India III

Bundi

Forts, turbants, desert. Els colors del Rajastan i el Tibet indi

India II

Taj Mahal

Més Varanassi, erotisme a Kajuraho, Orchha, Gwalior i el Taj

India I

Bodhgaya

Kolkatta, Bodhgaya i Varanassi. Saris, monjos i el Ganges

Myanmar II

Amarapura

Mandalay, Amarapura, els temples de Bagan, Yangon i platja

Myanmar I

Inle Lake

De Kalaw a Inle Lake, búfals, thanaka i el festival al llac

Cambodja

Angkor Wat

Phnom Penh, la platja de Sihanoukville i sobretot Angkor Wat

Vietnam II

foto

El sud de Vietnam... Hué, Hoi An, Saigon i el delta del Mekong

Laos

monjos a Laos

Monjos, molta calma, búfals, rius i nens encantadors

Vietnam I

foto

Sapa, el mercat de Bac Ha, Hanoi en blanc i negre i Halong Bay

Xina III

foto

Les minories ètniques de Yunnan: Zhongdian, Dali i Lijiang

Tibet II

foto

Paisatges de somni, Everest, yaks i el llac més alt del món

Tibet I

foto

Potala, temples, monestirs i sobretot tibetans i tibetanes

Xina II

foto

De Datong a Xian passant per Pingyao. Shanghai, arròs i pandes

Xina I

foto

Beijing, ciutat prohibida, gran muralla, temples i parcs

Brasil IV

foto

Sao Luis, llencois i sobretot Fernando de Noronha

Brasil III

foto

Buggy, Jericoacoara, Pipa, Canoa quebrada i la tele

Brasil II

foto

Ipanema, Salvador de Bahia, art, música, i més platges...

Brasil I

foto

Santa Catarina, Barra Velha, Paraty, Ilha do Mel, Rio... barquetes

Argentina II

foto

Mi Buenos Aires querido, Caimans, Misiones, Gauchos ...

Xile III

foto

Pingus per tot arreu, torres del paine, cementiris i closques

Argentina I

foto

Vinitos de Mendoza, Asadito, Patagonia, i molt gel...

Xile II

foto

7 llacs... Villarrica, Valdivia, lleons marins, Puerto Varas i Chiloé

Xile I

foto

Valle de la luna, cels de Vicunya, Santiago i Valparaíso

Bolívia II

foto

Geisers, Laguna colorada i pink flamingos ...

Bolívia I

foto

Isla del sol, Sucre, Potosí, i el Salar de Uyuni

Perú III

foto

Desert, lleons marins, pingus, cusco, Machu i traca final del Perú

Perú II

foto

Trujillo, pescadors, Chiclayo, i Chachapoyas ... runes i platja

Perú I

foto

De Lima fins a la cordillera Blanca... muntanyots

Costa Rica

foto

Micos, platges, boscos verds, surf, pluja ... quién da más

Guatemala

foto

Antigua colonial, mercat de Chichi i San Pedro de la Laguna

Honduras

foto

Bay Islands Garifuna, festes pàtries a Tegucigalpa i Copan Runes

Nicaragua II

foto

Granada Colonial, illa Ometepe, i el libro de la Selva

Nicaragua I

foto

Managua, volcà Masaya, laguna de apoyo i León

Canadà III

foto

llacs, geleres, bèsties i vancouver island

Canadà II

foto

canadà oest, el paradís pels amants de la muntanya i molt més

Canadà I

foto

els nostres 10 primers dies a canadà est han donat per a molt

NYC V

foto

una mica de tot amb alguna que altre foto curiosa, com la del gos

NYC IV

foto

i més fotos: Graffitis, MoMa i el pont de Brooklyn

NYC III

foto

El dia de les sirenes a Coney Island i la Gay Parade per la 5a Av

NYC II

foto

China Town, Central Park, Empire State ... quins clàssics

NYC I

foto

East Village, Soho, Battery Park, jazz per a nens i wifi per la patilla

VPT

foto

Powered by Principi Actiu i J.Salvat

Pacman

foto

Powered by m&d

La perla

foto

Gin tònics, billar tacat, birres, 102, suor, i els de caldes perduts per gracia

Julio 2009
      1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31  

cercador
buscar
12 de Març 2012 comentaris (-)

T'agradaria fer la volta al món? Doncs ja tenim aquí el II Congrés de bloggers volta al món amb un munt d'info últil i interessant! A part dels lolis hi ha un munt de persones que ho han deixat tot per viatjar pel món durant un llarg període de temps, fent realitat els seus somnis i... tachán! explicaran les seves experiències el 21 d'abril de 2012. Clica aquí per apuntar-t'hi i aquí per veure l'esdeveniment al Facebook. Ah! i aquí tens el vídeo promocional - II Congrés de bloggers de la Volta al Món via Club de viatges que s'ho curren molt! El vídeo ens encanta però sobretot, sobretot... ens fa molta enveja ;)
posticoPostedby loliplanet at 3:40 PM

3 de Septiembre 2008 comentaris (8)

Durant molt de temps hem rebut via mail consultes sobre com fer/preparar/començar/acabar un viatge d'un any... i la veritat és que ja trigàvem en publicar un post sobre consells i respostes a les preguntes del milió de dòlars que a tots us vénen al cap. Així que, anem al gra. Hem fet una selecció de les preguntes que més ens heu fet:

-Volasteis con one world o cada billete independiente, es que por un lado imagino que será más barato one world, pero no sé si te limita mucho porque tiene que elegir fecha y claro en un viaje asi es un poco complicado saber todo de antemano y mas cuando lo que quieres es libertad total!!!!
Nosotros volamos con billetes independientes (de hecho, casi todo lo hicimos por tierra= porque teníamos gans de viajar más de un año y los ROUND THE WORLS (RTW) caducan al año. Si tenéis previsto hacer un año o menos de viaje, los RTW salen a cuenta. A parte de la limitación de escoger fecha con los RTW sólo podréis volar a determinados païses (los que cubran las compañías del grupo con el que compréis el billete: STAR ALLIANCE, ONE WORLD…). Ventajas: si quieres cruzar oceanos (hacer asia, australia y américa por ejemplo) es la opción más barata

-Com heu gestionat el tema dels visats? Els portàveu des d'aquí? Els heu gestionat in situ? Si els heu gestionat in situ, hi ha algun que us va donar problemes?
Excepte el del primer país on vam aterrar (Xina) tots els vam gestionar sobre la marxa. Des de Tailàndia per exemple us els podeu fer tots. O des de Xina fer el de Vietnam. A Amèrica no fan falta gaires visats…

-Pel que fa referència a la seguretat, hi ha algun país que no ens recomanaríeu per la sensació de inseguretat que heu tingut?
Nosaltres ens vam sentir còmodes a tot arreu

-Tema diners. Com ho heu fet? Com ho heu gestionat? Quants diners portàveu en metàl·lic a sobre aproximadament? Quins altres sistemes de pagament vareu fer servir i quin us ha funcionat millor? Treieu metàl·lic per mesos o per països?
Hem fet servir bàsicament targetes de crèdit. Portàvem a sobre un 600 dòlars i uns 600 euros per si les mosques i no els vam fer servir mai (eren per emergències). A cada país anàvem a un caixer automàtic (excepte a Birmania que no n’hi ha) i treiem diners per una o dues setmanes (no més). Així mai portàvem molts calers a sobre.

-Quina gestió heu fet de l'equipatge? Heu passat per llocs de molt fred i llocs de molta calor, portàveu sempre tota la roba a la motxilla?
Portàvem tota la roba a sobre, això sí, molt poca. Bàsicament un polar i un impermeable com a abric. Més un jersei, uns pantalons llargs, botes de muntanya i xancles. La resta : pantalons curts, samarretes, unes bambes i un pareo. Com a tovallola, una d’aquestes de «nedador » que ocupen poc, no pesen i s’assequen ràpid.

-Tinc una motxila d'esquena, però no se fins a quin punt va bé anar amb la motxila grossa darrera i l'altra davant. Vosaltres com ho vau fer? Portaveu una motxileta davant?
Nosaltres a part de les motxilles grans (recomanem les d’esquena, mai una maleta de rodes excepte si voleu viatjar només pel primer món), portàvem 2 motxilles petites d'esquena que són les que portàvem més sovint. Les grans només les portes quan et mous d'un lloc a un altre. Per tant les motxilles petites han de servir per portar en una la càmera i en l'altre el portàtil. Així es com ho fèiem nosaltres. Quan duiem la gran, la petita anava davant, tot un espectacle ;)

-Com ho heu fet pel tema fotos? Les vareu posar en el portàtil? Teníeu altres sistemes d'emmagatzematge? Tornaríeu a utilitzar el mateix sistema o el canviaríeu?
Les guardàvem al portàtil però també les gravàvem en dvd’s i les envíavem de tant en tant a casa. Independentment del sistema (disc dur portàtil, vàries targes de memòria…) recomanem enviar-les a casa: si us roben o se us inunda la motxilla i es fan malbé les targes, no les haureu perdut.

-Vau viatjar amb un portàtila sobre? Què tal va ser? I la càmera de fotos?
Nosaltres portàvem la canon rebel XT , que es el mateix model que la 350 però a EEUU, ens la vam comprar a NY. Objectiu només portàvem un TAMRON 18-200.

-A part del portàtil, quins altres aparells tecnològicsus vareu endur? Quins hauríeu deixat a casa i quins aparells que no vareu portar creieu que hauríeu d'haver portat?
Portàtil, Càmera de fotos CANON Rebel XT, Ipod (un), carregadors de bateries d’aquestes tres coses. No fan falta maquines d’afeitar, ni de depilar ;)

-Què heu fet amb el tema de les guies? En portaveu 6 des d'aquí. Quines portàveu? quins criteris vareu triar? Posteriorment, vareu tenir guies per a tots els països? Les heu comprat en el propi país?
Vam endur-nos alguna guia des d’aquí (edicions en espanyol que acabaven de publicar-se) però en general les vam anar comprant/ intercanviant sobre la marxa. Al sud-est asiàtic es poden comprar les versions pirates que són més barates.

-Vau prendre en algun moment la profilaxis de la malària???
Nosaltres no vam pendre mai malaria. vam preferir jugar-nos-la... pq anavem a masses països amb risc d malaria i prendre tant de temps les pastilles en hagués fotut enlaire el fetge.

-Us heu endut mòbil? Val la pena?
Sí, però no el vam fer servir per res. Bé, de despertador.

-Ens recomanaríeu un lloc espectacular?
Uff… un munt: Salar de Uyuni a Bolívia, Lençois Maranhenses a Brasil, Tibet, Laos…

-Heu hagut de fer enviaments de correudes del país on estiguéssiu a casa? Us arrepentiu d'haver-ho o no haver-ho fet?
Es poden enviar paquets des de qualsevol país, vas a correus, compres una caixa de cartró, la tanques bé, i l’envies per vaixell. En un mes i algo està a casa.

-Alguna recomendacion generalo cualquier cosa que deberia tener en cuenta...
No t’oblidis d’un frontal (llanterna), candaus, impermeable i el carnet d’alberguista.

En resum:

-Calculeu les despeses a partir d’una mitjana diària prenent com a referència el que hagueu gastat en viatges anteriors. Nosaltres vam intentar gastar uns 30 € al dia tots dos.

-Desplaceu-vos per terra sempre que pugueu i aprofiteu els trajectes llargs per fer-los en autobusos nocturns. Així estalviareu en allotjament.

-Allotjeu-vos en albergs (feu-vos el carnet d'alberguista internacional aquí, fora us sortirà més car) i per buscar-ne a tot el món www.hihostels.com. Aprofiteu també l'opció d'aconseguir allotjament gratis gràcies a webs com www.hospitalityclub.org i www.couchsurfing.com.

-Penseu a tenir les vacunes actualitzades abans de sortir. Aneu al metge a fer-vos una revisió general un mes abans de marxar per comprovar que esteu ben sans. I contracteu una assegurança mèdica d’un any... no se sap mai què pot passar.

-Feu una foto del passaport i de la targeta de crèdit i envieu-les al vostre correu electrònic. A internet no perdreu mai el duplicat.

-Perquè la motxilla pesi menys, marqueu-vos un itinerari intel•ligent. Busqueu sempre l’estiu i l’estació seca tan a l’hemisferi nord com a l’hemisferi sud (així no haureu d'agafar gaire roba d'abric).

posticoPostedby loliplanet at 3:40 PM

6 de Enero 2007 comentaris (76)

I l'últim post l'escrivim des de casa, amb la panxa plena de fuet, torrons i rostit, i amb les comoditats d'una dutxa d'aigua calenta com cal, un llit còmode i la calor de la família i els amics. Teníem ganes de tornar, no perquè ens haguéssim cansat de viatjar (això mai!), sinó perquè començàvem a trobar a faltar certes coses, les coses que durant tota la teva vida t'han acompanyat i que ara s'havien quedat a casa. Potser si haguéssim pogut posar tot això a la maleta, otro gallo cantaria i encara estaríem voltant.

last_collage.jpg

Com dèiem en el nostre mail de "Feliç 2007", el 2005 i el 2006 van ser possiblement els millors anys de les nostres vides. 19 països, un munt d'experiències, un munt de coneixements, un munt d'hores i dies per organitzar com et doni la gana, un agenda en blanc per omplir-la amb tot allò que t'agrada. Tothom algun cop a la vida hauria de sentir què vol dir ser lliure, què vol dir escollir sota la premisa no del que has de fer, sinó del què vols fer, què se sent al dir "faig el que m'agrada i com m'agrada" (amb 4 duros, però com m'agrada). Un carpe diem absolut, amb totes les seves lletres. Visca els viatges llargs, visca les improvisacions i les decisions d'última hora!!!

Aquest viatge ha estat ple de coses bones i per sort, buit de coses dolentes. No podem parlar d'intoxicacions alimentàries (tenim una salut de ferro o una sort que "te cagas"?); tampoc de robatoris (l'única cosa que ens han pispat en 549 dies de viatge ha estat la tovallola del Pep!! -per cert, a Argentina :O-). A Canadà la grua se'n va endur el cotxe que havíem llogat i toca't els nassos, aquell dia a dins del cotxe ho teníem tot -passaports, portàtil, càmera, targes de crèdit...- perquè estàvem just al davant, en una laundry, fent la bugada. L'anècdota dels problemes a la frontera amb Vietnam... la majoria ja la coneixeu, però el que no vam explicar és que amb les presses per tornar enrere i que l'autobús on anàvem no creues la frontera amb les nostres motxilles, el Pep va pujar al sostre de l'autobús a agafar-les i com que havia plogut va relliscar i va caure. Es va fotre una nata de pel·lícula i a mi se'm van posar els ous per corbata. Però ell va aixecar-se tan ample i sense trencar-se res. Encara no sé com perquè l'autobús feia com a mínim tres metres d'alçada.

I milers de coses més... Plagues de mosquits al Río San Juan de Nicaragua, febres inesperades -de 40 graus- a Costa Rica (el Pep), timos descarats a Vietnam per donar i vendre, empentes, trepitjades i discussions vàries a les cues de Xina, cuinar plats catalans a un restaurant de Brasil, robar formatge i iogurts als súpers de Canadà (era caríssim!), escapar d'uns manguis a Conney Island que ens van seguir durant una bona estona, bunyols d'algues marines a Uruguay, menjar rata o esquirol -encara no sabem què era- a Xina i bla bla bla (potser algun dia en un llibre??)

La gent que ens hem anat trobant també mereix un apartat, sobretot la que ens hem trobat vàries vegades. A Bolívia vam viatjar durant 3 dies amb el Tom i la Kaat (belgues) als que vam trobar per casualitat a Argentina 2 mesos més tard. La història del Khal també té tela. Amb ell vam viatjar pel Tíbet fins al camp base de l'Everest, ens vam acomiadar a Zhongdiang -Xina- però vam tornar a trobar-nos a Kunming -Xina-, Ho Chi Minh -Vietnam- i a Bangkok -Thailàndia-. Evidentment sense planejar-ho i amb una cara de flipats tots plegats cada vegada que ens vèiem... que ens hauríem d'haver fet una foto en aquell moment! O tots fem la mateixa ruta o la vida té més casualitats de les que pensem.

Per cert ... hem dormit a llocs increïblement barats i al lloc on hem pagat menys, una llitera ens costava 1€. El llocs més cars pel que fa a allojaments, tret de Canadà, han estat Brasil, Argentina i Costa Rica. El lloc on hem menjat millor... Argentina i Xina, el països on ens hem sentit més comòdes -en tots els sentits- han estat possiblement Argentina i Brasil. Bon rotllo al 100%.

Nicaragua, Laos, Perú i el Tíbet ens fascinen. Uruguay va ser tot un descobriment. A Nova York, Buenos Aires o Vancouver podríem viure-hi. La Índia ens ha semblat única, Vietnam molt turístic, Xina una autèntica aventura on fins i tot vam aprendre 4 coses bàsiques en xinès per sobreviure dignament als llocs no explotats turísticament. A Myanmar vam fer el millor trekking de les nostres vides, tres dies intensos, autèntics per camins on no ens vam trobar a cap estranger. Xile i Canadà tenen uns paisatges meravellosos.

Al principi del viatge no sabíem si aguantaríem molt de temps, o tot el temps que volíem viatjar. Tampoc sabíem si ens arribarien els calers :S Hem anat canviant els plans sobre la marxa i hem deixat per una altra ocasió Japó, Austràlia i Nova Zelanda. Al final hem gastat una mitja diària de 20 € per persona al dia, tot inclòs: allotjament, menjar, internet, entrades vàries, super, transport... Misèria comparat amb el que gastes aquí ;). El país més car ha estat, evidenment, Canadà (coses de viatjar pel primer món), seguit de Brasil, Xile, Xina i Myanmar. El més econòmic és Índia i amb diferència (8€ per persona i per dia són suficients). En general Àsia és molt més barat que Amèrica i a nosaltres ens ha permès equilibrar la mitja diària gastada en aquest any i mig de viatge.

Tot plegat ha estat intens, increïble però també moltes vegades incòmode i cansat. No hem passat gana, però hem passat fred, calor, avorriment, estrès (heu intentat mai discutir amb un indi?). Hem agafat pocs avions (tenint en compte els quilòmetres que hem recorregut). La resta dels desplaçaments els hem fet amb...

Autobús : el trajecte més llarg va ser de 31 hores, els millors els de Xile, els més incòmodes els de Myanmar, Bolívia i Índia
Jeep 4x4: pel Salar de Uyuni (Bolívia) i al Tíbet, tots dos llocs de lo millor del viatge
Camió 4x4: Volcà a Nicaragua, Barrerinhas a Brasil
Motos: Sobretot a Vietnam i Costa Rica
Bicicleta per fer passejos d'un o dos dies. Memorable el de Puerto Viejo a Manzanillo (Costa Rica)
Barca fluvial: pel Río San Juan a Nicaragua, increïble, o el trajecte que va de Battambang a Siam Reap (a Cambodja), que també és brutal
Vaixell: creuar el Río de la Plata des de Buenos Aires a Uruguay és bastant mític
Avioneta per anar a Fernando de Noronha (Brasil), un dels llocs més increïbles que hem vist
Buggy pel desert de Huacachina a Perú i al Nord de Brasil
Tren: olé els de Xina, caos als d'Índia
Rickshaws o tuk-tuks i autobusos urbans per desplaçaments curts (evitant els taxis tant com sigui possible perquè són molt cars comparant-ho amb el transport públic)
Metro: impecables els de Santiago de Xile i Kolkata, tot i que les motxilles grans i les hores punta al metro són incompatibles.
Ah, i ens oblidàvem del cotxe que vam llogar a Canadà, cavall a Brasil, burro a Bolívia, taules de surf, peus d'ànec i bombones d'O2 per bussejar.

I acabem... el màxim de dies que hem passat sense dutxar-nos? 4!!! Ecs... ;)


PD: Definitivament... ens agraden els llocs autèntics que es poden explorar per lliure. Odiem els llocs turístics, els llocs preparats pels estrangers. Ens agrada viatjar amb autobusos plens de locals, menjar al carrer de peu o asseguts en un tamboret. No ens importa dormir compartint habitació o banys si així és més econòmic i ens apassionen els paisatges de mil colors, els colors intensos, les pedres i la història, parlar amb la gent que ens anem trobant i que té ganes de parlar amb nosaltres... ens agrada viatjar! Loliplanet forever :P

posticoPostedby loliplanet at 5:22 PM

22 de Diciembre 2006 comentaris (3)

Bueeeno, que ningú es pensi que ens havíem oblidat de la loli!!! Resumim en aquest últim post sobre Índia algunes coses que ens vam anar trobant al país de Gandhi i que són una mica les respostes a les preguntes del milió de dòlars ;)

IMG3_9692.jpg

Les vaques

Perquè coi són sagrades? Què fan tot el dia sueltes pel carrer? És que no són de ningú? Resulta que fa més de 2000 anys les vaques eren com qualsevol altre animal, ni sagrades ni òsties. Però els sabis de turno van decidir que si no protegien més aquest animal que els hi donava llet -per alimentar-se- i bous -per treballar al camp-, acabaria per "extingir-se" i aleshores tindrien un problema important. La solució, sacralitzar la vaca, convertir-la en "la mare"dels indis.

I com que els indis són supersticiosos i creients com ells sols un munt de llegendes i històries protegeixen les vaques. No se les pot matar, campen soles per tot arreu -és habitual trobar-se-les enmig d'una carretera sense moure's i els conductors són els que les han d'esquivar-, s'alimenten de fruites i verdures que pispen de les parades dels mercats o de cartrons i plàstic -cosa poc nutritiva i de difícil digestió per cert- i al vespre tornen a casa, perquè sí, resulta que les vaques tenen amo! El més divertit, o no, és veure a una vaca passejar per un mercat amb tota la calma i a tots els venedors amb pals de bambú fotent-li cops perquè no se li mengi els enciams o les pomes. La veritat és els hi foten unes òsties... sort que eren sagrades!

Les castes

Tema lleig. Les castes, és a dir, els grups socials de l'Índia, continuen vigents i tot indi que pertanyi a una casta baixa ho té complicat per sobreviure dignament. Els indis són molt orgullosos i mai es barrejaran amb gent de castes inferiors a la seva (tot i que diuen que les coses estan canviant perquè en teoria ara tothom té accés a l'educació i per tant els intocables podrien accedir a feines més dignes).

D'on surten aquestes divisions socials? Diuen que fa no sé quants mil anys els aris o blancs van envair el subcontinent indi. Aquests aris tenien una societat basada en dos classes -sacerdots i guerrers-. Quan van arribar al que ara és Índia van fer fora als habitants de les terres que anaven ocupant i només van permetre quedar-se en aquest territori als que acceptaven tenir una posició social inferior (i que servirien per fer les feines brutes). A partir d'aquí van anar sorgint més esglaons perquè era impossible canviar de casta (estaves destinat a pertànyer a la que havies nascut) i amb els anys es van anar inventant subcastes amb l'objectiu de tenir sempre, algú per sota. El tema va arribar a situacions exagerades i estúpides... els de les castes més altes no menjaven ni tocaven res preparat o tocat prèviament per algú d'una casta inferior; els de les castes més baixes havien de caminar pel carrer fent algun soroll perquè si la seva ombra tocava a algú d'una casta superior, aquest quedava contaminat i aleshores havia de purificar-se. I suma i sigue, la llista de tonteries similars a aquestes és molt llarga.

Supersticions varies

Una mena de mòbil fet de llimona i xili protegeix les portes de les cases i dels comerços indis... Si el primer client del dia compra, el comerciant tindrà sort en les ventes la resta del dia així que en teoria, farà el que sigui perquè compri ;)

Les mirades índies poden ser moltes coses. Les dels homes acostumen a ser pervertides, les de les dones intenses i penetrants. Aleshores hi ha les dels nens, que com que porten els ulls pintats amb kohl negre, resulten exòtiques. Mentre que per nosaltres el kohl o ralla negre que les dones es pinten al voltant dels ulls és simple estètica, pels indis és igual a protecció. Als nens se'ls hi pinten els ulls negres per protegir-los dels mals esperits i també se'ls hi lliga un cordó a la cintura evitar "el mal de ojo". Els conductors també pengen una sabata feta servir en els para-xocs... és un clàssic veure xancles penjant!

posticoPostedby loliplanet at 5:42 PM

21 de Diciembre 2006 comentaris (0)

La volíem incinerar al Ganges però al final ha tornat amb nosaltres ;)

IMG4_0691.jpg
posticoPostedby loliplanet at 5:33 PM

19 de Diciembre 2006 comentaris (7)

És la mesquita més gran que hi ha a l'Índia i a la plaça diuen que hi caben fins a 25.000 persones! A part del lloc, que té molta màgia, recomanem observar a la gent des de qualsevol racó ;).

IMG4_0876.jpg

IMG4_0829.jpg

IMG4_0833.jpg

IMG4_0851.jpg

IMG4_0886.jpg
posticoPostedby loliplanet at 6:38 PM

18 de Diciembre 2006 comentaris (1)

Una de els distraccions de Delhi és recórrer els centenars de mercats i basars temàtics que té. Mercats de teixits, el de refugiats tibetans, el de verdures, d'espècies, de cartes i targes de felicitacions, de llibres, de saris, de casaments, de polseres, el sector metal·lúrgic, secció aixetes... bufff. A tot això li has d'afegir que pel camí et trobes temples hinduistes, jainistes o sijs... un festival multicultural vaja.

IMG4_0758.jpg

IMG4_0748.jpg
Vigilant d'un temple Sij. A la foto no es veu però el punyal q porta és d'escàndol
 
IMG4_0777.jpg

Ah, imprescindible anar menjant pel carrer, samoses vegetals amb chutney de Mango, o amanida de germinats de llenties amb ceba, tomàquet, coriandre i un raig de llimona.

posticoPostedby loliplanet at 5:46 PM


© 2005 loliplanet            top | blog | fotos | mapa | seccions | arxiu | about us | mail to