondre ous... comença l'excursió cap a Nicaragua. Ens van explicar que les mateixes tortugues venen a la platja a parir fins a 2 o 3 cops, q s'estan uns dies a un quilòmetre més o menys de la platja i normalment per la nit, s'acosten a la sorra per pondre de 90 a 120 ous!!! L'espectacle és impressionant, són molt grans i les sents gemegar i patir durant el part... fins i tot se les veu plorar. Tot i que una setmana abans hi havia hagut una arribada massiva de tortugues (en un sol dia van arribar més de 10.000 tortugues ; hem vist fotos i era brutal) mentre nosaltres érem a la platja van arribar-ne 5, que ja és molt pq amb una n'hi ha prou i de sobres ;)

Fins arribar a la platja de La flor (on van a pondre els ous les tortugues), vam patir una mica pq vam haver de creuar un parell de rius. Sort que el conductor estava com un llum i s'hi va ficar a sac amb el 4x4. Atenció al mètode per comprovar la profunditat del riu: el conductor de l'altre cotxe (q tb estava bastant sonat) es va treure les sabates i arromangant-se els pantalons va començar a caminar pel riu. L'aigua li arribava literalment fins als collons. Aleshores el tio es va acostar al cotxe i es va posar al costat aviam fins on arribaria el nivell de l'aigua! Per assegurar-nos q passàvem ens vam ficar tots en un sol cotxe pq tingués més pes i au! com als anuncis de toyota...

Des d'ahir q estem rondant per aquí. Es nota molt que estem a pocs quilòmetres de Costa Rica pq la gent sembla més d'allà que no de Nicaragua (ells són mulatos, amb els cabells arrissats i bastant més guapos que els nicas).

San Juan del Sur és un poble ple de surferos i amb una platja lletjota però amb mil onades. De fet, ara són bastant bèsties ja que degut a la tormenta tropical Stan que està corrent per Mèxic, el temps aquí no és gaire bo... cosa que els surferos agraeixen. Però nosaltres no hem vingut aquí per surfejar sinó per veure tortugues. A la platja la Flor (a una hora en 4x4) hi ha una reserva protegida on venen a pondre ous i aquesta nit intentarem anar a veure-ho. Esperem q el temps ens deixi, ahir la pluja i el desbordament d'un riu que creua la carretera ens ho va impedir.

Dormir a Guate pot ser molt car o molt barat, tot depèn del poble/ciutat on estiguis. A Antigua costa trobar llocs econòmics i en canvi a San Pedro la Laguna (al lago Atitlán) la majoria de llocs cobren entre 15 i 25 Q. per persona, és a dir, menys de 3 euros.

Yellow House (Antigua) $$
1ª calle poniente núm. 24
Lloc molt guapo però car. Les habitacions estan molt ben decorades, els banys són compartits i correctes i l'esmorzar, d puta mare, està inclòs. Això sí, una habitació doble costa 130 Q.

Hotel Los Encuentros (Antigua) $
7ª avenida norte núm. 60
La Irma és encantadora i aquest és un lloc totalment recomanable. Fa poc que està obert i tot i que la decoració no és la bomba i les habitacions són senzilles, el preu, la possibilitat de fer servir la cuina i les converses amb la "mama" Irma, valen molt la pena. Habitació doble per 70 Q. (dutxes d'aigua calenta i banys compartits)

Hotel de Rolando (San Pedro la Laguna) $
Pujant el moll a mà dreta, davant del rest. Shanti Shanti
Hotel nou i amb poca gràcia però amb precioses vistes al llac i habitacions privades amb bany (i dutxa d'aigua calenta) per només 50 Q. (la doble i després de regatejar una mica)

Comedor típico antigüeño, La casa de las mixtas, Café colonial (Antigua)
Menú de migdia amb plats típics i econòmics (entre 30 i 40 Q. per persona).

Café de la Escudilla (Antigua)
Ens el va dir la Mireia i hi ha sopars a 18 Q. El menú és diferent en funció del dia. El lloc és molt xulo i la carta molt extensa.

Shanti Shanti (San Pedro la Laguna) $$
Restaurant d'aires hindis muntat per un israelí. Està davant del llac, la decoració està bastant currada i els plats no estan malament, i van bé si un està fart de menjar el triplatit (arros-frijoles-pollo)